LA VALL DE SANT JUST SOTA AMENAÇA URBANÍSTICA (III)

 COLLSEROLA SOTA LA PRESSIÓ DE L’URBANISME METROPOLITÀ

Collserola, un espai natural envoltat de més de 4 milions d'habitants i per tant, el que rep més pressió de tota Catalunya. Es continua urbanitzant tant a l'interior com a l'entorn del Parc, diàriament és travessat per milers de vehicles, i és visitat i disfrutat per milions de persones al cap de l'any.
En el massís i els espais agroforestals que l'envolten conviuen una fauna i vegetació riques i variades, que han patit de maneres diverses la pressió de l'home durant més de quatre mil anys. En el decurs d'aquest temps, collserola i la conurbació que l'envolta han canviat profundament, però malgrat tot, ha mantingut fins avui un important llegat natural, històric i cultural que cal preservar.
L'amenaça de l'obsolet Pla General Metropolità (PGM-1976), el qual tan sols reconeixia uns valors com a espai forestal vinculats a un destí de Parc i obviava els valors dels ecosistemes biològics, va preveure la construcció de grans vies de comunicació que travessarien la serra com els túnels d'Horta i Central i la Via Cornisa. L'altra amenaça greu és la pèrdua d'espai dels límits del parc en sòls calificats de Desenvolupament urbà opcional, que la nova Llei del sòl els pot convertir en urbanitzables. Aquest és el cas de Sant Just Desvern, on certs propietaris d'alguns sectors de la Vall estan en litigi amb l'ajuntament, pressionant per a poder edificar i tancar el negoci especulatiu, a costa de la destrucció d'espais de Pre-Parc.
En el marc de les estratègies ambientals impulsades des dels organismes internacionals, postulen que per a garantir la sostenibilitat cal que els països canviïn les pautes urbanístiques, dels sistemes de transport i els usos del sòl.

PULMÓ VERD I ESPAI LÚDIC DE LA REGIÓ DE BARCELONA

En el marc de l'espai natural de Collserola, hem de ser conscients que per promoure un desenvolupament sostenible de la regió de Barcelona, passa per revisar i acceptar la necessitat de canviar les actuals polítiques ambientals. Entenem que per anar cap a la sostenibilitat de la regió metropolitana de Barcelona s'han de promoure certes actuacions a Collserola encaminades a evitar l'aïllament de la serra de la resta dels espais naturals de la Serralada litoral, de la plana del Vallès i de la ribera del Llobregat, evitar la fragmentació i urbanització dels espais agroforestals de la serra, redissenyar la xarxa d'infrastructures metropolitanes, fomentar l'ús respectuós del espai natural tot promovent l'educació ambiental, minimitzar l'impacte de les emissions contaminats i de CO2 produïdes pels sistemes urbans que envolten Collserola ja que la serra de Collserola tan sols és un pulmó verd virtual, per les seves peties dimensions, capaç d'absorbir una  part minúscula de les emmissions metropolitanes de CO2.

Torrent fe la font del Ferro / Vall de Sant Just  


 

CAL UN NOU MARC DE PROTECCIÓ PER AL PARC

El Parc de collserola té el grau de protecció més baix dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), per tant, si no es vol que s'acabi convertint exclusivament en un parc de lleure, i desapareixi com a espai natural tal com va passar amb Montjuïc o amb el Central Park de New York, s'haurà de crear un nou marc de protecció superior, idea que portem treballant diferents grups des del 1999 després de conèixer un estudi al respecte, encarregat pel Patronat de Collserola i la Diputació de BCN en que es palesava la necessitat de preservació de l'entorn del Parc de Collserola i que ha estat silenciat degut als interessos i la complexitat de trobar una solució.

ç
è