INTRODUCCI
Constatem que en 10 anys hi ha hagut
un canvi de percepció en la societat que vivim, que te el seu
efecte en la nova estratègia a seguir, fa 10 anys sentíem
la lluita ecologista “actuar local i pensar global”. Ara sembla que
s’ha capgirat el lema i 
actuem global incidint en el fet
local que
és l’immediat nostre.
10 anys de lluites, centrats sobretot en la defensa de la Vall, i mirant de tendir cap a la sostenibilitat a Sant Just, també donant alternatives per alentir el canvi climàtic, problema ja general que planteja reptes a la humanitat de dimensions globals, el món de sobte se'ns ha convertit en un petit indret, i aquest és el gran canvi de percepció, d’actuar en un indret, el poble-ciutat encabit en un Món llunyà a trobar-nos que el Món és un petit indret en el que tothom ens l'estem jugant.
La defensa de la natura i el medi
ambient la fem també des de la Federació Ecologistes de
Catalunya (EdC).
EDITORIAL (per
Oleguer Farràs, president Alnus – EdC)
La lluita necessària...
En aquest 10 anys la gent d'Alnus hem passat moltes vicissituds en les nostres lluites local, sobretot en la defensa de la Vall, ha valgut la pena i continuarem en principi, en la mateixa línia. Ens movem per criteris ecologistes i defensem -amb total independència de qualsevol partit-, un món millor, en equilibri entre natura i humanitat. Lluitem per a que les persones puguem gaudir també en un futur de la natura i de la qualitat de vida que hem arribat a assolir.
L'únic camí ara és el decreixement sostenible. No podem créixer més sense carregar-nos el planeta que se'ns ha quedat petit, i la nostra tasca és fer-ho entendre a tothom, sobretot als polítics, donat que són ells que gestionen el territori i els que tenen la capacitat de posar aturador a aquest creixement desaforat dels últims anys que és molt lluny de la sostenibilitat.
La vall no
hauria de desenvolupar-se més, tot i que a la següent
legislatur
a veurem tot el contrari: Mas
Lluí 2, La Bonaigua i fins i tot can Candeler 2, que encara es
pot aturar si hi ha voluntat política. El pitjor és que
no és segur que la Vall estigui salvada, pendent de trobar
sòl alternatiu.
Esperem que el nou govern municipal sigui més receptiu i treballi de debò per les persones i el medi ambient, lluny d'interessos particulars.
Des d'Alnus – EdC continuarem la lluita necessària per fer-ho entendre.
ACTIVITATS D'ALNUS – EdC EN AQUESTS 10 ANYS
Tasca de formació i informació
ALNUS
ha col·laborat aportant un gran nombre d'articles
d'opinió
i divulgació relacionats amb el medi ambient i Collserola a la
revista “La Vall de Verç”, que també hem
penjat a la nostra web
i que mirem de tenir sempre bastant actualitzada amb les novetats
que
sorgeixen al dia a dia.
En aquest període de temps també hem publicat diverses “ALNUSFERES”, una per any.
També vam iniciar l'any 2004 la tramesa d'un butlletí virtual anomenat Infoalnusweb, tant a socis com a simpatitzants. La periodicitat és molt irregular tot i que la intenció era fer-la estacional.
Des de la Federació EdC es distribuïm un butlletí virtual quinzenal i un en paper a cada estació.
PUBLICACIÓ D’UN LLIBRE
El 2006 a l’abril, l’ALNUS ha donat cobertura a l’edició i venda d’un llibre de lluita cultural contra el paradigma “desarrollista”, tema que tracta la Vall de Sant Just: “PARAULES I MIRADES DES DE LA VALL”. El llibre es va vendre a la parada que vàrem instal·lar Sant Jordi. Podem dir que va ser el llibre més venut aquest dia a Sant Just.
CONFERÈNCIES DEBATS XERRADES
També hem fet diverses conferències, debats, xerrades, sobre la caça, energies renovables, Collserola i la Vall, residus i reciclatge, natura, consum, etc. tot i que no tantes com voldríem.
SORTIDES
PER LA VALL
Pere
Aceiton en explicà qüestions culturals i l'Oleguer temes
de natura i urbanisme de la Vall. Hem visitat els caus dels toixons i
recollit aglans per forestar posteriorment. També hem sortit
amb monitores i escoltes per explicar la repoblació forestal
que estem fent. El motiu pel qual hem sortit més a la vall
són
les neteges.
Neteges
i repoblació forestal (escrit per Jordi Agulló)
En
aquests anys hem fet moltes neteges per la Vall, sortides els
diumenges per a recollir la brossa que gent incivilitzada deixa en el
medi natural, es feien convocatòries a tota la població
mitjançant cartells, solien acudir de set a deu persones,
generalment les mateixes, recollíem la brossa i la
col·locàvem
en un lloc adient per a que la brigada de l'Ajuntament ho
recollís,
o també nosaltres mateixos algun cop agafàvem el
vehicle de la brigada municipal. Ara fa més de dos anys que no
ho fem, cansament?..., sentiment d’impotència? 
En veure que una i altra vegada es repeteix el mateix problema, els abocaments incontrolats que contaminen la Vall. Aquesta realitat que continua passant és la que ens ha fet proposar la necessitat de la policia verda que vigili aquesta zona periurbana.
REPOBLACIÓ
FORESTAL
1.– INICI
Vam
fer la plantació al viver primer, al recinte dels antics bucs
d'assaig musical, més enllà del poliesportiu
municipal, després l'any 1999 ens vam passar als horts de “Can
Cardona”, coincidint amb la primera gran plantació, un
diumenge amb col·laboració del Cau de Sant Just,
més
de trenta persones vam plantar uns dos-cents arbres.
2.3
El torrent de “Can Cortès” és visitat per
persones que no tenen respecte a la Natura, trenquen els arbres.
3.- A partir de les lliçons apreses, vam posar xarxes de protecció a les properes repoblacions, i a la primavera i a l’estiu, cada setmana pujava a regar els arbres.
També
ens vam adonar que s’han de plantar a l’ombra a la part
on menys sol fa i si és possible tapats per altres plantes.
Una altra lliçó rebuda és que els roures i
alzines creixen a l’ombra dels pins i després els
desplacen, a la zona de “Can Candeler tenim una mostra d’aquest
procés, un bosc madur de pins on hi creixen roures i alzines
que després es “menjaran” el pi.
5.-
Valoració
s
rendible en el sentit de fer bosc, l’esforç és
molt per tant poc resultat, he continuat fent-ho per aprendre, per
mostra educativa, a noves i velles generacions, per les visites
comentades dels esplais, mostra
Lluita per la Vall (escrit per Daniel Ramírez)
Fa
ja uns quanta anys, en el transcurs de Fira Desvern, en un estand de
l’Ajuntament s’hi va exhibir una maqueta d’una
futura urbanització a construir a la Vall de Sant Just
Desvern. Com acostuma a passar en aquest tipus de presentacions, el
resultat final era meravellós, la Vall s’inundava de
cases unifamiliars, de cases adossades, de pisos, i per tant
també
de vials, de cotxes, tot en un entorn paradisíac, a
Collserola, a tocar de Barcelona.
Tot
un privilegi a l’abast només d’uns quants
privilegiats. El govern municipal de Sant Just, al front del qual
s’hi trobava –i s’hi troba encara- un alcalde
socialista, promovia una destrossa ecològica considerable per
acontentar un petit grup de persones que podrien fer realitat el
somni de la seva vida: viure a plena muntanya, a un pas de Barcelona,
això sí, previ pagament d’una quantitat molt
elevada de diners.
En
veure l’atemptat ecològic que es planejava dur a terme,
diversos col·lectius del poble es van aplegar amb la
intenció
d’intentar aturar la destrossa de la Vall, una Vall que les
santjustenques i els santjustencs sempre hem considerat com a nostra.
Si
d’una cosa sempre ens hem sentit orgullosos tots els que vivim
en aquest poble és precisament de tenir la muntanya a tocar de
casa, de tenir una Vall que si bé havia estat i continua
encara sent maltractada, ens permetia gaudir de la natura sense
necessitat d’haver de fer grans desplaçaments.
L'espai
agroforestal del Mas Lluí 2, a la vall de Sant Just (dins el
parc de Collserola) té
els dies comptats. Aviat entraran les màquines per
arrasar-lo...i urbanitzar-lo. Va néixer així la Plataforma Cívica per a la Defensa de la Vall de Sant Just, que va aglutinar en el seu sí totes les persones i organitzacions que es manifestaven contràries a la urbanització de la nostra Vall i que demanaven la seva protecció. Moltes veïnes i veïns van coincidir en aquest objectiu i van donar suport a les activitats de la Plataforma, que a mesura que passaven els mesos anava sumant noves adhesions. Alnus també hi era, com no podia ser d’altra manera, en ser l’organització ecologista de referència del nostre municipi.
La Plataforma va organitzar molts actes per tal de mantenir informada la població de Sant Just de les intencions inicials de l’Ajuntament. Aquest, amb el pas del temps, veient l’oposició creixent i convençuda de les santjustenques i santjustencs, va haver admetre que no podia urbanitzar la Vall, doncs fer-ho hagués costat el poder no només a l’alcalde i els socialistes, sinó possiblement també als altres dos grups que compartien equip amb ells.
Xerrada
a can Ginestar (Oleguer, Daniel i Josep Miquel)
L’Ajuntament, en lloc de donar els passos legals necessaris per tal de deixar clar que la Vall de Sant Just no es podia urbanitzar de cap de les maneres, cosa que era al seu abast, va preferir negociar amb els propietaris i els promotors de la Vall i oferir-los la possibilitat de traslladar les expectatives d’edificació que l’Ajuntament mateix els havia creat, a d'altres indrets del nucli urbà de Sant Just i d’altres de l’àrea metropolitana de Barcelona.
el partit o
del color que siguin, perquè aquestes paraules són
nostres i nosaltres creiem en elles, formen part de la nostra
raó
de ser.
ta lluita i
reivindicació.
1. Manifestació de la gent del
poble en defensa de la terra.
Alnus i el moviment ecologista català (escrit per Oleguer Farràs)
Alnus començà el contacte amb els grups ecologistes del país l'any 1998, a les XIV Trobades naturalistes i ecologistes que es van fer a Altafulla i Torredembarra. El jove Oscar Fernández hi va anar en tren i posteriorment ens va explicar a la resta del grup la seva experiència enriquidora.
Paral·lelament jo, l'Oleguer Farràs, vaig començar a anar a les reunions mensuals de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus (on coincidia amb altres entitats ecologistes, de consumidors i veïnals, així com amb altres plataformes) que acabava de formar-se i vam iniciar els nostres esforços en la divulgació i conscienciació sobre la minimització i el reciclatge dels residus així com la lluita per a que és prohibís la incineració atès el seu gran impacte contaminant...
Abocador de Vacamorta declarat il·legal després de molts anys de lluita icontenciosos
A partir de l'any 2000 vam iniciar el corpúscul de la Plataforma en defensa de Collserola amb entitats d'altres municipis que tenien problemes urbanístics similars al de la Vall de Sant Just, i continuem lluitant per a una protecció global de la serra. Veure https://collserola.org.
Al
1999 vam integrar-nos a la també acabada de crear Assemblea
d'Entitats Ecologistes de Catalunya que a partir del 2005 es va
convertir en Federació Ecologistes de Catalunya (EdC). Una
mica abans, entitats com Acció Ecologista i Depana abandonaren
el sostre comú per desavinences puntuals que es tornaren
irreconciliables (a ran d'una certa influència que el govern i
les subvencions callen determinades veus o condueixen altres...) No
em vull estendre per aquests llims, només destacar que les
entitats que ara formem EdC Reunió
de treball d'EdC som les que treballem
més a peu de territori i n'abarquem més.
La filosofia que ens aplega a EdC és la lluita per la defensa del territori i per la no renúncia a la utopia d'assolir una societat realment sostenible ecològicament. Així doncs, a banda dels No! que són ben legítims (malgrat alguns ja parlen de cultura del No) i que sovint diem a determinats projectes o polítiques, també hem estat capaços de presentar alternatives viables, ...
Acció davant el DMAH en protesta per la nefasta gestió de residus
Aquestes són algunes propostes que hem defensat Ecologistes de Catalunya:
- L'any 1999 vam proposar un Pla de residus metropolità que no contemplava la incineració de residus i apostava per plantes de tractament mitjanes o petites repartides pel territori. Aquest any - 2007 presentem una proposta fonamentada de Pla alternatiu de gestió dels residus de tot Catalunya.
-
L'any 2002 vam presentar un Pla de desplegament de l'energia
eòlica
que no comportava conflictes al territori com algunes de les
propostes actuals.
- L'any 2005 davant la imposició que se'ns pretenia fer de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i que considerem injustificada, vam proposar un Pla de l'energia basat en l'eficiència energètica i les energies renovables descentralitzades.
- Altres lluites són a les infraestructures del transport on encara s'impulsa i s'inverteix més en el vehicle privat que en el transport públic. El malbaratament de recursos que ha i està suposant l'AVE en detriment de rodalies està ben demostrat.
- Les infraestructures del transport on encara s'impulsa i inverteix més en el vehicle privat que el transport públic. El malbaratament de recursos que suposa l'elitista AVE, en detriment de la xarxa de rodalies està ben demostrat. - Continuem proposant un canvi de model de mobilitat i oposant-nos amb contenciosos al Pla d'Infraestructures i transport de Catalunya (PITC). - Hi ha moltes més lluites i propostes alternatives viables ...
EdC te implícitament, com a
fita, la millora de la qualitat de vida de les persones, així
com la conservació de la natura:
Creiem imprescindible la
implantació de les millors tecnologies disponibles a les
indústries contaminants i la desestimació de les
tecnologies que no poden reduir la contaminació com les
incineradores o les nuclears. La qualitat de l'aire que respirem no
és prou bona i a curt, mig o llarg termini ens repercuteix a la
salut.
que
són els que més qualitat de vid
a i valor afegit aporten
als habitatges.És
comparable la contaminació de partícules i gasos
d’origen industrial amb la deguda al trànsit?
Les 176 tones de partícules que emet CEMEX al ll
arg de tot un
any equival aproximadament al doble de les partícules emeses
pel conjunt de turismes que circulen anualment a l’àmbit
2 de la Zona de Protecció Especial -ZPE- (97 tones), Baix
Llobregat i Vallès. CIMENTS MOLINS (St. Vicens –
Pallejà) va emetre al 2003 6.930 tones d'òxids denitrogen,
l'equivalent a les emissions de tots els turismes que circulen
anualmant per la ZPE 1 (Àrea metropolitana de Barcelona).
EFECTES A LA SALUT DE LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES:
Inflamacions pulmonars i disfuncions respiratòries: PM10(micres) afecta sobretot les vies aèries superiors i pulmons, mentre les partícules mes petites poden arribar més endins al pulmó i de vegades fins a la regió alveolar.
Malalties cardiopulmonars: PM2.5 ha estat relacionat amb un augment de taxes de mortalitat i visites a les emergències per motius cardiovasculars i respiratoris.
L'exposició a partícules fines és la causa de 100,000 morts i de 725,000 anys de vida perduts anualment a Europa. Aquest estudi demostra la necessitat de revisar els valors actuals de referència de l’OMS. (Font: "Revisió sistemàtica dels aspectes sanitaris de la contaminació ambiental a Europa" Informe CE 2004)
Amenaces a l’entorn del futur Parc Natural de Collserola
(escrit per Josep Miquel Mallafré)
No ens hem de deixar enganyar per la propaganda oficial dels estaments que ens governen envers de la quasi segura declaració de l’espai de Collserola com a Parc Natural. Actualment Collserola està inclosa dins de la denominada Xarxa Natura 2000, d’àmbit europeu. Res més lluny de la realitat: si bé és cert que properament assolirà aquest estatus superior al qual pot aspirar un espai verd, però no està exempt de perills immediats, d’agressions diverses que a continuació tractaré d’explicar:
Collserola abasta uns quants municipis que dicten la seva política urbanística segons l’antic i criticat Pla General Metropolità de 1.976. Aquests municipis han trobat amb la urbanització de qualsevol espai una nova font d’ingressos i no dubten ni un instant en anar esgarrapant-ne tot el que poden. El Consorci de Collserola, entitat en teoria independent que ha de vetllar per l’integritat del territori, en estar finançada i formada pels propis municipis que n’intenten esgarrapar terreny, es veu poc menys que silenciada i lligada de peus i mans, dedicant-se només a sortir a les fotos oficials de caràcter folklòric.
Un altre problema seriós és la permanent amenaça del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat en mans d’un inefable Conseller constructor de marcat caràcter desenvolupador que no vol desclassificar els importants vials que planifiquen construir a través de Collserola com són: El vial de Cornisa o els túnels Central i d’Horta.
Altres perills són els intents d’obrir abocadors de deixalles diverses, com el de la Pedrera Berta.
D’altra banda, la boja carrera de l’Ajuntament de Barcelona per magnificar la seva política d’aparador ha propulsat un projecte d’ampliació i remodelació del Parc d’Atraccions del Tibidabo que inclou la tala indiscriminada d’un bon nombre d’alzines centenàries per a encabir-hi una Muntanya Russa per a més glòria del consistori Barceloní, que veurà amb gran alegria com el nombre de visitants del Parc passa dels actuals mig milió de persones a un milió. Poc importa el trasbals que puguin dur les persones o bé les obres que s’hauran de fer sobre l’entorn medi ambiental, doncs el Tibidabo i Collserola són contemplats tant sols com a part d’una operació de màrqueting.
Alzinar centenari on va la futura muntanya russa
Dir
també que, amb l’actual política, Collserola pot
morir d’èxit, ja que cada dia són més les
persones que
atretes per aquesta política l’envaeixen
sense ser conscients de que anant corrent per tot arreu en bicicleta
o a cavall, cercant espàrrecs o bolets, algun que altre quad o
moto incontrolades acabaran per destruir l’únic punt
feréstec que queda a tocar dels municipis de la primera corona
de Barcelona.
Per
a concloure, si aquest any 2.007 Collserola serà Parc Natural,
que no sigui de tercera divisió i pugui pujar a divisió
d’honor amb la seva total integritat territorial amb la
desclassificació dels vials abans esmentats així com
dels terrenys anomenats (21) al PGM del 76 i que finalment es declari
una moratòria urgent de tota construcció dins de
Collserola, ja que només així es podrà salvar el
que en queda.