LA VALL NO ESTÀ SALVADA!!!
Comunicats premsa
juliol 2005
agost 2005
gener 2006
febrer 2006
setembre 2006
octubre 2006
resum actualitat 2008

L'AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN ENS ENGANYA QUAN DIU QUE LA VALL ESTÀ SALVADA

S'HA DE MATISAR I DIR QUE L'ACTUAL GOVERN ENCARA PRETÉN EDIFICAR EN ALGUN SECTOR DE LA VALL I DESENVOLUPAR I AMPLIAR VIALS QUE TRAVESSEN COLLSEROLA


A Setembre 2007 es van iniciar les obres del trasvasament Llobregat-Besòs per Collserola -per tal de connectar les dues potabilitzadores actualment en construcció d'Aigües Ter -Llobregat (ATLL)- amb un gran impacte sobre la Vall, per l'obertura d'una conducció de 5m diametre i el pas continuat de camions per extreure la terra. El pla urbanístic de la Bonaigua, consistirà en la construcció de 368 vivendes i "adequació del sector". Està aprovat des del 2002. Aquest vial de ronda connectaria el camí de can Biosca (des de can Candeler) amb el camí d'accés a la deixalleria, amb fort impacte sobre el torrent i sobre la fauna de l'entorn natural.

Algunes concrecions de les darreres modificacions de planejament:

 
EN EL PROJECTE INICIAL DE CAN CANDELER 2 VOLIEN EDIFICAR EN SECTORS ACTUALMENT PROTEGITS

Espai actualment protegit per estar inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural
  
FINALMENT VAN APROVAR LA TACA INFERIOR I UNA PETITA PART DE LA SUPERIOR

Les zones previstes inicialment d'edificar i urbanitzar son les rotulades (aproximació)


Ramat d'ovelles i cabres concentrades manifestant-se en contra de l'edificació dels blocs de pisos al sector de can candeler on acostumen a pasturar

ES VA APROVAR INICIALMENT LA URBANITZACIÓ DELS SEGÜENTS SECTORS:
Vegeu  el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4393 – 27.5.2005 p15512
Proposta d'urbanització del camí de can Candeler i c/ Rosa Sensat Proposta inicial 05

Secció del planejament urbanístic.
Vegeu  el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4720 – 18-09-2006 p38676

Sostre edificatori davant can Candeler Proposta definitiva 2006


Sostre a ran del Parc de Collserola  Proposta definitiva 2006

Vista cenital del sector Vista cenital del sector a desenvolupar aprovat definitivament el 2006


Es van presentar al voltant de 150 al·legacions a la proposta inicial i ho considerem un gran èxit, donat el poc temps i poca informació que dona l'administració,  l'Ajuntament no les ha tingut en compte i continuarà destruint mica en mica la Vall, a ran del Parc de Collserola
Aquestes eren algunes propostes d'al·legacions :
Les completes atenent a la protecció dels espais naturals de la Vall i Collserola
 i compromeses contra l'especulació:

Al·legacions contra l'afectació de l'espai natural i el conveni (9 pag) HTML
Les completes atenent a la protecció dels espais naturals de la Vall i Collserola:
Al·legacions contra l'afectació de l'espai natural (4 pag)  HTML
El model senzill de suport a la no urbanització de la Vall i Collserola:
Al·legacions contra l'afectació de l'espai natural simple (1 pag)  HTML

Científics experts del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona coneixedors d'aquests sectors que han elaborat uns informes que venen a demostrar la importància de la preservació d'aquests espais que formen part de l'hàbitat de moltes espècies

Extractes dels informes científics del Departament de Biologia de la universitat de Barcelona
···················                               ··················                              ···················
CAN CANDELER TAMBÉ ÉS LA VALL
Estava classificat de zona verda 6b





Parelleta de germans papamosques en zona de cria al camí de can Candeler

Vegeu  el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4393 – 27.5.2005 p15512

Vegeu  el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4720 – 18-09-2006 p38676

L'Ajuntament assegura que els objectius i justificació de la modificació del PGM proposen un desenvolupament sostenible del territori. Nosaltres diem:

La modificació proposada entra en contradicció amb el plantejament sostenible i de preservació dels recursos naturals i paisatgístics de la Vall, així com del patrimoni històric... donat que proposa la urbanització de dos sectors de la Vall com són can Candeler i Rosa Sensat, que suposa una pèrdua considerable de massa forestal d'alzinar, pineda, màquia i brolla en ecosistemes que s'estan consolidant tot i que els darrers anys han estat sotmesos a la voracitat urbanística.

