|
LA VALL DE
SANT JUST, BALANÇ DE LA LLUITA PER LA VALL
Després
de la manifestació del diumenge 22 de febrer de 2004, primera
manifestació per un tema local que afecta pràcticament a
tothom  del poble, podem
dir històrica, pel nombre
d’assistents (clarament superior a 700 persones), per la quantitat
d’entitats del poble que han participat, i també gent que va
venir de rodalies a donar suport. La situació és clara,
la majoria no volem veure la Vall més destrossada, si aneu a
veure les cases que s’estan fent a la zona de can Candeler
(al camí de can Biosca), veiem com per fer unes cases d’alt
poder
econòmic, es destrossa el territori, s’han de fer clavegueram,
enllumenat, carrers, que s’ha de mantenir amb els pressupostos
municipals, el territori resta malmès definitivament, es va
limitant
l’espai natural de Collserola, lloc on anem a gaudir moltes de les
persones dels voltants de Barcelona. El Pla urbanístic del Mas
Lluhí amb més de 1000 vivendes en blocs de 6 plantes en
plena vall, ha estat aprovat definitivament aquest estiu sense cap
oposició a l'Ajuntament de Sant Just Desvern.
La
finalització del
termini per a la suspensió de llicencies urbanístiques a
la Vall de Sant Just es produirà a mitjans de març de
2005 i encara no s'ha aprovat cap desclassificació del
sòl per a salvar la Vall d'una possible urbanització.
Esperem que no ho endarrereixin més, i en el proper plenari
municipal (que tindrà lloc dimarts 21 de desembre de 2004) tirin
endavant per fi l'aprovació de la modificació puntual del
Pla General Metropolità que salvi TOTA la Vall restant.
Conclusió:
Malgrat el poder dels
que tenen euros, la situació és clara, la Vall s’ha de
preservar, els
vents de la història van per ací. No valen excuses de que
pot costar
car, el que és car, es destrossar el territori.
Hem de
continuar
la lluita i estar atents ja que no hi ha res salvat encara,
només bones
paraules o enganys.
|
COLLSEROLA HA DE SER PARC NATURAL?
I TANT QUE SI !!!
 Collserola
conté espais naturals de gran qualitat que no tenen res a
envejar a
d’altres parcs Naturals, o fins i tot Nacionals, es tracta
d’ecosistemes de flora i fauna força notoris que mereixen
una
protecció legal molt superior a la que tenen a l’actualitat,
però
sobretot el dret a perdurar tot i el setge urbanístic a que
està
sotmesa la serra. El fet d’estar en un espai metropolità
és un fet
excepcional a Europa i una raó més per a conservar-lo.
El Parlament de Catalunya aviat
tindrà l’oportunitat de debatre si cal augmentar el grau de
protecció
de la Serra de Collserola, un cop finalitzat l’estudi que va
encarregar fa 2 anys. Donada a la insistència de la Plataforma
Cívica
per a la Defensa de Collserola (PCDC) sobre els partits polítics.
Per la nostra banda, la PCDC amb
la col·laboració de diversos tècnics, hem
realitzat el dossier “L’ESPAI
NATURAL DE COLLSEROLA AMENAÇAT” el qual el trobareu al web: http://collserola.org
|
NO
AL PLA CAUFEC
El Pla CAUFEC, a Esplugues de Llobregat, a la part baixa
del barri de Finestrelles, limitant amb Collserola. Aprovat
definitivament aquest agost de 2004 pel govern de la Generalitat. Amb
un munt d’equipaments comercials, blocs de vivendes i gratacels,
inclosos que suposaran un fort impacte natural, social i visual al
nostre entorn, destacant els col·lapses de trànsit que
provocaran.
Aquest projecte de gran envergadura, que aten a interessos particulars
molt concrets però que afectaran a gran part de la
població, les administracions els aproven fent cas omís
de l’impacte socio-ambiental, sense obrir cap debat a la ciutadania, ni
atendre les opinions en contra dels veïns. Com gairebé
sempre l’única opció per a dir-hi quelcom és
estant a l’aguait dels diaris oficials, en que es fan saber els
períodes d’informació pública. 
La Generalitat de Catalunya
a mitjans de l'any
2002, va aprovar inicialment el desenvolupament d'un pla
urbanístic
clarament
especulatiu promogut per CAUVAL i FECSA, impulsat per l'empresa SACRESA
(Grup
Sanahuja), amb el vist i plau de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
(governat pel PSC que te la majoria absoluta)
i el suport del PP, després de 10 anys d'oposició
veïnal.
Parlem del sector de Finestrelles a la zona de l'antic
motocross i
entorn fins els límits del Pla Especial de Protecció del
Parc de Collserola, però en sòl que fins ara estava
qualificat majoritàriament de zona verda en el Pla General
Metropolità (PGM).
Ni tan sols s'ha fet un Estudi d'Impacte Ambiental.
Amb l'excusa del soterrament de les línies
elèctriques d'alta tensió que travessen la zona i davant
la necessitat de finançar l'operació. Amplien un
sostre edificable de 30.000m2 fins a
234.000m2:
- 75.000m2 equipaments i locals d'oci i esbarjo.
- 59.000m2 d'oficines
- 15.000m2 centre comercial
- 85.000m2 d'habitatges
|
Alnus -
Ecologistes de Catalunya i la
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:
PROU CAÇA A COLLSEROLA
La
caça mou molts interessos econòmics, per això
costa tant de restringir
i les administracions solen ser-hi reticents. Sobta doncs, que a
Collserola, un espai natural tant densament visitat i on es realitzen
multitud d’activitats de lleure, continuï estant permesa la
cacera. De
fet a Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, El Papiol, Sant
Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac, es continua
permetent
la caça durant la temporada d’octubre a febrer però en
els municipis
que falten, Esplugues i Barcelona, la cosa va canviar ja fa uns anys
quan van aprovar a través d’un ple municipal demanar a la
Generalitat,
que es declaressin el municipi sencer “Zona de Seguretat” i se’ls va
concedir.
“Zona
de seguretat” és una figura normativa de la Llei de Caça
que prohibeix
o condi-ciona segons el cas, l’ús d’armes de caça en els
espais que
així són declarats. L’últim municipi a demanar-ho
ha estat Cerdanyola
gràcies a la composició més progressista del nou
Ajuntament.
Sembla
evident que és difícil compatibilitzar la caça en
el mateix entorn on
la gent passeja, a peu o en bici, sobretot els diumenges i ningú
posa
el crit al cel. Tant la gent de l’Alnus com de la Plataforma
Cívica per
a la Defensa de Collserola creiem que cal abolir la caça a
Collserola,
permetent només en casos puntuals de control d’espècies,
la captura
seguint criteris tècnics, i dubtem de la necessitat de les
batudes del
senglar.
A Sant Just
l’àrea privada de caça ocupa unes 645 Ha de les quals 536
Ha es troben incloses dins el Pla Especial de
Protecció de
Collserola (límits del Parc). El debat sobre la caça es
va iniciar fa uns anys en el marc de l’Agenda
21 i no se n’ha tornat a parlar. Ja va sent hora d’encarar la
situació
i declarar Sant Just i tot Collserola “Zona de Seguretat” per a
la tranquil·litat de tothom.
Tot
seguit s'adjunta un comunicat d'AnimaNaturalis "censurat" parcialment per Alnus treient
algunes divagàncies que no venen al cas...
CONTRA LA CAZA
En España hay 1200 000 licencias de caza, lo que significa un
alto
número de individuos armados. Cada año se matan
aproximadamente 30
millones de animales en la temporada de caza, sin contar los miles que
quedan agonizantes o malheridos.
La caza está más relacionada a la extinción de
especies que a su
conservación y para muestra de esto tenemos el caso de la
última osa
parda autóctona de los pirineos, abatida la semana pasada.
Debido a la
cacería se han eliminado predadores naturales de otras especies,
como
lobos, águilas, coyotes, linces y demás animales,
por considerarlos
competencia.
La caza en barraca es una práctica para la caza del tordo,
prohibida
por la Unión Europea, sin embargo, la Generalitat ha concedido
excepcionalmente 250.000 licencias para esta nueva temporada. La
respuesta no se ha hecho esperar: varias asociaciones ecologistas se
han unido en una denuncia común por no ser un método
selectivo de caza.
Este método consiste en atraer a los pájaros a las ramas
impregnadas
con el "vesc", un pegamento en el que quedarán atrapados por un
tiempo
indeterminado.
Otro factor importante contra la caza es la contaminación
ambiental y
el plumbismo: intoxicación que se produce por la
ingestión inadvertida
de perdigones o de pesos de pesca (de plom), y que afecta a
mamíferos
marinos y terrestres. Se calcula que al año mueren 70.000
aves
acuáticas por esta causa.
