1
|
Manifestació 21/6/07 per un aire net, contra els fums de la
cimentera
Gent de Sant Just Desvern es va afegir a donar suport a la
manifestació convocada per la Plataforma
Aire net atès
el greu problema de
contaminació que ha suposat els darrers anys les emissions de la
cimentera Sanson (ara CEMEX) i que d'ara endavant poden incrementar la
seva toxicitat si continuen amb la intenció de convertir-la en
incineradora encoverta. Al voltant de 700 persones es manifestaren pels
carrers de Sant Feliu de Llobregat.
Dijous 21 de juny de 2007
va tenir lloc una manifestació convocada per la Plataforma Aire
Net
Contra la Incineració. L'objectiu de la convocatòria era
aturar el
projecte d'incineració de residus que té previst la
cimentera 'Sanson'.
Aquest projecte, que actualment està en tràmits
administratius, té
previst utilitzar el residus barrejats amb el COC de petroli, com a
part del combustible. La sol·licitud que CEMEX ha fet a la
Generalitat
de Catalunya preveu cremar fangs de depuradora, marró de
cafè, farines
càrniques i residus orgànics municipals.
Segons els convocants
aquest projecte és un atemptat a la salut de la ciutadania
santfeliuenca, ja que la incineració de residus comporta la
dispersió a
l'aire de metalls pesants, dioxines i furans. Qualsevol procés
de
combustió de residus deixa anar aquestes substàncies,
altament nocives,
inclús la que es realitza a les instal·lacions amb
aquesta finalitat.
Segons els membres de la Plataforma: "Aquest fet encara és
més
alarmant, ja que si a una instal·lació feta per incinerar
ja
s'alliberen aquestes substàncies, què passarà a
una fàbrica amb una
finalitat comercial totalment diferent".
Alguns sectors apunten
a que aquest procés de reconversió industrial de les
cimenteres es deu
a tres factors; la incapacitat de complir amb el Protocol de Kioto de
la indústria cimentera, el greu problema amb els residus que
té
l'administració i la necessitat de cercar noves fonts
d'ingressos
davant una previsible caiguda del mercat immobiliari.
Més informació: www.airenet.es
Contacte:
--
Eduard Giménez Fisa
Telèfon 647 465 221
http://www.pangea.org/alnus/Manicemex070621.html
|
2
|
El canvi climàtic tractat a Sant
Just
El dissabte dia 21 de juliol de 2007 es va passar el
documental de Al
Gore "UNA VERDAD INCÓMODA" al casal de joves. L'activitat estava
organitzada per Cineclub Utopia i Alnus -EdC participava
en la organització del debat.
Anàlisi del debat:
-
Vam constatar la dimensió mundial del problema, calen
sol·lucions
globals, per aplicar a cada indret, Europa, Espanya, Catalunya, etc.
- Cal una implicació col·lectiva, per forçar
canvis i per aplicar
a llur vida els petits canvis, reducció de les despeses
energètiques,
utilització del transport públic, etc.
- Es va comparar la situació
catalana amb la que mostra el documental, els polítics en actiu
tenen
mires curtes i el·ludeixen la seva responsabilitat a l'hora
d'aplicar
mesures que creuen que són impopulars i els treuran vots, o els
faran
enfrontar-se a interessos concrets d'empreses.
CONCLUSIÓ: ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ CRÍTICA PER
LA HUMANITAT , CALEN RESPOSTES COMUNES JA!
Solament hi ha tres posicions:
a) Amagar el cap sota l'ala, no voler veure la realitat
b) Ésser irresponsable.
c) Posar-se les piles i actuar per minimitzar el canvi climàtic
i adaptar la vida a una nova situació
global que ja està aquí.
Jordi Agulló i Guerra
Portaveu de Canvi climàtic
d'ALNUS-Ecologistes de Catalunya
Ha participat en el fòrum Sobre Medi Ambient i
Món
Local de compromís amb el canvi climàtic, organitzat per
la Diputació de Barcelona.
Participa en les reunions del Departament de Medi Ambient i Habitatge
sobre canvi climàtic en representació de la
Federació Ecologistes de Catalunya.
Un punt de vista particular
Podeu consultar l'opinió estesa de Jordi
Agulló
sobre les polítiques a abordar necessàries per fer front
al Canvi Climàtic aquí.
Alguns enllaços d'interès:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp
http://canviclimatic.net/
http://www.salvaelclima.com/
|
3
|
Aquest any 2007 Alnus - Ecologistes de
Catalunya celebrem el 10è aniversari
  Podeu
consultar un resum de les activitats que hem
realitzat en aquests 10 anys i algunes valoracions que vam publicar a
l'Alnusfera nº 9.
També hi ha un recull de fotografies del sopar de
celebràció i dels socis i sòcies que donen suport
a la nostre entitat Alnus - Ecologogistes de Catalunya
|
4
|
El ritme actual de pesca i cria de
llagostins és una de les aberracions més evidents del
nostre món. Com a consumidors veiem que per fi el progrés
ha posat a l'abast de tothom un bé que era extremadament car. La
realitat que no veiem és que s'està destrossant de manera
irreversible un bé extremadament valuós, els manglars,
total per fer un negoci que dura pocs
anys.
Avui,
consumir menys llagostins i
comprar-los de pesca local és imperatiu.
Avui es consumeixen molts més llagostins que fa
deu anys, tots ho podem constatar. Com és, això? Home,
sobretot perquè van barats i hem perdut el costum de reservar-
los per a les ocasions especials. I per què ha baixat el preu?
Doncs perquè n'hi ha més oferta. Però no és
que els llagostins dels nostres mars s'hagin posat a reproduir-se
més que mai; és que n'importem cada vegada més
d'arreu del món.
Els anys 70 es va començar a criar llagostins en
piscifactories, que permeten obtenir-ne molta quantitat per un cost
molt inferior al de la pesca. Avui un terç de la
producció mundial de llagostins és d'aqüicultura i
dos terços de pesca. El ritme actual de pesca i cria de
llagostins és un despropòsit descomunal, per raons
múltiples i variades.
Article complet a Opcions.org
http://www.opcions.org/articles/llagostins.html
|
5
|
La cultura del no i l'apagada de Barcelona
Segons la Federació Ecologistes de Catalunya el model
centralitzat de
producció elèctrica és el responsable de l'apagada
de Barcelona
L'aposta per la generació elèctrica distribuïda
hauria evitat una
apagada d'aquesta magnitud
El Pla de l'energia ignora la producció elèctrica
distribuïda quan és
una realitat en molts països
Les diferents informacions i tertúlies que s'han
produït al voltant de
la gran apagada de Barcelona han posat de relleu el desconeixement
tècnic de la societat quant a qüestions
energètiques. S'ha parlat de
mala sort, atzar, poca inversió i fins i tot algun
polític sense
coneixements tècnics ni vergonya ha dit que la culpa era de la
“cultura
del no” que s'ha instal·lat a la nostra societat, posant com a
exemple
la oposició a la construcció de la línia d'alta
tensió. Però a ningú se
li ha passat pel cap que es tractés d'una qüestió
inherent a l'actual
sistema centralitzat de producció elèctrica.
Llegir
la notícia completa...
Aquí teniu alguns enllaços del nostre comunicat a la
premsa digital:
Europa Press: Ecologistes de Catalunya
demanen energies renovables i empreses descentralitzades [Versió
en Cache]
BARCELONA , 24 de juliol
EUROPA PRESS Ecologistes de Catalunya ha
afirmat avui que la gran apagada de Barcelona ha posat de relleu el
desconeixement tècnic de la societat en qüestions
energèt...
La Malla: Un model elèctric
descentralitzat hauria evitat l apagada de Barcelona [Versió
en Cache]
Una apagada elèctrica com la
de Barcelona no és només fruit de l atzar , de la mala
sort o de la despreocupació de les companyies per modernitzar
les infraestructures En opinió d Ecologistes de C...
|
6
|
Nova
ordenació de la Vall de Sant Just
L'Ajuntament
de Sant Just i el Consorci del Parc de Collserola van presentar una
proposta de reordenació de la Vall de Sant Just al Consell de
Medi Ambient on hi participa entre altres Alnus - EdC. La proposta
planteja per una banda la restauració paisatgística de
les zones degradades de la vall (en general positiu), i per l'altra
preten reconstruir la pista que du a la carretera de Vallvidrera
pavimentant-la i separant-la amb 4 carrils, 2 per a cotxes, un per a
ciclistes i l'altre per a vianants. També preveu el soterrament
de clavegueram i alt res serveis (electricitat,
telèfon...) per a
les masies i 4 noves zones d'estacionament per a cotxes dins i fora del
Parc de Collserola. Alnus -Edc, l'AAVV de Sant Just i el
catedràtic d'ecologia i santjustenc Narcís Prat hem
demanat una revissió de la proposta per tal de fer-la menys
impactant per l'entorn natural.
Actualment estan en procès d'estudi i redacció d'algunes
propostes alternatives.
En aquest enllaç hi ha l'acta del CMAS on es
parlà de la reordenació
http://www.pangea.org/alnus/cmas8vall.html
Article publicat a la revista La Vall de
Verç nº
Març-Abril 2007
El Projecte
d’Ordenació de la Vall de Sant Just. Ordenem per restaurar o
per circular-hi?
NARCÍS
PRAT
Catedràtic
d’Ecologia, Universitat de Barcelona
Fa
uns dies en el
marc del Consell Municipal de Sostenibilitat (CMAS) es va presentar
el esperat projecte de restauració de la Vall de Sant Just,
que era un compromís que l’Ajuntament havia assumit
desprès
del procés que va portar a un canvi en la qualificació
urbanística d’una gran part de la Vall de San Just. Amb les
seves llums i ombres aquell procés va significar un canvi de
rumb important pel futur de la Vall que de urbanitzable va passar a
tenir una qualificació urbanística que permet pensar
que és possible la seva protecció futura. De totes
maneres la protecció efectiva de la Vall depèn de com
es desenvolupin les actuacions de restauració que es farà
amb l’aportació econòmica que es deriva del propi
Conveni. I ara estem parlant d’una primera part que implica una
despesa de 4 milions d’Euros.
La
primera sorpresa
va ser que en el CMAS en lloc d’un projecte de Restauració
es va presentar un projecte d’Ordenació de la Vall,
cosa que contradiu el document que el propi Ajuntament fa redactar
com a base d’aquest projecte i que es titulava “Criteris per a
la redacció del projecte bàsic de Restauració de
la Vall”. Ordenar no és el mateix que Restaurar
i això es nota en el projecte presentat per l’Ajuntament.
Així, si el primer criteri en el Document de Bases era la
restauració riera, en el projecte presentat la part que
s’emporta més diners es la vialitat.
...Llegir
article complet a
http://www.pangea.org/alnus/Narcisartreordenavall07.html
|
7
|
Un informe defensa que el medi
ambient també computi per mesurar
l'economia
EL PUNT 25.07.07
Diuen que el model actual del PIB
és obsolet i que no mesura la sostenibilitat i la qualitat de
vida del
creixement
ORIOL
MAS. Girona
Un informe de sostenibilitat redactat per
la UPC sobre les
comarques gironines aposta per canviar el model de càlcul del
pes de l'economia
catalana, que es regeix pel PIB (producte interior brut). Els experts
que han
elaborat l'informe –i que formen part del Centre per a la
Sostenibilitat
Territorial– recomanen que s'hi introdueixin elements que fins ara no
es
tenen en compte en el moment de valorar el volum de riquesa, com ara
factors de
deteriorament ambiental. Creuen que el model actual és obsolet,
ja que no
mesura ni la sostenibilitat ni la qualitat de vida del creixement. Per
exemple,
només a la costa gironina es calcula que els beneficis que la
societat obté de
l'entorn natural equivalen a 840.000 euros, en el que s'anomenen
serveis ambientals
de la natura.
Països com ara Noruega, França, el
Canadà, Holanda i el Japó estan
introduint progressivament sistemes de comptabilitat ambiental per
sumar als
factors que ja inclou el PIB altres elements com ara la qualitat del
medi
ambient i el consum de recursos naturals. Fins i tot el Banc Mundial ha
preparat
un indicador macroeconòmic en què al PIB hi afegeix el
capital natural i
l'humà, com per exemple l'educació i
l'alimentació, i segueix en certa manera
els consells d'organismes com ara la Comissió Mundial pel
Desenvolupament i el
Medi Ambient.
Per l'informe, aquest és el camí que cal
seguir a Catalunya, ja que
actualment el PIB només recull les transaccions mercantils, i
té grans
limitacions com a indicador del nivell de vida i el benestar.
També s'assegura
que l'actual PIB no és un indicador real, perquè no
té en compte el treball no
remunerat (voluntariat, feines de la llar i intercanvis no monetaris)
ni els
efectes de les activitats productives, que sovint afecten el benestar,
com ara
la contaminació acústica i atmosfèrica i la
destrucció del medi ambient. En
canvi, les activitats adreçades a reparar danys (ambientals i
humans) sí que
computen en el PIB.
El 2006, el PIB va créixer a les comarques
gironines un 4,6%, i es va
mantenir per sobre de la mitjana catalana. Tot i això, els
sectors econòmics
adverteixen que es continua perdent competitivitat. El Gironès,
la Selva i
l'Alt i el Baix Empordà continuen concentrant bona part del PIB,
amb una
especial importància del sector serveis al davant de la
indústria, la
construcció i el sector primari.
ELS SERVEIS AMBIENTALS
Els
serveis ambientals són un altre dels factors que han de
condicionar la comptabilitat de l'evolució econòmica. Es
tracta dels beneficis
que la natura dóna a la societat, o sigui, tot allò que
la societat s'estalvia
de fer perquè ja ho fa directament la natura. Per garantir
determinats béns i
serveis, és important garantir la sostenibilitat del medi.
Segons un estudi de
la UPC, elaborat per Jorge Brenner, els serveis ambientals que ofereix
el
litoral gironí equivalen a gairebé 840.000 euros,
gràcies als boscos, les
platges i els camps de conreu. Per Brenner, els serveis dels sistemes
costaners
estan arribant a límits importants, amb una degradació de
la seva capacitat de
generar serveis. Paradoxalment, tot i ser cada vegada més
escassos, la demanda
s'incrementa paral·lelament a la qualitat de vida i l'augment de
població.
Brenner ha calculat que si s'haguessin de reemplaçar aquests
serveis, el PIB
pujaria un 13,5% anual, i es deterioraria la riquesa econòmica.
El litoral nord del Principat reuneix un 38% dels
allotjaments turístics del
total de Catalunya, segons l'estudi, amb un total de 1.500 ofertes
turístiques
a les comarques gironines entre art, cultura, natura, oci i activitats
esportives. Aquesta diversitat, amb un pes especial del patrimoni
cultural,
facilita l'adaptació del sector als canvis turístics que
s'estan produint, i
que s'està desvinculant des de fa uns quants anys de les
propostes centrades
només en el clima i el sol i platja. Aquesta redefinició
del turisme es
presenta en l'informe com una bona notícia per a la
sostenibilitat d'aquelles
comarques, ja que és un dels seus motors econòmics.
L'informe també adverteix dels problemes derivats
de l'urbanisme. Atribueix
als retards en la redacció dels planejaments urbanístics
supramunicipals el fet
que els ajuntaments hagin gaudit d'una excessiva llibertat i falta de
control
sobre l'ús del sòl a la costa.
|
8
|
La fiscalia de medi ambient critica que el govern ni
denuncia ni col·labora
Les
acusacions més fortes les reben les àrees de residus,
aigua i qualitat ambiental del departament.
