El fet és, que si no es modifica el planejament, tota la zona entre la futura urbanització del Mas Lluhí (envaint els límits del Parc), can Coscoll i can Solanes està subjecte a l'edificació de qualsevol equipament metropolità. Un altre sector de creixement és el que inclou la Miranda i can Biosca (envaint parcialment els límits del Parc) i, malgrat el PGM no ho indicava inicialment, ja s'estan preveient vies de sortida, és a dir, carreteres que travessen el Parc des de can Candeler fins al límit amb Esplugues, prop de la Pç. Mireia per baixar cap a Ciutat Diagonal.
L'àrea urbanitzable més gran, destinada previsiblement a vivendes unifamiliars d'entre 500 i 1000 m2, és en el sector que va des de la Plana Pedrosa i el Bell Soleig, fins al bosc d'alzines i pins sobre can Carbonell. Actualment els usos del sòl de la part més baixa de la vall són conreus i fruiters, amb un sector extens de brolla i màquia a ca n'Oliveres, cultius hortícoles, hípica i lleure infantil a can Vilà, i restauració, conreus i recer per al ramat de bens sobre can Carbonell, activitats absolutament compatibles i adequades a l'entorn del Parc, que actuen de zona de transició entre el poble i l'espai natural, espai que des de la cota del dipòsit d'aigua del Bellsoleig fins al bosc d'alzines i pins sobre can Carbonell està amenaçat d'urbanització (cosa que significa un espai equiparable a la suma de les urbanitzacions de la Plana Pedrosa i Bellsoleig), així com uns metres per sobre veiem projectada una nova i gran carretera que connectaria amb Sant Feliu, Molins de Rei i Vallvidrera, tot travessant els boscos i màquies de la serra, a l'igual que amb can Merlès, can Fatjò i Can Baró, per sortir per la Ctra. de les Aigües o per Ciutat Diagonal.
|
|
|