Comunicat premsa: 3/8/2005

 

L'agrupació en defensa de l'entorn ALNUS - Ecologistes de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona, insta al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DMAH), a evitar la urbanització proposada en espais naturals protegits, fins i tot dins l'espai PEIN, per l'Ajuntament de Sant Just Desvern dels sectors de can Candeler - en plena Vall de Sant Just a Collserola - i alhora proposar la desclassificació del Pla General Metropolità (PGM) del vial que travessa el torrent de can Biosca.

Estem parlant de poc més de 5000m2 de sostre edificatori dels 80000m2 en total que mou la modificació de PGM, i és evident que es poden trobar altres espais on urbanitzar que no siguin agressius amb el medi natural, que prou ha patit ja en aquests sectors.


Sabent que s'està treballant per adoptar mesures per a una major protecció de la serra de Collserola, sembla forassenyat ara proposar urbanitzar més espais de Collserola. Sant Just ja ha sacrificat prou espais naturals els darrers anys com el sector de can Candeler i el Bell Soleig, i ara està a punt d'urbanitzar el sector Mas Lluhí II (una tercera part del qual està dins l'àmbit del Pla Especial d'ordenació i Protecció del Parc de Collserola (PEPCo) per a fer-hi més de 1400 habitatges més equipaments.

És l'hora d'aturar més destrucció de Collserola i mantenir la coherència del discurs polític ambientalista tant contradictori amb els fets del dia a dia.

Vist que ni la Direcció del Consorci del Parc de Collserola s'oposa a aquesta urbanització, excusant-se en que es recupera territori en altres àmbits de la Vall i havent presentat les al·legacions oportunes a l'Ajuntament de Sant Just Desvern, sense tenir grans esperances que les tinguin en compte pels interessos econòmics implicats, juntament amb unes 150 persones més que volen preservar aquests espais naturals, entre ells el catedràtic d'Ecologia Narcís Prat. Alnus - Ecologistes de Catalunya ha recorregut a dos científics del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona coneixedors d'aquest sectors que han elaborat 2 informes que venen a demostrar la importància de la preservació d'aquests espais que formen part de l'hàbitat de moltes espècies i que hem posat en mans del DMAH per a que els tinguin en compte per tal de protegir definitivament aquests espais.

Concretament es demana a Ramon Luque, Director General del Departament de Medi Natural que elabori un informe que avaluï l'interès natural dels espais proposats a urbanitzar a la Vall de Sant Just per tal d'evitar-ne la urbanització i alhora proposar la desclassificació del PGM del vial que travessa el torrent de can Biosca.

 

El passat més d'abril l'Ajuntament de Sant Just Desvern va aprovar inicialment la proposta de modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli de Sant Just Desvern, a l’àmbit de la vall de Sant Just i entorn de les masies de Can Oliveres, Can Vilà, Can Carbonell i Can Biosca, acordada en el Ple Municipal celebrat el dia 28 d’abril de 2005, a partir del conveni urbanístic aprovat en sessió plenària de 21 de desembre de 2004 i les posteriors diligències d’adhesió i l’addenda a l’esmentat conveni signada en data 27 d’abril de 2005.

En aquesta modificació de PGM es proposa la preservació d'alguns espais de la Vall de Sant Just, a canvi d'urbanitzar-ne d'altres a dins i fora del municipi, (d'acord amb la proposta de la Direcció dels Serveis d'Ordenació Urbanístics de l'Àrea Metropolitana) en els que inclouen la urbanització de dos espais naturals que considerem s'han de preservar també pel seu valor. La modificació no proposa la desclassificació d'un vial de ronda que connecta aquest sector. Els sectors afectats són:

1- El camí de can Candeler, en ple torrent de can Biosca, espai actualment classificat de zona verda 6b, i que és majoritàriament forestal.
2- La vessant est del carrer Rosa Sensat, dins dels límits del PEPCo i del Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) protegit per la Generalitat.
3- L'espai afectat pel vial que pinta el PGM que connecta aquests sectors amb el sector de can Biosca (ara sense sentit, ja que no s'urbanitzarà) travessant el torrent i suposaria un fort impacte sobre el medi.

Entitats i veins hem presentat unes 150 al·legacions al projecte.

Fragments dels informes científics del Departament de Biologia de la universitat de Barcelona:

Doctor Xavier Ferrer expert en ornitologia i zoogeografia:

La Vall de Sant Just, integrada a la serra de Collserola, es troba dins del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCo), la qual cosa és un argument prou important com per a preservar-la de la seva urbanització, bé sigui de cop o en sangnia permanent, opció aquesta última molt emprada en els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La Vall és una àrea de contacte entre Collserola i el nucli urbà de Sant Just i com a tal molt interessant pel seu gran valor pedagògic i ciutadà ja que en ser un espai intermedi entre el poble i el parc és alhora un àrea d’esbarjo quotidià, molt pròxima i fàcil d’accedir i per tant, escola quotidiana on conèixer i aprendre la Natura i els seus habitants. Solament aquest argument ja seria motiu en altres països per a preservar l’àrea.
Element comú als dos sectors que tractarem és la presència de arbres i arbustos com els llorers, els aladerns o els esbarzers, productors de fruits carnosos a la tardor i a l'hivern que possibiliten l'atracció d'ocells que mengen fruits a l’hivern i durant la migració que els serveix per acumular greixos i poder fer la llarga migració transahariana. Un dels grups típics és el dels tords i grives i l’altre el dels fringílids com els pinsans que al terme municipal de Sant Just prenen importància com a sector d’alimentació i de repòs de  la serra de Collserola. També trobem un altre grup, les espècies exòtiques, en expansió a Collserola com els lloros, el més habitual dels quals és la cotorreta de pit gris que s’alimenta tant al sector forestal del  Camí de Can Candeler com  a l’àrea del carrer de Rosa Sensat, i el rar inseparable de Fisher que s’alimenta al torrent de can Biosca. Sant Just és de les rares localitats catalanes on aquest lloro viu en llibertat.

L’assentament dels teixons a la riera de Sant Just, ve de lluny i també d’èpoques en que les condicions ambientals els eren més favorables. Testimoni d’això són les grans teixoneres que es troben allí. El teixó, a diferència d’altres mustèlids, construeix caus en els que viu permanentment; en ells es refugia durant el dia , i són heretades de generació en generació. Aquests caus es van ampliant, de forma que el seu tamany té relació tant amb el nombre d’individus que formen el clan com del temps que aquests les ocupen.
La teixonera anomenada teixonera de Can Safraner pel nostre grup de treball (comportament animal de la Facultat de Biologia de la UB), és una teixonera també històrica, amb una existència coneguda superior als 40 anys. Presenta 3 entrades al Torrent de Can Biosca just abans de confluir amb un torrent que baixa des de Sant Pere Màrtir. La boca més elevada es troba a uns 10 metres d’alçada des del llit del torrent i la més baixa a uns 2 metres. Però la boca de major tamany i més utilitzada al llarg de l’any és la que es troba a uns 6 metres d’alçada. Les tres boques es troben comunicades entre elles des de l’exterior per passos ben marcats pels teixons per l’ús continuat durant molt de temps. Es troben abundants latrines (de 3 a 6 actives en diferents moments) disperses per tota la zona de cultiu dins del mateix camp on es troba el cau. En els darrers dos anys s’ha donat reproducció exitosa i ha estat ocupada durant la pràctica totalitat de 2004 i 2005.
La continuació del vial proposat destruiria la teixonera i amb ella aquest clan, no sol directament, ja que el vial passaria per sobre de la pròpia teixonera, sinó indirectament perquè destruiria gran part de l’hàbitat d’alimentació que es troba en aquesta zona.  A més a més acabaria amb l’actual relació eco-espacial existent en l’espècie amb efectes “dòmino” negatius per a les poblacions que es troben a l’interior del Parc.

Altres espècies de mamífers de mida mitjana, com són les guineus (Vulpes vulpes) i els gats mesquers (Genetta genetta), amb una important població a la riera de Sant Just, es voràn afectades en similars proporcions.
A tot açò li hem de sumar l’avanç que la urbanització fa cap a l’interior de la serra i la pertorbació que això comporta, fent irrisòria (per no dir desapareguda) aquella famosa franja de seguretat que indiquen els llibres de conservació i maneig de l’hàbitat que ha d’existir per esmorteir l’efecte de l’activitat humana sobre les zones protegides.
A l’annex d’aquest informe s’adjunten dues imatges. La primera d’elles mostra l’àrea de campejo d’aquest clan a la zona del torrent de Can Biosca i Can Candeler; i a la segona es representa la ubicació de la teixonera de Can Safraner (la que seria més afectada pel nou vial) sobre el plànol del vial PGM.