La
fiscalia de medi ambient ha intensificat les reiterades
crítiques cap a les administracions, especialment al Departament
de Medi Ambient de la Generalitat, a qui acusa d'una «escassa i
gairebé anecdòtica actitud a l'hora de denunciar delictes
mediambientals» i de «falta de col·laboració
efectiva».
FONT: EL PUNT EMMA
ANSOLA. Barcelona.
Publicat el dissabte, 26 de maig de 2007 - 12:25
Llegir
més...
|
9
|
Perquè ens fan un
trasvasament que travessarà i ferirà la Vall de Sant Just
i Collserola?
Després
de l'estiu la vall es transformarà en zona d'obres.
Previsiblement començaran les obres d'urbanització del
Mas Lluí 2, i al seu costat s'iniciarà
les obres del
trasvasament Llobregat-Besòs per Collserola amb un gran
impacte sobre la Vall, per l'obertura d'una conducció de 5m
diametre i el pas continuat de camions per extreure la terra. Els
sectors més afectats seran la riera prop de can Mèlic i
també el sector que uneix els torrents de les fatjones, font del
Rector i font del Ferro, prop de can Fatjó i can Baró...(clica
el menú contextual "botó dret" per visualitzar les
imatges-fotos de sota i veure-les més grans).
La veritat que costa de
justificar una obra d'aquestes dimensions sense Declaració d'impacte ambiental, però com que
els governs que tenim no apliquen prou macro-polítiques
d'eficiencia i estalvi d'aigua, ens hem de conformar amb aquest
pedaç que garantirà l'abastament d'aigua a la
metròpoli barcelonina entre conques hidrogràfiques i que
és una obra "d'interès general".
Alnus
-EdC anem fent seguiment del projecte través del consell de medi
ambient de Sant Just i del consorci del parc de Collserola, tot i que
hem demanat que es fes una comissió específica.
A continuació
copiem un text extret de l'estudi
de 180 planes que ens ha passat l'ATLL mitjançant l'Ajuntament
titulat ANEJO Nº 21 - MEDIDAS DE INTEGRACIÓN AMBIENTAL
PROYECTO "COMPLEMENTACIÓN DE LA
CONEXIÓN ENTRE LAS ETAP DE ABRERA Y CARDEDEU: TRAMO
"FONTSANTA-TRINITAT".
El presente estudio se
realiza con motivo de la redacción, actualmente en curso, del PROYECTO
"COMPLEMENTACIÓN DE LA CONEXIÓN ENTRE LAS ETAP DE ABRERA
Y CARDEDEU: TRAMO FONTSANTA-TRINITAT". Este Proyecto está dentro
de las actuaciones prioritarias y urgentes
dispuestas por el Real Decreto Ley 2/2004, de 18 de junio, que modifica el Plan Hidrológico Nacional
y establece un conjunto de iniciativas encaminadas a la incrementar
los recursos hídricos y optimizar la gestión del agua en
las cuencas mediterráneas del Estado. Por otro lado,
procede también comentar que, más allá del marco
expuesto, el Proyecto adquiere dimensión comunitaria, al haber
realizado Aguas de las Cuencas Mediterráneas (ACUAMED), empresa
pública estatal, una solicitud de ayuda económica a la
Comisión Europea a través del instrumento financiero que
constituyen los denominados "Fondos de
Cohesión".
La Comisión Europea ha aprobado el 22 de diciembre
de 2005 la concesión de dichos fondos.
Administrativamente, el promotor del Proyecto es
Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública del
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Como resultado del correspondiente
concurso, la redacción del Proyecto
Constructivo fue adjudicada a la UTE PROSIBE III.
