UN DIA AMB LES MEVES PLANTES

Un amic de l’associació ALNUS m’ha demanat un article sobre el medi ambient quotidià. No vull parlar sobre el reciclatge de les escombraries; el medi ambient per mi és quelcom més bonic i ornamental. Proposo fer un passeig pensant en les coses que em fan gaudir qualsevol dia pel matí al despertar-me:

M’aixeco i la primera visió que tinc al obrir la finestra és veure els meus geranis, és una planta que la trobo generosa per la quantitat de flors que fa, l’aroma que té i la verdor de les seves fulles. Al sortir de casa vaig veient les plantes que hi ha a les altres finestres i m’agrada veure si estan molt acurades i també la gran varietat que hi ha a cada balcó.

Seguint el passeig pel barri, veig que hi ha terrasses amb moltes plantes i altres que no, i en aquells moments et fas l’idea de que les persones que viuen a les cases que tenen plantes deuen ser més tendres en el tracte i més preocupades per fer agradable el seu entorn. Tanques els ulls i esperes que hi hagi harmonia en la llar i també en la seva convivència. A vegades t’agradaria penetrar en l’interior d’aquests habitatges per veure si la realitat és com tu l’has imaginat. Aquesta imatge de bellesa exterior la fas extensible a l’interior i penses que la felicitat i el confort hi estan presents. T’agradaria que aquest desig de benestar fos de veritat i perenne.

Continuant el passeig vaig gaudint de les plantes que hi ha als jardins públics, unes zones estan més acurades que altres i això fa que algun indret necessiti una replantació dels arbres que han anat desapareixent i no deixar com a record l’escossell, sense res.

Des de la plaça del ninot és veu la font de l’avinguda Indústria, aquesta font podria estar tota plena de plantes ben acurades i no com ara, que sembla una font abandonada. Podria seguir passejant fins a la plaça de davant de la fàbrica de cosmètics i veure si tant el passeig de la Sagrera com la plaça ens produeix plaer el contemplar la seva jardineria.

Un altre dia el passeig és pot fer partint de diferents indrets del poble i anar fins la plaça de l’Ajuntament, que podria ser el punt d’intersecció de tots el recorreguts.

Espero que aquest mini passeig des del Walden, plaça de la Pau, centre cívic i casal de joves, hagi estat un entreteniment i una manera de gaudir d’ un dels llocs que hi ha més zona verda, tant per estar-hi tranquil·la, com per passejar, com per jugar.

Per mi, el medi ambient comença per gaudir del meu entorn més immediat.

Mariana Abril

Setembre 2000