REPOBLACIÓ FORESTAL.     FEM ARRELS,FEM BOSC!

1.– INICI

L’any 1997, quan es va fundar l’ALNUS, ja ens vam proposar fer repoblació forestal, plantar alzines i roures. La nostra activitat com a grup ecologista no pot quedar només en la denúncia, reivindicació, hi ha que fer en positiu, en aquest sentit sortíem a fer neteges a la Vall de Sant Just i vam demanar el permís corresponen per fer repoblació a la Vall, el Patronat del Parc de Collserola ens va aconsellar un espai públic proper al nucli urbà, el Torrent de “Can Cortès”, per poder fer l’activitat. 

Vam fer la plantació al viver primer, al recinte dels antics bucs d'assaig musical, més enllà del poliesportiu municipal, després l'any 1999 ens vam passar als horts de “Can Cardona”, coincidint amb la primera gran plantació, un diumenge amb col·laboració del Cau de Sant Just, més de trenta persones vam plantar uns dos-cents arbres.

2.- Els arbres plantats, sense protecció, i en un any 2001 sec, van desaparèixer.

2.1 La sequera primera lliçó, sense regar-los quan són petits no aguanten l’estiu.

2-2 A la zona passen cabres per aclarir l’espai, i es mengen els arbres petits, també ho fan els porcs senglars que no respecten els que haurà d’ésser el seu futur menjar, glans.

2.3 El torrent de “Can Cortès” és visitat per persones que no tenen respecte a la Natura, trenquen els arbres.

3.- A partir de les lliçons apreses, vam posar xarxes de protecció a les properes repoblacions, i a la primavera i a l’estiu, cada setmana pujava a regar els arbres.

També ens vam adonar que s’han de plantar a l’ombra a la part on menys sol fa i si és possible tapats per altres plantes. Una altra lliçó rebuda és que els roures i alzines creixen a l’ombra dels pins i després els desplacen, a la zona de “Can Candeler tenim una mostra d’aquest procés, un bosc madur de pins on hi creixen roures i alzines que després es “menjaran” el pi.

4.- Avui hi ha més de quaranta arbres madurant, els més antics tenen sis anys, hem passat de tot per arribar ací i encara no estem en lloc, els més antics tenen una alçada de mig metre, estant a l’ombra i protegits per una xarxa, la capa edàfica de la zona és pobra, són de creixement lent i per l’aliment del sòl encara més lent.

5.- Valoració 

Han estat i estan anys de neguit davant la sequera i les agressions de les persones que no respecten la Natura. Com a realització pràctica hem canviat els objectius. No es rendible en el sentit de fer bosc, l’esforç és molt per tant poc resultat, he continuat fent-ho per aprendre, per mostra educativa, a noves i velles generacions, per les visites comentades dels esplais, mostra

pública a la WEB, tothom hem de fer per preservar la Natura. Si em permeteu mostrar un sentiment propi, cada vegada que pujo vaig “acollonit”, al cap em venen: “Hauran trencat més arbres”?...angoixa, fins que els veig de nou, són tan dèbils, creixen tan a poc a poc...

6.- Seguirem un parell d’anys més fent repoblació a la zona a fi i efecte d’aconseguir uns cent arbres. Com a mostra educativa més que d’eficàcia real. Després ja pujarem a regar els arbres més nous. Hem de pensar que als períodes secs, he de pujar amb un carretó amb 40 litres, ara ja he d’anar dues vegades per poder cobrir els arbres que hi ha, la gestió té un límit, les possibilitats capacitats pròpies.

Fotografia satèl·lit del torrent de can Cortès: