Alguns membres d'Alnus - EdC

L'any 2007 Alnus-Ecologistes de Catalunya va celebrar el 10è aniversari...
publicant un butlletí especial...
10 anys...









Veure fotos dels sòcis i sòcies amb els seus comentaris i enquesta

Veure fotos del sopar d'aniversari





Nº 9 - Primavera - Estiu 2007 ALNUS - Ecologistes de Catalunya

Butlletí d'informació cívica i mediambiental de Sant Just Desvern


ALNUS, 10 ANYS DEFENSANT LA NATURA I ELS VALORS ECOLÒGICS


Index: 
ALNUS, 10 ANYS DEFENSANT LA NATURA I ELS VALORS ECOLÒGICS
INTRODUCCIÓ Tasca de formació i informació Alnus i el moviment ecologista català
EDITORIAL Neteges i repoblació forestal ELS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ SOBRE LA SALUT
ACTIVITATS D'ALNUS – EdC EN AQUESTS 10 ANYS Lluita per la Vall Amenaces a l’entorn del futur Parc Natural de Collserola

INTRODUCCI
Constatem que en 10 anys hi ha hagut un canvi de percepció en la societat que vivim, que te el seu efecte en la nova estratègia a seguir, fa 10 anys sentíem la lluita ecologista “actuar local i pensar global”. Ara sembla que s’ha capgirat el lema i actuem global incidint en el fet local que és l’immediat nostre.

Era 1997, Oscar, Pere, Marisa, Oleguer i Hugo fundaren l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus, per defensar el medi ambient a Sant Just Desvern.
Avui dia, l'Oleguer, - que continua presidint l'entitat des del 1er dia - en Jordi i en Josep Miquel gestionen el dia a dia, amb el suport dels 32 socis i sòcies del grup.

10 anys de lluites, centrats sobretot en la defensa de la Vall, i mirant de tendir cap a la sostenibilitat a Sant Just, també donant alternatives per alentir el canvi climàtic, problema ja general que planteja reptes a la humanitat de dimensions globals, el món de sobte se'ns ha convertit en un petit indret, i aquest és el gran canvi de percepció, d’actuar en un indret, el poble-ciutat encabit en un Món llunyà a trobar-nos que el Món és un petit indret en el que tothom ens l'estem jugant.

La defensa de la natura i el medi ambient la fem també des de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).



EDITORIAL
(per Oleguer Farràs, president Alnus – EdC)

La lluita necessària...

En aquest 10 anys la gent d'Alnus hem passat moltes vicissituds en les nostres lluites local, sobretot en la defensa de la Vall, ha valgut la pena i continuarem en principi, en la mateixa línia. Ens movem per criteris ecologistes i defensem -amb total independència de qualsevol partit-, un món millor, en equilibri entre natura i humanitat. Lluitem per a que les persones puguem gaudir també en un futur de la natura i de la qualitat de vida que hem arribat a assolir.

L'únic camí ara és el decreixement sostenible. No podem créixer més sense carregar-nos el planeta que se'ns ha quedat petit, i la nostra tasca és fer-ho entendre a tothom, sobretot als polítics, donat que són ells que gestionen el territori i els que tenen la capacitat de posar aturador a aquest creixement desaforat dels últims anys que és molt lluny de la sostenibilitat.

La vall no hauria de desenvolupar-se més, tot i que a la següent legislaturL'espai Can Candeler 2, un tros més de la vall que es preveu edificar.a veurem tot el contrari: Mas Lluí 2, La Bonaigua i fins i tot can Candeler 2, que encara es pot aturar si hi ha voluntat política. El pitjor és que no és segur que la Vall estigui salvada, pendent de trobar sòl alternatiu.

Esperem que el nou govern municipal sigui més receptiu i treballi de debò per les persones i el medi ambient, lluny d'interessos particulars.

Des d'Alnus – EdC continuarem la lluita necessària per fer-ho entendre.


EdC

ACTIVITATS D'ALNUS – EdC EN AQUESTS 10 ANYS

Tasca de formació i informació 

ALNUS ha col·laborat aportant un gran nombre d'articles d'opinió i divulgació relacionats amb el medi ambient i Collserola a la revista “La Vall de Verç”, que també hem penjat a la nostra web (www.pangea.org/alnus) i que mirem de tenir sempre bastant actualitzada amb les novetats que sorgeixen al dia a dia. 

Jordi i Oleguer a la ràdio
També des de fa 4 anys participem en programes de ràdio Desvern, les dues primeres temporades col·laboràvem en el programa magazín d'Enric Riba, periodista de la ràdio amb qui debatíem de temes ambientals durant uns deu minuts. Fa dues temporades vam donar un salt qualitatiu en fer un programa en directe de mitja hora setmanal, els dijous a 2/4 de vuit del vespre “OPCIÓ NATURA” al 98,1 FM. L’espai es divideix en apartats, on al principi resumim les notícies de la setmana, després fem un tema “EN PROFUNDITAT”, l’oient te la possibilitat de participar per telèfon o per correu electrònic.

En aquest període de temps també hem publicat diverses “ALNUSFERES”, una per any.

També vam iniciar l'any 2004 la tramesa d'un butlletí virtual anomenat Infoalnusweb, tant a socis com a simpatitzants. La periodicitat és molt irregular tot i que la intenció era fer-la estacional.

Des de la Federació EdC es distribuïm un butlletí virtual quinzenal i un en paper a cada estació.

PUBLICACIÓ D’UN LLIBRE

El 2006 a l’abril, l’ALNUS ha donat cobertura a l’edició i venda d’un llibre de lluita cultural contra el paradigma “desarrollista”, tema que tracta la Vall de Sant Just: “PARAULES I MIRADES DES DE LA VALL”. El llibre es va vendre a la parada que vàrem instal·lar Sant Jordi. Podem dir que va ser el llibre més venut aquest dia a Sant Just.

CONFERÈNCIES DEBATS XERRADES

També hem fet diverses conferències, debats, xerrades, sobre la caça, energies renovables, Collserola i la Vall, residus i reciclatge, natura, consum, etc. tot i que no tantes com voldríem.

SORTIDES PER LA VALL

Pere Aceiton en explicà qüestions culturals i l'Oleguer temes de natura i urbanisme de la Vall. Hem visitat els caus dels toixons i recollit aglans per forestar posteriorment. També hem sortit amb monitores i escoltes per explicar la repoblació forestal que estem fent. El motiu pel qual hem sortit més a la vall són les neteges.


Neteges i repoblació forestal (escrit per Jordi Agulló)

En aquests anys hem fet moltes neteges per la Vall, sortides els diumenges per a recollir la brossa que gent incivilitzada deixa en el medi natural, es feien convocatòries a tota la població mitjançant cartells, solien acudir de set a deu persones, generalment les mateixes, recollíem la brossa i la col·locàvem en un lloc adient per a que la brigada de l'Ajuntament ho recollís, o també nosaltres mateixos algun cop agafàvem el vehicle de la brigada municipal. Ara fa més de dos anys que no ho fem, cansament?..., sentiment d’impotència?

En veure que una i altra vegada es repeteix el mateix problema, els abocaments incontrolats que contaminen la Vall. Aquesta realitat que continua passant és la que ens ha fet proposar la necessitat de la policia verda que vigili aquesta zona periurbana.


