NARCÍS PRAT
Catedràtic d’Ecologia, Universitat de Barcelona
Fa uns dies en el marc del Consell Municipal de Sostenibilitat (CMAS) es va presentar el esperat projecte de restauració de la Vall de Sant Just, que era un compromís que l’Ajuntament havia assumit desprès del procés que va portar a un canvi en la qualificació urbanística d’una gran part de la Vall de San Just. Amb les seves llums i ombres aquell procés va significar un canvi de rumb important pel futur de la Vall que de urbanitzable va passar a tenir una qualificació urbanística que permet pensar que és possible la seva protecció futura. De totes maneres la protecció efectiva de la Vall depèn de com es desenvolupin les actuacions de restauració que es farà amb l’aportació econòmica que es deriva del propi Conveni. I ara estem parlant d’una primera part que implica una despesa de 4 milions d’Euros.
La primera sorpresa va ser que en el CMAS en lloc d’un projecte de Restauració es va presentar un projecte d’Ordenació de la Vall, cosa que contradiu el document que el propi Ajuntament fa redactar com a base d’aquest projecte i que es titulava “Criteris per a la redacció del projecte bàsic de Restauració de la Vall”. Ordenar no és el mateix que Restaurar i això es nota en el projecte presentat per l’Ajuntament. Així, si el primer criteri en el Document de Bases era la restauració riera, en el projecte presentat la part que s’emporta més diners es la vialitat.
A grans trets podem dividir el projecte en tres blocs d’actuacions que tenen dotacions econòmiques diferents, 1) El Camí de Vallvidrera que s’emporta al meitat del pressupost, 2) Vialitat interna de la Vall i usos lúdics (camins, llocs per berenar) que s’endú una quarta part i 3) Restauració de 4 llocs molt concrets de la riera, que s’endú l’altra quarta part.
Una bona part dels assistents a la reunió es varen mostrar contraris a la manera en que l’Ajuntament havia encarat aquest projecte d’Ordenació de la Vall, sobretot per com es vol solucionar el tema del camí de Vallvidrera i també per la manera d’enfocar alguns punts, com els dels serveis (llum i aigua). A continuació fem un repàs dels aspectes que creiem que s’haurien de millorar en el projecte per tal de que enlloc d’Ordenar realment l’Ajuntament ens presentés un projecte de Restauració.
1 – El camí de Vallvidrera implica una despesa de 1,6 milions d’euros. Es a dir que la major part del projecte és transformar un camí amb una carretera.. Se’ns explicà que en el projecte això no serà realment així ja que el camí es farà amb un “paviment ecològic”. Aquest paviment es qualifica d’ecològic perquè amb la circulació de cotxes no fa pols !. En canvi resulta que el paviment és impermeable. Això implica que quan plogui l’aigua s’escolarà ràpidament cap a la riera i generarà corrents d’aigua importants que provocaran erosió i problemes en el manteniment de les poques restauracions de ribera que es faran. Aquest és un tema clau ja que si impermeabilitzem el camí els problemes els tindrem a la riera. No sembla recomanable dedicar tants diners en aquest paviment quan en la realitat fa el mateix efecte que un asfaltat normal (pel que es refereix a l’escolament de l’aigua).
És una llàstima que l’Ajuntament no hagi fet cas del que vàrem demanar quan es va aprovar el conveni de protecció de la Vall: Un estudi d’alternatives i que fossin els ciutadans de Sant Just els que decidissin quina era la millor solució.
L’Ajutament no va oferir garanties de que un camí amb aquest tipus de recobriment no seria al final una invitació al transformar el camí en una carretera de pas, pel que la majoria del CMAS es va mostrar en contra d’aquesta solució i demanava que es presentessin altres alternatives i sobretot garanties de que el camí seguiria essent, com ara, un camí de connexió interna i no un camí de pas.
2 – Restauració de la riera.
Aquest hauria de ser el punt més important del projecte i així es reconeixia en el document de base (i també se’n fa esment en el apartat d’objectius del Projecte d’Ordenació). S’hi dedica gairebé un milió d’Euros que serveixen per recuperar els tres sectors que segurament estan més malmesos de la riera, la zona propera al pont de Can Pedrosa, la zona de la Font de Beca i la zona entre Can Merlès i Can Carbonell.
D’aquestes actuacions voldrien tenir més informació, especialment de com es refà la llera i es separa dels camins que ara les segueixen. La idea es bona però cal discutir en detall l’espai que se li deixa al llit del riu. Això es molt important a la zona de la font de la Beca i a Can Merlès a on segons com es faci l’actuació el camí seguirà essent més important que no pas la riera (cosa que no passa a la zona de Can Pedrosa). Dels perfils tipus presentats això no queda clar i s’ha de discutir a fons. Tampoc queda molt clar com seran els guals i l’efecte que això tindrà sobre la riera i l’escolament de l’aigua. Els guals realitzats fins ara en altres llocs del parc de Collserola no són precisament un exemple a seguir.
