ENTERRAMENT DEL PROJECTE BICI A COLLSEROLA.

El Projecte Bici ha mort en l'intent de vetllar per la protecció de Collserola davant de la massificació ciclista. El Consorci de Collserola n'ha aturat el seguiment i el treball que estava duent a terme. És una oportunitat perduda.

Sí, d'oportunitat perduda se'n pot dir el Projecte Bici que tècnics de base del Consorci de Collserola i una part de la societat civil compromesos amb la defensa del medi natural de la serra de Collserola van posar en marxa.

Després de dos anys de reunions intenses, el primer projecte Bici va aconseguir redactar un document de principis per utilitzar la bicicleta d'una manera racional i no agressiva en el medi natural de Collserola; cal recordar que per aquest parc hi poden arribar a circular més de 6.000 ciclistes en un mateix moment.

Aviat vam veure que el primer document era massa genèric i molt tou i per tant es va decidir posar en marxa el Projecte Bici II; es varen crear vàries comissions de treball per concretar més les normatives, les ordenances i els usos del futur parc natural de Collserola.

De seguida, però, varen sorgir dues tendències: els que volíem anar una mica més lluny amb la protecció del medi natural, i els que volien un ús amb poques restriccions per tal de poder practicar esports d'aventura. Aquesta segona tendència veia el projecte com una actuació cosmètica, de manera que podríem dir que faríem alguna cosa per protegir la serra però realment no faríem res. En aquest darrer grup hi havia la Federació Catalana de Ciclisme, que defensa els interessos de la indústria i les botigues de venda de bicicletes.

Finalment es varen imposar les tesis més protectores del medi, més conservacionistes. Tots els estudis de càrrega i freqüentació fets per ciéntifics i les opinions dels tècnics de base del consorci estaven per conservar el medi i donaven la raó als arguments plantejats pel primer grup. Cal tenir present que les conclusions d'aquestes comissions servirien per redactar les noves normatives d'usos del futur parc natural de Collserola.

Però, ai las! En veure el caire (positiu per a Collserola) que prenien les conclusions i aprofitant el parèntesi de les vacances d'estiu, a hores d'ara la direcció del Consorci no ha tornat a convocar les comissions; així doncs, s'entén que el procés participatiu i tot el projecte Bici és “ben mort i enterrat”. De tot plegat en podem deduir que als responsables de dirigir el Consorci (tots amb càrrec de confiança i nomenats pels polítics que governen l'Ajuntament de Barcelona) no els interessa una Collserola protegida. El que volen és que el ciutadà de la gran metròpoli campi per la serra els caps de setmana còmodament i hi pugui practicar els seus esports d'aventura (bicicleta de muntanya, hípica, marxes a través, curses) sense gaire restricció, alhora que es plantegen excursions amb carretes i carros tirats per cavalls. A més a més, es vol ampliar totalment la carretera de les Aigües, ampliar les instal·lacions del parc d’atraccions del Tibidabo, ampliar i acondicionar pistes, eixamplar camins, etc. Tot plegat suposa una invasió massiva de ciutadans a tot arreu del parc.

Sap greu haver perdut aquesta oportunitat, perquè semblava que aquest cop es podria haver fet una tasca important per conservar Collserola.

Els nostres polítics (i els seus càrrecs de confiança, que els deuen la cadira on seuen) mostren molt poc interès per preservar Collserola. Diuen que fan molt per conservar-la però, en realitat, el que fan és esgarrapar tot el terreny que poden del parc per construir-hi edificis de tota mena, disfressats de serveis. Amb aquesta estratègia, a més a més, surten a les fotografies amb dos barrets, per una banda el de “protectors de la serra” i per l'altre el de “constructors de serveis” o el què és el mateix, “destructors del medi natural de Collserola”. Però que els titllin d’això darrer els importa ben poc; això no és notícia als diaris, (ells ja se n'encarreguen, de què no passi, no fos cas que el diari corresponent en perdi la subvenció).

Finalment, vull agrair els molts esforços i sacrificis no recompensats dels funcionaris tècnics de base del Consorci de Collserola que han col·laborat en l’intent de tirar endavant aquest projecte, amb el risc d'ésser arraconats en les seves feines, i també a tota aquella part de la Societat Civil compromesa amb la salvaguarda del medi natural de Collserola. Tots plegats hem esmerçat moltes hores i il·lusions en aquest projecte, que malauradament no veurà la llum pública, després de quasi quatre anys de feina.

Josep Miquel Mallafré.