Les
propostes ecologistes de l'alnus per a Sant Just Desvern
PROGRAMA ESTRATÈGIC
MEDIAMBIENTAL PER
AL PERIODE 2007 A 2011 A SANT JUST DESVERN PROPOSAT ALS PARTITS
LOCALS PER L’AGRUPACIÓ EN DEFENSA DE L’ENTORN ALNUS - EdC
Veure
programa 2003 -
2007
00.-
Introducció (petita
anàlisi de l'estat del món i valoració del
compliment del
programa anterior)
Ens
adonem que els gestors, polítics de la
ciutat, no volen enfocar les seves polítiques envers el nou
model que s’ha d’inventar davant la crisi de la fi del petroli, i
per tant del model de transport privat amb el cotxe com a rei,
així doncs es fan polítiques de fer noves vies,
carreteres,
autopistes, carrers més amples, es segueixen construint cotxes
que consumeixen derivats del petroli, es fa una ciutat dispersa,
aquest poble n’és un model, que fa inevitable la
utilització
del vehicle privat. Irresponsabilitat absoluta dels polítics
que saben que hi ha un canvi de civilització davant, el
petroli s’esgota, la demanda puja de manera exponencial. Xina i la
India volen entrar en el consum de masses i demanden petroli,
la forma barata de treure’l del fons dels pous s’acaba, per tant
no hi ha per a tots i a més a més serà cada vegada
més car ( tot això sense tenir en compte el CO2, la
contaminació, l’efecte hivernacle i llur
conseqüències).
Per això diem amb tanta rotunditat que la civilització
del vehicle privat acaba. Els polítics segueixen actuant com
si res passés, no projecten cap a l'immediat futurj (parlem de
quinze-vint anys) i coneixen la situació, podem dir que tenen
por a la reacció populista generalitzada que adora el cotxe i,
actuant d’aquesta manera, demostren una irresponsabilitat absoluta,
una negació al principi de servei públic, campi qui
pugui és la seva pràctica en aquest aspecte del cotxe
privat i el seu futur.
©) Competències
municipals
Fer una política
global de
sostenibilitat
correspòn a Europa en primer terme, a Espanya, a Catalunya i
després
als municipis, per tant no demanem que des d'ací es canviï
el model, però sí han de marcar pautes en els temes que
els
correspon.
Sant
Just va avançant poc a poc en el desenvolupament sostenible, i
no hi ha manera d'assolir-lo, tot i que s'han fet algunes millores
aquests anys. El pitjor és que la majoria de municipis
metropolitans li van al darrere.
De
les propostes anteriors (2003 - 2007) han
quedat inèdites, no tractades, les següents
1.- Policia
verda (tot i que sembla que aquest any començarà a
funcionar...)
2.- Consum i recollida de residus
3.- No urbanitzar més la Vall (Es
preten seguir construint en zones
agroforestals o naturals. Mas
Lluhí 2,
can Candeler 2 ...)
4.- Segueix el model de ciutat dispersa.
5.-
Mobilitat,
construcció del
carril
bicicleta.
1r.-
Energia
El
major consum d'energia
comporta també una major contaminació del medi que afecta
de ple a la salud de les persones i a tot el planeta amb el canvi
climàtic...
- Ordenança municipal: Cal
actualitzar i reforçar l’Ordenança municipal (superant,
si
cal, la normativa estatal) per a que obligui a posar plaques
solars tèrmiques a totes les edificacions noves que necessitin
aigua calenta, independentment del m2 construïts. Estimular
mitjançant desgravacions o subvencions
la instal·lació en blocs i en cases unifamiliars de les
plaques.
- Estalvi energètic: Desenvolupar
el Pla d'eficiència Energètica als equipaments
municipals i també a l'enllumentat públic. Aprofitant
l'informe fet l'any passat, s'ha de
començar a prendre mesures de reducció del consum,
algunes sencilles, com regular els termostats de les calefaccions o
aires condicionats, substituir els enllumenats poc eficients, tancar
les llums quan no són necessaries, i altres més
complexes,
com millorar els aïllaments i dissenyar els nous equipaments
o
les reformes dels actuals de forma bioclimàtica...
- Instal·lació de plaques
solars als equipaments i als edificis de promoció
pública
municipals.
- Campanya de difusió al poble
(continuada) d'informació sobre energia i consells per al seu
estalvi i promoció de les energies renovables.
- Aconseguir estendre la
utilització de plaques solars fotovoltàiques
i de les plaques tèrmiques
mitjançant
l'afavoriment de la creació de
minicentrals sobre les
teulades i els terrats, tenint
en compte que al poble
ciutat hi ha més de mil cases unifamiliars, més del 50
per cent de les quals tenen possibilitats de funcionar com a central
elèctrica
i generar llum i escalfar l'aigua. Tasca d'informació dels
costos i de les subvencions,
millores dels allaments, eficiència, greu impacte de les
energies no renovables que tots consumim i de les piles, afavoriment de
l'ús
de les recarregables.
- Evitar la contaminació
lumínica, amb la instal.lació de barrets als fanals o
substituir-los per altres més eficients per evitar que la llum
vagi cap amunt. Canvi de les bombetes de poca eficiència per
altres de poc consum i molta durada. Millorar l'eficiència i
reduir l'impacte de l'iluminació monumental.
- Creació
de l'oficina municipal o impulsar-ne una de comarcal que
informi sobre
l'estalvi d'energia i doni facilitats per instal·lar energies
renovables
tant a empreses com a domèstics.
2n.-
Urbanisme
i habitatge
Sant
Just fa temps que està sobrepassant els límits
admissibles de desenvolupament territorial, envaint els espais
agricoles i forestals de la Vall i de Collserola, importants per a
l'equilibri territorial i socioambiental metropolità. Encara
queden pendents els desenvolupaments de la Bonaigua, el Mas Lluí
2 i Can Candeler 2, que tots els partits fins ara han acordat tirar
endavant, segons Alnus - EdC sense suficient justificació ni
necessitat... La necessitat d'habitatge no ha de fer malmetre l'entorn
natural, per tant cal endegar polítiques de màxim
aprofitament del territori.
- Encara s'és a temps a fer marxa enrere
als
projectes urbanístics no desenvolupats com can candeler 2.
Tal com s'està desplegant el Pla territorial
metropolità, a esquenes de la ciutadania, amb la
planificació de
futurs desenvolupaments, caldrà aviat formular-se un
replantejament de l'urbanisme municipal a 30 anys vista.
- Estudis i
debat obert per definir el Pla
d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM) de Sant Just.
La
trama urbana heretada
de la història està composada per zones diferenciades:
Casc
antic. La zona històrica, que prové
del món rural, la zona centre, aquesta zona proposem que es
conservi, en la seva estructura actual, millorant les malifetes de
l’època franquista.
- Incloure blocs de pisos en aquesta
zona.
- Possibilitat
de fer un pis més
d'alçada a
les cases, respectant l’estructura de casa antiga, com es
va fer
a la
casa de la Vila, i ja s'ha fet en altres del poble, per poder donar
resposta a les
persones senzilles que viuen en aquestes cases i els seus fills no
poden comprar pis en un lloc tan car com Sant Just.
Creixement
d’origen, segona
residència. Tenim els carrers de la Rambla a dreta i
esquerra que tenen un origen de principis de segle XX, com a segona
residència, cases unifamiliars que consumeixen força
espai, la densitat d’habitants és baixa.
- En aquesta zona proposem densificar
el centre,
mitjançant reestructurar les normes urbanístiques per
transformar la zona en blocs ecològics de planta baixa+3 o +4.
L’Ajuntament ha d’estimular aquest canvi, evitant el creixement cap a
Collserola, i tenint com a fita no passar gaire més enllà
de vint mil
habitants a
Sant Just en els propers trenta anys, a fi i efecte de respectar un
sentiment general de les persones que tenen les seves arrels al poble
ciutat.
- S'ha de fer
pisos veritablement
socials, a poder ser de lloguer (a partir d'1/3 del salari
mínim), per compensar el desequilibri sociològic de la
societat
santjustenca, molt decantada pel nombre d’habitants de dalt de la
piràmide social parlant en termes d’ingressos econòmics,
també per donar oportunitats al treballadors que ho fan a Sant
Just i voldrien viure ací i no
poden, i al sector de persones de
Sant Just que no poden optar a un pis al
pobleiciutat.
- Els carrers del centre històric
fer-los completament per a vianants, càrrega i
descàrrega al
matí de dilluns a dissabte, i carnet de resident pels cotxes
dels propietaris de la zona, els altres vehicles, prohibit el
trànsit.