En aquest punt tot i estar d’acord amb la idea demanem més precisió sobre els projectes concrets a realitzar en cada un dels llocs seleccionats. També pensem que s’haurien de destinar més diners a aquesta part del projecte i no tants al camí. Una solució seria no arreglar tot el camí sinó certes parts, gastar menys en camí i restaurar altres parts de la riera.
3 - Altres actuacions
En general les altres actuacions estan més destinades a millorar l’accessibilitat a peu de la Vall i a construir algunes àrees de lleure. Aquest és un objectiu en principi important ja que apropa la Vall a la gent de Sant Just, però sempre que això no impliqui que les bicicletes o els cavalls facin complicada la freqüentació a peu, cosa que també va ser assenyalada a la CMAS per alguns assistents. Tampoc va quedar clar com seran els horts ( i perquè s’han de situar a on ara hi ha el viver), quants n’hi hauran i el consum d’aigua que això suposarà. Nosaltres creiem que en una primera fase no seria necessari prioritzar aquesta actuació.
4 – Serveis
En el document de “Criteris” esmentat al principi es parlava de millorar els serveis sobretot l’aigua i la llum. Tot i que amb un interrogant aquell document volia donar resposta a temes que fa temps dels que és parla però que mai s’han estudiat de forma detallada, com l’aigua disponible a la Vall, l’aigua que es gasta per els usos actuals o les aigües residuals que es produeixen i que fer-ne. També assenyalava que era important el foment de les energies renovables.
Res de tot això apareix de forma clara en el “Projecte d’Ordenació” i en canvi s’esmenten unes opcions de gestió de l’aigua i la energia absolutament en desacord amb les pròpies ordenances del municipi (que té un premi de la Diputació per les seves iniciatives ambientals).
En el cas de l’aigua l’opció triada es de substituir les aigües de subministrament locals, que ara es fan servir per aigua de xarxa, estenent la xarxa d’abastament actual. S’oblida totalment la situació actual de les fonts, mines i pous i no es fa cap estudi específic de les mateixes i del que poden o no poden aportar a l’abastament de les activitats que hi ha ara a la Vall (això contradiu també el document de Criteris). Tampoc es tenen en compte els propis esforços fets en el municipi (la seva ordenança municipal) per la utilització de les aigües de pluja. No es potencia, per exemple, que les masies de la Vall la recullin i la facin servir.
No
hi ha cap
política de sostenibilitat de les aigües residuals que es
volen recollir totes plegades en un col·lector que sota el
camí de Vallvidrera que les porti a la depuradora de Sant
Feliu (més ciment!). Les solucions locals no es contemplen,
per exemple petits tractaments de llacunatge que fessin possible la
reutilització de l’aigua per regar i així disminuir
el consum de recursos locals. Les nostres preguntes a aquest respecte
no van ser contestades de forma clara pels redactors del projecte ni
pels membres de l’Ajuntament.
En resum, en lloc de potenciar una
política de sostenibilitat en la gestió de l’aigua
s’opta per seguir la mateixa política actual de
dependència
externa i consum de recursos foranis. Amb aquesta política
l’Ajuntament de Sant Just no pot pas fer creure a ningú que
estigui a favor d’una Nova Cultura de l’Aigua.
Des de el punt de vista energètic tampoc el projecte fa cap esforç per mirar cap al futur. Amb la galeria de serveis (que aniria per sota la carretera de paviment “ecològic”), sembla que es solucioni un problema (les línies elèctriques aèries) però en realitat potencia l’ús d’energia de xarxa i no prioritza (ni les esmenta) les energies renovables que seria el que esperaríem en un projecte sostenible i amb un Ajuntament que en altres llocs ha fet esforços positius en aquest aspecte.
En resum que com diu el títol l’Ajuntament sembla que ha optat per Ordenar la Vall amb els criteris de sempre i sense aplicar una política de sostenibilitat. Cal un altra projecte per tal que aquest sigui de veritable Restauració i avanci pel camí de la protecció de la Vall i no del que gairebé podríem qualificar de inici d’urbanització tova.
Per tot plegat demanem a l’Ajuntament que faci cas de les entitats locals que estaven presents en el CMAS i que com a primer pas convoqui en el si del mateix una comissió de treball, on a partir del projecte actual i conjuntament amb el seu equip redactor s’analitzin els diferents punts de vista i s’arribi a un consens entre tots el sector implicats per a la redacció d’un projecte final, que un cop llest s’enviï al plenari del CMAS per la seva aprovació.
Nota: Tant el grup Ecologista Alnus com l’Associació de Veins de St. Just subscriuen les consideracions que hem reflectit en aquest escrit.
Signat
NARCÍS PRAT
Membre del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just Desvern.
Sant Just, Febrer de 2007.