REPOBLACIÓ FORESTAL

1.– INICI


L’any 1997, quan es va fundar l’ALNUS, ja ens vam proposar fer repoblació forestal, plantar alzines i roures. La nostra activitat com a grup ecologista no pot quedar només en la denúncia, reivindicació, hi ha que fer en positiu, en aquest sentit sortíem a fer neteges a la Vall de Sant Just i vam demanar el permís corresponen per fer repoblació a la Vall, el Patronat del Parc de Collserola ens va aconsellar un espai públic proper al nucli urbà, el Torrent de “Can Cortès”, per poder fer l’activitat.
 Forestació al torrent de can Cortès

Vam fer la plantació al viver primer, al recinte dels antics bucs d'assaig musical, més enllà del poliesportiu municipal, després l'any 1999 ens vam passar als horts de “Can Cardona”, coincidint amb la primera gran plantació, un diumenge amb col·laboració del Cau de Sant Just, més de trenta persones vam plantar uns dos-cents arbres.
2.- Els arbres plantats, sense protecció, i en un any 2001 sec, van desaparèixer.

2.1 La sequera primera lliçó, sense regar-los quan són petits no aguanten l’estiu.

2-2 A la zona passen cabres per aclarir l’espai, i es mengen els arbres petits, també ho fan els porcs senglars que no respecten els que haurà d’ésser el seu futur menjar, glans.

2.3 El torrent de “Can Cortès” és visitat per persones que no tenen respecte a la Natura, trenquen els arbres.

3.- A partir de les lliçons apreses, vam posar xarxes de protecció a les properes repoblacions, i a la primavera i a l’estiu, cada setmana pujava a regar els arbres.

També ens vam adonar que s’han de plantar a l’ombra a la part on menys sol fa i si és possible tapats per altres plantes. Una altra lliçó rebuda és que els roures i alzines creixen a l’ombra dels pins i després els desplacen, a la zona de “Can Candeler tenim una mostra d’aquest procés, un bosc madur de pins on hi creixen roures i alzines que després es “menjaran” el pi.

4.- Avui hi ha més de quaranta arbres madurant, els més antics tenen sis anys, hem passat de tot per arribar ací i encara no estem en lloc, els més antics tenen una alçada de mig metre, estant a l’ombra i protegits per una xarxa, la capa edàfica de la zona és pobra, són de creixement lent i per l’aliment del sòl encara més lent.
L'orgull de veure els plançons dels roures i alzines créixer i sobreviure

5.- Valoració

Han estat i estan anys de neguit davant la sequera i les agressions de les persones que no respecten la Natura. Com a realització pràctica hem canviat els objectius. No es rendible en el sentit de fer bosc, l’esforç és molt per tant poc resultat, he continuat fent-ho per aprendre, per mostra educativa, a noves i velles generacions, per les visites comentades dels esplais, mostra
pública a la WEB, tothom hem de fer per preservar la Natura. Si em permeteu mostrar un sentiment propi, cada vegada que pujo vaig “acollonit”, al cap em venen: “Hauran trencat més arbres”?...angoixa, fins que els veig de nou, són tan dèbils, creixen tan a poc a poc...

6.- Seguirem un parell d’anys més fent repoblació a la zona a fi i efecte d’aconseguir uns cent arbres. Com a mostra educativa més que d’eficàcia real. Després ja pujarem a regar els arbres més nous. Hem de pensar que als períodes secs, he de pujar amb un carretó amb 40 litres, ara ja he d’anar dues vegades per poder cobrir els arbres que hi ha, la gestió té un límit, les possibilitats capacitats pròpies.




Lluita per la Vall (escrit per Daniel Ramírez)

Fa ja uns quanta anys, en el transcurs de Fira Desvern, en un estand de l’Ajuntament s’hi va exhibir una maqueta d’una futura urbanització a construir a la Vall de Sant Just Desvern. Com acostuma a passar en aquest tipus de presentacions, el resultat final era meravellós, la Vall s’inundava de cases unifamiliars, de cases adossades, de pisos, i per tant també de vials, de cotxes, tot en un entorn paradisíac, a Collserola, a tocar de Barcelona.

Tot un privilegi a l’abast només d’uns quants privilegiats. El govern municipal de Sant Just, al front del qual s’hi trobava –i s’hi troba encara- un alcalde socialista, promovia una destrossa ecològica considerable per acontentar un petit grup de persones que podrien fer realitat el somni de la seva vida: viure a plena muntanya, a un pas de Barcelona, això sí, previ pagament d’una quantitat molt elevada de diners.

Foto: Funeral celebrat l'1 d'octubre de 2006. En veure l’atemptat ecològic que es planejava dur a terme, diversos col·lectius del poble es van aplegar amb la intenció d’intentar aturar la destrossa de la Vall, una Vall que les santjustenques i els santjustencs sempre hem considerat com a nostra. Si d’una cosa sempre ens hem sentit orgullosos tots els que vivim en aquest poble és precisament de tenir la muntanya a tocar de casa, de tenir una Vall que si bé havia estat i continua encara sent maltractada, ens permetia gaudir de la natura sense necessitat d’haver de fer grans desplaçaments. L'espai agroforestal del Mas Lluí 2, a la vall de Sant Just (dins el parc de Collserola) té els dies comptats. Aviat entraran les màquines per arrasar-lo...i urbanitzar-lo.


Va néixer així la Plataforma Cívica per a la Defensa de la Vall de Sant Just, que va aglutinar en el seu sí totes les persones i organitzacions que es manifestaven contràries a la urbanització de la nostra Vall i que demanaven la seva protecció. Moltes veïnes i veïns van coincidir en aquest objectiu i van donar suport a les activitats de la Plataforma, que a mesura que passaven els mesos anava sumant noves adhesions. Alnus també hi era, com no podia ser d’altra manera, en ser l’organització ecologista de referència del nostre municipi.

La Plataforma va organitzar molts actes per tal de mantenir informada la població de Sant Just de les intencions inicials de l’Ajuntament. Aquest, amb el pas del temps, veient l’oposició creixent i convençuda de les santjustenques i santjustencs, va haver admetre que no podia urbanitzar la Vall, doncs fer-ho hagués costat el poder no només a l’alcalde i els socialistes, sinó possiblement també als altres dos grups que compartien equip amb ells.

Xerrada a can Ginestar (Oleguer, Daniel i Josep Miquel)

L’Ajuntament, en lloc de donar els passos legals necessaris per tal de deixar clar que la Vall de Sant Just no es podia urbanitzar de cap de les maneres, cosa que era al seu abast, va preferir negociar amb els propietaris i els promotors de la Vall i oferir-los la possibilitat de traslladar les expectatives d’edificació que l’Ajuntament mateix els havia creat, a d'altres indrets del nucli urbà de Sant Just i d’altres de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Daniel, portaveu de la PCDV en el torn de paraules del Ple extraordinari multitudinari

Propietaris i promotors, és clar, van acceptar encantats el negoci que se’ls oferia. Era un negoci rodó: van veure com passaven de la possibilitat de no poder edificar a la Vall a fer un gran negoci.

La Plataforma va denunciar aquest acord amb arguments convincents, però finalment va considerar que per sobre de tot s’havia assolit l’objectiu principal, que era salvar la Vall de Sant Just.
  Per a la gent més activa de la Plataforma –la majoria d’ells membres actius d’Alnus-, haver aconseguit que no s’urbanitzés la Vall de Sant Just és una prova més que a voltes la utopia és possible, que David pot vèncer Goliat quan la seva causa és justa i noble, que a vegades cal el sacrifici personal per tal de poder garantir el benestar i el progrés de tots plegats. A nosaltres, a la gent d’Alnus, no ens calen els discursos oficials, no ens cal manllevar paraules com ecologia, sostenibilitat, creixement sostenible, etc. tal com fan tots els governants, siguin dManifestació de la gent del poble en defensa de la terrael partit o del color que siguin, perquè aquestes paraules són nostres i nosaltres creiem en elles, formen part de la nostra raó de ser.
Però l’èxit no és de la Plataforma -i en menor mesura d’Alnus-, que només va actuar com a catalitzadora i canalitzadora d’un sentiment majoritari d’oposició a un projecte urbanístic aberrant, l’èxit és del poble de Sant Just. No de les autoritats, algunes de les quals van tenir un paper indigne i gens democràtic en aquest procés, sinó de la gent de Sant Just que es va adonar a temps que el seu Ajuntament li volia arrabassar la seva Vall. I la gent d’Alnus ens sentim orgullosos d’haver participat en aquesta lluita i reivindicació.
Ara, també entre tots, hem d’aconseguir que la Vall no esdevingui un “parc”, sinó que sigui el que realment és, la Vall d’una serralada mediterrània. Des d’Alnus continuarem treballant per a fer-ho possible.

