Diumenge
18 /11/ 2007
Lloc : Parc
11 de Setembre
hora: 10:30-previst fi 13:30
Inscripció
prèvia: alnus@pangea.org/ 934731641
Inscripció opcional el dia de la sortida: No socis:1€
# Recollirem també aglans per a properes
reforestacions a la Vall
DENÚNCIA ALS
CAÇADORS DE SANT JUST A CATALUNYA RÀDIO.
(Arxiu
audio en format.ogg obrir amb programes audio linux o en windows
ambWinamp 07) Exemples
com el de la Sílvia n'hem sentit uns quants a l'Alnus, i fins i
tot els
hem patit en pròpia pell.
Aquí teniu la carta enviada a Catalunya Ràdio per la
Sílvia:
Fa
poc vaig veure que al programa del
matí de TV3 es parlava de diversos incidents amb
caçadors.
En un d’ells una dona que passejava amb el seu gos el va veure
caure mort per un tret d’un caçador que el va confondre amb
una peça.
Vaig
recordar aleshores les dues
experiències que havia tingut jo amb caçadors molt a
prop de Barcelona. Concretament a la zona del Parc de Collserola que
correspon a Sant Just Desvern. El primer cop va ser farà uns 2
anys quan vaig veure un caçador amb la escopeta carregada tot
just a tocar del camí on era jo. La sorpresa va ser gran i li
vaig preguntar, estorada, que feia tan a prop del camí i a
pocs metres de les cases. Em va contestar, amb males formes, que era
dijous. I, quan ja me’n anava em va obsequiar amb un tret que em va
fer una impressió difícil de descriure. En arribar a
casa vaig trucar a la policia de Sant Just perquè no em cabia
al cap que això pogués ser possible. Efectivament, em
van confirmar que no podia estar tan a prop del camí ni de les
cases. Vaig decidir no tornar a passejar per aquella zona tampoc els
dijous. - Uns anys abans ja havien decidir no fer-ho els diumenges
amb els nostres fills en sentir trets de caçadors més a
prop del que aconsellava el sentit comú.
Vaig
decidir doncs, passejar els dijous
per la zona de la Penya del Moro, un camí molt concorregut
per passejats i ciclistes. Però l’any passat em vaig topar
de nou amb un caçador a tocar del camí. Les seves
formes no eren millors que les del altre caçador i, aquest
cop, vaig decidir trucar a la policia i denunciar el cas. Doncs,
bé,
ahir, quan era al costat d’un roure per aquella zona vaig sentir un
tret tan a prop que vaig decidir sortir corrent cap a ball. De nou
tot just al costat del camí hi havia un caçador. Les
formes de l’home no van ser millors que les dels anteriors i al
costat vaig veure un altre caçador que va resultar ser el que
jo havia denunciat l’any anterior. Aquest cop van arribar fins i
tot a perseguir-me amb l’escopeta a la mà al crit de “te
vas a enterar, soy policia”. I quan me’n anava em van obsequiar
amb el tret de traca habitual.
La
pròpia policia de Sant Just
m’ha reconegut que el fet que hi hagi caçadors al parc de
Collcerola és un perill. Hem pregunto si l’Ajuntament pensa
fer alguna cosa abans que hi hagi un accident greu. Espero que, amb
la vostra ajuda, es pugui, com a mínim, posar el tema sobre la
taula.
Son una colla de
descerebrats els caçadors encara no han superat
l'estadi primitiu del Paleolitic inferior, no se si us havia explicat
però a un company i a mi en bicicleta anan per un cami de mes de
tres
metres a tocar de Can Gelabert o sigui a 200 metres del poble ens varen
engegar dos trets els molt Fills de P...., sort d'un arbre i matolls
que varen parar en cop si no haguessim acabat a l'hospital, els varen a
nar a cercar era un unic caçador i estaba apostat en un colomar
que hi
ha a l'altre banda de la fondralada a uns 30 metres del cami
de Can
Gelabert, logicament el veures descobert ho va negar tot que ell no
havia sigut però quan ens ananaven ens va engegar un altre tret
per
sobre dels nostres caps o sigui que a mes d'ésser " uns el que
hi dot
avans " son una colla de " cobards ", però no us ho perdeu la
Cheneralitat els hi ha renovat les llicencies de Coto de caça
durant
uns quans anys mes sobretot a Sant Just i la polichia del poble passen
de tot i no patrullen per els camins del voltan del poble tot i que
tenen un parell de 4 X 4, ja vieu els caçadors ( Homus
Paleoliticus
Pateticus ) son un loby hi ha que anar amb compte amb ells, no ens em
d'enfretar directament si no trucar a la polichia amb el mòbil
des de
l'indret denuncian els fets i si cal anant a comisaria a posar la
denuncia corresponent.
Josep Miquel.
Cal
que es facin més denúncies com aquestes per fer
reaccionar els nostres polítics?
Si
has tingut una mala experiència amb un caçador, no dubtis
en denunciar-ho a la policia.
Si ens ho expliques, a l'Alnus mirarem de sumar denúncies per
aconseguir declarar zona de seguretat tot Collserola.
Que ha fet
l'administració?
El Departament de Medi Ambient (en connivència amb
els alcaldes de St. Just, Sant Feliu, Molins de Rei, el Papiol, Sant
Cugat i Cerdanyola) continua pensant que la fauna de Collserola
està per a ser caçada i per això prioritza el
lleure dels caçadors davant dels milers d'altres usuaris del
parc de Collserola.
Diu que cal compatibilitzar la caça amb els altres usos, per
això quan els caçadors surten a esbargir-se cal que
ningú més que ells disfruti de la muntanya si no vol
correr perill de ser
ferit o mort d'un tret.
Oleguer
Farràs
RESOLUCIÓ
MAH/2514/2007,
de
29 de juny, per la qual es declara terreny sotmès a règim
cinegètic de caça
controlada part dels terrenys cinegètics d'aprofitament
comú de la serra de
Collserola. La
importància biològica dels terrenys de la
serra de Collserola, la seva situació dins de l'espai
d'interès natural de la
serra de Collserola, el fet que es tracta d'espais cinegètics
d'aprofitament
comú, i que cal comptabilitzar en la mesura del possible la
caça amb els altres
usos de la zona, fan necessari establir una regulació per tal de
protegir els
recursos animals que s'hi troben, garantir l'aprofitament de forma
racional i,
alhora, vetllar per la seguretat dels altres usuaris de la Serra. D'acord
amb el que disposen l'article 14 de la
Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, i l'article 16 del seu
Reglament. D'acord
amb l'informe favorable de l'Àrea del
Medi Natural dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient
i
Habitatge a Barcelona, i del Consell Territorial de Caça de
Barcelona.
Resolc:
Article
1
Declarar
terreny sotmès a règim cinegètic de caça
controlada els terrenys cinegètics d'aprofitament comú de
la serra de
Collserola, inclosos dins dels límits que s'especifiquen
als annexos 1 i 2
d'aquesta Resolució: Zona
de caça controlada de Collserola-Vallès
Occidental, amb una superfície total de 767,25 hectàrees,
als termes municipals
de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Zona
de caça controlada de Collserola-Baix
Llobregat, amb una superfície total de 2.309,28
hectàrees, als termes
municipals de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, i Sant
Just
Desvern.
Article 2
La
durada d'aquest règim
de caça controlada serà de nou
anyscomptats a
partir de la
data de publicació d'aquesta Resolució al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya. Acabat
aquest termini, la Direcció General del Medi Natural
podrà
acordar una pròrroga.
Article
3 Correspon
a la Direcció General de Medi Natural
la gestió d'aquests terrenys, d'acord amb el que estableix
l'article 14.2 de la
Llei de caça, de 4 d'abril de 1970. Article
4 La
Direcció General del Medi Natural
elaborarà
anualment un Pla tècnic de gestió cinegètica per a
aquests terrenys amb la col·laboració
de l'equip gestor d'aquest espai natural i vetllarà pel seu
compliment. Article
5 5.1
La incorporació o exclusió de terrenys a
la
zona de caça controlada es podrà fer sempre que la
petició es tramiti seguint
el procediment administratiu pertinent i d'acord amb la normativa
vigent sobre
la matèria. 5.2 La
Direcció General del Medi Natural, una
vegada finalitzats els expedients pertinents, si escau, i
mitjançant Resolució,
publicarà l'aprovació d'incorporació o
d'exclusió dels terrenys afectats, la superfície
d'aquests terrenys i els nous límits. Barcelona,
29 de juny de 2007 Joan
Pallisé i Clofent Director
general del Medi Natural
I en canvi a altres municipis no gaire llunyans per voluntat municipal:
Abrera suprimeix la caça
al
municipi. El Departament de Medi
Ambient declara zona de seguretat més de tres quartes parts de
la
localitat
El
Departament de Medi Ambient i Habitatge, a petició de
l'Ajuntament
d'Abrera, ha declarat 1.728 hectàrees de les 2.000 del municipi
zona de
seguretat. A la pràctica, la decisió significa que no es
podran
utilitzar armes i per tant estarà prohibida la caça,
excepte quan la
densitat elevada o l'abundància d'alguna espècie pugui
ocasionar danys
als cultius agrícoles, accidents de trànsit o malmetre
altres tipus
d'instal·lacions.
Amb aquesta mesura, el Consistori d'Abrera
vol garantir la seguretat de les persones i els seus
béns en suprimir
la utilització de qualsevol arma de foc, incloses ballestes i
arcs per
a la caça, i permetre així que els veïns puguin
passejar
tranquil·lament pels camins a camp obert. Per la seva part,
la Direcció
General del Medi Natural es reserva el dret d'autoritzar les caceres
amb finalitats de control de la població de les espècies
sobreabundants.
La
zona excepta de caça correspon a la pràctica totalitat
del terme
municipal, excepte al sector est, que limita amb la riera del Morral
del Molí i el refugi de fauna salvatge de Can Morral del
Molí. Segons
l'Ajuntament, l´Institut Català del Sòl, com a
propietari de la finca
Can Garrigosa, ha sol·licitat també que aquesta sigui
inclosa dins de
la zona de seguretat.
Durant els propers mesos se senyalitzarà la zona de seguretat on
estarà
expressament prohibit l'ús d'armes.
La bona notícia de
moment és la Suspensió
temporal a la incineració
de residus a
Sant Feliu
La cementera Cemex
no podrá utilizar combustibles alternativos en su planta de Sant
Feliu de Llobregat
SANT FELIU DE LLOBREGAT
(BARCELONA), 31 (EUROPA PRESS)
El
Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) y la
Conselleria de Medio Ambiente de la Generalitat de Catalunya han
acordado denegar a la cementera Cemex el permiso para utilizar
combustibles alternativos en la planta de Sant Feliu. Según
informaron
hoy fuentes municipales, la Generalitat ha solicitado a la cementera
que retire de la solicitud de licencia ambiental el apartado en el que
se propone hacer uso de combustibles alternativos.
El
alcalde, Juan Antonio Vázquez, explicó a Europa Press que
"la
situación de indefinición en el proceso de venta de la
planta de Cemex
en Sant Feliu y la presión social derivada de la falta de
información
sobre lo que se quería realizar" han llevado al Ayuntamiento y a
la
Generalitat a acordar el rechazo al uso de combustibles como los lodos
de depuradora en sustitución de los tradicionales derivados del
petróleo. Según Vázquez, la Generalitat
"pedirá a la empresa que retire
este punto o bien aprobará la licencia ambiental denegando este
punto
en concreto".
La
posibilidad de que la cementera utilice residuos como
combustible ha despertado una fuerte oposición vecinal en Sant
Feliu
que se ha agrupado en torno a la Plataforma Aire Net contra la
Incineración, que denuncia los "riesgos para la salud" que
podría tener
el proyecto de la cementera.
La
solicitud de licencia ambiental presentada por la empresa
Cemex está actualmente en periodo de revisión de
alegaciones. Según
fuentes municipales, la ponencia ambiental del Departamento de Medio
Ambiente analizará en diciembre la petición de la empresa
y procederá a
su denegación.
En
paralelo, el alcalde propuso a las partes implicadas crear una
comisión para analizar la calidad medioambiental en la ciudad.
"Queremos que participen diferentes departamentos de la Generalitat
como Medio Ambiente, Industria o Salud, los vecinos y las universidades
porque Sant Feliu es una zona de especial protección
atmosférica y hay
muchos otros componentes que influyen en la calidad ambiental",
afirmó.
"En junio propusimos la creación de un organismo similar
circunscrito
al caso de la cementera y la Plataforma Aire Net no quiso participar",
aseguró.
L'Ajuntament
de Sant Feliu va anunciar ahir, durant el ple municipal del mes
d’octubre, la suspensió temporal al projecte
d'incineració de residus
que Cemex va presentar amb la sol·licitud d'adequació
ambiental per la
planta que tenia al municipi. Segons l'alcalde, Juan Antonio
Vázquez,
ha estat el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) qui ha
sol·licitat als nous propietaris de la cimentera, la irlandesa CLH,
que retirin l'apartat que feia referència a la
utilització de
combustibles alternatius del projecte d'adequació ambiental a la
normativa vigent.
Los pantanos
están al 32% de su
capacidad, frente al 58% de 2006
JAUME
BAUZÀ-
Barcelona - 08/11/2007
Las
precipitaciones de otoño,
abundantes en muchas zonas de Cataluña, no han logrado frenar el
estado de sequía por el que atraviesa la comunidad. Una vez
más, desde el Departamento de Medio Ambiente se repite la
letanía de siempre: "no llueve donde tendría que llover".
Es decir, en las cabeceras de los ríos.
Las cifras que
arrojan los embalses
catalanes no pueden ser más preocupantes: están al 32% de
su capacidad, cuando hace justo un año se encontraban al 58%. El
pantano de La Muga (Alt Empordà) es el que atraviesa una
situación más complicada. Está al 27,52% de su
capacidad y la Agencia Catalana del Agua (ACA) -entidad dependiente de
Medio Ambiente- ya ha activado la fase de excepcionalidad 2. Los
municipios que se abastecen de sus aguas tienen prohibido el riego en
calles y jardines -excepto por razones de supervivencia de
árboles-, además de llenar piscinas privadas.
El 9 de abril
el Departamento de Medio
Ambiente aprobó el Decreto de Sequía. Este documento
obliga a los municipios a reducir el riego de jardines, a cerrar las
fuentes ornamentales y a limitar el riego de calles con agua potable.
"Estas medidas deben servir para no tener que llegar a una
situación de emergencia. En esa fase ya llegaríamos a
restricciones del consumo humano", explican desde Medio Ambiente. El
Decreto se mantendrá vigente, al menos, hasta el 31 de diciembre.
Playas
desiertas, pistas de esquí
sin nieve y más turismo urbano
El cambio
climático también
pasará factura al turismo. "Las nevadas serán cada vez
menos frecuentes y abundantes, por lo que muchas pistas de esquí
tendrán que cerrar. La nieve artificial no parece una buena
opción porque el gasto de energía y el coste
económico para el usuario será extraordinario",
pronosticó el martes pasado el ecólogo Ramon Folch, en
una charla sobre turismo y cambio climático.
Tampoco el
turismo de sol y playa
saldrá muy bien parado: "Tendremos mejor tiempo, pero por eso
mismo los viajeros podrán elegir entre multitud de destinos. El
Mediterráneo ya no será una opción preferente",
dijo Folch. "En Cataluña seguirá habiendo demanda, pero
menos que ahora", añadió el ecólogo.
En cambio, el
turismo urbano y cultural
parece que se mantendrá, y que incluso experimentará una
mejoría. Folch auguró una Barcelona todavía
más llena de turistas, pero advirtió a los hoteleros y
empresarios que gestionen este sector "de una manera más
sostenible y eficaz". El especialista pidió hoteles más
respetuosos con el medio ambiente y una sociedad "comprensiva" con las
"limitaciones que están por llegar".
Molins de Rei: Alguns
veïns de
Rierada-Vallpineda denuncien el creixement de la urbanització a
la muntanya
Ult.
Act.
08.11.2007 - 23:55 hs
L’aigua
corrent i el
clavegueram no es
financen només amb diners a la urbanització de la
Rierada-Vallpineda, al terme municipal de Molins de Rei. Tot i que els
veïns de la zona, situada a la muntanya de Collserola, hauran de
pagar grans quantitats de diners per finançar el projecte
d’urbanització i reparcel·lació que ha de
solucionar la mancança de serveis bàsics del barri, no
assumeixen aquest cost només en termes econòmics,
sinó que també hauran de pagar-ne un preu
ecològic. Aquest procés podria multiplicar per cinc el
nombre de vivendes construïdes a la muntanya.
“Nosaltres només demanàvem aigua corrent i clavegueres,
en cap cas volíem quedar-nos sense verd. Això és
la muntanya!”. L’Alba Mas és veïna d’aquesta
urbanització i, en el moment d’instal·lar-s’hi, va haver
de substituir una piscina per una fossa sèptica que hi fes
possible la vida diària. Com ella, molts veïns de la zona
s’han hagut de buscar la vida per combatre la manca de clavegueram i
això ha donat lloc a solucions força precàries que
posen en risc la salubritat.
És per aquest motiu que ja fa anys que els veïns demanen a
l’Ajuntament que possibiliti la instal·lació de
clavegueres i aigua corrent a la zona. El problema és que
aquesta mesura no s’aplicarà aïlladament, sinó en el
marc del projecte d’urbanització que també inclou
l’asfaltament dels carrers, la instal·lació de bancs,
papereres, fanals... i l’autorització de llicències de
construcció. El resultat seran unes 400 parcel·les, que
tindran permís per edificar, mentre que en aquests moments, hi
ha menys d’un centenar de cases, algunes de les quals construïdes
de manera il·legal, perquè l’Ajuntament va suspendre
totes les llicències a l’espera que s’urbanitzés l’espai.
Aquest espai està qualificat en el Pla General
Metropolità (PGM) com a zona urbana i, per tant, és legal
construir-hi. Si fins al moment no s’han concedit llicències
és perquè prèviament calia habilitar-hi els
serveis bàsics. Aquest procés encara ara la seva recta
final i, tot i que alguns veïns el veuen amb bons ulls
perquè “millorarà la qualitat de vida”, d’altres s’oposen
a aquesta agressió al medi ambient i se senten ofegats per les
grans quantitats de diners a què han de fer front. La Plataforma
per la Defensa de Collserola-Molins ha engegat una campanya per
defensar aquest espai natural. La seva proposta passa per convertir la
zona en una urbanització tova que sigui respectuosa amb
l’ambient natural on es troba.
La regidora d’Urbanisme de Molins de Rei, Carme Puig, explica que
aquest projecte és “aliè a la voluntat municipal, que
senzillament compleix el que es recull en el PGM”. Tot i que apunta que
aquest és un document “arcaic que caldria revisar”, assegura que
el “projecte es realitzarà amb el màxim respecte possible
al medi ambient” i que “els veïns veuran pujar el valor del seu
patrimoni amb les millores”. Afegeix, a més, que la
negociació s’ha fet sempre comptant amb l’opinió dels
veïns afectats.
Però quines bestieses!
* "el màxim de respecte possible": segons qui, com quant? això no vol dir absolutament res. Respectar el medi ambient, a Collserola,és deixar-lo en pau. * "els veïns veuran pujar el valor del seu patrimoni": i jo, que també em considero veïna de Collserola, veuré "baixar" aquest patrimoni natural que ara tinc.
El medi natural és cosa de tots.
Carme
I sort que representa que l'Ajuntament de Molins te bastanta conciencia medi ambiental, que si no hi aguessin possat fins i tot una benzinera el vell mitg de la riera.
Son una pandilla de gansters a la que ensumen diners es tornen bojos i depredadors amb la natura i son capaços de fer qualsevol bestiessa i ara els pobres quatre propietaris que aren demanar un mínim de condicions per viure dignament estan plorant perquè la tempesta que els hi ve a sobre es com les del Carib amb huracans de força inimaginable.
Josep Miquel.
ATUREM LA NOVA URBANITZACIÓ LA RIERADA-VALLPINEDA A COLLSEROLA NI UNA CASA MÉS!
Xerrada informativa: Dijous, 22 de novembre del 2007, a les 20:00 h. Al local de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei, c/Rafael Casanova, 26-28. Un membre de la Plataforma per a la Defensa de Collserola – Molins Pedro Royo (veí de la Rierada) Marisol Felip (Doctora en Biologia del Departament d'ecologia de l'UB
Una vintena de membres de la
plataforma contra el pla
Caufec aturen les obres disfressats de pallasso
Una
vintena de membres de la plataforma contra el Pla
Caufec han fet aturar aquest matí les obres d'aquest projecte
urbanístic d'Esplugues de Llobregat (Barcelonès). Els
membres de la plafatorma, que anaven disfressats de pallassos, han
ocupat a les nou del matí les màquines que avui havien
començat els moviments de terres a la zona.
Agents dels Mossos d'Esquadra han
anat a la zona d'obres i han
identificat els contraris al projecte per denunciar-los. No s'han
produït actes violents. L'acte de protesta s'ha fet aprofitant la
celebració del saló immobiliari Barcelona Meeting Point
on, segons els membres de la plataforma, s'està publicitant el
projecte immobiliari de Pla Caufec tot i que hi ha contenciosos pel mig.
El pla urbanístic Caufec,
a Esplugues de Llobregat, preveu la
construcció de set-cents habitatges, un parc empresarial i dos
hotels.
El portaveu dels protestants han
assegurat que mantindran la seva
postura fins que els Mossos els obliguin a anar-se'n del lloc.
Ja podeu veure el vídeo
de dijous passat quan uns pallassos van entrar als terrenys del pla
caufec per a denunciar la seva il·legalitat http://blip.tv/file/479111
Què
passa que no comencen les obres? No hi ha de moment finançament
per la constructora? La nova conjuntura marca la situació?
Els
bancs ja no deixen euros tant fàcilment, ha començat a
buidar-se la bombolla.
A
l’octubre de 2006, Alnus i la PCDV vam organitzar un acte de
protesta amb enterrament inclòs, per la suposada imminent
construcció en la zona forestal-agrícola de
transició
al Parc de Collserola. Avui 2007 encara no han començat les
obres, tota la paperassa que cal està a punt.
Per
una part ens alegrem, ja ho tenen més difícil per
destruir territori i en aquest cas d’una zona natural. Per l’altra
part lamentem que no sabem funcionar d’altra manera per fer
economia, llocs de treball i bens de consum, que destruint el medi
natural, el qual és en definitiva, el que sustenta el delicat
equilibri que manté la vida al Planeta.
Creiem
que hi ha camins diferents de fer funcionar les societats i en aquest
sentit, analitzada la situació col·lectiva del
país,
veiem que la majoria d’ajuntaments i governs estan al servei d’una
minoria de la societat; els constructors. Llegint els diaris cada dia
veiem la corrupció generalitzada que crea la construcció.
Davant
d’aquesta situació, PROPOSEM dues grans línies
d’actuació:
1a) La creació d’una comissió
centralitzada a nivell
de Catalunya que sigui la que aprovi les urbanitzacionsa tot
el territori: Comissió composada d’unes vint persones,
tècnics, arquitectes, geògrafs i altres professionals,
deslligada del poder, o sigui dels partits, gent de provada capacitat
tècnica-ètica, o sigui, honrada. Ni una majoria del
Parlament català ni cap ajuntament podria influir en les seves
decisions, no com ara que veiem com els governs municipals en una
gran majoria estan al servei dels constructors i el Departament de
política territorial, en lloc de defensar el nostre estimat
territori, Catalunya, és un instrument d’un sector de la
població, els constructors. Aquesta idea no és
original, ja funciona a França i d’altres països. Per
això ens sorprèn que aquí no es faci i ens fa
mal pensar i dir afirmacions tant contundents.
2a)
Cal legislar per donar més recursos als ajuntaments: Prou
de justificacions que per fer polítiques és ineludible
urbanitzar a dojo. Tots els partits en són responsables. No es
pot deixar els ajuntaments sense recursos i que hagin d’acudir a
urbanitzar per poder fer polítiques socials, parcs,
educació,
cultura, habitatge social etc.
Preguntes i respostes de
l’apagada del 15 de novembre
de 2007
No deixes passar l’oportunitat.
Fes les paus amb el Planeta
i apaga
totes els llums, de casa, delel
llaç verd. barri i la ciutat. Aprofita per
canviar una
bombeta incandescent per una altre de baix consum. Dijous 15 a les 20
hores.
Cinc minuts d’obscuritat i silenci. Posat en ona, posat Qui l’organitza? Grups ecologistes i entitats cíviques reunides
a València han
decidit donar suport a la iniciativa, encoratjant el
seu desenvolupament per tota Europa.
Amb motiu de què? La primera quinzena de novembre se celebra
fins al dia 15, a València, la reunió mundial delIPCC,
Comissió Intergovernamental sobre el
Canvi Climàtic de les Nacions Unides. En aquesta
reunió s’aprovarà i presentarà l’IV Informe
d’Avaluació, la
conclusió dels quals
sabem sobre el canvi
climàtic i l’acció humana necessària
i imprescindible per a evitar-lo, reduir el
seu impacte i adaptar-se al mateix.
Quins objectius té
l’apagada? Pressionar a les administracions locals, nacionals,
regionals,
estatals i internacionals per a adoptar compromisos, mesures decidides
i
concretes per a impedir el
canvi
climàtic, reduir el
seu impacte i
adaptar-se a les condicions adverses de canvi climàtic.
En què consisteix? En apagar les llums del
lloc on ens trobem: en les nostres llars, cases, el
centre de treball, oci o la biblioteca, de les 19:55 a les 20 hores del dijous 15 de novembre. També
parar la circulació de
vehicles en els vorals, amb
previsió
i sense obstaculitzar el
tràfic. I
difondre al màxim la iniciativa. A més es proposa fer
sonar casseroles on es
consideri, llançar petards que convoquin o fer volar les
campanes durant
aquests cinc minuts. Prèviament aprovant i difonent
bàndols, correus electrònics,
etc. per a convocar-lo.
Servirà per a quelcom? Expressarà una voluntat decidida i ferma. Es
tracta d’una
mobilització cívica un vot que pretén conjuminar a
totes les famílies,
comunitats, associacions…
És suficient? A molta gent lectora d’aquestes preguntes els sabrà a poc. Estan acostumades a
la gimnàstica
de l’acció, però per a la majoria… és un primer
exercici. Per això
hem proposat canviar una bombeta incandescent per una altra de baix
consum, com
a mínim, aprofitant l’apagada. Cal predicar amb l’exemple i, fer
el possible, el
que estigui en la nostra mà per a legitimar l’exigència
cap als
proporcionalment molt més responsables en les emissions de
diòxid de carboni a
l’atmosfera.
És veritat que les
bombetes de baix consum
contaminen més que les incandescents?
Les bombetes de baix consum són residus electrònics
que han de retornar-se, una vegada acabada la seva vida útil, en
les mateixes
botigues on es van adquirir o pensem adquirir una nova. Per tractar-se
d’un residu electrònic
tenen
un petit impost com Residus d'Aparells
Elèctrics i Electrònics (RAEE).
Les bombetes incandescents
són un residu que no té sistema de
recollida, ni tan sols en elcontenidor
de vidre. Estan començant a ser prohibides
en diferents països.
És una acció
política? Política, en el
sentit
cívic de la paraula, si. Partidista, lligada a algun partit
polític, no en
absolut. És una iniciativa ecologista.
Existeix algun risc de
resultar perjudicial
per a la xarxa de subministrament elèctric?
Algunes veus havien previst un perill que la xarxa no fos capaç
d’adaptar-se al ràpid descens de consum per l’apagada i a un
augment sobtat. Feia l’efecte que l’objectiu era desmobilitzar,
disseminar por entre la gent. En
realitat, el 1 de febrer de
2007,
malgrat baixar el consum
perceptiblement, no va haver cap risc. En tot cas, els
corts en elel funcionament de la mateixa.
Augmentarà el
consum elèctric, es
consumirà més electricitat,
a l’encendra tots l’electricitat?
“El que han estalviat durant 5 minuts, ho han consumit encenent totes
les
llums de cop” varen dir els
detractors i disseminadores
de pessimisme. La sobre pressió no té rellevància. Si a més
instal·lem regletes
amb llum podrem eliminar els consums dels
electrodomèstics
en Standby.
També podem encendre les llums a poc a
poc.
DENUNCIEM LA
POLÍTICA DE GESTIÓ DE RESIDUS DEL
DMAH-ARC
PER CONTINUISTA, REACCIONÀRIA I INSOSTENIBLE
QUE INCREMENTA LES AGRESSIONS I CONFLICTES SOCIALS I AMBIENTALS
La Plataforma Cívica per la Reducció de
Residus, grup de treball de
la Federació Ecologistes de Catalunya, denunciem la hipocresia
de la
política de residus de l’Agència de Residus de Catalunya
del
Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Entitat del Medi Ambient de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMSHTR).
Aquesta política ha demostrat un fracàs contundent
per obsoleta
i basada en polítiques d’imposició
antidemocràtiques i en el malbaratament
de recursos públics, encara que ho vulguin maquillar amb un
llenguatge
pervers per definir les mateixes polítiques de les
administracions
anteriors però “vestides de verd”.
Aquestes polítiques són passives, amb total carència
de
pràctiques de precaució i prevenció; són
polítiques sotmeses
als interessos dels grans grups de pressió (per exemple dels
envasos
com Ecoembes) i les indústries estratègiques (cimenteres,
químiques, de
gestió de residus, elèctriques, etc.) que fan negoci a
costa dels
impactes al medi i a la nostra salut.
En comptes de solucionar:
- l’augment dels residus (50% residus
municipals en 12 anys)
i els envasos i objectes d’un sol ús (envasos augment del 65% en
7
anys),
- la destinació de la majoria dels
residus a tractament
finalista (2006 el 76% han anat a abocadors i incineradores)
,
- l’incompliment dels objectius de la Llei
Reguladora 6/93 i
12/2003, permetent que molts poderosos ajuntaments metropolitans i caps
de comarques vulnerin la Llei en no lliurar separadament la brossa
orgànica (o fer-ho parcialment i deficitàriament),
- el deficient funcionament de moltes plantes de
compostatge
comportant molèsties i elaborant un mal compost
- el fracàs dels Ecoparcs o grans
plantes trasvassadores de
residus en bales cap a abocadors o preparant combustibles derivats de
residus (CDRs) cap a incineradores i aviat a cimenteres,
- la greu dispersió de contaminats
davant la creixent
tendència cap a la crema de residus en cimenteres o
tèrmiques (nova
forma d’incinerar),
- els conflictes socials i ecològics arreu
del territori català
en aplicar polítiques d’imposició d’injustícia
social,
es desenvolupa una política que comporta cada cop més
conflictes i
agressions:
- Aquests propers dies s’inicia l’ompliment de
l’explotació
d’argiles Helena de l’empresa Sugranyes (Cerdanyola del Vallès)
amb
residus embalats procedents de l’Ecoparc 2 (Montcada-Ripollet) amb
l’argument de la restauració paisatgística
d’activitats
extractives, denominació eufemísica d’un nou abocador en
mig de la Via
Verda (afectant el connector biològic de Collserola, però
sense
resoldre la situació dels antics abocadors de Can Planes).
- També s’han presentat a diverses cimenteres
catalanes projectes
per cremar residus (Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts,
CEMEX a
Sant Feliu de Llobregat, Vallcarca,.. ). Aquesta
setmana s’han presentat
al•legacions al DMAH al projecte d’autorització de crema de
residus
(farines càrnies, pneumàtics, fangs de depuradores, bales
de residus,
etc) a la cimentera Lafarge-Asland de Montcada i Reixac, en una
zona
precisament declarada com d’especial protecció de l’ambient
atmosfèric!
- Reiterades denúncies a l’Ecoparc 2: s’ha
denunciat reiteradament
el frau d’aquestes instal•lacions antieconòmiques, ineficients,
agressives a l’entorn, exportadores de residus a d’altres comarques com
l’Anoia (Hostalets de Pierola), o a d’altres territoris com
Múrcia o
Alacant, i amb la intencionalitat de dur residus a les comarques de
Ponent com és el cas Gimenells, etc., tot incomplint el principi
de
proximitat i suficiència.
I aquí no acaba la cosa! doncs per aprofundir
més la crisi la
setmana passada l’Agència de Residus de Catalunya aprova
inicialment al
seu Consell de Direcció els programes de gestió pel
període 2007-2012
de residus municipals (PROGREMIC), industrials (PROGRIC) i de la
construcció (PROGROC) i el Pla sectorial territorial
d’infraestructures
de residus 2005-2012, que lluny de solucionar els problemes encara
aprofundeix una política insostenible i antieconòmica.
Info web
nº5 - Novembre 2007 Butlletins
anteriors
Qui l’organitza?