Aquesta aberració urbanística pot estalviar-se si en comptes d'ubicar el sostre en aquest dos sectors s'ubica al sector de can Freixes, en ple nucli municipal o en altres llocs del municipi .

La urbanització de blocs de pisos a l'espai proposat del camí de can candeler, té un fort impacte sobre el torrent de can Biosca i el seu entorn fluvial, fins ara naturalitzat i feréstec, que fins ara era una de les entrades a Collserola des de la Baixada del mas (sector enjardinat - naturalitzat) i també del bosc creixent que hi trobem a ran del camí i fins el torrent que forma un ecosistema que atrau a gran varietat d'ocells (mallerengues, merles, garses, puputs, rossinyols, tallarols, tudons, tórtores, bruels, etc) així com certs rèptils i amfibis, i mamífers com l'eriçó, el conill, el ratolí de bosc, el senglar, el rat penat, etc.(el toixó va desplaçar-se a altres sectors amb la urbanització de 1998, però ha tornat i està criant per la zona) sense comptar amb la interessant i més nombrosa fauna invertebrada.Aquest és un dels accessos a la mina s'aigua

Un fort impacte també sobre la mina d'aigua Candeler (que fins ara es visita un cop l'any) que travessa soterradament bona part d'aquest sector i també la mina Vidal que formen part del patrimoni de Sant Just i alhora suposen, sobretot en el cas de la primera l'abastament d'aigua per al rec dels jardins del barri. L'edificació d'aquest sector suposarà la seva destrucció...

La urbanització de la vessant est del carrer Rosa Sensat amb blocs de pisos, suposa la destrucció del paisatge i alhora ecosistema de transició entre la zona urbanitzada i l'espai natural de Collserola Sobre la forta pendent rocosa que segueix bona part del carrer (deguda a la urbanització del carrer fa pocs anys) es fixa una creixent pineda (que supera el miler d'exemplars entre adults i sobretot joves) al seu damunt barrejada amb un ufanós ginestar, algunes alzines i altre vegetació, estepes, aladerns, etc  i la mateixa fauna esmentada anteriorment, a excepció dels amfibis...

La urbanització d'aquest sectors fins ara ha estat nefasta des del punt de vista socio-ambiental, per la destrucció del paisatge i donat l'aïllament del sector respecte el nucli urbà, la manca de vials de sortida que a diari desemboca en col·lapses circulatoris, i sense serveis que provoca una contin

ua mobilitat obligada en transport privat en un espai on el transport públic queda llunyà. Si això li afegim la construcció de més blocs de pisos el sistema és fa cada cop més insostenible i per tant entra en contradicció amb l'objectiu plantejat.

No es tracta de fer nous vials de sortida que travessin Collserola sinó de que no s'ha d'urbanitzar més espai natural, lluny dels serveis...


Vial que planteja el PGM i que considerem s'ha de desclassificar per la seva inutilitat i agressió a l'entorn. Un greu perill per a la fauna de la zona, sobretot pels toixons, i un impacte paisatgístic brutal.
Vial que planteja el PGM i que considerem s'ha de desclassificar per la seva inutilitat i agressió a l'entorn
EL CARRER ROSA SENSAT TAMBÉ ÉS LA VALL, DE FET ÉS TROBA DINS DE L'ÀMBIT DEL PARC DE COLLSEROLA I DEL PEIN
La proposta d'edificació del C/ Rosa Sensat, clarament dins el Parc de Collserola

Actualment classificat de zona forestal a conservar 27

Tallarol entre el ginestar de Rosa Sensat

Pineda creixent


Massa forestal ben desenvolupada al carrer Rosa Sensat, amb un desnivell considerable


Panoràmica del carrer Rosa Sensat

I EVIDENTMENT

MAS LLUÍ II

TAMBÉ ÉS LA VALL

1400HABITATGES MÉS EQUIPAMENTS...1/3 PART DE LA URBANITZACIÓ DINS ELS  LÍMITS DEL PARC DE COLLSEROLA
Des de l'any 2006 que hi ha els permisos per urbanitzar i edificar aquesta gegantina urbanització a Collserola.

Enllaç amb fotodenúncia




 
En/Na ................................................, amb D.N.I. ..................., amb adreça a Sant Just Desvern, carrer ................................................ i telèfon .......................