1. Manifestació de la gent del poble en defensa de la terra.


2. Alguns activistes d'Alnus i la PCDV simbolitzant els cavallers medievals, 22-2-04





Alnus i el moviment ecologista català (escrit per Oleguer Farràs)

Alnus començà el contacte amb els grups ecologistes del país l'any 1998, a les XIV Trobades naturalistes i ecologistes que es van fer a Altafulla i Torredembarra. El jove Oscar Fernández hi va anar en tren i posteriorment ens va explicar a la resta del grup la seva experiència enriquidora.

Paral·lelament jo, l'Oleguer Farràs, vaig començar a anar a les reunions mensuals de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus (on coincidia amb altres entitats ecologistes, de consumidors i veïnals, així com amb altres plataformes) que acabava de formar-se i vam iniciar els nostres esforços en la divulgació i conscienciació sobre la minimització i el reciclatge dels residus així com la lluita per a que és prohibís la incineració atès el seu gran impacte contaminant...

Abocador de Vacamorta declarat il·legal després de molts anys de lluita icontenciosos

A partir de l'any 2000 vam iniciar el corpúscul de la Plataforma en defensa de Collserola amb entitats d'altres municipis que tenien problemes urbanístics similars al de la Vall de Sant Just, i continuem lluitant per a una protecció global de la serra. Veure http://collserola.org.

Al 1999 vam integrar-nos a la també acabada de crear Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya que a partir del 2005 es va convertir en Federació Ecologistes de Catalunya (EdC). Una mica abans, entitats com Acció Ecologista i Depana abandonaren el sostre comú per desavinences puntuals que es tornaren irreconciliables (a ran d'una certa influència que el govern i les subvencions callen determinades veus o condueixen altres...) No em vull estendre per aquests llims, només destacar que les entitats que ara formem EdC Reunió de treball d'EdC som les que treballem més a peu de territori i n'abarquem més.

La filosofia que ens aplega a EdC és la lluita per la defensa del territori i per la no renúncia a la utopia d'assolir una societat realment sostenible ecològicament. Així doncs, a banda dels No! que són ben legítims (malgrat alguns ja parlen de cultura del No) i que sovint diem a determinats projectes o polítiques, també hem estat capaços de presentar alternatives viables, ...

Acció davant el DMAH en protesta per la nefasta gestió de residus

Aquestes són algunes propostes que hem defensat Ecologistes de Catalunya:

- L'any 1999 vam proposar un Pla de residus metropolità que no contemplava la incineració de residus i apostava per plantes de tractament mitjanes o petites repartides pel territori. Aquest any - 2007 presentem una proposta fonamentada de Pla alternatiu de gestió dels residus de tot Catalunya.

- L'any 2002 vam presentar un Pla de desplegament de l'energia eòlica que no comportava conflictes al territori com algunes de les propostes actuals.

 Manifestació per una nova cultura de l'energia. No a la MAT. 15 -10-2005.

- L'any 2005 davant la imposició que se'ns pretenia fer de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i que considerem injustificada, vam proposar un Pla de l'energia basat en l'eficiència energètica i les energies renovables descentralitzades.

- Altres lluites són a les infraestructures del transport on encara s'impulsa i s'inverteix més en el vehicle privat que en el transport públic. El malbaratament de recursos que ha i està suposant l'AVE en detriment de rodalies està ben demostrat.

