Penya del Moro
Turó de 277m situat al Parc de Collserola. Les excavacions que
es van fer entre els anys 1972 i 1990 van descobrir uns dels jaciments
ibèrics més importants i antics de Catalunya:
Al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya es poden veure els materials
obtinguts de les excavacions i la plaqueta de plom amb alfabet ibèric
del tercer quart del s.IV a.n.e., és a dir, escrita fa uns 2.350 anys.
L'any 2002, es van restaurar els murs perimetrals de dos habitatges.
Dalt d’un turó de pissarres silúriques a 278 m.a.
on encara hi ha restes d’antigues plantacions de garrofers i ametllers, i en llinda amb els termes
de Sant Feliu i Sant Just Desvern, es troben les parts d’un poblat
ibèric excavat des de fa dotze anys.
Les estructures del poblat són formades per cases rectangulars
amb parets de pedra llicorella arrenglerades seguint la muntanya d’acord amb una
planificació urbanística, car moltes vegades per fer cases
i carrers es retallava la roca.
Els paviments són de fang de fang trepitjat i probablement en algun
cas, les cases posseïen dues plantes. Al centre les habitacions s’hi
troba una llar de foc. Es veu un ritus de fundació consistent en
col·locar el cap i les potes d’un cabrit a sota del paviment.
Entre les troballes més importants destaca un tros de plom amb
inscripció ibèrica, ceràmica àtica, coríntia,
jònica, fenícia, púnica, massaliota i altres…
El poblet presenta dues fases d’hàbitat. La primera correspon
al s. VI a.C. i la segona al segle V-VI a.C.; entre les dues va
haver-hi una fase d’abandó d’una cinquantena d’anys.
Fins ara no s’ha trobat res semblant a una necròpolis o a
un temple.
El màxim perill del jaciment és el d’excavadors clandestins
que arriben a destruir murs i estrats de gran interès científic i que
provoquen que es torni a tapar el jaciment un cop ha estat excavat un sector.
L’any 2001 va ser re-excavades dues habitacions del poblat
ibèric excavades als anys 80; durant l’any 2002 aquestes habitacions van ser consolidades i incorporades a l’itinerari de visita que s’ha creat
a partir de la visita al cim del turó.
Les restes d'aquesta torre de guaita estan situades al cim de la
Penya del Moro. Es tracta d'una torre fonamentalment defensiva des d'on es controlava
la vall baixa del Llobregat. Va ser volada amb dinamita a l'entorn del
segle XVIII i les restes que van quedar es van anar destruint i van quedar gairebé colgades.
L'any 2002 es van redescobrir i restaurar
amb les construccions auxiliars de l'entorn.
La torre està situada a la part més alta de la Penya
del Moro, que té una alçada de 276 metres sobre sobre el
nivell del mar. El poblat ibèric es situa a la vessant sud, mentre
que la Torre del Moro es troba al punt més alt. S’hi accedeix
per darrere la urbanització de can Solanes, de d’on s’agafa
una pista forestal que porta fins a una petita esplanada d’on
neix un corriol que condueix fins al cim.
De la torre es conserva el basament circular, que fa un metre de gruix
i 3,9 metres de diàmetre (en la seva part interior). A la cara
externa les pedres són grosses, amb les cares vistes allisades,
mentre que a la part interior són poc treballades i estan travades
amb un morter molt fort. La paret externa estava arrebossada amb una fina
capa de morter que donava més consistència al parament
Al voltant de la torre, hi ha grans blocs de pedra i formigó. Un
fet molt semblant al d’alguna altra construcció del Baix
Llobregat, com la de Castellví de Rosanes, que va ser volada.
Per això, els historiadors locals creuen que, tot i que bona
part de la torre està colgada sota terra, una part molt important va ser volada amb pólvora.
Al costat de la torre, hi ha una altra construcció , tot i que
aquest mur està totalment colgat sota terra.
Es troba a una distància d’entre 1’70 metres a 0’85
metres, depenent dels sectors.