Text d'al·legacions al projecte de camí de Vallvidrera 2009

Vista l'aprovació inicial del projecte d’arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern. EXP.AUM 2009 84. volem presentar diverses consideracions i al·legacions :

D'entrada és positiu que es realitzi la tant necessària restauració del camí de Vallvidrera. Hi ha hagut participació ciutadana i no hi ha hagut un consens nítid de com realitzar aquesta restauració. En canvi, el projecte aprovat reflecteix clarament un decantament per la opció dura i no s'ha cercat una mesura d'aproximació a la opció tova.

Tot i així, un dels objectius bastant consensuats al Consell de Medi Ambient (CMAS) era no facilitar el transit per la Vall al tractar-se d'una via de pas dins l'entorn natural del Parc de Collserola, per això Alnus / CEPA vam proposar que el camí fos de prioritat invertida.

Malauradament, en nom de la restauració de la Vall ja s'ha asfaltat el tram del camí de Vallvidrera, de can Merlès cap a la Ctra. de Molins, que estava asfaltat de fa anys i en força mal estat en alguns punts. Nosaltres ja havíem expressat que la millor opció era naturalitzar el camí en comptes de convertir-lo en carretera.

Des del nostre punt de vista la millor opció seria no pavimentar ni asfaltar cap tram de camí, per mantenir-lo en forma de pista forestal i el problema de la pols i sotracs es pot evitar fent una bona restauració a base de compactar una barreja adequada de sauló i grava, i limitant la velocitat màxima a 20 Km h a tota la pista, per assegurar que no s'aixeca i s'escampa gaire pols; i mantenir a 30 km h el tram asfaltat. Amb aquesta opció seria necessari repassar i mantenir el ferm del camí abans de cada estació de pluges i després que un fort aiguat l'hagi malmès. Si es dissenya correctament, practicant trenques en diagonal al camí on correspongui, per a que l'aigua de pluja circuli i no es quedi entollada, la durabilitat augmenta considerablement

Cal tenir en compte de que el camí de formigó també necessitaria manteniment i la seva implementació és molt menys sostenible que la compactació del terra del camí. La intervenció ha de ser el més natural possible.

Consideracions tècniques al projecte aprovat.

PAVIMENT, VELOCITAT, CONTAMINACIÓ I ESCORRENTIA

La proposta de pavimentar el camí amb formigó facilitarà molt aquest trànsit, si l'amplada del camí és entre 3,8 i 4,5m. Prenent com a referència l'estudi fet el 2007 (tot i estar fet amb un interval de temps molt breu), es comprova que poden passar al dia a l'entorn de 500 vehicles, més de la meitat dels quals l'utilitzen com a carretera de pas entre el Vallès o Vallvidrera i el Baix Llobregat. Aquesta xifra indica que la freqüència de pas és lleu, i per tant hi ha pocs encreuaments. Probablement al formigonar s'incrementarà el nombre de vehicles de pas, aquests disposaran la majoria del recorregut d'un carril de 3,8m, això significa que la velocitat de circulació tot i que s'indiqui el contrari serà fàcilment superior a 40 Km h.

Per altra banda, el ciment per fer el formigó conté cendres volàtils i escòries siderúrgiques que s'aniran desprenent també en forma de pols amb el fregament de les rodes dels vehicles, incrementant la toxicitat ambiental, per no parlar dels costos en emissions de CO2 que es dispararan en comparació a si es restaurés el camí amb grava i terra compactada.

El camí de formigó necessita juntes de retracció, tot i així, amb els canvis de temperatura acaba fissurant-se a mig termini, i pot ser perillós en el cas de la pista bici segregada. També necessita manteniment.

Aquest paviment és impermeable. Això implica que quan plogui l’aigua s’escolarà ràpidament cap a la riera i generarà corrents d’aigua importants que provocaran erosió a la riera. El projecte preveu la col·locació de calaixos de formigó prefabricat i gabions per atenuar la força de l'aigua. Entenem que aquests calaixos realitzaran aquesta funció sense retenir els contaminants que s'acumulen sobre el paviment i arrossegaria l'aigua. En tram pavimentat és important ubicar a les zones d'escorrentia d'aigües un mòdul estanc (o calaix correctament dissenyat i dimensionat) per evitar els contaminants vagin a parar a la riera i s’infiltrin a l’aqüífer.

ESTRUCTURES I COMPARTIMENTS DEL CAMÍ

El projecte proposa bi i tricompartimentar aquest tram de camí de la Vall amb tanques (amb la idea que sigui definitiu per la resta del camí) . Proposa segregar un espai per ciclistes sense un raonament que ho justifiqui. Cap estudi indica aquesta necessitat, cap entitat d'usuaris de la bici ho ha sol·licitat. Aleshores per què?

Creiem que la majoria d'usuaris de la bici que van per la Vall seran reticents a utilitzar un camí segregat més estret en general, que el que es proposa per a vehicles a motor. Circular entre tanques augmenta el perill de fer-se mal i ensopegar, és més natural que els ciclistes comparteixin el camí amb els vehicles que amb els vianants, sobretot si es marca una velocitat màxima de circulació de 30 Km h, o com proposem nosaltres de 20 Km h.

Gastar-se els diners del pressupost destinat a restauració de la Vall en tanques, en formigó, etc. és un despropòsit. Les tanques són elements perfectament prescindibles en aquest cas, tard o d'hora seran víctimes dels brètols que les pintaran o destrossaran (com ja ha passat al mirador de can Candeler, Baixada del Mas, etc.) Després el manteniment necessari o reparació triga a fer-se i sovint el temps que queda en mal estat, és superior al que està radiant o acceptable.

Hi ha molts sectors de la Vall que els convé una restauració, sobretot per l'erosió (en molts casos deguda al nombre excessiu de caps de bestiar que volta per la Vall), o també corriols i accessos que es podrien arreglar amb molts d'aquests diners. En canvi, sembla que el que interessa més a l'Ajuntament sigui que es visualitzi permanentment que es fa obra pública. Nosaltres creiem que en l'entorn natural les actuacions un cop acabades haurien de quedar bastant desapercebudes. L'impacte visual del mirador del peu de la Penya del Moro és una altre exemple d'element innecessari en el paisatge de la Vall, quan el cim de la Penya és un mirador fantàstic.

Per tot això demanem:

• Que no es bi o tri-compartimenti cap franja del camí.

• Per a ser equànimes amb les propostes del procés participatiu i atès es planteja aquesta part del projecte de forma experimental delimitat a una franja de prop de 600m. Proposem que només és formigoni 300m de camí i els altres 300 o més, se'ls apliqui una barreja adequada de grava i sauló (o altra més eficient) ben compactada.

• S'adeqüin calaixos anti-contaminació a les escorrenties de més cabal.

• Si es viable un flux d'aigua encara que sigui irregular al sistema hídric de can Merlès seria millor habilitar la bassa com a refugi d'amfibis (adequant l'entorn i limitant l'accés físic i afavorint l'accés visual), que simplement com a element decoratiu com es proposa.

• Si és necessària alimentació elèctrica per al bombeig d'aigua del pou, valorar una petita instal·lació fotovoltaica o eòlica

• Per a condicionar diversos entorns, cal anar amb molta cura de no tallar arbres innecessàriament (sempre que permetin el pas ample d'una persona). Cal respectar-los al màxim i esporgar-los o podar-los adequadament.

• Els diners que s'estalviïn de no formigonar tot el tram ni col·locar les tanques cal que es destinin a una autèntica restauració de la Vall.

• Cal trobar una solució per a que les plantacions de vegetació que es facin per a la restauració dels diversos sectors no siguin víctimes del ramat que pastura per la Vall durant el temps d'adaptació i creixement prudencial de cada planta (Per exemple evitar aquest itinerari).

ANUNCI (publicat al BOP el 17 de novembre)

Per acord de la Junta de Govern Local del dia 9 de novembre de 2009 s’ha aprovat inicialment el projecte de les obres d’arranjament del camí de Vallvidrera d’aquesta població, amb un pressupost d’execució per contracta de 661.407,64 euros, IVA inclòs, així com l’estudi de seguretat i salut de les obres.

L’esmentat projecte queda exposat a informació pública a les oficines municipals (Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, Plaça Verdaguer, núm. 2), durant el termini de trenta dies hàbils, als efectes d’examen i presentació d’al·legacions. En cas de no formular-se reclamacions en el període d’informació pública, l’acord d’aprovació inicial del projecte esmentat esdevindrà definitiu, amb caràcter automàtic, sense necessitat d’adoptar nou acord exprés d’aprovació definitiva.

Josep Perpinyà i Palau

ALCALDE

Sant Just Desvern, 12 de novembre de 2009

Referència: AUM 2009 84/LR/ mam

MEMÒRIA:

Índex i Dades topogràfiques

Dades topogràfiques i Estudi geotècnic (I)

Estudi geotècnic (II) i Planejament i afectacions del sòl (I)

Planejament i afectacions del sòl (II)

Planejament i afectacions del sòl (III)

Serveis existents (I)

Serveis existents (II)

Serveis existents (III)

Serveis existents (IV)

Serveis existents (V)

Serveis existents (VI)

Serveis existents (VII)

Traçat i moviment de terres, Estudi hidrològic i hidràulic, Estudi de tractament de

vegetació, i Pla d'obra

Justificació de preus i Estudi de seguretat i salut (I)

Estudi de seguretat i salut (II), Reportatge fotogràfic i Cost total de la inversió