- Les infraestructures del transport on encara s'impulsa i inverteix més en el vehicle privat que el transport públic. El malbaratament de recursos que suposa l'elitista AVE, en detriment de la xarxa de rodalies està ben demostrat. - Continuem proposant un canvi de model de mobilitat i oposant-nos amb contenciosos al Pla d'Infraestructures i transport de Catalunya (PITC). - Hi ha moltes més lluites i propostes alternatives viables ...

Malauradament poques vegades el govern de la Generalitat accepta els nostres plantejaments, o només ho fa de forma parcial, com la de la Nova cultura de l'aigua. Encara pitjor, sovint adopta el llenguatge de la sostenibilitat com a façana de projectes absolutament insostenibles com el pla de residus basat en els ecoparcs i la incineració encoberta, un pla de l'energia que és incapaç de reduir el consum energètic, etc.

EdC te implícitament, com a fita, la millora de la qualitat de vida de les persones, així com la conservació de la natura: Creiem imprescindible la implantació de les millors tecnologies disponibles a les indústries contaminants i la desestimació de les tecnologies que no poden reduir la contaminació com les incineradores o les nuclears. La qualitat de l'aire que respirem no és prou bona i a curt, mig o llarg termini ens repercuteix a la salut.

Jornada promoguda per EdC(2004): Residus, salut i política ambiental, finalitzà amb un debat amb representants parlamentaris.

L'atroç desenvolupament urbanístic dels darrers anys, dispers i farcit de segones residencies i construcció especulativa, va en detriment de la suposada qualitat de vida que és el que ven.
En un país petit com el nostre, no podem perdre més espai natural i agrícola que són els que més qualitat de vida i valor afegit aporten als habitatges.
Defensem una nova ordenació territorial que concentri l'urbanisme i no fragmenti ni aïlli els espais naturals, basat en una xarxa de transport públic potent que ajudi a descongestionar les carreteres, alhora que n'eviti la construcció de noves.

Milers de persones participàrem a la Marxa per salvar la Vall d'en Bas, del túnel de Bracons, l'any 2004. Malauradament els interessos del ciment, promoguts pel tripartit han passat al davant... Oleguer Farràs, com molts altres representants d'entitats del territori, explicà el problema local. 

Des d'Alnus ens sumem en la mida que podem a la lluita per defensar uns valors absolutament contraris a l'estatus quo on impera la cobdícia i l'afany d'enriquiment a qualsevol preu. Sabem que el benefici ràpid a curt termini s'acaba pagant car a la llarga i no volem que el medi ambient, que te relació directa amb la salut i benestar de les persones se'n resenteixi. És per això que esperem mica en mica, assolir els nostres objectius juntament amb EdC.




ELS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ SOBRE LA SALUT

Quina quantitat de partícules pot arribar a emetre una indústria contaminant com CEMEX? Segons les dades de l’inventari EPER per a l’any 2004, CEMEX (St. Feliu) va emetre 176 tones anuals de partícules. És a dir, que una sola empresa va emetre la quarta part de les partícules del sector de les cimenteres (869 tones), en una quantitat equivalent a la meitat del que emet tot el sector de refineria de gas i petroli a Catalunya (364 tones).

És comparable la contaminació de partícules i gasos d’origen industrial amb la deguda al trànsit? Les 176 tones de partícules que emet CEMEX al llarg de tot un any equival aproximadament al doble de les partícules emeses pel conjunt de turismes que circulen anualment a l’àmbit 2 de la Zona de Protecció Especial -ZPE- (97 tones), Baix Llobregat i Vallès. CIMENTS MOLINS (St. Vicens – Pallejà) va emetre al 2003 6.930 tones d'òxids denitrogen, l'equivalent a les emissions de tots els turismes que circulen anualmant per la ZPE 1 (Àrea metropolitana de Barcelona).

 
La Cemex de Sant Feliu ha fet arribar a Sant Just gran quantitat de partícules. Recentment s'ha instal·lat uns filtres de mànegues per a reduir el problema.