E X P O S A :
En relació a l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli de Sant Just Desvern, que comporta també la modificació del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic per al tractament diferenciat de les masies, així com de l’estudi ambiental i el programa de participació ciutadana, acordada pel Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Sant Just Desvern en sessió celebrada el dia 28 d'abril de 2.005 i, alhora, amb el Conveni urbanístic subscrit entre l'Ajuntament de Sant Just Desvern i els propietaris del sòl de la Vall de Sant Just que el mateix acord preveu i que actualment es troba en període d'informació al públic, segons el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) núm. 4393 - 27/05/2005,  presento les següents

AL·LEGACIONS
El model de desenvolupament urbanístic que s'ha anat practicant fins ara tant a Sant Just Desvern com al voltant de la serra de Collserola, àdhuc dins del mateix Parc de Collserola, ha suposat un greu impacte sobre el medi ambient degut al predomini del model de "ciutat difusa" que s’hi ha implantat i que es basa en urbanitzar extensivament i amb una baixa densitat de població. El fet de consumir tant territori, sovint construint sobre espais forestals o agrícoles, provoca una pèrdua de biodiversitat, del nostre entorn tradicional i del paisatge. Fins i tot en alguns casos s’han urbanitzat zones protegides tot i la protecció que rep la Serra de Collserola pel Pla Especial vigent. Sant Just Desvern no n’ha estat una excepció i fins fa pocs dies s’hi ha practicat un model d’urbanisme que no ha tingut cura, o molt poca, del manteniment dels valors intrínsecs del territori i el medi ambient.
La Vall de Sant Just Desvern està integrada a la serra de Collserola i inclosa dins del Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCo) des de l'any 1992, formant part de l'anomenat Parc de Collserola, i conté encara un seguit de valors naturals, patrimonials i culturals que la fan mereixedora d’especial protecció, tal com ha estat demostrat en els estudis duts a terme fins a l’actualitat i que han estat molt ben resumits en els treballs presentats en el marc del procés de discussió que va acabar amb l’acord de l’Ajuntament de Sant Just per modificar el Pla General.
Vista la proposta aprovada en el Ple del dia 28 d'abril de 2005, de modificació del Pla General Metropolità a l’àrea de contacte entre el parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just Desvern, tenint en compte que es pretén garantir un desenvolupament sostenible que harmonitzi les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i paisatgístics i atès que l’objectiu urbanístic de la modificació del PGM és donar una solució global i coherent al desenvolupament de la vila en relació al Parc, potenciant i regulant l’espai intermedi entre el poble i el Parc com element de transició entre el medi urbà i el forestal, considero que la proposta de modificació del PGM aprovada no és prou conseqüent amb els objectius de preservació de la vall i de les funcions ecològiques que s’han identificat com a claus pel manteniment dels seus valors naturals.
Seguint el plantejament de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV), explicitat en la moció per a preservar els espais agrícola-naturals de la Vall de l'expansió urbanística, que va ser aprovada per majoria en el Ple de l'Ajuntament del mes de març de 2.003 i, alhora, per tal d'obtenir la major protecció per la vall, crec imprescindible:

Primer.
Que es potenciï i s’impulsi la declaració de Parc Natural de Collserola més enllà de la protecció especifica del PEPCo i del PEIN.

Segon.
Que els sectors 21 desclassificats s’incorporin al Parc de Collserola en la seva totalitat.

Tercer.
Declarar els sectors d'us agrícola amb una figura específica de protecció especial, tipus parc agrari/rural. Incorporant-los si es possible al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Quart.
Replantejar urbanísticament el sector de Mas Lluí II, una forta agressió ambiental parcialment dins els límits del PEPCo, i en la part baixa de la Vall de Sant Just, de manera que si malauradament es desenvolupa la programació prevista, aquesta no afecti l’espai dins de l’actual límit del PEPCo, que entenc no s’ha de modificar.

