Incloem aquest article publicat al  nº de La Vall de Verç:

La vall de Sant Just en perill. Els contenciosos de les zones 21.

La vall de Sant Just està en perill des de l’abril del 1999 quan es va presentar a l’ajuntament el Projecte d’Actuació Urbanística (PAU) de Can Oliveres. El mes de juliol del mateix any entra al registre municipal el PAU i alhora el Pla Parcial de Can Biosca.

Els sectors de Can Oliveres, des de Bellsoleig fins a Can Carbonell, i el de Can Biosca, des de Can Candeler fins a la Beca, són les dues grans bosses de terreny qualificades pel Pla General Metropolità (PGM) com a sols urbanitzables no programats, (zones 21 s’en diuen tècnicament).

L’ajuntament va denegà la tramitació d’aquests plans urbanístics en base a motius formals, incompliment d’alguns aspectes del Reglament de Planejament, però sobretot va manifestà com a motiu de fons el fet de reservar-se l’administració la conveniència o no de desenvolupar el sol urbanitzable no programat.

Els promotors del PAU de Can Oliveres i els del PAU i Pla Parcial de Can Biosca ostenten més del 80% de la propietat dels sectors. Són doncs la majoria dels propietaris, propietaris “de tota la vida”, per herències familiars seculars, als que s’hi han afegit, (enlluernant·los amb les seves ofertes), diferents empreses immobiliàries que ja han comprat parts importants dels terrenys amb operacions clarament especulatives. 

El PAU de Can Oliveres afecta una superfície total de 340.000 m2, d’aquí sortirien 76.664 m2 de sostre edificables repartits en 741 habitatges (174 en edificis unifamiliars i 567 en plurifamiliars). El PAU de Can Biosca té 181.900 m2 totals i 44.959 m2 de sostre que representarien 352 habitatges ( 131 unifamiliars i 221 plurifamiliars). L’increment de població entre tots dos sectors podria ser de l’ordre de 3500 habitants !.

Esbrinar qui ostenta el dret de crear ciutat (o poble tant se val), aquest és el motiu del litigi. 

La decisió municipal de no admetre a tràmit l’aprovació dels PAU provocà expedients molt similars en els dos casos. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona denegà als promotors la petició de pronunciar-se per via subrogatòria atenent els arguments de l’ajuntament de Sant Just. Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va comunicar a l’ajuntament que havia admès a tràmit els recursos contenciosos interposats pels promotors dels sectors de Can Biosca i de Can Oliveres, amb un mes de diferència entre ells. Les notificacions dels pleits entren al registre municipal un a l’abril i l’altre al maig del 2000.

En els escrits de conclusions, en poder del Tribunal Superior des de finals de 2001, l’ajuntament es defensa reafirmant-se en el criteri de que, malgrat l’aprovació de la nova llei d’urbanisme del 1998, la competència de transformar sols urbanitzables no programats correspon a l’administració i no als particulars. Els promotors per contra afirmen que la legislació actual els hi permet desenvolupar aquests sectors perquè ja no hi ha sols urbanitzables no programats (ara són tots urbanitzables i prou) i fins i tot la figura del PAU ha deixat d’existir sent suficient per a aquest desenvolupament la redacció d’un Pla Parcial.

¿Es pot dictar una sentència que atorgui a particulars la responsabilitat de crear ciutat al marge i amb la oposició de l’administració local ?. ¿No és una responsabilitat massa gran?, ¿no fa por?, ¿o és que l’expectativa d’uns guanys multimilionaris ens fa temeraris?. Esperem que aviat el tribunal doni resposta a la primera pregunta, les altres ja en tenen.

Tanmateix i independentment del que diguin els lletrats, en aquest cas hi ha molts motius per a oposar-se a la urbanització d’aquests sectors. Vivim en un país, Catalunya, en que la població s’amuntega al voltant de Barcelona i quatre ciutats més, mentre que la resta del territori, gairebé despoblat, sembla només servir com a lloc de lleure dels urbanites. L’àrea metropolitana ha de frenar el seu creixement i necessita protegir adequadament els pocs espais naturals que encara hi resten, el Parc de Collserola és un d’aquests i si es desenvolupen els sectors de Can Biosca i Can Oliveres (terrenys que majoritàriament estan dins del parc) així com altres zones 21 de altres municipis a l’entorn de la serra, aviat el parc perdrà el seu valor d’espai natural.

El PGM quan va qualificar zones urbanitzables no programades ho va fer en base a unes previsions de creixement que no s’han complert, i sort en tenim d’això. Eren reserves de sol que el temps i les administracions dirien si seria necessari i convenient transformar-les en urbanes i de quina manera. Avui només esgrimint motius mediambientals hauria de ser suficient per reqüalificar aquests sectors del nostre municipi, el Patronat del Parc de Collserola ha de corregir la seva passivitat i treballar per a resoldre la contradicció de mantenir dins el seu àmbit aquestes amenaces edificatòries, amenaces que posen en perill el seu propi futur.

I a nivell simplement de funcionament com a poble, ¿ què ens aportaria als veïns i veïnes de Sant Just omplir la vall de cases ?, doncs destruir definitivament la riera i el seu entorn i per tant la impossibilitat de continuar gaudint-ne, tenir un poble disgregat i amb un increment de població que pel tipus urbanístic que en resultaria, (de baixa densitat i alt “estanding”), tampoc s’ha de preveure que enriquís la vida associativa ni cultural. Això si, l’anar i venir dels nous centenars de vehicles privats acabaria de col·lapsar uns carrers incapaços de suportar un major trànsit. En definitiva la pèrdua de qualitat de vida seria considerable i no guanyaríem res a canvi.

Per aquests i altres motius, davant les pretensions d’urbanitzar la vall de Sant Just, només podem estar-hi en contra, exigint la reqüalificació dels sectors de Can Oliveres i Can Biosca com a terrenys no urbanitzables, mantenint (i potenciant si cal) els usos actuals, per a donar viabilitat econòmica als seus propietaris (especialment als propietaris que abans citàvem com “de tota la vida”), usos múltiples però sempre respectuosos amb el valuós medi natural que els acull.

Aconseguir aquest objectiu necessita del màxim suport i participació popular, en aquesta línia treballa la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall. És també imprescindible un acord de tots els grups polítics del municipi, un gran pacte que defineixi quin model de poble (o ciutat) volem per a nosaltres i els nostres fills. Avui encara hi ha partits que no han manifestat la seva opinió o bé ho han fet amb ambigüitats. Estem davant d’un tema que potser serà el de major importància els propers anys, ens hi juguem massa i hi ha solucions possibles que cal consensuar. Parlem-ne, però fem-ho amb claredat.