PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007    ALNUS – ECOLOGISTES DE CATALUNYA

URBANISME, URBANITZACIÓ I MOBILITAT ( I )

La configuració actual de Sant Just està composada per zones diferenciades fruit del creixement continuat del nucli urbà al llarg de la segona meitat del darrer segle. La situació geogràfica del nostre Poble l’ha convertit en un bon lloc per a viure-hi, però si no s’adopten unes mínimes condicions de sostenibilitat en el creixement urbanístic correm el perill de no ser ni Poble ni Poble-Ciutat, sinó més aviat un dormitori suburbial més de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, això sí, amb vistes a Collserola.
Des d’ALNUS creiem que els projectes d’urbanització (disseny de l'urbs, de l’expansió de la ciutat i dels models de vida urbans) i urbanisme (disseny dels espais públics, traçats viaris i ordenació del territori) s’han d’ajustar a uns criteris de futur racionals i adequats a crear una millor qualitat de vida i de integració dels barris perifèrics; més encara si pensem que els límits del terme municipal no permeten créixer molt més llevat de les zones llindants amb Collserola, a on la intervenció urbanística no hauria d'avançar més enllà dels límits actuals del “parc” i, en tot cas, no passar de vint-mil habitants en els propers 30 anys. Heus aquí la proposta d’ALNUS:

Urbanisme
a) Casc antic. La trama urbana heretada de la història està formada, d’una banda, pel nucli provinent del món rural i la zona centre i d’altra banda, de les cases que es construïren als costats de l’antiga carretera. En tota aquesta zona s’ha de conservar l’estructura actual, millorant gradualment els despropòsits de l’època franquista. Demanem que es pugui construir un pis més en les cases baixes antigues (si la seva estructura ho permet) respectant la imatge original. Això donaria opcions als fills de les famílies del poble que no poden comprar una vivenda a un lloc tan car com Sant Just.
b)  Creixement d’origen. A principis del segle XX, a dreta i a esquerra de la Rambla fins la carretera es varen construir cases unifamiliars de segona residència en aquell temps. Aquesta es una zona de baixa densitat de població que permet la optimització de l'espai edificable augmentant el volum d’edificació en la mesura que els canvis de propietaris o les rehabilitacions ho facin possible, convertint-les en adossades i fins a tres nivells (dos més planta baixa). L’Ajuntament ha d’estimular aquest procés, evitant així, el creixement cap a Collserola. Aquesta zona hauria de permetre, també, en la mesura en que s’alliberin espais edificables, la construcció de vivendes de protecció social, de compra o de lloguer, per a compensar el desequilibri social decantat per l’augment del nombre d’habitants d’alt poder adquisitiu i així donar oportunitat, com dèiem abans, a la gent que treballa a Sant Just o que, sent-ne fills, no poden optar a una vivenda al Poble. Hem de fer notar que en el polígon industrial hi treballen nou mil persones, aproximadament; gairebé un dos per cent viuen a Sant Just, cosa que comporta una deficiència de sostenibilitat a efectes de desequilibri mediambiental donat que els desplaçaments suposen un malbaratament d'energia, provocant taps en la circulació viària, consum innecessari de carburant i contaminació atmosfèrica i acústica. 
c) Zona alta i llindar de Collserola. L'àrea que s’extén enllà del nucli urbà central i que s’enfila per la Bonaigua, Plana Pedrosa i Bellsoleig està formada per cases unifamiliars, majoritàriament, amb un traçat urbanístic heterogeni i mancat de transport públic però, això sí, amb una baixa densitat de població. Les necessitats d’aquesta zona son, bàsicament, de mobilitat. La seva extensió demana un mitjà de transport que apropi als residents al centre del Poble i eviti la utilització del vehicle particular.
d) Perifèria Sud i Carretera Reial. La zona de l’Illa Walden és un indret ben resolt urbanísticament, aconseguint integrar el Walden al nucli urbà.
El barri de les Basses de Sant Pere i Carretera Reial necessita una solució urbana integradora que no és difícil de resoldre. La carretera és una barrera urbanística important, agreujada amb la implantació del Trambaix. Pensem que la conversió de la carretera en un “bulevard” resoldria aquest problema. Aquest disseny hauria de comptar amb la implicació i el comprimís de l’Ajuntament d’Esplugues. Això suposa, també, l’estudi de la reordenació dels accessos a Sant Just dés de Barcelona i cap a Sant Feliu i la implantació de transport públic suficient i amb una cadència de pas no superior als deu minuts en hores punta. D’altra banda, aprofitant el fort desnivell existent entre la Rambla i el Walden, no hauria de ser gens refusable la idea de soterrar el Trambaix en aquest tram, donat que el pas per sota de l’autopista ja suposa una cota de nivell més baixa que la rasant del carrer Generalitat de Catalunya. Amb això podríem parlar seriosament de integració d’aquest barri i d’eliminar barreres.

Manel Villegas Giralt
PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007       ALNUS – ECOLOGISTES DE CATALUNYA

URBANISME, URBANITZACIÓ I MOBILITAT ( II )

1. Urbanització, mobilitat i espais públics

Sant Just Desvern és un poble petit d’origen rural convertit en un lloc residencial privilegiat però amb grans problemes d’accessibilitat i de mobilitat ocasionats, principalment, per un traçat urbanístic propi d’un poble d’aquestes característiques, la manca de transport públic local suficient i per la utilització del vehicle privat del que s’en fa ús abusiu en ocasions.
La configuració urbanística del nostre Poble no permet fer carrers amples per tal que hi passin els molts vehicles de residents i forasters. Sí que permet, en tot cas, el disseny d’una xarxa de transport públic a l’estil del “bus barri” que funciona a Barcelona, amb una freqüència de pas i itineraris d’acord amb les necessitats dels usuaris de tots els barris de Sant Just per tal de poder desplaçar-se per dins i a fora del Poble. Amb això volem dir que l’Esplubus, l’Esplujust i el Justmetro son, ara per ara, insuficients perquè cobreixen només parcialment les necessitats de tot el Poble, quedant-ne despenjats la zona de Bellsoleig, Plana Pedrosa, la Bonaigua i el polígon industrial.
Els carrers del centre històric de la vil·la han de ser peatonals, amb zones de càrrega i descàrrega estratègicament localitzades i de ús matinal, de dilluns a divendres. Als veïns residents se'ls dotaria de credencials per accedir amb els cotxes particulars fins el seu domicili. Tret dels accessos al aparcament del Mercat Municipal restaria prohibit el trànsit d’altres vehicles.

