al·legacions en document word
al·legacions en document pdf

IL·LTRE. SR.

En/Na ................................................, amb D.N.I. ..................., amb adreça a Sant Just Desvern, carrer ................................................ i telèfon .......................

E X P O S A :

En relació a l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli de Sant Just Desvern, que comporta també la modificació del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic per al tractament diferenciat de les masies, així com de l’estudi ambiental i el programa de participació ciutadana, acordada pel Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Sant Just Desvern en sessió celebrada el dia 15 de març de 2.004 i, alhora, amb el possible futur Conveni urbanístic a subscriure entre l'Ajuntament de Sant Just Desvern i els propietaris del sòl de la Vall de Sant Just que el mateix acord preveu i que actualment es troba en període d'informació al públic, segons el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) núm. 4113 - 16/04/2004,  presento les següents

AL·LEGACIONS

El model de desenvolupament urbanístic que s'ha anat practicant fins ara tant a Sant Just Desvern com al voltant de la serra de Collserola, àdhuc dins del mateix Parc de Collserola, ha suposat un greu impacte sobre el medi ambient degut al predomini del model de "ciutat difusa" que s’hi ha implantat i que es basa en urbanitzar extensivament i amb una baixa densitat de població. El fet de consumir tant territori, sovint construint sobre espais forestals o agrícoles, provoca una pèrdua de biodiversitat, del nostre entorn tradicional i del paisatge. Fins i tot en alguns casos s’han urbanitzat zones protegides tot i la protecció que rep la Serra de Collserola pel Pla Especial vigent. Sant Just Desvern no n’ha estat una excepció i fins fa pocs dies s’hi ha practicat un model d’urbanisme que no ha tingut cura, o molt poca, del manteniment dels valors intrínsecs del territori i el medi ambient.

La Vall de Sant Just Desvern està integrada a la serra de Collserola i inclosa dins del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCo) des de l'any 1992, formant part de l'anomenat Parc de Collserola, i conté encara un seguit de valors naturals, patrimonials i culturals que la fan mereixedora d’especial protecció, tal com ha estat demostrat en els estudis duts a terme fins a l’actualitat i que han estat molt ben resumits en els treballs presentats en el marc del procés de discussió que va acabar amb l’acord de l’Ajuntament de Sant Just per modificar el Pla General.

Vista la proposta aprovada en el Ple del dia 15 de març de 2004, de modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just Desvern, tenint en compte que es pretén garantir un desenvolupament sostenible que harmonitzi les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i paisatgístics i atès que l’objectiu urbanístic de la modificació del PGM és donar una solució global i coherent al desenvolupament de la vila en relació al Parc, potenciant i regulant l’espai intermedi entre el poble i el Parc com element de transició entre el medi urbà i el forestal, considero que la proposta de modificació del PGM aprovada no és prou conseqüent amb els objectius de preservació de la vall i de les funcions ecològiques que s’han identificat com a claus pel manteniment dels seus valors naturals.

Seguint el plantejament de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV), explicitat en la moció per a preservar els espais agrícola-naturals de la Vall de l'expansió urbanística, que va ser aprovada per majoria en el Ple de l'Ajuntament del mes de març de 2.003 i, alhora, per tal d'obtenir la major protecció per la vall, crec imprescindible:

Que es potenciï i s’impulsi la declaració de Parc Natural de Collserola més enllà de la protecció especifica del PEPCo o del PEIN, instant tant al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya com als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a presentar el projecte de Llei corresponent.

Que els sectors 21 desclassificats s’incorporin al Parc de Collserola en la seva totalitat.

Declarar els sectors d'us agrícola com de protecció especial, incorporant-los si es possible al Parc Agrari del Baix Llobregat, o dotar-los de protecció específica.

Replantejar urbanísticament el sector de Mas Lluhí II, de manera que si malauradament acaba desenvolupant-se la programació prevista, aquesta no afecti l’espai dins de l’actual límit del PEPCO, que no s’ha de modificar.

Pel que fa als criteris del document sobre l’ordenació de l’espai, crec que haurien de seguir-se els següents:

• Sistematitzar les zones verdes i equipaments, integrant-los en el sistema d’espais lliures i de dotacions de la ciutat però com a elements de transició i de relació gradual cap a l’espai natural: zones de lleure, recorreguts lúdics i camins de Parc. Les zones verdes haurien de ser el més naturalitzades possible i sempre amb vegetació autòctona.
• Reformular les reserves de xarxa viària bàsica dins el Parc de Collserola i properes a les zones urbanes del nord-est del municipi. El model de transició emprat implica reduir la xarxa viària bàsica del planejament vigent a les mínimes i imprescindibles per al correcte manteniment de l’espai intermedi, i per això crec que les desclassificacions de vials o reformulacions són insuficients.
• Cal desclassificar totalment el vial que va del Mas Lluhí fins la Plana Padrosa, per la seva agressivitat amb l'entorn natural.
• Cal desclassificar totalment el vial que va de can Fatjó fins al Tennis Ciutat Diagonal, per la seva agressivitat amb l'entorn natural.
• Cal desclassificar totalment el vial que tanca el camí de can Biosca, per la seva agressivitat amb l'entorn natural i donades les alternatives existents.
• Cal la classificació del vial del camí de Vallvidrera (pista principal de la Vall) tal com està actualment, sense cap ampliació.
• Racionalitzar les reserves de sòl pel desenvolupament a la Vall de Sant Just a les mínimes i imprescindibles per resoldre els usos actuals de sòl.

Pel que fa als principis que inspiren el protocol del futur acord a subscriure entre l’Ajuntament de Sant Just Desvern i els propietaris de sòl a la Vall, he de manifestar que:

1. Quan es parla de transferir a altres emplaçaments del municipi una edificabilitat de 34.000 m2 de sostre, l’Ajuntament pretén fer passar zones que clarament estan situades dins de la Vall com a zones o solars situats fora de la mateixa, en un exercici d’autoengany. D’acord amb les manifestacions fetes pels mateixos responsables municipals, part dels terrenys proposats per urbanitzar estan ubicats a la mateixa Vall, si bé confronten amb sectors ja urbanitzats.
2. A banda dels esmentats 34.000 m2, uns altres 46.000 m2 d’edificabilitat de sostre es situaran fora del municipi de Sant Just, a altres emplaçaments. No queda gens garantit que en cap cas aquesta edificabilitat no perjudicarà altres espais naturals.
3. Aquesta transferència d’edificabilitat s’efectua com a compensació per la "cessió lliure i gratuïta a l’Ajuntament de tots els sòls qualificats de forestals i sistemes metropolitans" que els propietaris han de fer a l’Ajuntament de Sant Just. Em sobta que en tot el procés informatiu endegat per l’Ajuntament mai no hagi presentat cap estudi que evalui en termes econòmics l’equitat i equilibri d’una compensació com la que es pretén fer a favor dels propietaris per part de l’Ajuntament. Per tant, abans de la firma de qualsevol Conveni, cal fer públiques les dades en què el mateix es basa, principalment els valors dels terrenys cedits i els valors a preu de mercat del sostre edificable a transferir, així com del "lucre expectant" que omplirà les butxaques dels propietaris, per tal de poder valorar econòmicament l’equilibri de les respectives contraprestacions. Altrament, estaríem parlant d’un "pelotazo" consentit per l’Ajuntament a favor dels propietaris, d’un tracte de favor d’aquell a favor d’aquests que fregaria la figura penal de la prevaricació. I curiosament, per unanimitat dels cinc grups municipals! Hom té la impressió que entre els grups minoritaris de l’equip de govern i també de l’oposició preval la idea que "hem salvat la Vall", que això és el que compta i que la resta no té importància o bé que "no hi podem fer res més", que "hem arrancat" d’aquells que volien destruir la Vall el compromís que no ens la malmetran. I, senyors de l’Ajuntament, no es tracta només de SALVAR LA VALL, es tracta també de donar una sortida satisfactòria, equilibrada i ajustada no només al dret sinó també als principis d’equitat, per a tothom amb interessos a- la Vall, ja siguin econòmics, laborals o simplement cívics i/o ecològics. Cal doncs fer una valoració econòmica, i si no es disposa d’ella, encarregar-la a una o més empreses especialitzades –societats de taxació, per exemple- per tal que el Conveni a signar entre Ajuntament i propietaris sigui realment un Conveni equilibrat i just.