Un
cop la Vall ha entrat a la Xarxa
Natura 2000 europea, i
formarà part en breu del futur parc Natural de
Collserola, no es pot admetre desenvolupar més els vials que
traça el PGM a la Vall.
- Retirada
del Vial projectat al PGM que
uneix la Plana Pedrosa amb el futur Mas Lluí 2.
- Reordenació
de la Vall sense
tancament amb vials de ronda.
Reformular
si
cal les Normes urbanístiques (NNUU) per
assolir el
màxim aprofitament sostenible del sostre edificatori que ens
queda.
- Els nous
habitatges no haurien de
superar els 150m2.
- Afavorir
els habitatges entre 50 i 90m2
i no permetre més vivenda unifamiliar aillada.
Les
conques hidrogràfiques s’han
de respectar com a medi natural i no transformar-los en
canalitzacions, com actualment
passa
a la riera en la zona industrial.
- Calen accions per rectificar els errors del
passat i transformar
aquest
espai de forma més
naturalitzada amb vegetació de
ribera. (l'Ajuntament ja te estudis fets i no els posa en
pràctica)
La
sequera cada
cop està més present, calen politiques fermes d'estalvi i
d'aprofitament d'aigua
- Aprovar l’ordenança municipal que
obligui a les empreses constructores a recollir les aigües pluvials
per a jardins i per a les piscines. Facilitar la construcció
dels
dipòsits de recollida de les aigües pluvials a les cases
unifamiliars i plurifamiliars on tècnicament sigui possible.
3r.-
Policia
verda
La
policia
m
unicipal
del poble ha de
tenir diverses tasques assignades, totes importants: la labor
d’educació
cívica medi ambiental no s'ha considerat fonamental davant
altres
com la regulació del trànsit, la seguretat ciutadana, etc.
Creiem necessari que la policia assumeixi la tasca de control de les
actituds davant els contenidors
diversos de recollida selectiva (ens trobem cartró pel mig dels
carrers, o mobiliari voluminós junt els contenidors de rebuig),
les "caques de gossos" per
tot arreu, en la zona perifèrica al voltant de Collserola,
trobem deixalles i abocaments incontrolats, matalassos, runes, llaunes,
bateries de
cotxes, etc. Així com actuar davant
de vehicles sobre les voreres o en passos de vianants, velocitats
excessives,
possibles delictes contra el medi ambient, fer controls
sistemàtics per evitar la contaminació acústica i
atmosfèrica, vigilar l'accés motoritzat i de ciclistes
destroyers per camins i corriols de la Vall, entrada de Collserola,
etc.
Considerem
que és delictiu el fet de no
participar en la recollida selectiva, i fer-ho bé. Atès
que si no es fa, contribuim a agreujar el problema de la
contaminació i estem fregant els límits del que és
acceptable.
Les
mesures actives
(policia aturant, informant, multant, retenint) són molt
més efectives que les passives a l'hora d'assolir els
comportaments cívics desitjables, per exemple:
posar semàfors en llocs innecessaris
causa un excès de contaminació per fums i sorolls en una
determinada zona, no garanteix velocitats lentes. Els passos elevats
que desgasten enormement els amortidors tampoc són la
solució, ja que els conductors de 4x4, o els que es canvien el
cotxe cada 3 anys tan se'ls en dóna passar a 50, 60 km/h o fins
hi
tot més.
Dotació de 4
policies
municipals verds, amb
una
moto elèctrica i una
gravadora o vídeo per gravar les faltes i anar fent informes,
captar els infractors i avisar-los en primera instància. Als
reincidents multar-los.
- La
policia verda ha de vetllar
per
controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i
proposar solucions.
Ara
que
ja tenim els mossos
d'esquadra no hi ha excuses per a crear aquest cos.
4rt.-
Gestió
dels
residus
La
gestió
dels residus és
de cabdal importància avui dia. La societat de consum genera
diàriament grans quantitats de residus que cal tractar,
gestionar i ubicar. La manera més eficient i neta de fer-ho
és la reutilització i el reciclatge per als quals cal
sens dubte la col·laboració ciutadana i per tant cal
facilitar-la al màxim. Actualment
la majoria dels residus de
St. Just es duen a l'ECOPARC de BCN per al seu tractament. L'ecoparc ha
anat demostrant la seva poca eficiència i el perill per a la
salut que comporta, sobretot en el tractament de la matèria
orgànica a
causa del seu gran volum i reacció. Des de fa un any
s'està rehabilitant i els nostres residus s'estan distribuint
arreu, els orgànics arriben fins a Múrcia, d'aquí
uns mesos l'ecoparc tornarà a entrar en funcionament. Realment
és un greu problema que necessàriament comporta un fort
impacte
ambiental.
Des d'Ecologistes de
Catalunya no compartim
les polítiques de grans infraestructures de tractament i
de gestió de residus que se'ns estan imposant els darrers anys,
sobretot aquests ecoparcs. Pensem que és millor optar per fer
més plantes mitjanes i petites
distribuides pel territori i acabar amb la incineració dels
residus.
L'abocador és imprescindible, però s'ha de fer el
possible per generar el mínim residu, per tant és
fonamental fer un consum responsable i participar en tota la recollida
selectiva.
Les
dades de Sant Just no són afalagadores, hi ha un
consum més
alt, i es produeixen més residus, aproximadament 1.55 Kg/dia per
habitant, la recollida és
deficient, calen noves vies per assolir polítiques de
reducció de residus en el camí a una nova
civilització
del no residu.
Els
residus tòxics (que a
casa
n'és ple: piles, pots de pintura, laca, fluorescents, esprais,
etc.)
necessiten tractaments específics i separar-los de la brossa
general, és imperiós
dur-los a la deixalleria.
Potenciar
la minimització i el
reciclatge amb campanyes continues inclòs el porta a
porta.
Implicar de debò el come
rç
local. Acord per no regalar
més bosses de plàstic als comerços. Pagar 5 o 10
cèntims segons la mida. Potenciar l'ús el
carretó, la caixa i la bossa reutilitzable.
Renunciar a
l'ineficient contenidor groc
d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu
transport) i potenciar el triatge del rebuig, com fan altres municipis.
(mentre hi sigui cal fer la separació dels envasos
correctament).
Plantejar
el
compostatge
local per barris, als parcs o amb una petita planta als afores (a la
qual s'arprofitaria les restes de l'esporgada dels arbres de parcs i de
carrers).
Acostar
la deixalleria al poble i
adequar-la
per a un triatge de tots els elements que hi arriben de manera que
s'aprofiti al màxim els materials i en quedin pocs de banals.
Mentre
això no es faci, tenir una deixalleria ambulant decent: passar
per tots els barris una vegada a la semana mínim i que es pugui
deixar de tot (sinó és un despropòsit per la gent
que treballa).
S'ha de
regular la producció i
la recollida de residus per part dels negocis: materia orgànica,
que reciclin cartró de veritat i tots els productes que puguin.
Compromís
definitiu d'evitar l'ús i
l'aplicació de materials i d'elements amb base o amb contingut
de PVC
(Clorur de polivinil, plàstic extremadament
contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva
el.liminació com a residu) per part de l'Ajuntament i de les
seves
contrates.
La
policia verda ha de vetllar
per
controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i
proposar solucions.
Reduir
la propaganda
privada
que
embruta el paissaige urbà amb cartells per tot arreu.
I
acabar amb
tanta propaganda municipal i electoral, tant en
cartells com
en els fanals. Serveix de poc més que per malbaratar els
recursos i els diners.
La
neteja dels carrers no es pot fer amb màquines sorolloses (que
sobrepassen els límits admesos de dB) i que aixequen tanta pols.
L'esporga
petita i retallada d'herba tampoc cal fer-la amb medis sorollosos
motoritzats.
5è.-
Collserola
A
la legislatura 2003 - 2007 Collserola ha estat un punt fort del debat
polític. Per una banda s'ha acordat amb els propietaris un
conveni que cedeix a l'Ajuntament una part de la Vall per a
preservar-la. Per l'altre, s'han aprovat dos projectes
urbanístics (uns 1500 habitatges) en espais agroforestals, Mas
Lluí 2 i Can Candeler 2, que aviat es tiraran endavant. Tot i
això encara queda sòl a Collserola i cap partit no hi ha
posat l'aturador definitiu, tot i que hi ha molt bla, bla, bla...
A la propera legislatura s'haurà de redefinir
els límits del parc de
Collserola (ampliant-lo) i protegir-lo definitivament declarant-lo Parc
Natural per Llei. Fa temps que es diu que es vol protegir
més
però encara no s'ha posat fil a l'agulla!
- Desprogramar qualsevol sostre
urbanitzable a la Vall, encara queden les reserves
d'equipaments
entre el Mas Lluí 2 i Can Mèlich i Can Solanes. Integrar
l'espai urbanitzable clau 7c
(segons el PGM)
al Pla d'Espais d'Interès Natural, és a dir, ampliar els
límits del Parc de Collserola i potenciar
la declaració per llei de Parc Natural. Tenint en
compte que
proposem densificar el casc urbà ja existent.
- Adequar la zona de can Biosca com a
àrea de lleure del Parc de
Collserola ja que és el principal ús que rep
actualment
sense estar adequat.
- Can Candeler ha de ser Museu
etnològic municipal i porta del parc de Collserola.
- Construir diversos itineraris
naturalístics al llarg de la riera i de la vall,
facilitant-ne
l'accés.
- Pas restringit als vehicles motoritzats
per anar als serveis que hi ha per la Vall, evitant que la
pista
cap a Vallvidrera sigui camí de pas.
- Creació d’una brigada de neteja de
la zona periurbana. Les tasques que realitzarà seran la
neteja periòdica de les zones on acaba el poble ciutat i
comença Collserola, zones agredides de forma continua, per tant
necessiten, com els parcs públics, una neteja quotidiana. Aquest
servei treballarà coordinat amb la policia verda.
- Creació de la figura legal de
Refugi de fauna salvatge a la vall de
manera que no es permeti la caça, excepte per a controls
de
població imprescindibles i raonats del senglar o d'altres. La
Vall i Collserola cada dia
estan més
freqüentades
per la gent que vol gaudir de l'espai natural i resulta un perill el
fet
de tenir caçadors al voltant disparant.
6è.-
Mobilitat
Valorem
positivament l’avenç que ha representat “El
Justmetro” i la posada en marxa del “Trambaix”, així com
lamentem la
volta que fa per anar al centre d’Esplugues.
La majoria de mobilitat d’aquest poble-ciutat es fa en
cotxe ja sigui per a dur l’alumnat a les escoles o per anar a
treballar. Cal cercar noves formes que no contaminin i
preveure el
col.lapse de la civilització del cotxe privat com ho fan a
moltes
ciutats
europes, fins i tot Barcelona, on al març
començarà una experiencia de bicis-públiques.
Cal educar a les persones, per fer compres i per anar a les escoles hi
ha
una forma
ecològica, sana, recomenada pels metges: caminar. Aquesta vila
de punta a punta
es fa en mitja hora, el recorregut mig és de 15 minuts. Cal
construir camins, a peu,
escolars, segurs i segregats al màxim dels vehicles i fer
carrils bici. Són dos
objetius de futur, els gestors municipals ho han de prendre
seriosament, no com
fins ara com una bona intenció dels ecologistes. Pensar,
dissenyar, inventar propostes,
com per exemple posar 30 o 40 biciletes públiques, 10 al
trambaix estació
Walden, 10
a
l’Ajuntament, 10
a
l’Institut, 10 al mercat.
La resposta
dels
gestors municipals a la nostra
proposta de carril bici, fou un sonriu de gent molt entesa en la
gestió que li
proposen un disbarat, ara veiem que les bicicletes són part
estratègica de
grans ciutats europees, per evitar la contaminació que mata
més que els
accidents de tràfic, per pacificar els centres de les ciutats,
ah... i veiem
com Barcelona es posa al davant, al mes de març
començarà un projecte de bicis
de lloguer. Nosaltres demanem que aquesta experiència es faci
també a Sant
Just.
Fa 4 anys vam fer la proposta
de crear
una sèrie
d'itineraris
i de carrils bici i no s'ha fet res en aquest sentit, ni aprofitant les
obres del trambaix: PROJECTE
DE CARRIL-BICI A SANT JUST DESVERN
- Demanem que es faci un estudi de viabilitat per a
desenvolupar
una sèrie d'itineraris i de carrils bici intermunicipals.
- Limitar la
velocitat dintre dels casc urbà a 20, 30 i 40 km/h, per tal de
disminuir la contaminació, els sorolls i aumentar la seguretat.
Conseqüentment fer
complir la normativa.