Los cazadores españoles baten el record en la caza de especies
protegidas en países con bajos recursos, que consiguen de esta
manera
una buena fuente de ingresos. Así, empresarios, toreros e
incluso la
aristocracia española dedica su tiempo de ocio a safaris en los
que
podrán cazar, por un elevado coste, leones o elefantes. El
ejemplo más
reciente es la cacería organizada por Juan Carlos I días
atrás en
Rumanía, en la que abatió a 8 osos de una especie
protegida, desatando
un escándalo sin precedentes entre los ecologistas rumanos y
dando una
mala imagen de nuestro país.
Para obtener más información, visite la página www.animanaturalis.com
Servicio de Noticias AnimaNaturalis | Libera!
noticias@animanaturalis.com
7 de noviembre, 2004
Contacto: Leonora Esquivel 605617886
De: The BrightEyes Society
[mailto:brighteyes@brighteyes.dk]
Enviado el:
domingo, 05 de diciembre de 2004 20:15
Asunto: Fw: Para morirse de vergüenza!: Las fotos de la
cacería del Rey de España ¡¡que se
difunda!!!!!!!!!
EL LINK
DE LAS FOTOS DE LA CACERIA DEL REY ME LLEGO CORTADO, ASI QUE
INTENTE ARREGLARLO PARA REENVIARLO, PERO CUANDO VI LA FOTO DE LA OSA
CON LOS DOS BBS ME MATO REALMENTE, ME HIZO MUCHO MAL, VER A ESOS
OSITOS HUERFANITOS SOBRE LA MAMA RECIEN MUERTA ME LLENA DE ANGUSTIA Y
DEPRESION...
http://www.thenausea.com/elements/special%20topics/crimesagainstanimals/spain/jc/jc.html
|
Els caçadors, en peu de guerra contra
Medi Ambient per com ha anat la caça en barraca
Se
senten enganyats amb la
legalització de les barraques que ha coincidit amb la pujada de
les sancions
ROSER
ROYO . Alcanar
Avui acaba la temporada de la
caça en barraca a les comarques
del Baix Ebre i Montsià. Després de tretze anys de la
prohibició d'aquesta pràctica tradicional ha estat
autoritzada enguany, a petició de diversos ajuntaments ebrencs,
pel Departament de Medi Ambient del govern català que ha
legalitzat unes 200 barraques al territori. El govern encara no ha fet
un primer balanç d'aquesta experiència pilot, però
els caçadors que van empendre la temporada esperançats,
en fan una valoració força negativa. «Ens continuen
tractant com delinqüents», diuen i amenacen amb fer
mobilitzacions contra les actuacions dels rurals.
«Ens
han enganyat perquè
després de fer-mos gastar els diners amb llicències i
fer-mos perdre un munt de mesos fent papers, el tracte ha estat igual
que si fossem il·legals», manifestava el president de
l'Associació Cinegètica de Barraquistes de Catalunya,
Juan Miguel Queralt, que assenyalava que tot i l'intent de
legalització de la caça en barraca, «ens han
perseguit més que mai». Concretament, els caçadors
es queixen de les actuacions dels agents rurals. «Ens tracten com
si fossem delinqüents, registrant-nos les casetes i mirant fins i
tot dins el congelador», lamentava Queralt tot assenyalant que
els han fet escorcolls fins i tot quan no caçaven i els han
denunciat per tenir radiocassets «per escoltar el futbol».
El malestar dels caçadors
s'explica també perquè
enguany el cost de les sancions s'ha multiplicat per deu. Així,
si l'any passat la sanció mínima era de 60 euros, enguany
caçar sense llicència o utilitzar reclams
elèctrics representa una multa d'un mínim de 600 euros
fins a un màxim de 6.000. «Els tords se'ns han menjat les
olives i Medi Ambient ens ha fotut els diners», manifestava el
president dels barraquistes, que calcula que hauran d'afrontar uns
40.000 euros en multes.
El director dels serveis territorials de
Medi Ambient a l'Ebre,
Víctor Gimeno, va assegurar que per part del Cos d'Agents
Rurals, enguany no hi hagut un increment de les inspeccions. Gimeno va
declinar fer una valoració de la campanya, per manca de dades,
però va recordar que la legalització de la caça en
barraca es va fer amb una sèrie de restriccions i si s'han posat
denúncies, és perquè els caçadors no les
han complit. Els rurals han inspeccionat entre 30 i 40 barraques, les
mateixes que els anys anteriors i és cert que totes, fins i tot
les que tenien llicència de caça, han estat denunciades
per utilitzar reclams elèctrics, prohibits per la llei, en
algunes es van trobar més tords dels permesos -el màxim
per dia són quinze- i també algunes espècies
protegid
es. El Servei de Protecció de la
Natura de la Guàrdia
Civil (Seprona) que també fa inspeccions, enguany ha imposat 70
denúncies, enfront de les 95 de l'any passat i ha incautat 380
tords morts i 22 ocells insectívors protegits. La majoria de
denúncies són per utilització de reclams
elèctrics per atreure els tords. Una prohibició que els
caçadors no acaben d'entendre. «Si ens limiten les
captures, tant li fa si els agafem fent sonar la trompeta o el
clarinet», ironitza el president dels barraquistes.
|
|
>
«El més selectiu»
ROSER ROYO . Alcanar
«No hi ha cap mètode de caça
més selectiu
que la barraca», explica Juan Andrés Sancho,
caçador d'Alcanar que té la seua barraca al terme de
Vinaròs. Sancho caça a la barraca des que era un xiquet i
argumenta la seua afirmació explicant que si els espartons -les
barretes de plàstic que s'unten de vesc per enxampar els tords-
enganxen algun ocell protegit, el caçador té
l'opció d'alliberar-lo. «En canvi, si li dispara un tret
d'escopeta, ja l'ha matat», diu. Sancho és dels que pensa
que és «una ximpleria» legalitzar la barraca sense
autoritzar els reclams elèctrics i tampoc troba massa sentit que
autoritzen només capturar 15 tords per dia. «Si volen, que
imposen un màxim per temporada, perquè aquí no es
caça cada dia i els dies dolents haurien de compensar els
bons», argumenta.
> A
favor, i en contra
ROSER ROYO . Alcanar
Els detractors de la caça en barraca són
bàsicament les organitzacions ecologistes perquè la
consideren un mètode «no selectiu» i
«massiu», i afirmen que Medi Ambient no hauria hagut
d'autoritzar-lo perquè contradiu les lleis europees de
protecció d'aus. De fet, la caça en barraca ha estat
prohibida durant 13 anys a Catalunya, i al País Valencià
la seua prohibició està pendent d'una ressolució
del Tribunal Suprem, després que el Tribunal Superior de
Justícia valencià anul·lés el decret que
l'autoritzava. Medi Ambient, a l'hora de legalitzar a Catalunya la
caça en barraca, a petició dels ajuntaments del Baix Ebre
i Montsià, va argumentar que es tracta d'un mètode
tradicional que servix per controlar la població de tords. El
director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a l'Ebre,
Víctor Gimeno, en una carta adreçada als mitjans de
comunicació diu textualment que la barraca «és un
mètode de lluita dels pagesos de l'olivera contra una
espècie que es menja els fruits del seu treball. És un
mètode més antic i menys agressiu ambientalment que
l'escopeta», constata l'escrit tot assenyalant que només
s'han autoritzat 50.000 captures -200 per barraca-, mentre que amb
escoptes es capturen al voltant d'un milió de tords a l'any.
> La
difícil posició dels agents rurals
L'autorització de la caça en barraca ha
estat una legalització amb restriccions i bona part del control
que aquestes restriccions s'acatiguen recau en els agents rurals que
depenen del Departament de Medi Ambient. Les seues inspeccions
són força criticades pels barraquistes que diuen
sentir-se tractats com delinqüents. «Ens amenacen i
vénen a provocar-nos», asseguren. Alguns, com el mateix
president de l'Associació Cinegètica de Barraquistes de
Catalunya, Juan Miguel Queralt, han arribat a portar als jutjats cinc
agents rurals acusant-los d'haver comès un delicte de
«faltes per coaccions i vexacions injustes» per haver
escorcollat la seua casa de camp situada al costat de la barraca, el
novembre del 2000. El jutjat d'Amposta va absoldre els agents per
considerar que feien la seua feina. Però el judici
il·lustra en gran part la tensió existent entre
caçadors i rurals. Els primrers asseguren que els agents
s'extralimiten, mentre que els agents diuen que no estan a favor ni en
contra de la caça en barraca i que la seua feina és fer
complir la llei.
Inici
Nuevo
dictamen desfavorable de Europa sobre la caza en barraca
El abogado general del
Tribunal de Justicia Europeo propone que España sea condenada
M.R. | ebre@diaridetarragona.com
La caza en barraca ha recibido un nuevo
y duro golpe de la Unión Europea. El abogado general del
Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas, L.A. Geelhoed, ha
emitido su dictamen definitivo sobre el expediente abierto a
España por permitir la caza en barraca o parany en la Comunidad
Valenciana. Tras analizar el tema, evaluar los informes de
España, la Comunidad Valenciana, las asociaciones de
barraquistas y los grupos ecologistas, el
abogado general concluye que España incumple la directiva
79/409/CEE relativa a la conservación de las aves silvestres.
Por ello, propone al Tribunal de Justicia que condene en costas al
Reino de España.
La caza en barraca en las Terres de l'Ebre lo tiene muy difícil
para conseguir su legalización, pese a la voluntad del nuevo
gobierno de la Generalitat de Catalunya de autorizar, bajo ciertas
condiciones, este método tradicional de caza. Este año,
el Departament de Medi Ambient ha autorizado en las Terres de l'Ebre
250 barracas dentro de un programa piloto que tiene por objetivo
legalizar la caza en barraca. Sin
embargo, el programa piloto podría no tener continuidad si el
Tribunal Superior de Justicia de las Comunidades Europeas condena
finalmente a España por permitir este sistema de caza en la
Comunidad Valenciana. Los valencianos ya llevan varios años
practicando la caza en barraca, denominada parany en esta comunidad. Su
práctica motivó la denuncia de los grupos ecologistas a
la Comisión Europea de Medio Ambiente que traspasaron la queja
al Tribunal de Justicia Europeo.
Tras meses de declaraciones escritas, informes e investigación,
el abogado general que ha llevado el expediente ha emitido finalmente
sus conclusiones, según las cuales el juez dictará
sentencia. Las conclusiones del abogado general no dejan lugar a dudas:
«Este método no es suficientemente selectivo y propongo al
Tribunal de Justicia que declare que el Reino de España ha
incumplido las obligaciones de la Directiva de Aves silvestres y
condene en costas a España. El Gobierno español
centró su defensa en cuatro aspectos: el carácter
selectivo del método de caza, evitar los daños de los
tordos a la agricultura, la inexistencia de métodos alternativos
adecuados y que el criterio de pequeñas cantidades de la
directiva europea no constituye un valor absoluto, sino que se refiere
al mantenimiento total y a la situación reproductiva de cada
especie. Sin embargo, el abogado general del Tribunal de Justicia
rebate todos y cada uno de los argumentos del Gobierno español
con un total de 47 puntos. En ellos afirma que de acuerdo con la
directiva europea, los Estados miembros deben prohibir la liga como
medio empleado para capturar o matar aves.
Respecto a los perjuicios a la agricultura, el abogado general
considera que es «insuficiente» para aplicar este sistema,
pues existen otros métodos sí autorizados para cazar,
capturar o ahuyentar las aves, como la caza con escopeta y los
espantapájaros ordinarios como el cañón de ruido.
«El Gobierno español tampoco ha logrado ser convincente
por que la caza en barraca supone la solución a los daños
supuestamente sufridos en los cultivos. Resulta que el 80 por ciento de
los paranys se localizan en la provincia de Castellón, de los
que el 69 por ciento se encuentran en zonas donde no se practican las
modalidades de cultivo afectadas (olivos y vides)» argumenta en
las conclusiones. Finalmente, el abogado general afirma que el empleo
de varitas en las barracas constituye por sí sólo un
método de captura no selectivo porque no se puede evitar que
otras aves se queden adheridas. Al respecto, el abogado general
desacredita la posibilidad de liberar a las aves protegidas
argumentando que «esto depende de la meticulosidad del titular de
la licencia en cumplirlo y, en segundo lugar, de si las aves capturadas
accidentalmente resultan o no lesionadas. Además, existe
incertidumbre sobre la probabilidad de supervivencia de los
insectívoros cuando son puestos en libertad tras haber recibido
el tratamiento correspondiente».
La Asociación para la Protección y el Bienestar de los
Animales (Anpba) ya ha manifestado su satisfacción por las
conclusiones del abogado general del Tribunal de Justicia y pide a la
Generalitat de Catalunya que rectifique. En el programa piloto iniciado
este año en las Terres de l'Ebre, donde se han autorizado 250
barracas, se han registrado un total de 96 denuncias, 47 a personas
autorizadas para la caza en barraca y 49 a personas no autorizadas. El conseller de Medi Ambient, Salvador
Milà, hará una valoración del programa el
próximo 20 de enero, durante una visita que realizará al
territorio, cuando anunciará las intenciones del Gobierno de la
Generalitat respecto al futuro de la caza en barraca.
|
Agenda activitats ALNUS - Ecologistes de Catalunya
Sortida
a la vall d'aprenentatge i
recollida d'aglans "TOTHOM POT FER BOSC"
- Sortida a la vall
- recollida d'aglans
- classe teòrico-pràctica per a convertir aglans en arbres
- preparació futura forestació (tothom a casa ha de fer
crèixer els arbres per a propera forestació a la vall)
Diumenge
19-12-2004 11h i fins les 13:30h
Trobada a la
Pç
Verdaguer.
|
36925