COMUNICAT DE LA PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LA VALL

La Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just, que ha sabut aglutinar una bona part dels sentiments del poble contraris a la urbanització de la Vall, es veu obligada a emetre aquest comunicat arran dels últims esdeveniments que han succeït. En primer lloc, l’aprovació en el darrer plenari municipal celebrat el 28 d’abril d’enguany de la modificació inicial del Pla General Metropolità en l’àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli de Sant Just, conegut com "la Vall" de Sant Just. I, en segon lloc, l’actuació judicial endegada per l’Ajuntament contra dos membres de la Plataforma.

Primer. La PCDV manifesta la seva satisfacció perquè finalment la Vall no serà envaïda per la construcció d’aproximadament uns 1.200 habitatges, molts dels quals havien de ser cases adossades. Cal doncs considerar com a pràcticament salvades les zones de Can Oliveres, Can Vilà, Can Carbonell i Can Biosca.

Segon. La PCDV manifesta el seu agraïment al poble de Sant Just pel suport que ha rebut en tot moment. La plasmació més visible del mateix va ser la massiva concurrència a la manifestació del 22 de febrer de 2004, amb la participació d’un miler de persones que van expressar el seu rebuig a la política de construcció a la Vall que fins aquell moment portava a terme l’equip de govern del poble. Cal recordar, en aquest sentit, que en el marc de la FiraDesvern de l’any 2001 l’Ajuntament i Promunsa promocionaven la compra de terrenys a la Vall i que, fins i tot, en un stand hi van col·locar una maqueta on tothom podia veure els "avantatges" de la Vall urbanitzada.

Tercer. La PCDV NO està d’acord amb l’actuació del nostre Ajuntament, concretament amb el reconeixement als propietaris de drets edificadors a la Vall, és a dir, la realització d’una política pactista i submisa, molt identificada amb la cultura especuladora de la totxana, en la línia seguida per la majoria dels ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona. En el cas de Sant Just, es concreta en la transferència de 36.000 m2 de sostre edificable de la Vall al nucli urbà del poble i els seus voltants, que causarà una densificació important del nucli i una extensió del poble cap a Collserola, en direcció a Sant Pere Màrtir, sectors de Can Candeler i La Miranda; i també en el compromís de transferir uns altres 44.000 m2 de sostre, en un futur pròxim, a altres poblacions de l’àrea metropolitana. Per si això no fos encara prou, en el darrer moment, l’Ajuntament va regalar 5.000 m2 de sostre més als propietaris, i se’n va quedar 15.000 addicionals per a ell, que vol destinar al sector terciari.

Tot això significa haver regalat als propietaris, només per la transferència dels 36.000 + 5.000 m2 de sostre, un volum de negoci d’uns 215 milions d’Euros (36.000 milions de les antigues pessetes !!). A més a més, cal tenir en compte que els propietaris i promotors immobiliaris veuran reduïdes les despeses d’urbanització, doncs no és el mateix construir en terrenys sense infraestructures com és el cas de la Vall, que fer-ho al nucli urbà. D’això el nostre Ajuntament en diu riquesa i progrés, no sabem exactament per a qui, el que és segur és que per a la gent del poble no.

Quart. Manifestem el nostre desacord amb la política prepotent i poc transparent de l’Ajuntament. Quan es pregunta sobre els números d’aquesta operació immobiliària no es dóna cap explicació i es titlla l’interlocutor de "terrorista". Quan es pregunta si una regidora es troba en una situació personal que segons la llei, entenem nosaltres, l’obligaria a abstenir-se en els temes referits a la Vall, es contesta presentant una demanda de conciliació al Jutjat, prèvia a la interposició d’una querella contra qui ho fa i contra el President d’Alnus – Ecologistes de Catalunya, simplement per expressar la seva opinió en la seva pàgina web i informar-ne els mitjans de comunicació. I per si tot això no fos encara suficient, s’inicia des de l’alcaldia i des del PSC-PSOE una campanya d’intoxicació informativa (veieu la nota de l’Ajuntament –color blau- i el pamflet de "El Socialista" –color rosa/vermell-), en què s’atribueixen tots els mèrits que no s’edifiqui a la Vall al Sr. Alcalde, que s’autoimposa, en el primer cas, i se li concedeixen, en el segon, totes les medalles. I encara falta per arribar el Butlletí municipal (color morat) ... !!! En lloc d’emprar un estil paternalista i acusador, tots ells farien bé de reconèixer l’esforç i dedicació de moltes persones i entitats, sense el crit d’alarma de les quals avui la Vall no estaria salvada.

Cinquè. Cal insistir en què des de la PCDV estem satisfets per haver vist acomplert el nostre objectiu inicial de salvar la Vall. Però, a la vegada, estem totalment en desacord amb la política de desenvolupament immobiliari absurd i especulatiu de l’Ajuntament, així com amb les seves manifestacions i gestos de triomfalisme i autocomplaença. La política de submissió de l’Ajuntament envers els propietaris de terrenys i empreses immobiliàries és molt clara: 1) Mas Lluhí II: 1.450 habitatges envaint els límits del mateix Parc de Collserola, tot i que el Vicepresident Executiu del seu òrgan gestor és el nostre alcalde. 2) urbanització de la zona de la Bonaigua: uns 230 habitatges, molts d’ells cases adossades. Aquests dos projectes ja estan aprovats. 3) Cal afegir-hi l’edificació, com a conseqüència de l’acord a què ha arribat l’Ajuntament amb els propietaris de la Vall, a zones com Can Candeler, Rosa Sensat, Pla del Vent i Torreblanca, al costat del súper "Esclat". Tot aquest "desenvoloupament" farà que la població de Sant Just passi en un breu període de temps dels actuals 16.000 habitants a uns 23.000-25.000, sense disposar d’una política clara de model de poble, la qual cosa ens portarà a una despersonalització del mateix, ja que encara que diuen que faran una política d’habitatge social, aquest serà en la seva majoria del tipus assimilat a preu de mercat, obligant les joves generacions del poble a marxar a altres poblacions en busca d’un habitatge més assequible.

LA PLATAFORMA SEGUIRÀ EXERCINT EL SEU DRET A OPINAR.

 
Sant Just, maig de 2005.