- Cal donar més importància i
prioritat al
vianant que
al conductor en vies urbanes. Els passos de vianants han
de ser als llocs on correspon, és a dir, just
a les cantonades (i no uns metres més enllà) per
facilitar els
pas al vianant i la visibilitat als possibles conductors que
vulguin girar (que veuen més fàcilment el vianant i
eviten
així una situació de perill). Cassos com la rotonda d'Av.
Indústria amb Miquel Reverter estan molt mal resolts, obligant
el
vianant a fer un bon tomb per poder creuar d'un lloc a l'altre ja
que la prioritat aquí és evident que és per al
conductor.
- Cal que les
promeses
fetes per l’arribada del
metro
es
compleixin en aquesta legislatura.
- Millorar els
accessos en
transport públic al polígon industrial.
- Millorar
l'accés
ràpid a Renfe de Sant Feliu que pot donar sortida a molta gent.
- Posar a
disposició de l'usuari 30 o 40 biciletes públiques, 10 al
trambaix estació
Walden, 10
a
l’Ajuntament, 10
a
l’Institut, 10 al mercat.
7è.-Comerç
i consum
En
comprar
qualsevol bé de consum, estem subvencionant uns processos de
producció determinats per cada marca o productor que hi ha al
darrere. En general aquests processos són bastant
contaminants, però des de fa alguns anys s'estan introduint
al
mercat productes alternatius més nets o ecològics, que
estan
pràcticament marginats o ni tan sols són presents en el
comerç
local.
El cas dels aliments és
paradigmàtic,
només els productes amb certificació ecològica
asseguren que
no s'han usat plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones,
etc. que a la llarga poden causar greus problemes a la salut
humana i a l'entorn natural.
Conèixer l'origen dels productes ajuda
força a l'hora de triar-los. Els productes que venen dels
voltants són preferibles als que ho fan de lluny, ja que el
transport de mercaderies és una de les principals fonts de
contaminació i d'efecte hivernacle.
- Cal potenciar des del comerç local
els productes i els bens fets a partir de producció neta,
naturals, amb l'embalatge just, a dojo o dosificat. Els
productes
han de tenir marcats clarament la procedència a les etiquetes i
als rètols.
- Potenciar també el consum dels productes de
comerç just que afavoreixen el desenvolupament equitatiu
del 3er món. Com a fet concret es poden posar les
màquines de cafè als centres i equipaments municipals que
dispensin productes
de
comerç just, a d'altres municipis ja ho han fet. En les festes
oficials, nit de la cultura, festa major etc., consumir els productes
de
comerç just que estiguin a l’abast del mercat, si representa un
deu o un vint per cent, per ací s’ha de començar.
- Els consumidors tenim el dret
d'escollir els productes que suposen un mínim impacte
ambiental i conèixer el seu origen i
característiques. Destacar-ho a l'etiquetat.
8è.-Conclusions
VIES
PRIORITÀRIES
D’ACTUACIÓ MUNICIPAL MEDIAMBIENTAL
Preparant
el futur
destaquem les següents propostes com a prioritàries:
Planificar
polítiques de ciutat concentrada, mai més cap una
ciutat dispersa, en barris menjant-se l'espai agroforestal i allunyats
dels
mitjans de transport públic.
Tendir
a la
Sostenibilitat
real i no només d'aparador...
Potenciar
encara més l'ús les plaques
solars.
Reducció
de la despesa d’aigua (A Espanya i en aquest poble, més, el
nivell de despesa d’aigua és el doble de la mitjana de la
comunitat europea, i es paga menys).
Mesures
de reciclatge de la primera aigua per a utilitzar-la als
parcs i a les descàrregues del vàter.
Reduir,
reutilitzar i
reciclar els residus
.
Moderar
el consum de l'energia als equipaments municipals i promoure l'estalvi
energètic i l'ús d'energies renovables.
Anar
en general preparant el canvi de civilització que tenim al
davant, superar el model de transport privat al públic.
DEMANEM ALS
PARTITS
POLÍTICS LOCALS QUE ES POSICIONIN DAVANT LA NOSTRA PROPOSTA
QUE CREIEM VIABLE PER A LA SEGÜENT LEGISLATURA LOCAL, VOLEM
COMPROMISOS AMB DATES DE REALITZACIÓ.
JUNTA DE L’ALNUS
