El fet que Sant Just estigui adherit a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, semblaria que implica una voluntat ferma de tirar endavant estratègies de desenvolupament sostenible, quan a la pràctica sembla només un aparador amb quatre projectes puntuals. Apart de tirar endavant el treball d'auditoria ambiental i iniciar l'Agenda 21 local - documents fruit de participació tècnica i ciutadana -, l'Ajuntament només ha estat capaç d'instal·lar 8 plaques tèrmiques a l'Escola Bressol i projectar-ne pels propers habitatges de PROMUNSA sense aplicar criteris de sostenibilitat en la resta de projectes tècnics o arquitectònics com la xarxa de clavegueram del barri centre, el complex esportiu de la Bonaigua, etc., demostrant una manca de voluntat política real.

Cansats doncs, de contemplar com obra rera obra i projecte rera projecte - amb rares excepcions- l'Ajuntament es incapaç de ser conseqüent amb el que predica, contravenint sistemàticament la Moció per declarar Sant Just Desvern lliure de PVC, aprovada -a proposta nostre - en el ple de l'Ajuntament el 29-01-1998, i en conseqüència, la Carta d'Alborg on en el punt 1.11 de la declaració es refereix a la prevenció de la intoxicació dels ecosistemes, ens hem decidit a presentar al·legacions al projecte d'ampliació de la biblioteca a can Ginestar, que és la prova fefaent de la carència de criteris de sostenibilitat, sobretot per l'elevat contingent de materials a base de PVC, quan la seva toxicitat i problemàtica, esta reconeguda fins i tot pel Parlament Europeu, que aquest any s'ha decidit a recomanar la seva substitució.

Al·leguem principalment sobre dues qüestions, basant-nos en el treball realitzat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona anomenat Agenda de Construcció Sostenible, que conté les raons i criteris per a escollir els materials sostenibles o biocompatibles adequats i de menor impacte ambiental per a qualsevol tipus de projecte tècnic. Així com recomana l'ús d'energies renovables i criteris de construcció bioclimàtics.

L'Ajuntament sol excusar-se amb que aquests materials alternatius solen ser més cars, i no entenen que allò que sembla barat, resulta car, ja que encara que en el moment de l'adquisició el cost sigui menor, en general entre un 10 i un 30%, els materials ecològics o tradicionals, solen ser de major qualitat i duració, a més, en lo que es refereix a diferencia de costos en canalitzacions i altres materials de PVC, resulta un percentatge ínfim dels 190 milions amb que està pressupostada la primera fase del projecte. A més, si s'augmentés la demanda de materials alternatius al PVC, es reflexaria immediatament en una disminució de la diferencia de preus.

El cost d'instal·lar energies renovables, s'acaba amortitzant en pocs anys, resultant rendible i ajuda a disminuir la contaminació global.

En aquest cas considerem que valdria la pena instal·lar un sostre solar fotovoltaic, en la línia de la biblioteca de Mataró o com molts exemples que veiem darrerament, deixalleria de Castellbisbal i Molins de Rei, Ajuntament BCN etc.

De manera que no hi ha excuses si de veritat es vol anar cap a un desenvolupament sostenible.

Oleguer Farràs i Jané. ALNUS - AEEC

Setembre 2001