En el cas de firmar-se finalment el conveni entre l’Ajuntament i els propietaris caldria tenir en compte els principis següents:

1. La preservació i protecció integral i sostenible de la Vall, eliminant qualsevol edificabilitat d’aprofitament privat i/o públic.
2. La cessió lliure i gratuïta a l’Ajuntament de tots els sòls qualificats de forestals i sistemes metropolitans, si bé entenc que seria una millor garantia per a la preservació del territori que, al seu torn, aquest els cedís immediatament al Consorci del Parc de Collserola, estipulant que en cap cas s’hi obriran nous vials ni s’hi edificarà, ni tampoc s’hi instal·laran equipaments municipals, metropolitans o nacionals.
3. Pel que fa a les masies de la Vall i llurs voltants, entenc que l’àmbit que s’hi delimita es podrà ampliar per al desenvolupament de l'activitat agrícola, sempre que mantingui la compatibilitat amb l'espai natural.
4. En el supòsit de què finalment es faci efectiva la transferència d’edificabilitat de 34.000 m2 de sostre dins del municipi, caldria, de forma immediata, procedir a la desclassificació dels 6.000 m2 de Can Biosca actualment classificats com a 21.

Per la seva importància, vull incidir en una qüestió que és bàsica i que mereix ser considerada altra vegada per part de l’Ajuntament. Cal que s’estudiïn amb molta cura els drets que es reconeixen als propietaris actuals dels terrenys de la Vall. Amb l'aprovació d'aquesta modificació del PGM s'està reconeixent als propietaris de la Vall el dret a urbanitzar, dret que fins ara ni la Llei ni els tribunals els ha atorgat. De cop i volta s’ofereixen als propietaris 80.000 m2 de sostre edificable (que considero exagerats), suposadament fora de la Vall, sense l’existència de cap estudi econòmic que valori la idoneïtat de l’oferta. La subordinació de la modificació del PGM al conveni significa un condicionant que en un moment donat pot fer que tota la feina feta no serveixi per res o bé pot suposar una càrrega econòmica per al municipi que condicioni el seu futur econòmic i financer.

Em pregunto per què l’Ajuntament insisteix una vegada i una altra en voler reconèixer als propietaris uns drets d’edificació sobre els terrenys de la Vall que la llei no els atorga i la majoria de Sentències tampoc. És en aquest sentit que a continuació cito i reprodueixo parcialment algunes d’aquestes Sentències, per a què l’Ajuntament no pugui al·legar-ne ignorància ni desconeixement i les tingui en compte a l’hora de resoldre sobre les presents al·legacions:

• La Sentència del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol de 14 d’abril de 1.992 (Aranzadi 3422 diu textualment, parlant de la possible responsabilitat patrimonial de l’Administració derivada de l’aplicació de l’article 87.2 de l’antiga Llei del Sòl de 1.976, que "será necesario acreeditar cumplidamente además la existencia de una lesión patrimonial (als propietaris, és clar) en los bienes o derechos de quien la reclame ..."
• Les Sentències de 12 de maig de 1.987 (Ar. 5255) i de 4 de juliol de 1.990 (Ar. 6675) diuen textualment que "sólo cuando el plan ha llegado a la fase final de realización –sentencias de 29 de septiembre de 1.980, 14 de junio de 1.983, 10 de abril de 1.985- se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planteamiento implicaría lesión de un derecho ya adquirido, procediendo así la indemnización prevista..." La mateixa Sentència de 4 de juliol de 1.990 acaba dient que cal desestimar la indemnització demanada "en base a la pérdida de edificabilidad de los terrenos de los frecurrentes operada por la alteración del planeamiento, por cuando el precedente Plan Parcial no sólo no se hallaba en la fase final de su ejecución sino que ni siquiera se había iniciado cuando se produjo su modificación, por lo que ni se acometieron obras o inversiones urbanizadores, ni se cumplieron cargas o gravámenes por parte de aquéllos, ni por tanto, se produjo lesión alguna susceptible de indemnización".
• En el mateix sentit, cal esmentar les Sentències del Tribunal Suprem de 6 de març de 1.998 (Ar. 2491), de 12 de febrer de 1.996 (Ar. 903), de 26 de novembre de 1.999 (Ar. 2000-1376), que diu textualment que "en modo alguno puede considerarse incorporado a su patrimonio el derecho al valor futuro desde el punto de vista de su explotación turística o urbanística del terreno, como pretende la sociedad recurrente, dado que, por una parte, el plan parcial no se encontraba en grado de ejecución ...", de 9 de febrer de 1.999 (Ar. 1878), de 15 de novembre de 1.993 (Ar. 10115), que diu que "Pero incluso antes de que se haya adquirido el derecho al aprovechamiento urbanístico la lesión puede producirse cuando se han hecho gastos para la ejecución del planeamiento que devienen inútiles por cambio de aquél", de 12 de maig de 1.987 (Ar. 5255), de 17 d’octubre de 1.988 (Ar. 7760) i de 27 de març de 1.991 (Ar. 2024).

L’Ajuntament ha ignorat també, deliberada o involuntàriament, que només hi ha dues situacions en les que la pràctica jurídica reconeix de forma general el dret a una indemnització: l’anul·lació de llicències i la reducció d’edificabilitat en un sòl urbà consolidat. Cap d’aquests dos supòsits no s’ha donat en el cas de la Vall de Sant Just Desvern.

Cal recordar aquí una Sentència que la doctrina jurídica ha considerat com a pionera i que ha marcat una fita en el camp de l’urbanisme i que precisament va ser dictada en relació a l’aprovació del Pla General Metropolità de Barcelona de 1.976. És la Sentència del Tribunal Suprem espanyol de 29 de setembre de 1.980 (Ar. 3463), que diu així: "Que para poder pensar en la existencia de un deber de indemnizar, por parte de la Administración, hay que partir de la idea básica de derecho adquirido, en manos del particular ... los derechos adquiridos no nacen hasta que se reúnen totos los hechos jurídicos que son presupuestos o requisitos para ello ... en el supuesto de autos, la existencia de derechos adquiridos, por parte de los propietarios de los predios implicados en el Plan Parcial de que se trata se da, por la razón de que no sólo se cuenta con un Plan Parcial anterior (el revisado por el aquí impugnado), sino porque, al amparo de este anterior Plan, se llegó a su fase final, esto es, a la de la reparcelación de tales terrenos.."

La Sentència més recent de 13 de juny de 2.000 (Ar. 5995) diu que "En el ámbito de los derechos generados por el proceso urbanizador ... esta Sala ha venido insistiendo en la necesidad para que pueda atenderse el derecho a ser indemnizado por el cambio de planeamiento, de que existan derechos consolidados ... lo que ocurre ... b) cuando el Plan Parcial se encuentra en fase final de realización y la modificación afecta a una parte de los propietarios que han cumplido los requisitos o cargas de la anterior ordenación, sin haber obtenido beneficio equivalente y resultar, por ello, discriminados con el resto de los propietarios del sector ..."