Com volem que sigui el camí de Vallvidrera?

L'ajuntament de Sant Just va iniciar un procés de participació ciutadana demanant l'opinió de com volem que sigui el camí de Vallvidrera en el futur.




Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya creiem que el principal objectiu a assolir és no facilitar el transit per la Vall.


Considerem que al tractar-se d'una via de pas dins l'entorn natural del Parc de Collserola no ha de facilitar de cap manera el pas dels vehicles. Segons l'estudi fet el 2007 es comprova que poden passar al dia a l'entorn de 500 vehicles, més de la mitat dels quals l'utilitzen com a carretera de pas entre el Vallès o Vallvidrera i el Baix Llobregat.

Pensem que pavimentar el camí facilitaria aquest transit, per tant, cal trobar solucions d'arranjament del camí evitant la urbanització / pavimentació que alguns proposen presentant-la com ecològica, per evitar fàcilment la pols del camí.
Això podria convertir-se en una prèvia per a poder continuar urbanitzant l'entorn, sinó immediatament quan es creïn les condicions. Un parc natural que és el que volem per Collserola hauria d'evitar al màxim l'asfalt.
Aquest paviment es qualifica d’ecològic perquè amb la circulació de cotxes no fa pols. En canvi resulta que el paviment és impermeable. Això implica que quan plogui l’aigua s’escolarà ràpidament cap a la riera i generarà corrents d’aigua importants que provocaran erosió i problemes en el manteniment de les restauracions de ribera que s'hi facin. Si impermeabilitzem el camí els problemes els tindrem a la riera.

La gent que fa servir el camí per anar a Barcelona, Molins de Rei, Cerdanyola, etc. per anar més ràpid en hores punta, ha d'entendre que s'ha equivocat de camí atès l'hem de considerar forestal, i per tant ha d'anar per les carreteres adequades.

Proposem tancar el Camí a l'alçada de Can Merlès amb una barrera automatitzada que només permeti l'accés als usuaris dels equipaments i Masies.

Com a de ser el camí físicament?

S'ha de conservar de terra sense asfaltar, en forma de pista forestal i el problema de la pols i sotracs es pot evitar molt fàcilment, només s'ha de fer una bona restauració i un millor manteniment:

Primer s'hauria de preparar el terra a base de capes noves de terra i grava posades a sobre de l'actual, també s'hauria de refer les pendents laterals del camí per que el mateix agafes la inclinació adequada perquè les aigües de la pluja baixin cap el costat adequat a les corbes sempre cap a l'interior de la corba, i a les rectes fent panxa al mig del camí, després s'han de fer uns bon embornals per que l'aigua s'escoli i no s'acumuli. Cal repassar i mantenir el ferm del camí abans de cada estació de pluges i després que un aiguat hagi malmès el ferm, d'aquesta manera amb un bon ferm la pols no s'aixeca.

S'hauria de practicar cada X metres unes trenques en diagonal al camí per a que l'aigua de pluja circuli i no es quedi entollada, també servirien per evitar que els vehicles corrin massa. Cal limitar la velocitat màxima a 20 Kmh a tota la pista, així s'assegura que la pols no s'aixeca gaire i s'escampa, i mantenir a 30 kmh el tram asfaltat.

Cal un rètol indicador al començament del camí de la Vall que informes que el camí dona accés al parc de Collserola per Sant Just i de les conductes i el respecte a seguir amb el medi natural, a on estem entrant.

Evitar compartimentacions del camí en diversos carrils per vehicles, ciclistes i vianants, afavoreix l'augment de velocitat. Proposem que sigui de prioritat invertida, com alguns trams del carrers del Pobleiciutat.

Oleguer Farràs

25/03/2009

DESPRÉS DEL DEBAT DEL CAMI DE LA VALL, ARA CAL PRENDRE DECISIONS...

D’entrada volem donar les gràcies als responsables del govern municipal per haver obert el debat del camí de Vallvidrera a la participació ciutadana, tot i que la fase de divulgació es va centrar massa en les diverses formes de pavimentar o asfaltar els camins en espais naturals, al contrari del que s'havia proposat en la sessió organitzativa prèvia, el debat final va estar correctament estructurat i estem contents del resultat.Camí de Vallvidrera

A la sessió del 31 de març va quedar ben retratada la situació, la síntesi del debat va ésser aquesta aquí exposada:

La AAVV de Sant Just, SEAS, caçadors i Alnus / Cepa, vam apostar per no facilitar el pas pel camí , que l’acabaria convertint en una carretera, i per tant ens oposem a pavimentar-lo o asfaltar-lo. Si que estem d’acord, però, en arranjar el camí, i els tècnics ja dictaran la manera de fer-ho. A tall d’exemple, nosaltres diem de posar sauló i grava compactats i anar fent manteniment abans no es deteriori massa. Trigaria molt més a fer-se malbé si es respectés la velocitat de 30 Kmh.

Els propietaris de Can Carbonell, Isart i d’altres van apostar clarament per paviment dur, i van argumentar que per fer funcionar el seu negoci cal que passen cotxes per el camí.

El govern municipal te plantejat el problema i ara ha de prendre la decisió de com arranjar el camí per tal que faciliti el pas dels cotxes que van als serveis i alhora eviti el pas de molts cotxes que utilitzen el camí com a carretera.

Reflexionant sobre el tema crec que el que és més important és minimitzar el pas de cotxes, que sembla que va en augment, però sense limitar que els usuaris dels serveis de la zona puguin passar.

Davant d’aquesta difícil situació la decisió fàcil per part del govern municipal seria asfaltar i posar cartells de que es respecte la zona i prou.

NOSALTRES APOSTEM

1.- A llarg termini arranjar el camí sense asfalt i suggerim obrir una plaça d’un treballador a temps parcial que tingui com a funció el manteniment i la cura del camí. Cal tenir en compte de que l’asfalt també necessita manteniment i la seva implementació és molt menys sostenible que la compactació del terra del camí. La intervenció ha de ser el més natural possible: embornals, pendents cap els laterals, trenques en diagonal del camí adequats per expulsar l’aigua de pluja...

2.- Inventar solucions per evitar que el camí es converteixi en carretera. Per exemple col·locar una barrera automàtica d’accés a l’alçada de Can Marlès, i que només puguin passar amb vehicle els que van a algun dels serveis o establiments de la zona.

3.- Com a ecologistes ens cal marcar camins de futur, és el nostre paper en la societat plural, en aquest sentit proposem retornar a la Natura part del tennis Sanr Gervasi, atès alguns sectors de l'equipament estan molt degradats. En un procés de 20 anys es pot recuperar prop de la meitat de la instal·lació, treient pistes i reforestant el bosc, o introduint agricultura ecològica.

Quan fem una autopista es treu força espai a persones individuals, tothom ho veu clar. Però per sobre de tot cal entendre que necessitem Natura, hem de compartir l’espai de la Terra amb la flora i la fauna. El parc de Collserola ens és molt necessari.

Jordi Agulló i Guerra

25/4/2009 (Publicat a la revista La Vall de Verç de maig 2009)