La Vall de Sant Just un espai per tots
La Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern (PCDV) presenta algunes consideracions i propostes per tal de dinamitzar i complementar el procés de debat al voltant del procés engegat al Municipi d’ordenació territorial i la possible urbanització d’alguns sectors de la Vall de Sant Just. A ran de l’estudi "Valoració Socioambiental de l’Espai Agroforestal de Sant Just Desvern" presentat per l’Estudi Ramon Folch (ERF) s’han aportat elements nous que mereixen la nostra consideració.
Aquest estudi es presenta com una eina per a la presa de decisions, en aquest sentit dóna una sèrie d’informacions molt valuoses del capítol 1 fins al capítol 4. En el capítol 5 Vulnerabilitat socioambiental, tenim algunes reserves en la metodologia usada ja que el criteri de consideració per la vulnerabilitat socioambiental és força ambigu.
El capítol 6 que vol ser una eina per a la presa de decisions és totalment innecessari perquè l’estudi, considerem que és o hauria de ser una valoració ambiental de l’estat actual de la Vall i no una proposta per minimitzar l’impacte ambiental que suposaria urbanitzar algunes parts de la vall de Sant Just.
També hem de lamentar que l'estudi no contempli en la seva avaluació el sector del Mas Lluhí II, tot i formar part de la part baixa de la Vall i del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCo), ja que es tracta d'un espai de gran valor natural. El fet que estigui programat el seu desenvolupament urbanístic, tenint en compte que és un espai integrat al PEPCo, mostra una greu incoherència de les administracions, alhora que resulta una amenaça pel Parc de Collserola i trencaria la unitat del paisatge i el procés de transició entre la zona urbana i la zona de parc, com a mínim tal com està definit el projecte a hores d'ara. Considerem que el Mas Lluhí II no s'ha de desenvolupar, si més no dins de l'espai definit pel PEPCo.
Des d’un punt de vista ambiental, la vall de Sant Just és una zona de transició entre les zones urbanitzades i la zona forestal. La importància de la qual està especificada al punt 4.2 de l’estudi realitzat per ERF. El 15,2% de la superfície de la Vall de Sant Just són conreus, del quals el 41% es troben en zona previsiblement urbanitzable. Pel que fa a la superfície ocupada per prats sabanoides aquesta és d’un 18,8%, del que es podrien veure afectats un 23,5%. El 25,1% són brolles sense arbres, de les que un 24,4% es serien urbanitzables. Un 29,3% són brolles amb arbres, del qual un 7% es veuria afectat. Actualment un 11,6% de la superfície de la vall ja està urbanitzada, i un 4% de les zones afectades per la possible urbanització ja estan urbanitzades. Com observem la zones que es veurien més afectades per la urbanització de la vall son bàsicament conreus , seguits de brolles i prats sabanoides.
L’annex sobre la fauna de l’estudi presentat per ERF, ens mostra que a la vall de Sant Just , els espais amb un grau de biodiversitat més elevat són els conreus i els prats sabanoides, en el quals trobem 7 de les 8 espècies d’amfibis presents a la vall, 10 de les 11 espècies de rèptils, 52 de les 91 espècies d’ocells, i 16 de les 24 espècies de mamífers que habiten la vall. Com espècies significatives a la vall hi podem trobar toixons (27 toixoneres), el botxí, el tallarol emmascarat, papallones singulars, un ortòpter exclusiu, guineus, i el gripau d’esperons.
Un 63,4% de les espècies de la vall de Sant Just perdria el seu hàbitat perquè la urbanització de la vall afectaria majoritàriament les zones de conreu.
D’acord amb les dades anteriors la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall proposa com a primer repte socioambiental clau, el manteniment i la viabilitat de l’activitat agrícola a la vall, potenciant i fent viable els que ho practiquen en l’actualitat , i apostant per la recuperació de les zones de conreus actualment abandonades.
Proposem la declaració d’un Parc Agrari o una figura similar que doni una protecció específica d'aquests sectors dotant-los d'un marc legal-administratiu que en reconegui la seva utilitat natural i paisatgística i asseguri la seva continuïtat dotant-los dels mitjans necessaris.
Els límits del PEPCo s'haurien d'ampliar en els sectors de ca n'Oliveres, can Vilà i can Biosca per abastar tota la vall i protegir-la definitivament, per tant cal desclassificar completament les zones urbanitzables opcionals que definia el Pla General Metropolità, 1976.
Un altre dels reptes prioritaris és la restauració ecològica de la riera de Sant Just per la seva importància com espai vertebrador i naturalístic, així com la regulació de l’activitat paraurbana a la vall , per tal de minimitzar els impactes que generen sobre el medi. Per exemple, les cases i magatzems que queden a l'entorn de can Biosca, Beca, etc. creiem que caldria modificar el seu emplaçament i realitzar alguna actuació per tal de que aquestes zones s’integressin d’una forma més natural en el paisatge de Collserola. En alguns casos s’haurien d’eliminar o reubicar certes activitats paraurbanes i normativitzar-ne d’altres.
La minimització del risc d’incendis forestals és el següent repte important per a la vall, mitjançant la implantació de infrastructura contra incendis i el manteniment de tallafocs, així com també informar als veïns que es veurien més afectats, de com i quines mesures prendre en cas que es declarés un incendi .
Un altre repte important que es planteja és la minimització del risc d’inundacions a la part baixa de la vall. Aquest risc augmentaria amb la impermeabilització del sòl que implica la urbanització i per tant un augment del cabal en les avingudes. La bassa de laminació com element de seguretat per evitar inundacions riera avall, és una mesura que pot ser problemàtica, ja que aquesta hauria de servir d’element de seguretat en la configuració actual de la vall, i en cap cas hauria de ser una mesura per fer possible la urbanització de la vall i dels sectors de Mas Lluhí II i Can Roldan/Can Gelabert. Cal a més minimitzar l’impacte ambiental que podria produir aquesta bassa segons com es construís i el seu "modus operandi".
Òbviament és necessària una minimització de l’impacte que suposen les línies elèctriques que hi ha a la vall per tant és molt important una reordenació d’aquestes que implica desviaments, i el soterrament de les línies que passen per la vall.
Per finalitzar farem esment a la proposta de l’estudi d’ERF que planteja com a repte socioambiental el tancament funcional de la ciutat proposant un sistema de doble vial; un per la Plana Padrosa/Bellsoleig fins a Can Vilà i un altre per Can Biosca i Can Candeler fins a Can Vilà i la ubicació en la confluència dels dos vials de la porta del parc. Ens mostrem en desacord amb aquest plantejament perquè suposa una alteració del curs dels torrents afluents a la riera i per tant una alteració de la hidrografia de la vall de Sant Just, la fragmentació d’hàbitats de moltes espècies que viuen en zones de conreus i el trencament de la zona de transició. Aquest doble vial a més d’augmentar l’impacte sobre la vall pel seu conseqüent augment de concurrència , fa més susceptible d’edificació les zones que queden tancades pels vials i passen a formar part de la unitat funcional urbana.
També considerem un repte important l’ordenació i manteniment del potencial lúdic i del patrimoni sociocultural de la vall de Sant Just, tenint en compte de no augmentar-ne desproporcionadament l’afluència de visitants. Pel que fa la proposta de "Porta del Parc" creiem que no s’adiu a la gestió correcte de l’espai natural, ja que centralitza l’entrada al parc de Collserola, sent l’única zona d’entrada i aparcament del parc a Sant Just. A més es proposa com a espai de lleure, això suposa un impacte excessiu i continuat en una zona molt concreta de la vall per l’augment de l’afluència de visitants. En aquest punt pensem que la actuació necessària hauria de ser millorar la vialitat existent tenint en compte l’erosió i l’escorrentia, i no crear nous vials. Creiem que s’hauria de facilitar l’entrada al parc per diferents "Portes" i crear petits aparcaments descentralitzats prop d'àrees adequades pel lleure, per evitar una entrada massificada a la Vall, apropant les entrades més al nucli urbà, per tal de crear una barrera difusa entre l’espai urbà i l’espai agroforestal. Proposem dues portes del parc petites als sectors de can Biosca i la Beca, i una de més gran al recinte actual de l'ENHER, en l'espai infrautilitzat de magatzems que connectaria amb l'entorn de can Candeler que es pot habilitar com a centre d'interpretació local del Parc, alhora que museu etnològic, etc.
Per totes les raons aquí presentades la nostra conclusió no pot ser cap altre que: La urbanització de les zones baixes de la vall de Sant Just és totalment incompatible amb el manteniment de la biodiversitat i la transició del poble al parc de manera sostenible. S'ha de cercar les formules més adequades per a que això succeeixi, que poden ser la compra per part de l'administració del sòl privat, permutes amb altres sectors de dins i fora del nostre municipi, etc. que pot incloure una densificació moderada de l'espai urbà. La PCDV confia en que tots els actors sabrem trobar les solucions més adients per tal de preservar la Vall i al mateix temps donar una solució adequada a les expectatives econòmiques creades per la possible urbanització als actuals propietaris dels terrenys afectats. Sempre que es preservi la Vall i les solucions adoptades siguin sostenibles la PCDV donarà al seu suport a aquestes alternatives.
Per a complementar l'estudi lliurat per ERF, proposem un nou escenari, que l'identifiquem com a escenari 4, sota el títol "Una gestió sostenible i equilibrada del territori". Proposem que aquest escenari sigui incorporat a l’estudi de ERF i es desenvolupi en igualtat de condicions que qualsevol altre per part dels serveis tècnics a qui s’encarregui una possible modificació del planejament urbà de Sant Just. Fora interessant que la PCDV fos convidada no només a la fase de consultes sinó també a la fase d’elaboració del planejament urbà.