En/Na ................................................, amb D.N.I. ..................., amb adreça a Sant Just Desvern, carrer ................................................ i telèfon .......................

E X P O S A :

En relació a l'aprovació inicial de la proposta de modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli de Sant Just Desvern, a l’àmbit de la vall de Sant Just i entorn de les masies de Can Oliveres, Can Vilà, Can Carbonell i Can Biosca, acordada en el Ple Municipal celebrat el dia 28 d’abril de 2005, i a la documentació derivada de la mateixa, així com al conveni urbanístic aprovat en sessió plenària de 21 de desembre de 2004 i les posteriors diligències d’adhesió i l’addenda a l’esmentat conveni signada en data 27 d’abril de 2005, el sotasignat, dins del termini assenyalat per a la formulació d’al·legacions, opinions, suggeriments, reclamacions, informes, etc., tant per part de persones interessades com per ciutadans en general, presenta les següents

El model de desenvolupament urbanístic que s'ha anat practicant fins ara tant a Sant Just Desvern com al voltant de la serra de Collserola, àdhuc dins del mateix Parc de Collserola, ha suposat un greu impacte sobre el medi ambient degut al predomini del model de "ciutat difusa" que s’hi ha implantat i que es basa en urbanitzar extensivament i amb una baixa densitat de població. El fet de consumir tant territori, sovint construint sobre espais forestals o agrícoles, provoca una pèrdua de biodiversitat, del nostre entorn tradicional i del paisatge. Fins i tot en alguns casos s’han urbanitzat zones protegides tot i la protecció que rep la Serra de Collserola pel Pla Especial vigent. Sant Just Desvern no n’ha estat una excepció i fins fa pocs dies s’hi ha practicat un model d’urbanisme que no ha tingut cura, o molt poca, del manteniment dels valors intrínsecs del territori i el medi ambient.

La Vall de Sant Just Desvern està integrada a la serra de Collserola i inclosa dins del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCo) des de l'any 1992, formant part de l'anomenat Parc de Collserola, i conté encara un seguit de valors naturals, patrimonials i culturals que la fan mereixedora d’especial protecció, tal com ha estat demostrat en els estudis duts a terme fins a l’actualitat i que han estat molt ben resumits en els treballs presentats en el marc del procés de discussió que va acabar, en un primer moment amb l’acord de l’Ajuntament de Sant Just de 14 de març de 2004 i més recentment amb el de 28 d’abril de 2005, de proposta de modificació del Pla General Metropolità.

Vista la proposta aprovada en el Ple del dia 28 d’abril de 2005, de modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just Desvern, tenint en compte que es pretén garantir un desenvolupament sostenible que harmonitzi les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i paisatgístics i atès que l’objectiu urbanístic de la modificació del PGM és donar una solució global i coherent al desenvolupament de la vila en relació al Parc, potenciant i regulant l’espai intermedi entre el poble i el Parc com element de transició entre el medi urbà i el forestal, considero que la proposta de modificació del PGM aprovada no és prou conseqüent amb els objectius de preservació de la vall i de les funcions ecològiques que s’han identificat com a claus pel manteniment dels seus valors naturals.

Seguint el plantejament de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV), explicitat en la moció per a preservar els espais agrícola-naturals de la Vall de l'expansió urbanística, que va ser aprovada per majoria en el Ple de l'Ajuntament del mes de març de 2003 i en les demandes que des de la seva constitució ha anat fent davant de l’Ajuntament, crec imprescindible per a una major protecció de la vall:

Que es potenciï i s’impulsi la declaració de Parc Natural de Collserola més enllà de la protecció especifica del PEPCo i del PEIN.

Que els sectors 21 desclassificats s’incorporin al Parc de Collserola en la seva totalitat.

Declarar els sectors d'us agrícola amb una figura específica de protecció especial, tipus parc agrari/rural; incorporant-los si es possible al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Malgrat no ser objecte de l’acord municipal de data 28 d’abril de 2005, entenc que cal replantejar urbanísticament el sector de Mas Lluhí II, en tant que representa una  forta agressió ambiental dins els límits del PEPCo, i en la part baixa de la Vall de Sant Just. De manera que si, malauradament, es desenvolupa la programació prevista, aquesta no afecti l’espai dins de l’actual límit del PEPCo, que entenc que no s’ha de modificar.

Així mateix, el sector classificat com "equipaments metropolitans", entre les masies de can Gelabert i can Solanes, actualment amb un ús majoritàriament agrícola i hortícola, hauria de canviar la seva classificació atenent als usos, tal com es proposa encertadament en l'àmbit del sectors de can Oliveres i can Carbonell.

Pel que fa als objectius i justificació de la modificació del PGM on es proposa un desenvolupament sostenible del territori, cal assenyalar que la modificació proposada entra en contradicció amb el planejament sostenible i de preservació dels recursos naturals i paisatgístics de la Vall, així com del patrimoni històric, donat que proposa la urbanització de dos sectors de la Vall com són can Candeler i Rosa Sensat, la qual cosa suposa una pèrdua considerable de massa forestal d'alzinar, pineda, màquia i brolla en ecosistemes que s'estan consolidant, tot i que els darrers anys el seu entorn ha estat sotmès a la voracitat urbanística.

Aquesta aberració urbanística pot estalviar-se si en comptes d'ubicar el sostre en aquest dos sectors s'ubica en d’altres emplaçaments, com per exemple a Can Freixes, a d’altre indrets del nucli urbà o del terme municipal.

La urbanització de blocs de pisos a l'espai proposat del camí de Can Candeler té un fort impacte sobre el torrent de can Biosca i el seu entorn fluvial, fins ara naturalitzat i feréstec, i que és una de les entrades a Collserola des de la Baixada del mas (sector enjardinat - naturalitzat) i també del bosc creixent que hi trobem a ran del camí i fins el torrent, formant un ecosistema que atrau una gran varietat d'ocells (mallerengues, estornells, merles, garses, puputs, rossinyols, xots, òlives, tallarols, tudons, tórtores, bruels, etc.) així com certs rèptils com serps i llangardaixos, i diversos amfibis com granotes i gripaus, i mamífers com l'eriçó, el conill, el ratolí de bosc, el rat penat i l'aparició ocasional del senglar, la guineu o el toixò (molt més freqüent abans d'urbanitzar el sector de can Candeler), sense comptar amb la interessant i més nombrosa fauna invertebrada. La presència de totes aquestes espècies és garantia de que l'ecosistema que hi ha té un gran valor natural que val la pena conservar

La modificació proposada en aquest indret suposarà la destrucció de la mina d'aigua de can Candeler, i d'un tram de la mina Vidal-Ribas, així com possibles ensolsiments d'altres trams superiors de la mina Vidal a conseqüència dels treballs d'excavació i de fonamentació dels edificis que es construiran. En l’actualitat la mina de Can Candeler, malgrat el seu curt recorregut (131,50 m.) aporta la majoria del volum d'aigua que alimenta el dipòsit exterior que, mitjançant una bomba, serveix per al rec dels jardins de la urbanització situada a la part superior. L'interès d'aquest bé comú que és l'aigua (estem veient com cada dia pren més importància al nostre país), no es pot menysprear. Ara mateix, i arran de l'actual període de sequera, s'ha fet palesa la importància de l'aportació hídrica d'aquesta mina.

L’Ajuntament ha de considerar el valor pel patrimoni local que suposa la fàcil accessibilitat d'aquesta mina. El Grup d’Espeleologia Rat Penat organitza sortides de divulgació precisament a aquesta mina de can Candeler, sortides adreçades principalment als santjustencs però que també han estat motiu d'interès per a geòlegs, biòlegs i espeleòlegs d'altres indrets. També ha estat escenari de classes pràctiques adreçades a alumnes de la facultat de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La urbanització de la vessant Est del carrer Rosa Sensat (vivendes unifamiliars de planta baixa i dues plantes) suposa la destrucció del paisatge i alhora de l’ecosistema de transició entre la zona urbanitzada i l'espai natural de Collserola. Sobre la forta pendent rocosa que segueix bona part del carrer (deguda a la urbanització del carrer fa pocs anys) es fixa una creixent pineda (que supera el miler d'exemplars entre adults i sobretot joves) al seu damunt barrejada amb un ufanós ginestar, algunes alzines i altra vegetació, estepes, aladerns, etc., i la mateixa fauna esmentada anteriorment, a excepció dels amfibis...

La urbanització de l'entorn d'aquests sectors fins ara ha estat nefasta des del punt de vista socio-ambiental, per la destrucció del paisatge. Atesos l'aïllament del sector respecte el nucli urbà, la manca de vials de sortida i de serveis de transport públics en tota aquesta zona, diàriament es produeixen en els punts d’entrada i sortida d’aquest sector importants col·lapses circulatoris. Si a tot això hi afegim la construcció en el futur de més blocs de pisos com a conseqüència de l’acord municipal, el sistema esdevindrà cada cop més insostenible i, per tant, entra en flagrant contradicció amb l'objectiu plantejat.

No es tracta de fer nous vials de sortida que travessin Collserola sinó que no s'ha d'urbanitzar més espai natural lluny dels serveis i de les necessitats dels ciutadans.

Respecte als criteris del document sobre l’ordenació urbanística de l’espai, crec que haurien de seguir-se els següents:

• Sistematitzar les zones verdes i equipaments, integrant-los en el sistema d’espais lliures i de dotacions de la ciutat però com a elements de transició i de relació gradual cap a l’espai natural: zones de lleure, recorreguts lúdics i camins de Parc. Les zones verdes haurien de ser el més naturalitzades possible i sempre amb vegetació autòctona.
• Reformular les reserves de xarxa viària bàsica dins el Parc de Collserola i properes a les zones urbanes del nord-est del municipi. El model de transició emprat implica reduir la xarxa viària bàsica del planejament vigent a les mínimes i imprescindibles per al correcte manteniment de l’espai intermedi, i per això crec que les desclassificacions de vials o reformulacions són insuficients.
• Cal desclassificar totalment el vial que va del Mas Lluhí II fins la Plana Padrosa, per la seva agressivitat amb l'entorn natural. Aquest espai s'ha de conservar per a l'agricultura, per la qual cosa el vial proposat és innecessari.
• Cal desclassificar totalment el vial que va de can Fatjó fins al Tennis Ciutat Diagonal, per la seva agressivitat amb l'entorn natural i donat que no atén a cap necessitat actual ni futura.
• Cal desclassificar totalment el vial que tanca el camí de can Biosca travessant el torrent, i connectant amb el barri de can Candeler per la seva agressivitat amb l'entorn natural i donat que és del tot innecessari quan no s'ha de desenvolupar el sector de can Biosca.
• Cal la classificació del vial del camí de Vallvidrera (pista principal de la Vall) tal com està actualment, sense cap ampliació.
• Cal deixar l'accés del Bellsoleig a la Penya del Moro com a pista forestal per respecte a l'entorn natural. En cap cas asfaltar o ampliar. Per tant, desclassificar totalment aquest vial que pretén connectar amb la carretera de Vallvidrera a Molins

1. Quan es parla de transferir a altres emplaçaments del municipi una edificabilitat de 34.000 m2 de sostre, l’Ajuntament pretén fer passar zones que clarament estan situades dins de la Vall com a zones o solars situats fora de la mateixa, en un exercici d’autoengany. D’acord amb les manifestacions fetes pels mateixos responsables municipals, part dels terrenys proposats per urbanitzar estan ubicats a la mateixa Vall, si bé confronten amb sectors ja urbanitzats.
2. A banda dels esmentats 34.000 m2, uns altres 46.000 m2 d’edificabilitat de sostre es situaran fora del municipi de Sant Just, a altres emplaçaments. No queda gens garantit que en cap cas aquesta edificabilitat no perjudicarà altres espais naturals. A veure si, com diu la dita popular, "despullarem un sant per vestir-ne un altre"

En relació al conveni urbanístic aprovat en sessió plenària de 21 de desembre de 2004 i les posteriors diligències d’adhesió i l’addenda a l’esmentat conveni signada en data 27 d’abril de 2005, crec necessari destacar:

a) En primer lloc, que és innecessari i injust. Tal com de forma reiterada ha vingut manifestant la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just, suposa el reconeixement d’uns drets a urbanitzar i edificar a favor dels propietaris per part de l’Ajuntament. És injust perquè si bé el Conveni permet i fa possible que la vall de Sant Just no s’urbanitzi, a la vegada atorga als propietaris la possibilitat d’obtenir uns guanys econòmics desorbitats en relació a les possibilitats reals d’edificació que tenien d’acord amb el vigent Pla General Metropolità. Només a Sant Just Desvern, a través dels 34.000 m2 de sostre edificable que se’ls concedeix, obtindran un benefici net superior als 200 milions d’Euros.

I és innecessari per quant l’Ajuntament podria haver optat per la desclassificació dels terrenys que conformen la vall, en ús de les seves competències. I res no hagués passat. Potser els propietaris haguessin recorregut la decisió municipal. Però en aquest supòsit cal no oblidar la reiterada jurisprudència existent que denega l reconeixement de drets indemnitzatoris per canvis de planejament. En aquest sentit, n’exposo algunes:

• Les Sentències de 12 de maig de 1987 (Ar. 5255) i de 4 de juliol de 1990 (Ar. 6675) diuen textualment que "sólo cuando el plan ha llegado a la fase final de realización –sentencias de 29 de septiembre de 1980, 14 de junio de 1983, 10 de abril de 1985- se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planteamiento implicaría lesión de un derecho ya adquirido, procediendo así la indemnización prevista..." La mateixa Sentència de 4 de juliol de 1990 acaba dient que cal desestimar la indemnització demanada "en base a la pérdida de edificabilidad de los terrenos de los recurrentes operada por la alteración del planeamiento, por cuando el precedente Plan Parcial no sólo no se hallaba en la fase final de su ejecución sino que ni siquiera se había iniciado cuando se produjo su modificación, por lo que ni se acometieron obras o inversiones urbanizadores, ni se cumplieron cargas o gravámenes por parte de aquéllos, ni por tanto, se produjo lesión alguna susceptible de indemnización".
• En el mateix sentit, cal esmentar les Sentències del Tribunal Suprem de 6 de març de 1998 (Ar. 2491), de 12 de febrer de 1996 (Ar. 903), de 26 de novembre de 1999 (Ar. 2000-1376), que diu textualment que "en modo alguno puede considerarse incorporado a su patrimonio el derecho al valor futuro desde el punto de vista de su explotación turística o urbanística del terreno, como pretende la sociedad recurrente, dado que, por una parte, el plan parcial no se encontraba en grado de ejecución ...", de 9 de febrer de 1999 (Ar. 1878), de 15 de novembre de 1993 (Ar. 10115), que diu que "Pero incluso antes de que se haya adquirido el derecho al aprovechamiento urbanístico la lesión puede producirse cuando se han hecho gastos para la ejecución del planeamiento que devienen inútiles por cambio de aquél", de 12 de maig de 1987 (Ar. 5255), de 17 d’octubre de 1988 (Ar. 7760) i de 27 de març de 1991 (Ar. 2024).
• La Sentència més recent de 13 de juny de 2000 (Ar. 5995) diu que "En el ámbito de los derechos generados por el proceso urbanizador ... esta Sala ha venido insistiendo en la necesidad para que pueda atenderse el derecho a ser indemnizado por el cambio de planeamiento, de que existan derechos consolidados ... lo que ocurre ... b) cuando el Plan Parcial se encuentra en fase final de realización y la modificación afecta a una parte de los propietarios que han cumplido los requisitos o cargas de la anterior ordenación, sin haber obtenido beneficio equivalente y resultar, por ello, discriminados con el resto de los propietarios del sector ..."

Cal recordar aquí una Sentència que la doctrina jurídica ha considerat com a pionera i que ha marcat una fita en el camp de l’urbanisme i que precisament va ser dictada en relació a l’aprovació del Pla General Metropolità de Barcelona de 1976. És la Sentència del Tribunal Suprem de 29 de setembre de 1980 (Ar. 3463), que diu així:

L’Ajuntament ha ignorat també, deliberadament, que només hi ha dues situacions en les que la pràctica jurídica reconeix de forma general el dret a una indemnització: l’anul·lació de llicències i la reducció d’edificabilitat en un sòl urbà consolidat. Cap d’aquests dos supòsits no s’ha donat en el cas de la Vall de Sant Just Desvern.

Per què, doncs, em pregunto, l’Ajuntament insisteix una vegada i una altra en voler reconèixer als propietaris uns drets d’edificació sobre els terrenys de la Vall que la llei no els atorga i la jurisprudència tampoc? És evident que la pressió popular i l’opinió pública han forçat l’Ajuntament a fer-se enrere en la seva idea inicial d’urbanitzar total o parcialment la vall de Sant Just. Però ho és també que ha estat prou hàbil com per donar satisfacció als desigs enfrontats de la ciutadania i als dels propietaris, entre els de preservar la vall i els d’edificar-hi. Així, mentre es preserva i es garanteix que no s’urbanitzarà la vall, es té cura també de la preservació dels interessos econòmics dels propietaris de terrenys a la vall, permetent la transformació del que tan sols eren unes expectatives d’enriquiment -derivades de la titularitat de sols antigament qualificats de "urbanitzables no programats"- en un dret a edificar, que deriva de i s’origina amb la signatura del conveni urbanístic.

Transferint part del suposat sostre edificable existent a la vall a altres llocs del municipi i atorgant als propietaris de terrenys de la vall el dret a edificar en altres zones del terme municipal de Sant Just i d’altres municipis de l’entorn metropolità, l’Ajuntament renuncia a la seva facultat i dret de planejar el territori per sí mateix i el cedeix de fet als propietaris, que són els grans beneficiats, en termes econòmics, del conveni.

El Tribunal Suprem ha assenyalat que els convenis urbanístics són simplement instruments complementaris i que en cap cas poden limitar les potestats de planejament de l’Administració, que són indelegables, i que per tant no poden ser objecte de cap pacte o contracte amb tercers particulars. Els convenis urbanístics han estat en molts casos, degut precisament a la seva manca de referència legal i d’un marc normatiu propi, els instruments emprats per a la consecució d’objectius que si bé a voltes estan orientats al servei de l’interès públic, com és el nostre cas de la vall de Sant Just, en d’altres els pactes que contenen decanten aquests objectius cap als interessos de tercers, com també passa en aquest cas a Sant Just, on els propietaris de terrenys a la vall hi surten generosament beneficiats. Quan això passa, "els convenis urbanístics esdevenen una activitat i un instrument subversiu del que ha estat anomenat urbanisme concertat amb els particulars", frase aquesta que manllevo d’un il·lustre advocat barceloní.

El Tribunal Suprem insisteix en què les potestats públiques de planejament no poden limitar-se mitjançant convenis urbanístics. Això és justament el que fa l’Ajuntament de Sant Just Desvern amb la transferència de sostres de la vall a altres indrets. Renuncia al planejament de part del seu territori perquè està interessat en el reconeixement de drets als propietaris de la Vall. I la manera que considera òptima per a la preservació i reconeixement d’aquests drets és precisament la signatura d’un conveni urbanístic amb els propietaris.

La renúncia a l’exercici d’aquestes competències pròpies no és ben vista pel Tribunal Suprem:

Per últim, tres reflexions més. La primera, podríem dir més ideològica i gens jurídica. Si bé finalment l’acord municipal de 28 d’abril de 2005 va comptar amb els vots favorables del PSC-PSOE, d’ERC, de CiU i del PP, tots sabem que ha estat el govern municipal, integrat pel PSC-PSOE, ERC i IC-V qui ha impulsat i gestat tant l’acord com el conveni amb els propietaris, que tants beneficis econòmics els reportarà. Què haguessin dit aquests partits auto-anomenats d’esquerra si aquest acord i conveni haguessin estat impulsats per un govern del que ells anomenen la dreta: CiU o CiU i PP? Ben senzill: haguessin tret del calaix aquell discurs rovellat, i també cert en moltes ocasions, que diu que la dreta sempre afavoreix l’especulació i està al servei dels poderosos. Quanta hipocresia!!

La segona: la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just va demanar obtenir la informació que s’exposava al públic a resultes de l’acord del dia 28 d’abril de 2005 en suport informàtic, i que aquesta petició ha estat desatesa. Es evident que l’Ajuntament ha complert amb els preceptes que marca la legislació en quant a facilitar la informació necessària per a que els ciutadans i entitats puguin formular els suggeriments i al·legacions que considerin convenients. Però també és cert que obtenir-la és cara, doncs és molta la informació exposada i molts els planells que la conformen. Això, per sí sol, ja desanima la gent i, per tant, dificulta la participació ciutadana. Potser és el que realment s’amaga darrera la decisió municipal.

En no facilitar la informació en suport informàtic a través d’un CD, l’Ajuntament ha optat per una conducta allunyada del que avui en diem "comportaments sostenibles". L’ús de les noves tecnologies pot ajudar, ni que sigui mínimament en aquest cas, a l’ús racional dels mitjans que tenim a l’abast i a efectuar una política més d’acord amb el respecte del medi ambient. L’Ajuntament, com acostumen a fer els polítics, ha segrestat i desvirtuat les paraules dels ecologistes.

La tercera, com sempre emparada per la legalitat, és la manca de transparència amb que aproven i fan públiques modificacions de PGM com aquesta, que afecten no només al veïnat de les zones afectades sinó a molts usuaris del Parc de Collserola (inclòs en la modificació), tant de Sant Just com de fora del Municipi i que no els ha arribat la informació sense cap oportunitat de dir-hi res al respecte.

Per tot això

Que l’Ajuntament de Sant Just Desvern reculli el contingut i esperit de les presents al·legacions i que, en conseqüència, la modificació del PGM es faci segons els criteris expressats en aquest escrit, sense destruir més espai natural, ni en forma de vials ni d'urbanització d'edificis, i sense afectació de les mines d'aigua que són patrimoni històric i una font de captació d'aigua per al rec.

Igualment, que opti per la via de la desclassificació dels terrenys de la vall, deixant sense efecte el conveni que ha subscrit amb els propietaris de la vall, per ser aquest injust i desproporcionat en les contraprestacions mútues.

Que em doneu resposta formal de cadascuna de les presents al·legacions.

Signat:

Sant Just Desvern, ........ ......... de juny de dos mil cinc.

SR. ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN.