Vall_SJD

Des d’una perspectiva biològica, la combinació d’ambients naturals com són les zones de contacte entre el medi agrícola, prats i brolles amb el medi forestal o boscós és summament interessant.
La diversitat genètica d’espècies i d’ecosistemes de Collserola és el resultat d’una evolució basada una diversitat de condicions com són el clima, el sòl, la topografia, l'activitat humana com l'agricultura, pastures, foc, extraccions, etc. Tot aquests conjunt ha conformat una varietat de Geneta o gat mesquer

paisatges que ha comportat alhora una diversitat faunística particular.
Al paisatge actual hi podem identificar diferents sistemes vegetals: boscos de ribera, d'alzinars i roures, de pinedes, màquies i garrigues, brolles i prats, erms i conreus.
Els boscos estan en expansió, ocupen prop de 2/3 parts dels espais naturals de la serra, hi XOT

destaquen arbres com l'alzina i roure cerrioide, el pi pinyer i pi blanc, i plantes com l'arç blanc, lianes, falgueres etc., ocupant zones força ombrívoles i espesses. En aquests espais amagats és on viuen preferentment mamífers com el senglar, la geneta, la mostela, el toixó i la guilla, així com altres més petits com l'esquirol, la musaranya o el ratolí de bosc. També hi viuen ocells rapinyaires com el gamarús, el xot, l'astor i l'aligot (darrerament massacrat a perdigonades segons el Consorci del Parc de Collserola), el Picot verd, la merla i el gaig. Mostela

A Sant Just, tenim un gran sector de boscos de reforestació que d'aquí a 10 o 15 anys, si no ho crema ningú, tindrà massa suficient per començar a albergar animals que fins ara no si acosten o hi són escassos, com els esquirols. Animals com el teixó eren freqüents a la nostra vall, fins i tot a la zona de can Candeler, ara en queden poquets. Les genetes gairebé han desaparegut del terme de Sant Just - des de fa uns 2 anys que no se n'han vist - degut a la freqüentació humana i expansió urbanística. Darrerament s'han avistat algunes guineus, se les veu o se les sent a prop de l'Institut i pels conreus. Els mamífers més abundants però són el senglar i els ratolins al bosc sobre can Carbonell o cap a can Cuiàs. El bosc sobre can Carbonell és un dels espais amenaçats per la urbanització...
Toixò - Meles meles

·
Estudis subvencionats des del Consorci del Parc de Collserola en col·laboració amb la Universitat de Barcelona van permetre la captura i seguiment de dos teixons al sector de can Roldan mitjançant radio telemetria, l'àrea de campeig (12 Ha) es centrava als camps de Can Roldán. També hi ha teixoneres al sector de Can Carbonell i sovint arriben fins al viver de l'Isard.
Per a que aquests animals puguin seguir movent-se (ho fan per la nit) es fonamental la presència dels camps de cultiu.

Els boscos de ribera estan formats principalment per àlbers, pollancres, verns, avellaners i gatells entre altres. A collserola s'hi conserven encara moltes fonts d'aigua i algunes rieres amb cabdal abundant, aquests espais humits acullen a una fauna molt específica com són els amfibis: salamandra, granota verda, reineta. I una gran varietat d'ocells: Pit roig, mallerenga blava i cuallarga, cuereta blanca i torrentera, lluer, tord, mosquiter, etc. També rèptils com els inofensius vidriols i la serp d'aigua. Esquirol

Aquí no tenim arbres de ribera sinó són replantats, com al torrent de la font de la Beca, des de fa anys que la riera està seca i les fonts cada cop ragen menys, tot i això són visitades per molts animalons, sobretot ocells. Aquests llocs son ben coneguts per furtius desaprensius que atrapen ocells amb vesc o xarxes japoneses.
A les basses d'algunes masies, per exemple a can Biosca, hi trobem reinetes, fins i tot de color blau, Reineta - hyla arborea

a can Fatjó granota verda, i als horts socials de can Cardona el tòtil (sapo partero). De fet, les zones agrícoles ocupen un 9% de la serra, bàsicament amb cereals i fruiters, i són un espai ideal de transició entre les zones humanitzades i les més feréstegues, al igual que els prats i les brolles amb estepes, romaní, gatosa etc., que també acullen un gran nombre d'ocells com la puput, cadernera, el capsigrany o el colorit abellerol, també sargantanes i llangardaixos, i conills i eriçons, Eriçò - Eurinaceus europaeus

aquests darrers foragitats de l'entorn de can Candeler al fer la urbanització. La pressió humana a collserola provoca la extinció dels animals més feréstecs que encara i sobreviuen.
Entre les brolles i el bosc hi trobem la garriga i la màquia , ben exemplificades cap a la carena entre la Penya del Moro i el coll de les Torres, amb arboç, llentiscles, ginestes, i on hi trobem el rossinyol, el cargolet, tallarols etc.

Els espais naturals presenten altres valors de caràcter cívic i constitueixen per a un gran nombre de ciutadans, l’entorn natural més proper on poden desenvolupar pràctiques de lleure i activitat cívica.

El desenvolupament urbà experimentat a casa nostra en els darrers decennis ha comportat uns models de ciutats amb unes clares deficiències d'espais verds naturals. Aquest fet ha propiciat en gran mesura els moviments massius de ciutadans que durant el cap de setmana cerquen espais alternatius al medi urbà quotidià per gaudir del seu temps d'oci.

Existeix un elevat nivell de freqüentació de les àrees de lleure situades a l'entorn del Parc ( també de llocs no preparats com a tal ) i al seu interior, Area de lleure sense adequar

que sovint es veuen amb la capacitat desbordada, constituint un clar indicador de la necessitat d’impulsar el potencial recreatiu dels espais naturals de l'entorn del Parc. Des d'una perspectiva econòmica, cal valorar que la relació entre l'ús social que es pot donar en aquestes àrees i els costos que es poden derivar d'aquest ús resulta summament avantatjosa pel conjunt de la societat. En aquest sentit, cal assenyalar la necessitat de mantenir l'activitat agrària en tant que és una forma de gestió del territori sufragada pel sector privat i que garanteix el baix cost del manteniment d'aquestes àrees. Però l'entorn agrari, a més, acull un gran nombre d'espècies animals i pot jugar una important funció cultural i social.

Cal potenciar les zones perifèriques i d'esplai al voltant dels nostres pobles i ciutats, dotant-los d'infrastructures bàsiques que dignifiquin l'estada de les persones que s'hi apleguen; aprofitant les fonts naturals i el ric patrimoni històric que guarda el territori en forma d'esglésies, masies, molins o jaciments arqueològics. Cal insistir en el potencial pedagògic i cultural: els ciutadans i ciutadanes tenen al seu abast un escenari òptim per entrar en contacte amb la natura i descobrir els valors de convivència i respecte amb el medi ambient en el seu entorn més immediat.

Situats en un context d’aglomeració urbana, i sotmesos a una forta pressió humana, els espais naturals del pre-Parc de Collserola ocupen un espai superior a les 1000 Hectàrees, constitueixen una peça important en l’articulació del territori metropolità. La preservació d’aquests espais i, sobretot, la seva dignificació, constitueix una garantia per evitar la seva degradació, un fre a la proliferació de superfícies suburbanitzades de fort impacte visual i, en definitiva, suposa aturar la consolidació d’un continu urbà amorf i despersonalitzat. El manteniment naturalitzat de les zones de pre-Parc s’ha de contemplar com una necessitat inqüestionable - ja que constitueix un factor essencial de qualitat de vida per a la població -, però també com una aposta estratègica, atès que les variables mediambientals tenen cada vegada més importància en la competitivitat territorial. Els espais naturals periurbans garanteixen les discontinuïtats urbanes i esdevenen signes d'identitat per als seus habitants. L'existència d'aquests espais naturals pot cobrir la demanda social d'algunes àrees de lleure, a l'hora que actuen de zona de transició entre la zona humanitzada i la més feréstega. La seva possible desaparició no significa la desaparició de la demanda, sinó simplement l'externalització de les necessitats d'oci fora del conjunt de la regió metropolitana.