(RESUM)

Entrevista de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall i l'ALNUS amb Ramon López, alcalde de la vila de Sant Just Desvern (25/11/2002)

Pel que fa a l’amenaça urbanística de la vall de Sant Just Desvern, en primer lloc, el senyor alcalde ens explica que vint dies abans de les últimes eleccions municipals, l’any 1999,  els propietaris de les finques implicades actualment en el contenciós, van presentar un  PAU (Pla  Parcial d’Urbanització) a l’ajuntament i el senyor alcalde el va denegar personalment.

Veient  que per aquesta via no aprovarien el seu pla, els propietaris el van presentar a la Direcció General d’Urbanisme amb una adreça diferent a la que en el seu dia havien donat  a l’ajuntament.  L’alcalde se n’adonà d’aquest fet i  notificà  que  aquest Pla Parcial ja havia estat denegat amb la qual cosa la  DGU també el va denegar.

Però, resulta que l’any 1998, el PP havia aprovat una  llei de caràcter estatal  que permetia als propietaris de les zones 21  zones no programades), construir sense la necessitat  que l’ajuntament els donés  la seva aprovació. Assabentats d’aquesta  possibilitat, els propietaris d’aquestes zones decideixen tirar el procés per la via judicial i presenten un recurs contenciós administratiu en contra de l’ajuntament. En l’actualitat existeixen tres contenciosos contra l’ajuntament de Sant Just pel mateix tema.  El judici encara no s’ha celebrat i totes dues parts esperen cautelosament la resolució judicial  que crearà un precedent sobre totes les altres zones de Collserola i d’altres llocs afectats per aquesta situació.

Davant de la pregunta de com veu la possibilitat que es revisi el PGM per  poder desclassificar aquestes zones 21, de manera que passin a formar part del parc de Collserola, Ramon López, alcalde de Sant Just diu que veu difícil aquesta possibilitat perquè per  poder canviar el PGM s’han de posar d’acord molts organismes i no creu que tothom coincideixi amb una mesura tant dràstica. Opina que en un moment tan delicat com l’actual,  la balança es pot decantar  de forma radical cap a un dels dos extrems.  Seria temerari  fer aquest intent perquè podria generar un posicionament a favor dels constructors per part de l’administració.

En el cas que els propietaris guanyessin el judici, sembla ser que  en el moment de l’aparició de la llei del PP,  l’ajuntament va marcar una cota per sobre de la qual “no es podria” o seria recomanable no construir. Aquesta cota és aprox.de 150m.

Li preguntem sobre la proposta que el conseller Puig ha fet de canviar el PGM i ens respon que el PGM, segons Puig, hauria de ser competència de la Generalitat. La llei del PP de 1998 suposa, a més a més,  una retallada de competències del govern català a favor del govern central en matèria d’urbanisme.  El tema és, realment, més complicat del  que sembla perquè el PP a nivell estatal té la majoria absoluta  i un canvi en aquest sentit sembla, encara, poc probable.