Alnus- Ecologistes de Catalunya

PROU CAÇA A COLLSEROLA

L’activitat ancestral de la caça s’ha mantingut amb força fins els nostres dies. La caça per a la supervivència és pot dir que a “Occident” està pràcticament extingida però la caça esportiva o d’oci continua tenint un cert auge, tot i que les noves generacions no semblen, per sort, seguir l’afició amb el mateix ímpetu.

La legitimitat ètica de caçar per alimentar-se s’ha pervertit en molts casos, per convertir-se en el divertiment de la mort, matar per matar, quantes més peces millor, matar per presumir de la peça, ensenyar la foto o penjar les pells, el cap, les cornamentes, per no parlar de la caça furtiva amb l’ús de trampes no selectives, etc.

Evidentment la caça mou molts interessos econòmics, per això costa tant de restringir i les administracions solen ser-hi reticents. Sobta doncs, que a Collserola, un espai natural tant densament visitat i on es realitzen multitud d’activitats de lleure, continuï estant permesa la cacera. De fet a Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac, es continua permetent la caça durant la temporada d’octubre a febrer però en els municipis que falten, Esplugues i Barcelona, la cosa va canviar ja fa uns anys quan van aprovar a través d’un ple municipal demanar a la Generalitat, que es declaressin el municipi sencer “Zona de Seguretat” i se’ls va concedir.

“Zona de seguretat” és una figura normativa de la Llei de Caça que prohibeix o condiciona segons el cas, l’ús d’armes de caça en els espais que així són declarats. L’últim municipi a demanar-ho ha estat Cerdanyola gràcies a la composició més progressista del nou Ajuntament.

Per sort no hi ha hagut, de moment, cap accident greu excepte en algun cas entre caçadors, tot i que el Consorci del Parc de Collserola acostuma a rebre queixes d’usuaris per molèsties o incomoditat degut a la proximitat dels caçadors i els trets. Sembla evident que és difícil compatibilitzar la caça en el mateix entorn on la gent passeja, a peu o en bici, sobretot els diumenges i ningú posa el crit al cel. Tant la gent de l’Alnus com de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola creiem que cal abolir la caça a Collserola, permetent només en casos puntuals de control d’espècies, la captura seguint criteris tècnics, i dubtem de la necessitat de les batudes del senglar.

Malauradament Collserola s’ha convertit pràcticament en una illa envoltada de zones urbanitzades i la connexió amb altres espais naturals és molt complicada degut a les urbanitzacions i tota mena de vials i infrastructures que l’envolten, i es fa difícil que la fauna s’hi pugui desplaçar sense els connectors ecològics adequats. Especialment en el cas del senglar, que es reprodueix i prolifera amb rapidesa, al no poder distribuir-se per altres zones, envaeix sovint espais urbans provocant molèsties i causant danys en cultius, etc. Fins ara a Collserola es realitzen anyalment diverses batudes per fer-ne una caça selectiva, creiem insuficientment justificades, ja que apart de caçar alguns senglars, provoquen el desplaçament d'altres a sectors desconeguts per ells amb el consegüent problema d'adaptació al nou espai.

A Sant Just l’àrea privada de caça ocupa unes 645 Ha de les quals 536 Ha es troben incloses dins el Pla Especial de Protecció de Collserola (límits del Parc). El debat sobre la caça es va iniciar fa uns anys en el marc de l’Agenda 21 i no se n’ha tornat a parlar. Ja va sent hora d’afrontar la situació i declarar Sant Just i tot Collserola “Zona de Seguretat” per a la tranquil·litat de tothom.

Oleguer Farràs i Jané

Juliol 2004