Article publicat a la revista "La Vall de Verç" Juny 2008, per Alnus – Ecologistes de Catalunya  

L'AIGUA, UN RECURS BÀSIC. DECREIXEMENT I ADAPTACIÓ AL MEDI.

Al llarg de la història de les civilitzacions les poblacions han creat ciutats en zones on l'aigua en formava una part bàsica, com al costat dels rius i dels llacs. Quan per motius defensius les poblacions creixien al voltant de castells construïts en llocs elevats, en aquest cas es tenia la saviesa de fer aljubs per recollir l'aigua de pluja. Avui dia, en aquesta societat tecnificada, es poblen llocs allunyats dels recursos bàsics, de l'aigua sobre tot. El problema ve quan confiem totalment en la tècnica per resoldre tots els problemes.

A Catalunya, davant del tema de l'aigua s’han alçat dues posicions. L’una vol que el creixement sigui segons el model actual de l'àrea metropolitana, a on ja som al voltant de 4 milions de persones que, segons el pla de desenvolupament aprovat per la Generalitat, d’aquí a deu anys augmentaran fins a a cinc milions i, després d'una altra dècada, fins a set. Seguint aquest mateix model i en no més de quaranta anys, Barcelona s'unirà a Mataró pel nord i a Tarragona pel sud, com el nostre genial escriptor Manuel de Pedrolo va relatar en un dels seus llibres. Amb aquesta "lògica", no hi haurà més remei que haver de portar aigua de fora de les conques metropolitanes, ara de l'Ebre, després del Ròdan, més endavant de...

La postura dels ecologistes és que hem sobrepassat el llindar sostenible, i cal tenir en compte la realitat ambiental per crear una societat que pugui satisfer les necessitats humanes sense malmetre el medi, que al cap i a la fi, és a on vivim. En aquest moment ja s’ha evidenciat que tenim un principi de col·lapse en el tema de l'aigua. Si seguim pel camí actual creiem que després en tindrem més en el tema de l'energia i la contaminació atmosfèrica, que ja s’ha demostrat produeix malalties i morts prematures.

Cal recordar que ja al 1972 el club de Roma avisava que calia introduir plantejaments nous en el creixement de les poblacions. Les ciutats tipus capital, apuntava, haurien de tenir un màxim d'un milió de persones, i estar envoltades d’una xarxa de ciutats d’unes 200.000 persones i de poblacions de 25.000 ànimes. Segons el nostre entendre els Estats, amb la quantitat de diners que manipulen, poden promocionar aquest model. No obstant i malgrat les recomanacions, han passat més de 25 anys i continuem creixent de manera caòtica al ritme, diuen, del lliure mercat.

Reafirmem que s’ha que tenir en compte la realitat que ens envolta, la qual inclou el medi natural. En concret, respecte l'aigua, creiem que pertany a cada conca i s'ha de gestionar per no desequilibrar les característiques naturals i econòmiques del territori per on circula; els rius i els deltes cal mantenir-los vius, i per a això necessiten un cabdal adequat que amb els transvasaments es pot veure seriosament afectat tenint conseqüències com el desgast d’aquells territoris d’on l’aigua n’és original a favor d’altres que en consumeixen sense límit.

Donat que la política dels transvasaments no segueixen aquests principis de moderació i control si no tot el contrari, segueixen la lògica del consum il·limitat que ens du de col·lapse en col·lapse, hi estem en contra.

Ecologistes de catalunya a Amposta el 18 de maig de 2008

Posició davant la conjuntura actual

Obrir la porta al transvasament és seguir una lògica de creixement exponencial que extenua els recursos i porta, a més a més de col·lapses, a una guerra de comunitats.

Barcelona i la seva àrea metropolitana poden adoptar mesures alternatives com:

- A les cases unifamiliars, les indústries, les zones esportives i d'altres, construir dipòsits per recollir l'aigua de pluja. Són obres que poden reactivar la construcció i de passada l’economia.

- S'ha de fer un pla de doble conducció d'aigües a les cases: l'aigua de la dutxa, rentadora, de fregar plats s’ha de canalitzar i retornar per la descàrrega dels vàters. Aquesta mesura fa estalviar un 40% el consum domiciliari.

- Com diu l'ecòleg Narcís Prat, els 180 milions d'euros que volen “invertir” en la conducció conjuntural, farien més profit destinant-los a subvencionar mesures com les anteriors i, com ens indica, "Fent una inversió de només 90 milions d'euros seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual."

CONCLUSIÓ

Proposem per tant mesures que evitin el camí de la confrontació entre comunitats i facilitin el redreçament del tipus de creixement actual quimèric, que no té en compte la limitació del planeta. La virtut de la proposta és que, a més a més, genera llocs de treball en la construcció, que com sabem pateix també una paràlisi fruit del creixement esbojarrat, irracional, egòlatra, especulatiu i profundament insolidari.

I si comencem a decréixer?

Jordi Agulló i Guerra

Maria Solà Vilarrubias

26 de maig de 2008