Fòrum ambiental: Sant Just és Collserola (comentaris ALNUS 22/5/2002).
Tothom ha pogut expresar còm voldria que Sant Just Desvern avanci cap al futur de forma sostenible, per això s'ha realitzat el Fórum que convoca esporàdicament l'ajuntament per a tractar diferents temàtiques ambientals.
Fòrum ambiental: Sant Just és Collserola
És un clam unànime: No volem que Sant Just Desvern creixi urbanísticament cap a Collserola
Punts consensuats:
Aquí teniu en detall el procediment des del principi del fòrum:
Fòrum Agenda 21
"SANT JUST DESVERN ÉS COLLSEROLA"
9 i 16 de maig de 2002
CONCLUSIONS
AGENDA 21 DE SANT JUST DESVERN
ANTECEDENTS:
El Consell de Medi Ambient i
Sostenibilitat va acordar impulsar una trobada monogràfica del Fòrum
Agenda 21 de Sant Just Desvern, oberta a la participació de tots
els ciutadans i ciutadanes interessats en aportar el seu anàlisi i
les seves idees sobre la situació del Parc de Collserola, d’acord
amb els objectius de la Línia Estratègica 2 de l’Agenda 21 de
Sant Just Desvern.
Per a l'impuls d'aquest Fòrum es va crear un grup de treball
on participen:
- Narcís Prat, catedràtic d’ecologia de la UB i veí
de Sant Just Desvern
- Jaume Taxé, president de l'Associació de Caçadors
de Sant Just Desvern
- Oleguer Farràs, president d'ALNUS-Ecologistes de Catalunya
i representant de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
a Sant Just Desvern
- Jordi Gironès, president de SEAS
- Marià Martí, gerent del Consorci del Parc de Collserola
- Josep Maria Carreras, arquitecte de la Macomunitat de Municipis
de Barcelona
- Àngels Ulla, cap de l’Àrea d'Urbanisme, Habitatge
i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just Desvern
- Ferran Rueda, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de
Sant Just Desvern
A partir d'una primera proposta
organitzativa del Fòrum llançada per l'Oficina de l'Agenda
21 de Sant Just Desvern, el grup de treball ha treballat en la definició
de la proposta de continguts i la organització del Fòrum.
El Fòrum ha tingut una doble intencionalitat. Per una banda,
oferir als santjustencs i santjustenques informació de primera
mà sobre la situació actual del Parc de Collserola, des
dels diferents vessants i diferents punts de vista. Per altra banda, obtenir
a partir d'un procés participatiu, l'anàlisi i les línies
d'actuació apuntades per la ciutadania de Sant Just, especialment
pel que fa a la compatibilitat d'usos i activitats que conviuen a Collserola
i a la situació urbanística.
Aquesta doble funció s’ha concretat en les dues jornades
monogràfiques realitzades els dies 9 i 16 de maig al Centre Cívic
salvador Espriu, que van ser presentafdes per la regidora de medi Ambient
de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, la Sra. Màxima Rúbio.
SESSIÓ INFORMATIVA (9 DE
MAIG 2002):
La jornada va tenir un caràcter plenament
informatiu. Els integrants del grup de treball van aportar les seves perspectives
pe que fa a la situació del Parc de Collserola, especialment pel
que fa a la Vall de Sant Just.
En primer lloc, el Sr. Marià Martí va aportar la seva
visió de les principals qüestions que condicionen la bona
gestió del Parc, així com les eines i el model organitzatiu
del Consorci.
El Sr. Josep Maria Carreras, va aportar una visió tècnica
de les motivacions i condicionants urbanístics derivats del Pla
General Metropolità, així com la situació actual i
les opcions i els mecanismes existents per abordar modificacions del planejament.
El Sr. Oleguer Farràs va presentar la seva opció conservacionista
i va plantejar els principis bàsics de la Plataforma Cívica
per a la Defensa de Collserola i el seu manifest.
El Sr. Taxé va abordar essencialment les característiques
i condicionants de la seva activitat al Parc.
Finalment, el Sr. Jordi Gironès va exposar les activitats
i accions de l’entitat a Collserola així com el seu posicionament
conservacionista com a signant del Manifest per a un nou marc de protecció
de Collserola.
SESSIÓ DE DEBAT CIUTADÀ
(16 DE MAIG 2002):
La sessió del dia 16 es va iniciar amb un breu recordatori
de la sessió anterior i el plantejament dels objectius i la metodologia
de la sessió.
L’objectiu de la sessió va ser aconseguir el màxim
nombre de idees envers el diagnòstic de la situació actual
i les línies d’actuació a seguir, en base a la informació
escrita, les ponències de la sessió anterior i la pròpia
experiència, a partir de la resposta consensuada a preguntes concretes
a través de fitxes de treball.
Les quatre preguntes plantejades per a ordenar i estructurar el
debat foren les següents:
Eix de Treball 1. Activitats que
es realitzen a l'espai natural i el seu entorn: Oportunitat i compatibilitat
PREGUNTA 1: Quins són els principals usos que fa la societat Santjustenca
i metropolitana de Collserola, en quina "intensitat" cadascun d'ells i quines
incompatibilitats es produeixen (passeig, mountain-bike, motociclisme,
caça, naturalisme, "footing", visites culturals ...)?.
PREGUNTA 2: Com es poden compatibilitzar els usos usos socials
de Collserola amb la conservació dels seus valors naturals?
Eix de Treball 2. Utilització i destí del sòl:
protecció i desenvolupa-ment urbanístic PREGUNTA 3: Sant
Just és una porta metropolitana d'entrada i gaudi de Collserola?.
