Enquestapcdc

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola proposa una enquesta per recollir impressions i propostes de protecció de Collserola de tots els partits polítics dels municipis que envolten la Serra.

OBJECTE DE L'ENQUESTA:
L'enquesta està centrada sobre Collserola i el seu entorn (plana vallesana i valls del Llobregat i del Besòs). Consta de 10 preguntes no acotades, de manera que els partits han de fer un esforç més gran per a respondre-la. Anava acompanyada del manifest de la Plataforma, de cara a que els partits que ho creguin oportú poguessin recollir del manifest les propostes que els hi semblin més oportunes.

Els objectius de l'enquesta són:
- Convertir la protecció de Collserola i del seu entorn en una prioritat per a tots els partits polítics.
- Que els partits polítics facin un esforç per concretar les seves propostes en relació a la protecció del territori, més enllà de les referències genèriques que solen fer al desenvolupament sostenible o a la protecció d'indrets concrets.
- Que els partits polítics hagin de discutir aquestes propostes a escala supramunicipal. Això permetrà superar les contradiccions que es donen avui entre posicionaments oposats del mateix partit en municipis diferents. També ha de permetre convertir la protecció de Collserola i el seu entorn en un objectiu nacional de cada partit.
- Contrastar amb els partits polítics les percepcions que té la Plataforma Cívica sobre la problemàtica i les propostes per abordar-la.

A Sant Just Desvern hem obtingut respostes a la enquesta de 4 dels 5 grups que es presenten a les eleccions. L'únic en no contestar ha estat el PSC.
Recordem la posició actual de cada partit a l'Ajuntament:
PSC - Alcaldia + govern 6 regidor/es
CIU - Oposició 6 regidor/es
PP - Oposició 2 regidor/es
ICV - Govern 1 regidora
ERC - Govern 1 regidor

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds(ICV):
Reconeixen que en els darrers anys han canviat la seva actitud com a partit respecte a la urbanització, s'ha descartat la idea de continuar urbanitzant la Vall com s'ha fet fins fa poc amb el desenvolupament del sector de can Candeler. es nota doncs la sensibilitat vers el mediambient i Collserola.
Els seus posicionaments són similars i fins ara han treballat junts en l'equip de govern municipal, però s'han desmarcat del PSC en la radicalitat de la defensa de la Vall i col·laboració amb la Plataforma Cívica en Defensa de La Vall.
També a nivell parlamentari són els grups que presenten propostes per a la preservació de Collserola i el seu entorn.
Comparteixen la idea de protegir tots els espais que el Pla General Metropolità definia com a urbanitzables i ampliar alhora els límits del Parc de Collserola, fent front als contenciosos interposats pels propietaris i en tot cas mirant d'arribar a acords que no perjudiquin la vall.
Diferència: ERC junt amb PSC va votar a favor de la moratòria per a la suspensió de llicències d'obres a la vall, ICV es va abstenir per que no s'havia admès a tràmit al moció proposada per la PDCV per a preservar la vall.

Convergència i Unió (CIU):
A Sant Just CiU ha canviat el discurs amb la nova cap de llista que es defineix de centre-esquerra. De cop s'oposen al desenvolupament de la vall tot i tenir propietaris amb interessos a la seva llista.
Els arguments que empren localment en favor de la protecció de la vall de Sant Just i Collserola, encara que siguin ben intencionats, entren en contradicció amb la política que fomenta CiU des del govern de la generalitat, mantenint el planejament d'infraestructures com el tunnel d'Horta i la Via de Cornisa (entre d'altres) que fragmenten els ecosistemes de l'espai natural.
Destaquen també la necessitat d'actuar més fermament d'avant els nombrosos abocaments incontrolats que es produeixen a les zones periurbanes.

Partit Popular (PP)
Destaca per respostes molt breus i ambigües. Reconeixen el perjudici als ecosistemes que representaria l'edificació a la vall.
Estan per a preservar la vall doncs? D'entrada van recolzar la moció proposada per la PCDVall al igual que CiU, ERC i ICV, però no es defineixen amb claredat i emplacen a la creació d'un consell de la Vall amb participació ciutadana per tal de definir el seu futur.

Partit dels Socialistes de Catalunya
No han contestat la enquesta. La seva actitut respon a una postura de menysteniment vers l'activitat de la Plataforma i l'Alnus que és la transmisió de la PCDC a Sant Just. En els seus fulls informatius transmeten en titulars que estan per preservar la Vall, però amb la seva ambigüitat d'expressió es llegeix entre línies la idea d'arribar a acords amb els propietaris per tal de rebaixar els sostres i/o cotes edificatòries, però no la de desclassificar totalment els sòls a no urbanitzables.

* A nivell parlamentari tant PSC, com CiU i PP acostumen a tombar les propostes de protecció de Collserola d'ICV i ERC o les esmenen de tal manera que perden el sentit original. Recordem que el consorci del Parc de Collserola està dirigit per destacats membres del PSC. Tots ells estan a favor de la construcció del Tunnel d'Horta. que equival a la fragmentació de Collserola.

Aquí reproduïm les respostes a les enquestes per ordre de recepció:
Enquesta per protegir Collserola i el seu entorn

1. Quines són les principals amenaces sobre Collserola i la resta del territori al vostre municipi?
- La primera gran amenaça que ens trobem és la d’una urbanització que pugui malmetre la flora, fauna i riquesa paisatgística. La classificació del sòl del PGM es doncs la primera amenaça- Una altre es l’abandó, convertir-la en un abocador. Veiem que tota la vall més propera a Sant Just Desvern esta plena d’abocament incontrolats de runa i de petites deixalles, escassa o nul.la intervenció en els espais degradats, com les fonts i les rieres o d’altres indrets que han estat malmesos per antics moviments de terres o usos inadequats i a hores d’ara encara no s’han regenerat. Hi ha una deixadesa en els camins i tot l’entorn.

2. Què s'ha fet (heu fet) als darrers anys per posar-hi remei?
- Oposar-nos al desenvolupament masiu del Mas Lluhí i al desenvolupament de les zones 21, a la vegada que hem realitzat diferents accions aprop de la Generalitat per tan de crear un Pla Director o qualsevol altre figura urbanística per tal de protegir d’una manera definitiva la serra de collserola. Ens hem reunit amb el secretari general de planificació el Sr. Pere Torres, amb le Sr. Eduard Rosell subdirector d’urbanisme i amb el Sr. Genis Carbó per tal de impulsar-ho.
A més hem treballat el dia a dia, un exemple es la moció que es va presentar el propassat dia 27 de juny del 2002 al Ple de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, on demanavem establir un calendari per tal de millorar la neteja de les zones més properes al nucli del nostre municipi.
La moció tot i ser oberta a qualsevol proposta d’acord ja que no prefixavem cap calendari va ser rebutjada pel equip de govern per considerar-la innecessaria. Tenim les fotografies de l’estat d’abandó, tot i que l’ alcalde ens acusa de trucatge.

3. Quines són les principals dificultats per fer front a aquestes amenaces?
- Una de les principals dificultats ha estat la llei del sòl del PP. La classificació del sòl segons el PGM. La poca consciència que encara hi ha. Cal educar perque tothom sigui conscient de que qualsevol agressió al medi natural és una agressió cap a un mateix.

4. Quines mesures proposeu en la pròxima legislatura per poder superar aquestes dificultats?
- Establir un Pla Director que protegeixi collserola. Treballar amb el sentit en que varem fer-ho amb el departament de PTOP, buscant el màxim consens entre Generalitat, municipi i propietaris, per poder desclassificar i trasladar l’edificabilitat que es decideixi a una altre zona. Calen campanyes per fer estimar l’entorn paissatgístic, per nosaltres el paissatge és identitat.
Com mesura molt pragmàtica s’hauria de adequar el horari de la deixalleria a l’horari de lleure dels ciutadans, no, que estigui obert només en el seu horari laboral.
També cal una política més decidida a favor d’energies menys contaminats i a favor d’un estalvi energètic i de l’aigua.

5. En quin marge de temps penseu que es poden concretar aquestes propostes?
-.Depenent de la proposta. La protecció de la Vall, s’ha de treballar dia a dia evitant qualsevol acció urbanística no desitjada tot i que el procés final pot ser llarg
En quan a la neteja i cura dels espais, l’acció ha de ser immediata i permanent

6. Veieu necessari i factible garantir una connectivitat entre Collserola i els espais lliures del vostre municipi? Com proposeu consolidar aquesta connectivitat?
- Ho veiem necessari però dificil. Seria bo potenciar com espai verd tota la riera de Pahissa conectant el cami de Vallvidrera amb Can Roldan o Can Gelabert. També conectar la Plana Padrosa i Bellsoleig amb Can Candeler amb un gran pulmó verd, soterrant o fent desaparèixer l’Enher.

7. És el Consorci de Collserola l'òrgan administratiu més adient per gestionar la serra i els espais lliures adjacents de la plana vallesana i les valls dels rius Llobregat i Besòs? Hi suggeriu algun canvi?
- No. El consorci fa unes tasques de difusió i de coordinació de voluntariat, Però no va més enllà Hauria de ser la Generalitat amb els municipis i amb la participació de la població.

8. Quins avantatges i quins inconvenients veieu en el fet que Collserola sigui un Parc Natural?
- Els avantatges són molts ja que el fet de que Collserola sigui un parc natural garanteix la protecció d’aquest en un futur i fa incrementar l’obligació de tenir cura de l’indret per part de les administracions.
Els incovenients a la propia zona de Collserola son pocs però si hem de tenir en compte la repercusió a l’entorn, donçs obliga a densificar més la resta del territori no protegit i causa una càrrega econòmica en la repercusió del sòl i l’encariment de la vivenda, ja de per si prou afectada..

9. Cal una política més decidida d'adquisició de sòl públic? Quines mesures proposeu?
- Si. Amb la nova llei de l’urbanisme ja s’en aconsegueix bastant, la nova llei de l’urbanisme reserva un 20% de l’aprofitament per la construcció d’habitatge de protecció pùblica. A més reconeix competències als Ajuntaments per crear el seu propi model de creixement. Caldría un nou planejament.

10. Quines propostes teniu per protegir/regenerar les rieres i altres espais humits del vostre municipi?
- Aquests espais son molt importants, cal avaluar la situació en que estan i fer-ne un manteniment, cap a una millora.Actuarem en aquest sentit creant zones de lleure dins al parc, recuperant progressivament les fonts quan sigui possible. Cal crear també un itinerari de penetració a la Vall, amb respecte al medi. Seria bó potser començar per la riera Pahissa en el tram de Can Mélich direcció zona industrial, creant un passeig per vianants i bicicletes i obrint aquest espai com a porta de collserola i recuperant el rierol alla on es pugui.

1 – Quines són les principals amenaces sobre Collserola i la resta del territori al vostre municipi?
La gran amenaça és la falta d'un projecte definitiu sobre Collserola i els seus límits, cosa que sens dubte comporta una gran pressió urbanística sobre el seu entorn.
Els plantejaments actuals que provenen del Pla General Metropolità estan obsolets ja que en els seus més de vint-i-cinc anys d'existència ja han realitzat la seva tasca.
2 – Què s'ha fet als darrers anys per posar-hi remei?
Des de la nostra posició, dins el govern municipal s'ha actuat fent diversos estudis sobre la Vall de Sant Just, els quals ens han fet anar canviant el nostre posicionament i, com a conseqüència, evitar que tiressin endavant diversos projectes urbanístics i, en el ple del passat mes de febrer, aprovar la supressió, pel termini d'un any, de la tramitació dels instruments de planejament derivat i dels projectes de gestió urbanística i d'urbanització complementaris, així com de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació, etc., pel sector de sòl urbanitzable no programat (21), d'equipaments comunitaris de caràcter metropolità (7c) i de zones verdes metropolitanes (6c), aproximadament 100 Ha) ,quasi totes elles dins el Pla Especial de Protecció de Collserola.
A conseqüència d'aquest acord tenim, com a mínim, un any per endavant per tal de donar la solució definitiva i definir a nivell local els límits de Collserola com a parc, així com els límits de la transició de la zona urbana a parc.
ERC va demanar en l'aprovació d'aquest acord de supressió, que l'equip encarregat de realitzar l'estudi fos un equip multidisciplinari, és a dir, compost per arquitectes, biòlegs, geògrafs i advocats, entre altres, i que d'acord amb l'article 8.2 de la Llei d'urbanisme de Catalunya es constitueixi el Consell Assessor Urbanístic local. Així mateix, es va demanar que se’ls donés com a document de treball a aquest equip interdisciplinar el manifest de la Plataforma Ciutadana de defensa de la Vall de Sant Just aprovada al passat Ple del mes de març, i que ERC li va donar el seu suport.
3 – Quines són les principals dificultats per fer front a aquestes amenaces?
Aquestes dificultats són de dos àmbits diferenciats, però, sens dubte, van lligats: el judicial i l'econòmic.
El judicial és a causa del fet que en aquests moments estan pendents de sentència tres demandes sobre les zones 21, promogudes pels propietaris. Dues d'elles per poder tirar endavant Plans d'Actuació Urbanística, les quals, segons quina sigui la sentència, faran que l'import dels terrenys sigui un o un altre de molt diferent.
4 – Quines mesures proposeu en la pròxima legislatura per poder superar aquestes dificultats?
Les mesures ja s'han començat en aquest mandat com és l'anomenada supressió aprovada al ple.
Però en tot aquest procés la nostra posició serà la de no construir més enllà dels límits actualment aprovats amb PAU, i per tant la nostra posició vers el projecte, el qual s'està estudiant en aquests moments i que ha d'estar redactat inicialment abans del febrer del proper any, és la de no construir en les zones 21 i altres i que es reconverteixin en zones no edificables a l'espera que s'incorporin al parc de Collserola.
5 - En quin marge de temps penseu que es poden concretar aquestes propostes?
El temps ja ha començat a comptar, per la qual cosa creiem que en el termini màxim de tres anys ja hi haurà la solució definitiva a nivell local.
6 – Veieu necessari i factible garantir una connectivitat entre Collserola i els espais lliures del vostre municipi? Com proposeu consolidar aquesta connectivitat?
Tots els grans espais lliures de Sant Just Desvern estan a la serra de Collserola.
Una de les úniques connectivitats que podria existir és la de connectar una part de Collserola amb el riu Llobregat mitjançant la riera de Sant Just, però al llarg del seu recorregut ja està molt urbanitzat i per tant és difícil d'aconseguir.
7 – És el Consorci de Collserola l'òrgan administratiu més adient per gestionar la serra i els espais lliures adjacents de la plana vallesana i les valls dels rius Llobregat i Besòs? Hi suggeriu algun canvi?
Com a eina inicial està bé, però s'hauria de caminar cap alt fet que aquest consorci fos executiu i finalista en tots els temes relacionats amb Collserola.
8 – Quins avantatges i quins inconvenients veieu en el fet que Collserola sigui un Parc Natural?
Hem de ser realistes i veure que és impossible la no actuació de l'home dins d'aquest àmbit, ja que la seva petjada es perd al llarg dels segles, per tant és molt difícil d'imaginar-se un Parc Natural.
Vist això, s'hauria de redactar un pla definitiu de la Serra de Collserola on, com a màxim, es mantingues el sistema d'infraestructures actuals i que aquestes no augmentin, on els terrenys urbanitzables no augmentin sinó que més aviat tendeixin a disminuir, on estigui previst l'eliminació de les línies d'alta tensió i que es mantinguin algunes activitats agrícoles. Tot això, ben gestionat, seria el més aproximat a un Parc Natural.
9 – Cal una política més decidida d'adquisició de sòl públic? Quines mesures proposeu?
Sí. Aquesta política d'adquisició de sòl públic iniciada per la Corporació Metropolitana i que els posteriors estaments que la van substituir no van continuar, era la correcta i la no continuïtat, sens dubte, ha estat un pas enrere en tot el tema del Parc de Collserola.
Nosaltres proposaríem que en els pressupostos ordinaris de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Municipis, de la Diputació de Barcelona i dels Ajuntaments de la Serra de Collserola, hi hagués un percentatge d'ells que es destinessin a la compra de sòl i que el propietari fos el Consorci, ja que així seria molt més fàcil la seva gestió.
10 – Quines propostes teniu per protegir/regenerar les rieres i altres espais humits del vostre municipi?
A partir de l'estudi de la riera de la Vall de Sant Just, el qual va portar a terme el grup Ecobill del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, s'hauria d'iniciar un treball per tal d'anar regenerant les rieres i que aquestes quedessin integrades dins del conjunt biològic del Parc de Collserola.

Enquesta per protegir Collserola i el seu entorn - PP SANT JUST DESVERN

1. Quines són les principals amenaces sobre Collserola i la resta del territori al vostre municipi?
1. La Construcció incontrolada que provocaria la destrucció del ecosistemes.

2. Què s'ha fet (heu fet) als darrers anys per posar-hi remei?
2. Participar en les enquestes, Fòrum de Medi Ambient, denunciar diferents cops a les comissions de Govern, donar suport a la Moció de la Plataforma, així com denunciar any darrera any la ridícula inversió pressupostaria al pressupostos municipals en matèria de medi ambient.

3. Quines són les principals dificultats per fer front a aquestes amenaces?
3. la manca de diàleg demostrada per el equip de govern actual.

4. Quines mesures proposeu en la pròxima legislatura per poder superar aquestes dificultats?6. Veieu necessari i factible garantir una connectivitat entre Collserola i els espais lliures del vostre municipi? Com proposeu consolidar aquesta connectivitat?
4. La creació d’un Consell de la Vall amb la Participació de tots els col·lectius, per veure de trobar les millors solucions, i demanar si calgués una petició al Govern de la Generalitat per la modificació del PGM

5. En quin marge de temps penseu que es poden concretar aquestes propostes?
5. Es molt difícil de preveure, però la nostre voluntat es que es pugues solucionar el més aviat possible

6. Veieu necessari i factible garantir una connectivitat entre Collserola i els espais lliures del vostre municipi? Com proposeu consolidar aquesta connectivitat?
6. Ho veiem necessari però son temes per tractar al Consell.

7. És el Consorci de Collserola l'òrgan administratiu més adient per gestionar la serra i els espais lliures adjacents de la plana vallesana i les valls dels rius Llobregat i Besòs? Hi suggeriu algun canvi?
7. El Consorci de Collserola pot ser el Òrgan adequat per portar la gestió del Parc, però el terrenys municipal tindrien que ser gestionats per l’Administració Local.

8. Quins avantatges i quins inconvenients veieu en el fet que Collserola sigui un Parc Natural?
8. Amb el fet de que es pugues convertir en Parc Natural, es podria evitar per sempre l’especulació urbanística,

9. Cal una política més decidida d'aquisició de sòl públic? Quines mesures proposeu?
9. l’adquisició de sol públic dintre del municipi es positiu per l’edificació així com també densificar el municipi, i l’explotació del Mas Lluhí, per d’aquesta manera aconseguir que no fos necessària la construcció cap a la vall

10. Quines propostes teniu per protegir/regenerar les rieres i altres espais humits del vostre municipi?
10. Recuperar les fonts, aprofitar les aigües soterrades i reforestar amb espècies autòctones aquestes zones, encara que això es més decisió d’un expert en matèria de medi ambient.

Objecte de la enquesta

Valoracions globals de les enquestes sobre Collserola.

Valoracions d'ALNUS - Ecologistes de Catalunya de les enquestes a Sant Just

Respostes dels partits polítics a Sant Just

Respostes dels partits polítics a la resta de municipis de la Serra de Collserola.