Ésta ha contratado los servicios de la empresa ATICS, S.L., al
efecto de prever cualquier posible impacto sobre el
patrimonio cultural. Se pretende así garantizar
la conservación de
aquél, cumpliendo con la
legislación sectorial correspondiente y,
en concreto, con la Ley 9/1993 y el Decreto 78/2002. En este sentido,
no obstante, es muy importante dejar constancia explícita de que
el Proyecto no esta sujeto al procedimiento reglado de
Evaluación de Impacto Ambiental.
En cuanto a la naturaleza del Proyecto, éste se
enmarca claramente dentro de lo que podrían
ser
las grandes directrices de una actuación de utilidad
pública de "interés general". Así,
es un hecho constatado que las Cuencas Internas de Cataluña se encuentran
en la actualidad en una situación de riesgo para los
abastecimientos de agua potable; bien por la imposibilidad de mantener
el suministro, bien porque la falta de recurso obliga a recurrir a
fuentes de agua de calidad inadecuada, a menudo degradadas por la
propia sobreexplotación. La ciudad de Barcelona y el resto de
poblaciones que forman su área metropolitana son abastecidas
principalmente por dos redes actualmente segregadas: el sistema
Llobregat y el sistema Ter. Cada uno de estos sistemas dispone en la
periferia del núcleo urbano de Barcelona de una zona de
distribución, formada por uno o varios depósitos: la
Fontsanta, en Sant Joan Despí; y la Trinitat, situada al
nordeste de la ciudad. Estas instalaciones son gestionadas por ATLL.
Con el fin de incrementar la garantía de la red de
ATLL, permitiendo que cualquier punto de la misma pueda abastecerse
indistintamente con agua del Ter o del Llobregat, se han planteado una
serie de actuaciones que conecten ambos sistemas, consiguiendo
paralelamente aumentar la capacidad de distribución de toda la
red. El objeto del Proyecto Constructivo es precisamente una
conducción reversible que conecte el Depósito de la
Fontsanta con la Estación Distribuidora de la Trinitat,
infraestructura que permitirá cerrar la citada
interconexión.
Así, el presente trabajo se ha
estructurado en las
siguientes partes:
- Documentación exhaustiva, a partir de la
información existente en el Inventari del Patrimoni
Arqueològic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca
de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya), de los yacimientos
arqueológicos que se localizan en el entorno de la nueva
conducción de agua, en los municipios afectados (Sant Joan
Despí, Sant Just Desvern y Barcelona).
Además, se ha complementado esta información
con bibliografía especializada sobre el tema.
- Documentación exhaustiva, a partir de la
información existente en el Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca
de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya), de los elementos
arquitectónicos que se localizan en el entorno de la nueva
conducción, en los términos municipales afectados (Sant
Joan Despí, Sant Just Desvern y Barcelona).
Además, se ha complementado esta información
con bibliografía especializada sobre el tema.
...
MEMORIA DE LA PROSPECCIÓN SUPERFICIAL Y ESTUDIO DEL PATRIMONIO
CULTURAL (ARQUEOLÓGICO, PALEONTOLÓGICO Y
ARQUITECTÓNICÒ).
PROYECTO "COMPLEMENTACIÓN DE LA CONEXIÓN ENTRE LAS ETAP
DE ABRERA Y CARDEDEU: TRAMO "FONTSANTA-TRINITAT".
ADDENDA
FRANCESC BUSQUETS I COSTA
Arqueólogo profesional, miembro de la "Associació
d'Arqueòlegs de Catalunya" MATARÓ, OCTUBRE 2.006
|
10
|
VIDEO:
Un modelo global de alimentación
transgénica
http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php3?id_rubrique=240
|
|
|
|
Per
aportar notícies, opinions envieu-les al correu alnus@pangea.org
Si voleu rebre aquest
butlletí i els següents via correu electrònic
indiqueu-ho a alnus@pangea.org
Si no voleu rebre
més el butlletí via correu electrònic indiqueu-ho
també
a alnus@pangea.org
|
|
Info web nº3
36925