Vol ser-ho?. Està ben resolt l'accés a Collserola des de Sant
Just?
PREGUNTA 4: Com es poden compatibilitzar les necessitats de
creixement del poble avalades pel Pla General Metropolità amb la
conservació dels valors naturals i el gaudi social de la Vall de
Sant Just i quin paper pot jugar Sant Just en aquest context metropolità?
Els assistents, al voltant de
30 persones, es dividiren en tres meses de treball per tal de debatre entre
ells les respostes a aquestes quatre preguntes. Cada mesa, va escriure una
fitxa de síntesi sobre les qüestions que sorgides durant el
debat per a cada un dels quatre aspectes plantejats.
Posteriorment, en sessió plenària, una persona de
cada mesa va posar en comú aquesta fitxa de síntesi, per
tal de poder fer un document de conclusions que integrés els elements
tractats a les tres meses, per tal de poder posar de manifest totes les
aportacions realitzades. En aquesta sessió plenària es va
realitzar un esforç de síntesi entre tots els assistents, per
tal d’endreçar les idees.
RESUM DE LES CONCLUSIONS:
Eix de Treball 1. Activitats que es realitzen a l'espai natural
i el seu entorn: Oportunitat i compatibilitat Situació Actual:
- Insuficiències tant en la normativa, la regulació
d’usos i el control
- Els usos serien compatibles si es regulen adequadament
- Es constaten com a usos amb un major impacte: ciclisme, vehicles
a motor, caça, recol.lectors i les persones que van a passar el
diumenge al parc (en aquest darrer cas especialment a font de la Beca i
Can Biosca)
- Es constata que a més dels usos lúdics i esportius
es produeixen altres usos ilegals com neteja d’automòbils, construccions,
abocaments de deixalles...
Línies de futur:
- Creació d’una normativa i una ordenació efectives.
Incorporar regulacions de les activitats i de les zones on es poden realitzar
a través de la normativa del Pla Especial que ara només té
valor de "recomanació", especialment per als usos més conflictius.
Algunes propostes específiques en aquest àmbit:
- Limitació de l’activitat ciclista a determinats camins
- Prohibició de vehicles a motor fora de zones asfaltades
i/o delimitació restrictiva de zones
- Pacte consensuat amb els caçadors de limitació de
la seva activitat, sobretot els diumenges
- Prioritzar la preservació dels valors naturals a l’hora
d’establir i regular les activitats i les zones on s’han de desenvolupar
- Augment significatiu de la vigilància i control d’activitats
- Millora de la senyalització sobre la normativa d’usos del
Parc
- Aclariment de competències i responsabilitats entre el
Consorci, l’Ajuntament i la Generalitat
- Informació, conscienciació i sensibilització
ciutadana
- Potenciació i promoció dels usos menys agressius
- Conservació de camins i itineraris
Eix de Treball 2. Utilització i destí del sòl:
protecció i desenvolupament urbanístic. ACCESSIBILITAT
Situació Actual:
- L’accés actual és sufient
- Sant Just ja és una porta important d’accés i no
cal incrementar aquesta funció
- El camí de Vallvidrera actualment suporta una alta càrrega
(per les seves característiques) de vehicles de pas
Línies de futur:
- Restringir el pas de vehicles de motor i no incrementar la capacitat
actual del camí amb canvis de ferm. No existeix un consens sobre
com abordar aquesta restricció, les tres alternatives que es plantegen
són:
- Mantenir l’estructura del camí tal com està ara,
sense asfaltar.
- Restringir l’accés de vehicles de motor fins al restaurant
Can Carbonell i fins al Club de tennis Sant Gervasi
- Crear àrees de lleure a Can Biosca i Font de la Beca i
restringir l’accés de vehicles de motor fins aquestes zones
- Creació d’un accés a peu i naturalístic seguint
la riera fins a la zona de les Fatjones.
- Facilitar i millorar l’accés en transport públic
- Millora de la senyalització d’accés a peu al Parc
des del poble
- Es planteja també la opció de creació d’un
Punt o Centre d’Informació sobre Collserola a la vall.
Eix de Treball 2. Utilització
i destí del sòl: protecció i desenvolupament urbanístic.
CREIXEMENT URBANÍSTIC I CONSERVACIÓ
Situació Actual:
- Es produeix un ampli consens entre els assistents en relació
a que no es convenient desenvolupar les àrees de creixement urbanístic
previstes pel PGM al voltant del Parc de Collserola que encara no s’han
iniciat.
Línies de Futur:
- Modificació del Pla General Metropolità enfocada
a la preservació del Parc, incorporant criteris de sostenibilitat.
- Per abordar aquesta modificació cal:
- Voluntat política global
- Utilització combinada de les diverses opcions per a la
modificació: Permutes, expropiació-indemnització,
alternatives de creixement (si són necessàries), revisió
de les zones d’equipaments metropolitans ...
- Aprovar la llei de protecció del Parc per part del Parlament
de Catalunya
- Es plantegen alguns elements que podrien facilitar abordar aquesta
modificació:
- Alternativa habitatge: compensar els habitatges permeten incrementar
l’edificabiitat (PB+3 o +4) en zones urbanes ja existents d’habitatge
unifamiliar
- Permetre ampliació d’una planta en algunes zones com per
exemple Plana Pedrosa-Bellsoleig
- Creació d’un grup de pressió ciutadà d’àmplia
base social.
- Establiment d’una moratòria urbanística mentre s’obre
un procés de reflexió i conscienciació