1.1. Prioritat als vianants. A Sant Just els vianants es senten vulnerables degut al mal ús que alguns conductors fan de la via pública. Els passos de vianants han de ser en lloc correcte, es a dir, a les cantonades, lliures de mobiliari urbà (lluminosos, etc.) que impedeixin la visibilitat dels conductors en la seva aproximació i degudament senyalitzats amb senyalització horitzontal (passos pintats) o vertical (senyals de trànsit o semàfors, en aquest cas amb avisadors acústics per a invidents.
Casos com el de la rotonda de l’Av. de la Indústria/Miquel Reverter estan mal resolts perquè posen al vianant en situació de risc al creuar per anar d’un lloc a l’altre ja que en una rotonda la prioritat dels vehicles està per davant de la dels vianants, cosa que facilita accedir-hi a velocitats inadequades tot i que els passos de vianants estan suficientment senyalitzats. D’altra banda és important obligar a respectar els límits de velocitat permesos a un nucli urbà; a Sant Just hi ha molts afeccionats a la conducció esportiva. Demanem les mesures necessàries per a fer complir les normes de circulació i combatre els abusos dels conductors en el cas esmentat i en la utilització de les voreres per aparcar indegudament. Casos com els del Mercat Municipal o de la carretera haurien de estar rigorosament sancionats, car no es respecta el pas de vianants en els guals de tallers mecànics, ni en els passos senyalitzats, ni en les parades d’autobusos (Ctra. Reial/Rambla Modolell) a on la desaparició de la marquesina de la parada del bus direcció Esplugues (no restituïda des de fa dos anys) i l’absència de vora facilita i convida a cometre aquesta infracció, provocant situacions d’enfrontament verbal entre vianants i conductors que podrien acabar en agressions.
Aquests problemes podrien ser parcialment resolts amb la col·locació de mollons o defenses per a impedir pujar a les voreres i també amb la de recrescuts en el paviment per tal de reduir l'acceleració dels vehicles. Els conductors, d’altre banda haurien de fer gala de la seva educació i respecte a la comunitat.
La instal·lació dels contenidors de recollida de residus a algunes cantonades obliga al vianant a abandonar la vorera amb el risc evident de ser atropellat. El problema s’agreuja quan el usuari de la vorera és un minusvàlid, per si no en té prou amb els obstacles derivats de la manca de vores baixes per accedir-hi amb cadira de rodes. Es dona el cas, també, de trobar-nos parterres i jardineres envaint parcialment bona part de la vorera del pas de vianants.  Igualment, la reduïda amplada de les voreres en molts dels carrers del Poble obliguen a sortejar arbres i arbustos dels tancaments dels jardins d’algunes cases (c/ Sagrat Cor, per exemple).

1.2. Projecte de “carril bici”. Cada dia que passa es posa més en evidència que el model actual de transport basat en el vehicle privat és inviable per tres raons principals: contaminació atmosfèrica i acústica, ocupació indeguda o abusiva de l'espai públic per part dels conductors (aparcament o circulació), insuficiència dels vials.
Oferir alternatives és una obligació que tenim les persones i Entitats preocupades per la sostenibilitat i el bon govern, Creiem que la bicicleta n’és una de bona pel jovent i la gent amb facultats d’utilitzar-la, el problema és que no resulta recomanable ni prudent compartir l'espai de la via pública amb els vehicles a motor perquè és perillós i no és sa respirar l’aire contaminat amb els gasos dels tubs d’escapament.
El “carril bici” sempre ha d’anar segregat de la calçada, per voreres amples o per vials separats del trànsit rodat a motor per mitjà de pilons. La nostra proposta s’orienta a poder connectar els centres oficials o nuclis d’esbarjo, indistintament, amb diferents opcions, estructurant una xarxa integradora endògena i exògena amb els pobles veïns. Cal fer un treball conjunt amb el Consell Comarcal i/o governs municipals per a connectar amb les poblacions veïnes. Aquestes son algunes propostes:

a) Des d’el Walden per l’Av. Indústria fins la cruïlla amb M. Reverter, un vial continuaria en direcció a Can Mèlich i l’IES, un altre travessaria pel pas de vianants en direcció a la Rambla fins les Basses de Sant Pere, i un tercer arribaria a la Casa de la Vil·la passant per entre l’Ajuntament i Can Cardona. Des del Parador un nou brancall ens permetria pujar pel carrer Marquès de Monistrol fins arribar a Bonavista, on giraríem a l’esquerra connectant amb el Mercat, derivant en dos vies, una cap a la Casa de la Vil·la i l’altre pel carrer Raval cap a Esplugues; seguiríem pel carrer de la Creu fins la cruïlla que puja al CEIP Canigó i barris alts i des e la explanada del Canigó baixar cap l’IES pel carrer Freixes. Des del Mercat, un altre brancall seguiria cap a Esplugues per davant del Col·legi Alemany, Isabel de Villena, Tres Molinos i Parc de Cervantes per a connectar amb el carril “bici” de la Diagonal.
b) Des del Walden per la Ctra. Reial cap a Esplugues, un sentit de marxa per a cada vorera fins a connectar amb el carril “bici” existent a Esplugues sota el pont de l’autopista.
c) Situats a l’Av. Indústria davant el Taller d’Arquitectura creuar el pas de vianants i agafar el carrer Camp Roig davant de l’escola Montseny (cal dotar l’equipament per aparcar; girant per Narcís de Monturiol fins Blasco de Garay arribem a la cruïlla amb Ctra Reial per a connectar cap a Sant Joan Despí i amb el carril que ve amb la mateixa direcció cap a Sant Feliu.
d) Situats a l’Av. Indústria/Ramón i Cajal, a la part esquerra de sentit pujada es poden fer obres i guanyar dos metres pel carril a l’alçada del camp de futbol (haurien de fer aparcaments per a les bicicletes). Seguiríem fins a la cruïlla que porta al centre d’ITV, per la dreta de la Riera fer el carril aprofitant la vorera actual fins la cruïlla del carrer Bullidor per a connectar amb el barri de Mas Lluhí de Sant Feliu, pel nou vial en construcció i per la Riera fins l’estació del ferrocarril a Sant Feliu.

1.3.  Espais públics. Entenem per espai públic tot aquell del que se'n fa ús per tal de desplaçar-nos o per gaudir-ne. Amb aquesta definició volem fer palesa la necessitat de dotar-los dels mitjans adients a les condicions per les que han estat dissenyats. Això vol dir que les voreres han de ser suficients, sense obstacles ni barreres arquitectòniques i les places, parcs i jardins han d’estar enjardinades (no adoquinades ni encimentades), netes, mantingudes, amb el mobiliari suficient per a infants i grans i, ambdós casos degudament enllumenades per les nits.
El patrimoni botànic dels carrers del nostre Poble hauria d’enriquir-se i no minvar amb tal·les inexplicables i sovint inexplicades del arbrat de les voreres
Tot i que ha millorat ús del “pipi-cà” en alguns llocs, el cert és que una de les causes que no fa possible mantenir en bones condicions els espais públics és la irresponsabilitat dels propietaris d’alguns gossos que permeten les defecacions de les seves mascotes en aquests espais i no les recullen.
Una altre raó es la intervenció d’energúmens que malmeten les instal·lacions, en ocasions, d’altres es dediquen a fer cabrioles amb les motos a altes hores de la nit o del dia, tan se val, augmentant els nivells contaminació acústica o trencant el repòs dels veïns. Seria desitjable una millor i més constant vigilància per tal de fer complir les ordenances municipals, argument suficient que recolza la proposta de Policia Verda i reforç de la Local feta des d’ALNUS.  

Manel Villegas Giralt

PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007       ALNUS - ECOLOGISTES DE CATALUNYA

P O L I C I A   V E R D A
 
Antecedents:
 
L’any 1999 a les darreres eleccions municipals, l’ALNUS va presentar unes propostes als grups polítics del poble. Generalitzant, tots els grups van assumir la defensa del mediambient com a fonamental. Una d’aquestes propostes era la que ara explicarem en detall, la Policia Verda, la raó que ens van donar per no fer la proposta és que no era possible ampliar plantilla a l’Ajuntament. Així ens trobem que de nou tornem a posar en el programa aquesta petició.
 
Motivació:

Quan caminen pel nostre poble-ciutat, ens adonem de les següents mancances, contenidors de rebuig plens de papers, cartrons, fustes i tota mena de deixalles que no corresponen, que sobresurten del contenidor. Petits comerços que deixen les caixes de cartró al contenidor de rebuig, quan tenen el de paper a cinquanta metres.
El nostre poble-ciutat, te la sort de ser porta d’entrada a Collserola, els que anem a la muntanya, veiem com en la zona periurbana hi ha sovint abocaments il·legals, runes, preservatius, mobles etc. La capacitat del Consorci de Collserola, o del servei que donen el Ajuntaments queda desbordada, per tant trobem que no s’avança en neteja. Hi ha uns compromisos que tot ciutadà ha de complir, per exemple separar les deixalles a casa. Hi ha un determinat percentatge de persones que ho fa i altres que no.

Què podem fer per que ho facin?

Tothom veiem com les parets de les ciutats són pintades per colles, generalment adolescents, situació que requereix un seguiment educatiu i  fer complir les normes. Cada dia veiem envaïdes les voreres plenes de cotxes mal aparcats, també, les voreres i parcs estant plens de caques de gossos. S’han fet diverses campanyes per educar als ciutadans, campanyes en que l’Ajuntament ha gastat força recursos econòmics.
Plans d’actuació, en principi, educar, educar... S'han de fer campanyes a les escoles, a la ciutat, aquest és el principi fonamental. Ara s’està fent, podríem dir bé, però tots/es sabem que hi ha un percentatge de persones que no es volen comprometre, actuen en contra del civisme, creant un malestar a les altres persones, que es molesten en fer bé les coses, llavors, com avancem...?
Aquestes funcions que en teoria les fa la policia municipal, no estant funcionant, la P.M., degut a la situació del trànsit i de la seguretat ciutadana,  no te temps material per fer aquestes tasques, doncs no és considera una prioritat.

Funcions de la Policia Municipal Verda.

Dintre del organigrama de les tasques de la P.M. aquests agents assumirien les funcions definides anteriorment.
Els criteris d’actuació a grans trets serien el control de tot el poble per fer efectiu el compliment de les normatives de neteja; carregat de molta paciència, renyaria una vegada i altra als infractors de les normes de convivència i civisme, després passaria a acumular proves per finalment passar a les sancions corresponents.

Dotació que suggerim per la PMV

Dotat d’un vídeo per fer el seguiment dels incompliments de les normatives, aniria en moto elèctrica, treballaria plegat amb els serveis de mediambient i els serveis socials per fer el seguiment dels pintors de parets, etc., i faria informes i memòries anuals.

Proposta pel període 2003-2007

Creiem , que  quatre persones seria la plantilla adequada per efectuar aquest servei al poble-ciutat. Per arribar a aquest objectiu, proposem que en aquest quatre anys de legislatura es creïn les dues primeres places, més endavant quan els mossos d’esquadra es despleguin a Barcelona es podria posar les altres dues places del personal que ja hi ha actualment.
 
Jordi Agulló i Guerra
 
PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007        ALNUS - ECOLOGISTES DE CATALUNYA

Gestió dels residus municipals

La gestió dels residus és de cabdal importància avui dia, la societat de consum genera diàriament grans quantitats de residus que cal tractar, gestionar i ubicar, a St. Just 1,4 Kg per habitant i dia. La manera més eficient i neta de fer-ho és la reutilització i el reciclatge, per als quals cal sens dubte la col·laboració ciutadana i per tant cal facilitar-la al màxim.
El problema de les administracions en general és que fins fa poc es basaven més en la neteja dels carrers que en solucionar el problema dels residus (i n'hi ha que no han canviat), traient els residus del carrer per dur-los a un lloc més amagat i lluny de la gent, però hem arribat a un punt a Catalunya que ja no hi ha gaires més espais on abocar sense la oposició dels veïns  ni destruir més espais naturals, i per tant, tots hem de ser responsables dels residus que produïm i gestionar-los de manera eficient. Així doncs, l'administració  s'hi ha d'implicar  fortament amb la creació d'equipaments destinats al seu tractament,  per aprofitar al màxim les matèries primeres que formen els residus i inertitzar els que són tòxics.
Els residus tòxics (que a casa n'és ple: piles, pots pintura, coles, laca, fluorescents, etc.) necessiten tractaments específics i separar-los de la brossa general, és imperiós dur-los a la deixalleria. Si no es fa així estem incrementant enormement l'efecte contaminant cap als ecosistemes, ja sigui a través del terra i aqüifers si s'aboquen , o de l'aire mitjançant compostos volàtils perillosos resultants de la incineració d'aquests residus, que acaben formant part de l'entorn i dels aliments, sobretot peix i carn, degut a la cadena tròfica, amb el perjudici per a la salut de tots.
Des de finals del 2001 la fracció orgànica i el rebuig dels residus de St. Just es duen a l'ECOPARC de BCN per al seu tractament i /o transvasament, s'està demostrant la seva inoperància i perill per a la salut sobretot en el tractament de la matèria orgànica a causa del seu gran volum i reacció (de moment no han assolit un compost de qualitat). Les plantes de compostatge són més eficients i saludables a petita escala.
Segons dades de l'Ajuntament, el percentatge de separació de la recollida selectiva (contenidors verd, blau, groc, marró, oli, ofimàtica + deixalleria) l'any 2001 respecte al total de residus generats, era d'un 33% i a final del primer semestre de 2002 arribava al 41% gràcies a la implantació de la recollida de la fracció orgànica a tot el poble i a l'increment de l'ús de la deixalleria, desgraciadament s'ha de comptar que hi ha gent incívica o desinformada que omple d'impropis certs contenidors, sobretot el d'orgànica i això no es descompta, però segons la zona pot estar entre un 3% i un 15%. Podríem dir que com a mínim un 60 % dels residus de St. Just van directa o indirectament a processos finalistes (abocador o incineració) contaminants. Això vol dir que encara ens queda molt per fer si hem de recuperar fins al 75 o 80 %, que ve a ser el límit possible de recuperació.
Sembla que l'Ajuntament ha començat una nova campanya informativa després de bastant temps sense implicar-s'hi massa, ja que tan sols penjaven banderoles per tot el poble. Esperem que les campanyes de conscienciació siguin serioses i reiteratives i sobretot que arribin a tothom.

 Proposem:           
                    
a) Potenciar la minimització i el reciclatge amb campanyes continues de conscienciació (explicant l'abast de la problemàtica) inclòs porta a porta. Implicar al comerç local.
b) Renunciar a l'ineficient contenidor groc d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu transport) i potenciar el triatge del rebuig, com fan altres municipis.
 c) Plantejar-se seriosament el compostatge local per barris, als parcs o amb una petita planta a les afores. El compost pot convertir-se en un bon adob per a les plantes.
 d) Acostar la deixalleria al poble i adequar-la per a un triatge de tots els elements  que  hi  arriben  de  manera  que  s'aprofiti  al  màxim  els materials i quedin pocs banals. Mentre  això  no  es  faci, tenir  una deixalleria ambulant  decent que  passi  per  tots  els  barris  a diferents hores una  vegada  a  la  setmana  mínim  i  que  es  pugui  deixar  de tot (sinó és un despropòsit per la gent que treballa).
 e) S'ha de regular la producció i recollida de residus per part dels negocis: matèria orgànica, que reciclin cartró de veritat i tots els productes que puguin.
 f) Compromís definitiu d'evitar l'ús i aplicació de materials i elements amb base o contingut de PVC (Clorur de polivinil, plàstic extremadament contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva eliminació com a residu), per part de l'Ajuntament i les seves contrates.


Oleguer Farràs i Jané - Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus de Catalunya
 www.pangea.org/cepa/pcrr


PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007      ALNUS - ECOLOGISTES DE CATALUNYA

COMERÇ I CONSUM (LOCAL = GLOBAL)

El sistema econòmic actual, que és la base que configura el model social, es fonamenta sobre l'espiral de producció i consum. El consum és l'energia que mou la màquina econòmica. Quan comprem qualsevol be o servei, a més de satisfer una necessitat o un desig, col·laborem econòmicament amb els processos productius que l'han fet possible. En general aquests processos són bastant contaminants, però des de fa alguns anys s'estan introduint al mercat productes alternatius més nets, ecològics i solidaris, tot i que són marginals o en alguns casos ni tan sols són presents en el comerç local. El cas dels aliments és paradigmàtic, tot i que només els productes amb certificació ecològica asseguren que no s'han usat plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones, transgènics, etc. (que a la llarga poden causar greus problemes a la salut humana i/o a l'entorn natural), són pocs els que trobem a les botigues.
El consum és l'enllaç que ens vincula directament a tots els ciutadans (consumidors i comerciants) amb el model social en el que vivim, encara que habitualment no en siguem conscients. Cada empresa productora desenvolupa les seves activitats d'una o altra manera, segons la seva personalitat. Per triar entre les diferents opcions de consum (marques), acostumem a guiar-nos (principal i de vegades inevitablement) pel preu, l'aparença, la qualitat, etc., però també podem tenir en compte una altra cosa: el caràcter de l'empresa propietària. D'on és? És gran o petita? On es fabriquen els seus productes? Quin impacte té sobre el medi ambient i la societat? El fet d'incorporar aquesta informació als criteris que usem per triar entre els  diferents productes és el que s'ha anomenat consum crític, consum responsable o fins i tot consum ètic. Aquesta informació no ens sol arribar si no estem subscrits a una revista de consum o llegim llibres especialitzats1, a no ser mitjançant noticies alarmants: Acomiadament de milers de treballadors, intoxicacions alimentàries, explotació infantil al tercer món, contaminació per sobre de la normal, etc.
El consum crític és necessari per a preservar el medi ambient i per a un model social més solidari.
Sovint estem donant suport, sense saber-ho, a activitats que ens semblen negatives. Avui en dia, les empreses multinacionals, tenen una gran influència en la societat, al participar com a lobbies en institucions intergovernamentals com l'Organització Mundial del Comerç, les Cimeres mundials o finançant a determinats partits polítics que afavoreixen els seus interessos. Si es consumís de manera crítica, aquestes empreses influents serien més escrupuloses i respectuoses amb els seus treballadors, el medi ambient i la societat. De fet, si tenim present que les decisions polítiques solen estar molt lligades amb els interessos empresarials, podem pensar que possiblement influïm més en la societat quan anem a comprar que quan anem a votar.
D'altra banda, el consum compulsiu que practica molta gent és beneficiós per al sistema, tal i com està establert, ja que no comptabilitza mai els costos ambientals, però realment resulta costós per al medi pel fet de malgastar recursos i energia en productes agressius, "inútils", d'un sol ús, etc. Seria bo aprendre a distingir els productes ambientalment acceptables dels que no ho són, per exemple escollir detergents sense fosfats, biodegradables 100%,  evitar aerosols, netejadors forts, plaguicides i usar productes naturals alternatius. Conèixer l'origen dels productes ajuda força a l'hora de triar-los. Els productes que venen dels voltants, són preferibles als que ho fan de lluny, ja que el transport de mercaderies és una de les principals fonts de contaminació i d'efecte hivernacle i ajuden a reforçar l'economia nacional.

Les propostes de l'ALNUS per a que assumeixin els partits polítics locals en els seus programes per al 2003-2007 són:
1   Recomanacions: subscripció a la revista "Opcions" del Centre de Recerca i Informació en Consum (934127594/ http://cric.pangea.org) i lectura del Llibre "Rebelión en la tienda" (1997) traducció del llibre italià Boycott. (Icària editorial)


Oleguer Farràs i Jané






PROGRAMA ELECTORAL MEDIAMBIENTAL 2003-2007   ALNUS – ECOLOGISTES DE CATALUNYA

COLLSEROLA

L'ALNUS des dels seus inicis a l'any 1997 va començar la seva tasca en defensa de la Vall de Sant Just alertant en una primera xerrada sobre la especulació urbanística. El sector de can Candeler s'anava a desenvolupar d'immediat i no vam saber aturar-ho. Ha passat el temps i les lleis urbanístiques han canviat, alguns propietaris han interposat contenciosos contra l'Ajuntament, perquè de moment els ha impedit construir cap a la Vall. Els tribunals diran.
A aquestes alçades ja en el segle XXI, sembla mentida que l'administració no posi aturador al desenvolupament urbanístic metropolità ordenant-lo des d'un Pla Territorial coherent i respectuós amb els pocs espais naturals i connectors que encara queden. Sant Just és un clar exponent amb reserves de sòl urbanitzable opcional i d'equipaments metropolitans, derivat d'un planejament obsolet (PGM 1976) que encara no ha estat revisat des d'una percepció sostenibilista i per tant deixa aquests espais del Parc de Collserola i entorn a la mercè de les sentencies judicials, per una manca de definició i voluntat de preservació anterior.
Tot i així, sembla que ara l'Ajuntament i tots els partits polítics es comencen a posar les piles per a la seva preservació, esperem que no sigui solament per electoralisme i actuïn en conseqüència un cop governin. Proposem:

a) No s'ha d'edificar més cap a la Vall de Sant Just, cal integrar l'espai urbanitzable opcional al Pla d'Espais d'Interès Natural, és a dir ampliar els límits del Parc de Collserola i potenciar la classificació de Parc Natural. Els usos actuals i els sistemes ecològics s'han de respectar, valdria la pena potenciar un Parc Agrícola, seguint l'exemple aprovat recentment a St. Cugat al sector de Torre Negra. En compensació proposem densificar el casc urbà ja existent, trobant fórmules per equilibrar legítims interessos.
b) Adequar les zones de la font de l'Oscar i torrent de can Biosca com a àrees de lleure del Parc de Collserola, ja que és el principal ús que rep actualment sense estar adequat.  Construir un itinerari naturalístic al llarg de tota la riera facilitant l'accés a la vall.
c) Pas restringit als vehicles motoritzats per anar als serveis que hi ha a la Vall, evitant que la pista cap a Vallvidrera sigui camí de pas.
 d) Creació d’una brigada de neteja de la zona periurbana, les tasques que realitzarà seran la neteja periòdica de les zones on acaba el poble ciutat i comença Collserola, zones agredides de forma continua, per tant necessiten com els parcs públics una neteja quotidiana. Aquest servei treballarà coordinat amb la policia verda.
e) Respecte i conservació de les conques hidrogràfiques, evitant que es converteixin en canals, clavegueres o abocadors de runa i restaurant l’entorn amb vegetació de ribera. Naturalització de la Riera al pas pel polígon amb vegetació.

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

Dés d’ALNUS pensem que sostenibilitat vol dir essencialment no destruir per a fer de nou, construir amb criteris de conservació a curt, mig i llarg termini. Això no es possible sense una política aplicada amb criteris de conservació o, si més no, de manteniment de les formes naturals de vida. Així dons, quan diem que s’ha de créixer amb sostenibilitat s’ha de fer amb respecte amb l’entorn. Som un poble instal·lat als llindars d’un espai natural i no val “destruir per a créixer” que alguns tenen com a màxima. Una vegada més proposem:
a) Ordenar i aprovar en aquest període legislatiu una Ordenança Municipal que obligui als promotors al disseny i construcció de nova edificació amb sistemes constructius ecològics, no contaminants, reciclables i amb tecnologia basada en la conservació del medi ambient. (bioconstrucció), estimulant mitjançant desgravació o subvencions la seva pràctica.. Extendre l'ús d’aquesta pràctica als edificis existents.
b) Instal·lació de plaques solars als edificis públics (escoles, complexes esportius, etc.) i d’altres instal·lacions de domini públic (semàfors, lluminosos, etc.).
c) Evitar la contaminació lumínica i canviar els fanals que dispersen llum cap amunt, àdhuc ornamentals, també les bombetes ineficients per altres de llarga vida i més baix consum.
d) Aprofitament dels recursos hídrics, facilitant la construcció de dipòsits de recollida d’aigües pluvials a les vivendes de nova construcció o d’altres.

PD: Volem fer una valoració des del punt de vista mediambiental dels programes electorals de cada partit abans de les eleccions, però per limitacions de temps d'edició de la revista, ho farem públic abans d'eleccions a la nostre secció al magazine matinal dels divendres a la ràdio local (98.1FM) i al nostre web: www.pangea.org/alnus.

Oleguer Farràs i Jané / Manel Villegas i Giralt