Cinquè.
Pel que fa als objectius i justificació de la modificació del PGM on és proposa un desenvolupament sostenible del territori.
La modificació proposada entra en contradicció amb el plantejament sostenible i de preservació dels recursos naturals i paisatgístics de la Vall, així com del patrimoni històric... donat que proposa la urbanització de dos sectors de la Vall com són can Candeler i Rosa Sensat, que suposa una pèrdua considerable de massa forestal d'alzinar, pineda, màquia i brolla en ecosistemes que s'estan consolidant tot i que els darrers anys han estat sotmesos a la voracitat urbanística.
Aquesta aberració urbanística pot estalviar-se si en comptes d'ubicar el sostre en aquest dos sectors s'ubica al sector de can Freixes, en ple nucli del poble i de propietat municipal, o augmentant el sostre edificatori d'altres sectors proposats fora de la vall.
La urbanització de blocs de pisos a l'espai proposat del camí de can candeler, té un fort impacte sobre el torrent de can Biosca i el seu entorn fluvial, fins ara naturalitzat i feréstec, que fins ara era una de les entrades a Collserola des de la Baixada del mas (sector ajardinat - naturalitzat) i també del bosc creixent que hi trobem a ran del camí i fins el torrent que forma un ecosistema que atrau a gran varietat d'ocells (mallerengues, merles, garces, puputs, rossinyols, tallarols, tudons, tòrtores, bruels, etc) així com certs rèptils i amfibis, i mamífers com l'eriçó, el conill, el ratolí de bosc, el senglar, etc. sense comptar amb la interessant i més nombrosa fauna invertebrada.
Un fort impacte també sobre la mina d'aigua Candeler (que fins ara es visita un cop l'any) que travessa soterradament bona part d'aquest sector i també la mina Vidal que formen part del patrimoni de Sant Just i alhora suposen, sobretot en el cas de la primera l'abastament d'aigua per al rec dels jardins del barri. L'edificació d'aquest sector suposarà la seva destrucció parcial...
La urbanització de la vessant est del carrer Rosa Sensat amb blocs de pisos, suposa la destrucció del paisatge i alhora ecosistema de transició entre la zona urbanitzada i l'espai natural de Collserola Sobre la forta pendent rocosa que segueix bona part del carrer (deguda a la urbanització del carrer fa pocs anys) es fixa una creixent pineda (que supera el miler d'exemplars entre adults i sobretot joves) al seu damunt barrejada amb un ufanós ginestar, algunes alzines i altre vegetació, estepes, aladerns, etc  i la mateixa fauna esmentada anteriorment, a excepció dels amfibis...
S'ha de tenir en compte també, que aquest sector està dins de l'ambit de protecció del Parc de Collserola (PEPCo) i del Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) i només per això, ja s'hauria de respectar.
La urbanització de l'entorn d'aquests sectors fins ara ha estat nefasta des del punt de vista socio-ambiental, per la destrucció del paisatge i donat l'aïllament del sector respecte el nucli urbà, la manca de vials de sortida que a diari desemboca en col·lapses circulatoris, i sense serveis que provoca una continua mobilitat obligada en transport privat en un espai on el transport públic queda llunyà. Si això li afegim la construcció de més blocs de pisos el sistema és fa cada cop més insostenible i per tant entra en contradicció amb l'objectiu plantejat.
No es tracta de fer nous vials de sortida que travessin Collserola sinó de que no s'ha d'urbanitzar més espai natural, lluny dels serveis...

Sobre els criteris del document sobre l’ordenació urbanística de l’espai, crec que haurien de seguir-se els següents:
  1. Sistematitzar les zones verdes i equipaments, integrant-los en el sistema d’espais lliures i de dotacions de la ciutat però com a elements de transició i de relació gradual cap a l’espai natural: zones de lleure, recorreguts lúdics i camins de Parc. Les zones verdes haurien de ser el més naturalitzades possible i sempre amb vegetació autòctona.
  2. Reformular les reserves de xarxa viària bàsica dins el Parc de Collserola i properes a les zones urbanes del nord-est del municipi. El model de transició emprat implica reduir la xarxa viària bàsica del planejament vigent a les mínimes i imprescindibles per al correcte manteniment de l’espai intermedi, i per això crec que les desclassificacions de vials o reformulacions són insuficients.
  3. Cal desclassificar totalment el vial que va del Mas Lluí fins la Plana Padrosa, per la seva agressivitat amb l'entorn natural. Aquest espai s'ha de conservar per a l'agricultura per la qual el vial és innecessari.
  4. Cal desclassificar totalment el vial que va de can Fatjó fins al Tennis Ciutat Diagonal, per la seva agressivitat amb l'entorn natural i donat que no atén a cap necessitat actual ni futura.
  5. Cal desclassificar totalment el vial que tanca el camí de can Biosca travessant el torrent, i connectant amb el barri de can Candeler per la seva agressivitat amb l'entorn natural i donat que és del tot innecessari quan no s'ha de desenvolupar el sector de can Biosca.
  6. Cal la classificació del vial del camí de Vallvidrera (pista principal de la Vall) tal com està actualment, sense cap ampliació.
  7. Cal deixar l'accés del Bell soleig a la Penya del Moro com a pista forestal per respecte a l'entorn natural. En cap cas asfaltar o ampliar.

És per tot el que he exposat que
D E M A N O:
Que la modificació del PGM es faci segons els criteris expressats en aquest escrit d’al·legacions, sense destruir més espai natural, ni en forma de vials ni d'urbanització d'edificis, i sense afectació de les mines d'aigua que són patrimoni històric i una font de captació d'aigua per al rec.



Signat:
 
Sant Just Desvern,   ... de juny de dos mil cinc.


 SR. ALCALDE - PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN.