*Article publicat a la
revista La Vall de Verç abril 2008
Necessitem l’energia per fer funcionar la societat, estem atrapats en el consum del carbó i del petroli que alhora que ens donen energia, ens destrossen l’equilibri del planeta amb l’emissió de CO2, entre altres contaminants. Per anar bé, hauriem de deixar enrere el consum d’aquest productes.
I l’energia nuclear?
Hi ha persones de bona voluntat que diuen que es bona per que el seu funcionament no emet CO2. Altres persones no de tan bona voluntat, el lobbi nuclear estant duent una campanya per que es facin centrals nuclears. Nosaltres veiem cinc raons fonamentals per les quals estem oposats a aquest model.
1.- És una energia consumible, cal tenir urani per fer-la, si es generalitza el seu us a nivell mundial, també s’esgotarà en poc temps.
2.- L’extracció i transport del urani gasta molta energia que emet CO2
3.- Els residus que deixen les nuclears, faran companyia al llarg de milers d’anys a properes generacions, que han de tenir cura i vigilància dels llocs on estan dipositats. L’externalització de costos, salaris de vigilants al llarg de milers d’anys fa que econòmicament sigui molt car. El perill d’aquets residus també ens mostra que fem un acte de insolidaritat amb els nostres fills i néts, deixant-los aquesta herència.
4.- La construcció d’una central triga uns deu anys en la posada en funcionament, hi el problema ja el tenim a sobre.
5.- La proliferació d’urani enriquit, és un perill pel terrorisme i les bandes que es dediquen als robatoris i el xantatge.
Per nosaltres és evident el NO A LES NUCLEARS!
ALTERNATIVES
Nosaltres apostem per les energies renovables.
A principis del mes de març a Espanya, la producció eòlica ha estat superior a la nuclear, la hidràulica, la tèrmica, demostrant el seu potencial. Cal invertir en noves instal·lacions eòliques, fotovoltaiques, biomassa i geotèrmiques.
També cal un model nou de gestió, les grans companyies estimen més els guanys que el servei a la societat, volen controlar l’aixeta de l’energia per fer-nos dependents econòmicament. Cal anar a un model descentralitzat, centrals que estiguin properes als llocs de consum, les instal·lacions de línies de Molt Alta Tensió (MAT), són negocis d'uns pocs i no tenen suficient eficiència en el transport a llarges distàncies, es pot perdre fins un 30 % de l’energia, ens fa ésser fràgils davant d’un accident, una fallida de la xarxa o un atac terrorista.
La capacitat del
planeta per aportar recursos energètics te un límit
inexorable al que ens estem apropant cada cop més amb l'actual
política d'acontentar la demanda sense potènciar
l'eficiència ni el malbaratament, i això te un impacte en
el medi i en la salut de tots.
Al Brasil l'any 2001, amb motiu de la crisi energètica es van planificar tarifes progressives al consum, sancions o talls als qui superaven el límit, i bonificacions als qui mantenien els nivells aconsellats. Es va assolir un estalvi mitja de consum elèctric de prop del 20% i frenar el creixement accelerat dels anys anteriors.
Seria convenient doncs començar a aplicar mesures de decreixement abans que no arribin les restriccions (com ens està passant ja amb el cas de l'aigüa), i contaminem en excès el planeta. Cal canviar el model energètic.
S'ha d'investigar nous prototips, per exemple al Japó hi ha un artefacte que és un molinet de vent més efectiu, funciona a la velocitat del vent 1,5 m/s, (els molins actuals necessiten 3,5 m/s), també porta a la part superior dues plaques solars fotovoltaiques, produeix 3,5 KW al dia que és el terme mig de consum d’una casa.
Jordi Agulló i Guerra
Oleguer Farràs i Jané