AlgCDC

Oleguer Farràs i Jané amb DNI 4xxxxx, actuant en representació de l'Agrupació en defensa de l'entorn ALNUS de Sant Just Desvern. CIF G-6xxxx amb adreça al casal de joves, Av. Indústria 34. Inscrita al registre d'entitats amb el nº19554. Telèfon 934731641.

EXPOSO

En relació a l'expedient de Modificació del Pla General Metropolità (aprovat definitivament el 1976) en l'àmbit denominat del Centre Direccional Cerdanyola - Sant Cugat i alhora amb el Conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Català del Sòl, signat a Barcelona el 29 d'octubre de 2003 i actualment en període d'informació al públic, segons va publicar el DOGC núm. 4023 del 03/12/2003, presento les següents

AL·LEGACIONS:

El Centre Direccional es vol ubicar en els espais lliures que connecten la serra de Collserola amb el parc natural de Sant Llorenç de Munt. Al llarg d'uns 30 km, manté una continuïtat considerable malgrat el creuament de diverses infrastructures viàries i l'existència d'alguns nuclis residencials. El corredor biològic conegut com la Via Verda representa una de les principals reivindicacions de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, ja que és pràcticament l'últim reducte de connectivitat que queda mitjanament definit vers altres espais naturals propers.
La nostre entitat dona suport al projecte defensat des de fa anys per l'Associació Cerdanyola Via Verda que proposa en el seu document "Cerdanyola: la ciutat de la universitat" una major imbricació de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB) en la trama urbana i en el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) actual, conformant un parc científic. La resta del Centre Direccional es proposa com a espai lliure, tot evitant la creació d'un continu urbà amb Sant Cugat. La Via Verda va rebre recolzament institucional mitjançant les mocions promogudes pel Consell Comarcal i que van aprovar-se en tots els plens dels ajuntaments inclosos dins el corredor, a Cerdanyola en juny de 1997. La moció insta els poders públics a treballar coordinadament en la protecció d'aquests espais. La consecució d'aquest objectiu aconsella un canvi de classificació urbanística de part dels sòls del Centre Direccional, que haurien d'assolir el règim de sòl no urbanitzable. El Conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Català del Sòl deixa un espai lliure separador entre Cerdanyola i el terme municipal de Sant Cugat, d'una amplada mínima de 1.000 metres i dividit per una carretera. Això invalida el seu funcionament com a connector biològic eficient suposant tant sols una part de l'espai reclamat per les entitats signants del document "Cerdanyola: la ciutat de la universitat". El territori en el qual està previst el desenvolupament del Centre Direccional de Cerdanyola presenta totes les característiques que en diversos informes i treballs dedicats a la connectivitat ecològica hom considera com a essencials en la consolidació d'un connector entre el parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt, atesa l'expansió urbana que s'ha produït en els municipis que envolten Collserola. Es tracta d'una àrea d'influència del parc de Collserola amb una intensa i evident interrelació ecològica. Presenta un valor intrínsec en si mateix per la presència d'ambients oberts de gran interès, cada cop més imprescindibles a mesura que han anat disminuint de cara a la conservació de la biodiversitat del Parc i suposa tant pel tipus paisatge, com per la dimensió i la localització geogràfica l'inici més adient d'un connector ecològic funcional que eviti l'aïllament del parc.

Segons el planejament actual, el desenvolupament del projecte urbanístic empitjorarà greument la connexió del parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac afectant algunes espècies, sobretot mamífers, que per interrelació ecològica modificaran i empobriran la biodiversitat de Collserola. Considerem que el paisatge actual hauria d'ésser preservat i millorat, controlant-ne la zona industrial adjacent, fomentant-ne els ambients de ribera i consolidant-ne el mosaic agroforestal i buscant mesures correctores de les barreres que suposen els vials existents, per afavorir la connectivitat biològica.

Per tot l’exposat DEMANO que es tinguin en compte els següents aspectes:

1) Que se'ns consideri part interessada en la tramitació de l'expedient de planejament referit.

2) No és admissible haver modificat el Pla General Metropolità (PGM), mitjançant un Pla Parcial ambientalment regressiu, afectant greument el corredor biològic, entre Collserola i Sant Llorenç de Munt. Aquest corredor va quedar definit en el seu moment en la redacció del PGM, que ja inicialment fou insuficient en el mateix Pla General Metropolità aprovat en el seu moment, doncs actualment és l’únic espai de connectivitat biològica disponible en la quasi totalitat dels 360º que envolten la serra de Collserola.

3) Si es modifica a la baixa mediambientalment el PGM, vol dir que la modificació indicada en el PPCD, no compleix amb el PGM, ni amb el corredor biològic, ni amb altres condicions de protecció, com densitats, volumetríes, zones de no actuació urbanística, ni equipaments, ni carreteres, ni vials, ni modificacions – canalitzacions – afectacions dels espais fluvials de lleres, ni de les rieres existents, de la fauna, ni de la flora, etc., esgotades ja amb el mateix PGM que prou les limita en el seu marc d’actuació i que per això està fet i no es pot modificar.

4) Les proteccions expressades d’inici en el PGM, en l’àrea afectada per la Via Verda, ja no es poden modificar amb Plans Parcials posteriors doncs amb aquesta situació s’estan alterant greument les condicions generals del PGM.

5) En el Conveni Urbanístic signat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’INCASOL, en la seva pròpia definició de modificació “Puntual” del PGM, altera significativament a la baixa les condicions imprescindibles de l’anomenada Via Verda com a corredor ecològic – biològic – ambiental, de la flora i de la fauna de Collserola. La connectivitat “natural”, queda doncs pràcticament anul·lada, segons es pot demostrar amb els mateixos informes i publicacions, que s’han anat elaborant per diversos científics i que tants anys han anat alertant de les tendències regressives vers la disminució i fins i tot la deriva a l’extinció d’espècies existents de sempre a Collserola, motivat per la pressió urbanística, la contaminació del medi natural i la constant alteració de l’espai geogràfic de Collserola.

6) Tot i que en l’exposició de l’anomenat Conveni Urbanístic, se’ns vol fer creure que el connector proposat és sostenible, creiem que no queda demostrat, i d'aplicar-se tal com està definit pot resultar sense dubte, una sentència de mort per a l'espai natural de Collserola. ALNUS - Ecologistes de Catalunya, considera totalment insostenible la modificació “puntual” del PGM.

7) Per tal de corregir mínimament el Pla Parcial, cal que la zona urbanitzada es limiti com a màxim, a l'espai comprès entre la ciutat de Cerdanyola del Vallès i l'accés al castell de Sant Marçal, entre la A-7 i la carretera de Sant Cugat del Vallès, tal i com s'expressa al document "Cerdanyola: la Ciutat de la Universitat".

8) Que el nou pont sobre la A-7, actualment en construcció, connecti amb la carretera de Sant Cugat del Vallès per la banda nord-est del Castell, evitant així al màxim la fragmentació dels espais naturals, actualment lliures, que formen part del corredor ecològic de la Via Verda.

9) Que en el projecte de desdoblament de la carretera que uneix Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, es tingui en compte que cal Permeabilitzar la carretera per minimitzar al màxim l'efecte barrera per a la fauna entre l'àmbit de la riera de Sant Cugat i els espais lliures de la Via Verda. Cal construir carrils per a vianants i carrils bici en tot el recorregut de la carretera, així com potenciar i prioritzar el trànsit per al transport col·lectiu en tot el trajecte.

10) Es tramiti un desenvolupament del Pla general metropolità (PGM) en el sentit fins ara exposat per tal de materialitzar el compromís municipal de preservar la Via Verda i com a desenvolupament del projecte estratègic de fer de Cerdanyola una ciutat lligada a la universitat i als valors de la preservació del medi.