En una entrevista que vam mantenir fa unes setmanes amb l’actual alcalde, aquest ens mostrava la seva preocupació pel fet que, en la seva opinió, la no signatura del Conveni podia posar en una greu situació financera l’Ajuntament, doncs, argumentava, hi hauria la possibilitat que aquest hagués d’indemnitzar als propietaris si no se’ls permetia edificar a la Vall o, alternativament, com preveia el Conveni, es traslladava aquesta edificabilitat a altres llocs. Davant d’aquest hipotètic escenari, repetim, hipotètic, l’alcalde es veia abocat a una terrible i insalvable dicotoma tria: o la supervivència de la Vall o la supervivència de l’Ajuntament. La seva elecció, en aquest supòsit, era clara: salvaria l’Ajuntament.

En el Ple Extraordinari celebrat l’11 de març, l’Ajuntament va acordar l’aprovació inicial de la modificació del PGM a l’àrea de contacte entre el parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just. Aquest acord plasmava la voluntat unànime dels representants municipals i de la majoria de la població de Sant Just de preservar la nostra vall.

Tanmateix, abans de procedir a l’aprovació provisional de la modificació del PGM, la Corporació Municipal va voler establir un conveni urbanístic amb els propietaris de terrenys situats dins l’àmbit de la modificació del PGM.

La Plataforma Cívica en Defensa de la Vall no ha vist mai amb bons ulls aquest Conveni, perquè crèiem i creiem que la seva sola existència –la lletra menuda no l’hem coneguda- atorga de fet uns drets i uns beneficis als propietaris que ni la llei ni reiterada jurisprudència els hi donen. Per això vam dir llavors que els acords del Ple ens deixaven un gust agredolç.

La nostra és una opinió més, tan legítima i respectable com pot ser la contrària, la de l’Ajuntament, malgrat que la unanimitat dels acords adoptats en el Ple Extraordinari podia obeir a causes diverses: al convenciment dels uns que el Conveni era just, la idea que uns altres podien tenir que era millor signar el Conveni i no córrer riscs futurs, l’oportunisme polític, la por a quedar fora de la foto, etc...

La qüestió és, però, que passats més de 8 mesos des d’aquella data el Conveni encara no s’ha signat amb tots els propietaris. Sembla que n’hi ha tres que no ho han fet. En la nostra opinió, el fet que la majoria dels propietaris l’hagin signat prova que els termes en què es plantejava no eren gens perjudicials per a ells, sinó no s’hi haguessin adherit (d’una situació en què si es procedia a la desclassificació dels terrenys de la Vall no podien edificar res passaven a un estat en què se’ls permetia edificar 80.000 m2 de sostre a Sant Just i en altres municipis). Que en manquin tres per firmar es deu, segurament, no a que el tracte que els oferia l’Ajuntament fos dolent per a ells, sinó a què, possiblement, volien un tall més gros del pastís que se’ls servia.

Vam criticar el Conveni –del qual en el mateix Plenari en vam conèixer les intencions però no la lletra menuda- en sí mateix, però també el moment i la forma amb que l’Ajuntament presentava l’acord marc d’aquell Conveni amb els propietaris. La nostra opinió, expressada al final d’aquell Plenari, va merèixer una resposta forassenyada de l’anterior alcalde. El temps ens ha donat la raó a nosaltres, i ara cal que partits polítics i Ajuntament mantinguin els compromisos assumits davant del poble de Sant Just.