Els darrers anys hi ha hagut un cert debat entorn el futur urbanístic de Sant Just, en un primer moment l'any 1999 se'n va parlar en el "Pla Estratègic" i posteriorment a "l'Agenda 21 cap a la sostenibilitat". En ambdós casos la participació ciutadana es pot considerar minsa, i més cap al final del procés on planava un cert grau de decepció en els ciutadans degut a la informació limitada i concentrada que s'aportava per part de la corporació municipal, amb la col·laboració dels seus assessors, sense gaire temps per pair les dades i amb unes conclusions clarament conduïdes, deixant portes obertes sense res d'obligat compliment...
En cap cas s'ha debatut suficientment sobre el futur desenvolupament de Sant Just Desvern i la necessitat de creixement urbanístic, ja que no ha format part, fins ara, de la estratègia de la corporació municipal.
Darrerament s'ha parlat força de la vall, sobretot a l'entorn de les eleccions, i a partir de la pressió del moviment ciutadà s'han fet alguns debats sobre aquest tema tan concret i delimitat. L'ajuntament unànimement es va comprometre a salvar i a no urbanitzar la Vall i va transmetre a tothom la idea que amb un conveni que signarien els propietaris dels terrenys es solucionaria tot. Doncs la comèdia encara dura i no hi ha res signat. La vall no està salvada de moment, ni amb conveni ni sense.
D'altra banda han estat aprovats dos grans plans urbanístics que s'arrosseguen des de fa uns quants anys, que ens afecten de ple i que mai han estat posats a debat:
1- El Mas Lluhí II, el pla parcial del qual s'ha aprovat inicialment aquest setembre sense cap al·legació al projecte i que suposa la construcció de més de 1000 habitatges, en blocs de fins a 6 plantes a ran i dins el Parc de Collserola, més equipaments, just al límit amb Sant Feliu.

2- El Pla CAUFEC, a Esplugues de Llobregat, a la part baixa del barri de Finestrelles, també limitant amb Collserola. Aprovat definitivament pel govern de la Generalitat. Amb un munt d'equipaments comercials, blocs de vivendes i gratacels inclosos.

Totes dues urbanitzacions suposaran un fort impacte natural, social i visual al nostre entorn, destacant els col·lapses de trànsit que provocaran.
Aquests projectes de gran envergadura, que atenen a interessos particulars molt concrets però que afectaran a gran part de la població, les administracions els aproven sense obrir cap debat ni atendre les opinions en contra dels veïns. Com gairebé sempre l’única opció per a dir-hi quelcom és estant a l’aguait dels diaris oficials, en que es fan saber els períodes d'informació pública. En ambdós  casos s'ha produït en període de vacances, per a més inri. Visca la transparència de les esquerres, les que diuen que ens porten el progrés! I encara ningú ha desenvolupat l'autèntica pregunta... Necessitem créixer urbanísticament?

Oleguer Farràs i Jané

En l'acte de cloenda del Fòrum de Barcelona es va fer la següent declaració: "Formem part d'un petit planeta comú ,finit, interdependent i amenaçat, per primera vegada a la història, per llurs habitants, de destrucció nuclear o ambiental". Més endavant: "El Món necessita un significatiu canvi de rumb per assegurar la supervivència de la humanitat i del planeta". El tripartit ha significat un canvi de pilot, però no encara un canvi de rumb, encara naveguem practicant polítiques del passat. Així no serveixen de res les declaracions.

Jordi Agulló i Guerra