Tothom assistim a l’espectacle mundial de la crisi: hipoteques brossa, bombolla immobiliària. Solament vull remarcar que no cal argumentar ja que tenim debats i articles a dojo per tot arreu. Per exemple, el President de la República Italiana deia: “Algunes persones ens han fet creure que és possible treure or del no res”
Respecte a la crisi immobiliària, recordem articles que hem fet a la revista "La Vall de Verç" o a (www.pangea.org/alnus). Experts en economia ens han advertit una i altra vegada que allunyar el producte del consumidor i l’augment del preu dels pisos era anar a l’esclat.
Aquesta bogeria de l’augment dels pisos ha perjudicat a moltes persones de classe popular i mitja: “Mira! El meu pis ha pujat el triple en cinc anys”,ens deien tot entusiasmats.
Ara tenim aquesta doble problemàtica que ens castiga com a societat, però hi ha un aspecte que també l’hem dit repetidament, el model de creixement de la societat està basat en un error matemàtic, el sistema necessita créixer permanentment en un Món finit, on els materials, minerals, fusta, terra per conrear, pesca al mar, etc. són limitats.
Per tant hem de barallar-nos amb aquests problemes per sostenir una societat que pugui alimentar, estudi i sanitat no solament a un sector de sinó a tota la població mundial.
Ara ens diuen que hem estat governats per una minoria d’executius especuladors, aventurers que han portat aquesta catàstrofe bancària. Proposen reformar el sistema financer, està bé, però per nosaltres NO ÉS SUFICIENT. A més a més posem en dubte que l’anomenada classe política mundial, que ha permès aquesta dictadura d’una immensa minoria i no ha estat capaç d’impedir aquest robatori generalitzat, sigui precisament la que lideri la sortida. En altres articles ja dèiem que calia portar a la classe política i a una immensa majoria de tècnics, enginyers, economistes sobretot a la universitat de nou, doncs actuen amb un paradigma erroni matemàticament, creure en el creixement continu en un Món limitat.
Per tant s’escau
que el primer que
hem de fer és als polítics/es honrats/es enviar-los a la
Universitat de nou, i els altres foragitar-los, perquè han estat
còmplices d’aquest desastre que vivim.
Cal una nova política democràtica mundial, que asseguri els drets fonamentals, alimentació, ensenyament i salut.