EFECTES A LA SALUT DE LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES:

Inflamacions pulmonars i disfuncions respiratòries: PM10(micres) afecta sobretot les vies aèries superiors i pulmons, mentre les partícules mes petites poden arribar més endins al pulmó i de vegades fins a la regió alveolar.

Malalties cardiopulmonars: PM2.5 ha estat relacionat amb un augment de taxes de mortalitat i visites a les emergències per motius cardiovasculars i respiratoris.

L'exposició a partícules fines és la causa de 100,000 morts i de 725,000 anys de vida perduts anualment a Europa. Aquest estudi demostra la necessitat de revisar els valors actuals de referència de l’OMS. (Font: "Revisió sistemàtica dels aspectes sanitaris de la contaminació ambiental a Europa" Informe CE 2004)


Amenaces a l’entorn del futur Parc Natural de Collserola

(escrit per Josep Miquel Mallafré)

No ens hem de deixar enganyar per la propaganda oficial dels estaments que ens governen envers de la quasi segura declaració de l’espai de Collserola com a Parc Natural. Actualment Collserola està inclosa dins de la denominada Xarxa Natura 2000, d’àmbit europeu. Res més lluny de la realitat: si bé és cert que properament assolirà aquest estatus superior al qual pot aspirar un espai verd, però no està exempt de perills immediats, d’agressions diverses que a continuació tractaré d’explicar:

Collserola abasta uns quants municipis que dicten la seva política urbanística segons l’antic i criticat Pla General Metropolità de 1.976. Aquests municipis han trobat amb la urbanització de qualsevol espai una nova font d’ingressos i no dubten ni un instant en anar esgarrapant-ne tot el que poden. El Consorci de Collserola, entitat en teoria independent que ha de vetllar per l’integritat del territori, en estar finançada i formada pels propis municipis que n’intenten esgarrapar terreny, es veu poc menys que silenciada i lligada de peus i mans, dedicant-se només a sortir a les fotos oficials de caràcter folklòric.

Un altre problema seriós és la permanent amenaça del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat en mans d’un inefable Conseller constructor de marcat caràcter desenvolupador que no vol desclassificar els importants vials que planifiquen construir a través de Collserola com són: El vial de Cornisa o els túnels Central i d’Horta.

Altres perills són els intents d’obrir abocadors de deixalles diverses, com el de la Pedrera Berta.

D’altra banda, la boja carrera de l’Ajuntament de Barcelona per magnificar la seva política d’aparador ha propulsat un projecte d’ampliació i remodelació del Parc d’Atraccions del Tibidabo que inclou la tala indiscriminada d’un bon nombre d’alzines centenàries per a encabir-hi una Muntanya Russa per a més glòria del consistori Barceloní, que veurà amb gran alegria com el nombre de visitants del Parc passa dels actuals mig milió de persones a un milió. Poc importa el trasbals que puguin dur les persones o bé les obres que s’hauran de fer sobre l’entorn medi ambiental, doncs el Tibidabo i Collserola són contemplats tant sols com a part d’una operació de màrqueting.

Alzinar centenari on va la futura muntanya russa

Dir també que, amb l’actual política, Collserola pot morir d’èxit, ja que cada dia són més les persones que
atretes per aquesta política l’envaeixen sense ser conscients de que anant corrent per tot arreu en bicicleta o a cavall, cercant espàrrecs o bolets, algun que altre quad o moto incontrolades acabaran per destruir l’únic punt feréstec que queda a tocar dels municipis de la primera corona de Barcelona.

Per a concloure, si aquest any 2.007 Collserola serà Parc Natural, que no sigui de tercera divisió i pugui pujar a divisió d’honor amb la seva total integritat territorial amb la desclassificació dels vials abans esmentats així com dels terrenys anomenats (21) al PGM del 76 i que finalment es declari una moratòria urgent de tota construcció dins de Collserola, ja que només així es podrà salvar el que en queda.

Tallarol de cap negre a l'entorn de can Candeler