1
|
SETMANA DE LA MOBILITAT
SOSTENIBLE?
A SANT JUST DESVERN ON?
Aquest
any l'Ajuntament de Sant Just, entre molts d'altres, no ha fet cap
acció en relació a la setmana de la mobilitat sostenible
i segura, ni dia sense cotxes, tan sols la ja
tradicional i lúdica bicicletada intermunicipal, aquest any
ampliada
als  municipis de
l'Hospitalet, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí,
Cornellà i Sant Feliu de Llobregat.
Alnus
- EdC proposa un pla de mobilitat en bici
ALNUS-Ecologistes
de Catalunya va demanar a l'Ajuntament coorganitzar un debat
municipal obert a la població, sobre l'adequació del
poble-i-ciutat a la mobilitat en bicicleta, en el marc de la Setmana
de la Mobilitat Sostenible i Segura.
El
regidor de Medi Ambient ho refusà per considerar-ho massa
precipitat, tot i que ha mostrat el compromís de tirar
endavant un debat seriós sobre la necessitat de facilitar la
mobilitat en bici per Sant Just. El regidor assegura que en aquesta
legislatura es farà un pla de mobilitat global i la bici
és
un element amb el que s'ha de comptar.
Des
d'Alnus-EdC volem impulsar un gran canvi en la mobilitat a Sant Just,
basat sobretot en la pacificació del trànsit,
fonamentalment la reducció de velocitat de circulació
dels vehicles. Proposem començar per unes rutes que
facilitarien la mobilitat sostenible i segura en bicicleta a Sant
Just i la seva interconnexió amb els municipis propers. La
bicicleta és una bona alternativa per als joves i la gent amb
facultats per a utilitzar-la. Per començar, tenim una proposta
de mínims que es pot consultar aquí (veure
mapa). i volem debatre amb
tots els usuaris de la bici i l'Ajuntament. Tothom
qui vulgui pot aportar idees o apuntar-se al debat a alnus@pangea.org, que
s'organitzarà
properament.
Llegir
article sencer
tornar a
menú
|
2
|
Rebuig
ciutadà a la proposta del Ministeri d’Indústria
perquè la MAT travessi el parc de Collserola
La
tan odiada línia de Molt Alta Tensió (MAT) podria patir
nous retards si
el Govern francès revisa a fons el projecte, tal i com ha
anunciat el
ministre gal d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Ordenació
Territorial, Jean-Louis Borloo, aquesta setmana. El Govern de
París ha
assegurat que no sacrificarà paisatges notables com el
Canigó o el pic
Capell, i que insistirà el complir el seu compromís
energètic amb
Espanya però només "conciliant l'energia i el medi
ambient. Aquí aquest
respecte pel nostre patrimoni ecològic brilla per la seva
absència. La
proposta de l'antic alcalde de Barcelona i actual ministre
d'Indústria
de fer passar la MAT per Collserola ha indignat a diferents entitats
cíviques i ecologistes.
Veure article sencer
Veure
comunicat original de la Plataforma Collserola (PCDC)
|
3
|
 Alnus
- Ecologistes de Catalunya continua oferint el punt de vista ecologista
a
les ones
radiofòniques en el
programa de Ràdio Desvern
"Opció Natura". En Jordi Agulló dirigeix el
programa aquest cop
amb nou coll·laborador i tertulià, en
Charles Ablett.
Durant
2
temporades 2005-2007 els dijous a la tarda, en Jordi
Agulló al capdavant amb la col·laboració de
l'Oleguer Farràs i en ocasions d'altres socis, s'ha realitzat un
programa de mitja horeta crític i
carregat de temes d'actualitat i notícies
ambientals, salut, qualitat de vida, natura, etc. i esquitxat de
música relaxant i alguna cançó reivindicativa.
OPCIÓ
NATURA
98.1 FM
TOTS
ELS DIJOUS A 2/4 DE 8 a 8 DEL VESPRE
El programa
es repeteix els dissabtes a 2/4 de 4 de la tarda
A RÀDIO DESVERN, AL 98.1 DE L'FM
Aquesta setmana el tema central serà:
Collserola i la Vall,
infrastructures i urbanisme
|
4
|
Jo ja reciclo… però no sé ben
bé perquè
Joan Salabert
Cada
dia generem més residus. Malgrat
que els donem aquest nom, en la major part són recursos molt
valuosos que convé no perdre de vista. És important
procurar fer pocs residus, prioritzar el consum de materials totalment
reciclables i llençar-los de manera que es puguin recuperar.
Fins fa ben poc posàvem totes les escombraries en
un sol cubell i les llençàvem en un sol contenidor. Ara
resulta que hem de guardar i llençar per separat el vidre, el
paper, la matèria orgànica, els envasos, les piles...,
avisar perquè ens vinguin a buscar els trastos vells, fer
ús de la deixalleria, i quan anem a comprar, amb carretó
o cabàs per estalviar bosses de plàstic, hem de vigilar
que els productes siguin ecològics i no estiguin gaire
embolicats. Per què, tot això?
Article complet a : http://cric.pangea.org/articles/reciclar.html
Opcions.org
|
5
|
Signa contra
la legalització de la caça en barraca, amb vesc i filat
|
|
La
Vanguardia Ed. Impresa (0919-32)
...ente
, nos avergonzaremos no sólo de este Gobierno que se dice
progresista , sino que vamos a sentir vergüenza simplemente de ser
catalanes , declaró Damià Vernet , portavoz del grupo
conservacionista Gepec
, al dar cuenta de la campaña internacional de denuncia
emprendida . Ornitólogos y conservacionistas ven inadmisible
este sistema de caza , no sólo porque es cruel , sino porque
además es ilega...
|
|
|
|
19/9/2007
MEDIOAMBIENTE Polémica legalización de la caza en
barraca [Versió
en Cache]
...mas
y quedan atrapados . Mientras , la caza con red , menos polémica
, consiste en atraer a los pájaros con un pote de agua y
capturarlos con una red mientras beben . Las asociaciones de ecologistas GEPEC y SEO BirdLife
, entre otras , explican que esta caza es cruel con los animales y solo
tiene un objetivo lúdico . En el decreto se precisa que solo es
legal cazar tordos y que se conseguirá que...
|
|
|
Comença
una campanya contra la legalitzacio de la caça en barraca
...a
caça en barraca El punt Barcelona Diferents entitats ecologistes
han iniciat una campanya per evitar que la Generalitat legalitzi
mitjançant un decret la caça d ocell en barraca . EO
Birdlife , Gepec
, Ipcena Ecologistes de Catalunya i Depana van presentar ahir una
pagina web www gepec .org barraca i filat on expliquen les
caracteristiques d aquesta caça , que consideren inadmissible
perqu...
|
|
|
|
Avui
Ed. Impresa (0919-34)
...
Un professor lliurant la documentació als alumnes I JORDI
SOTERAS Quatre de les organitzacions ecologistes més importants
de Catalunya Depana , SEO BirdLife , IpcenaEcologistes de Catalunya i Gepec van sumar ahir
les seves veus per exigir la retirada del projecte de decret del
departament de Medi Ambient que pretén legalitzar els
mètodes de caça en barraca , amb vesc i filats . Els
ecolog...
|
|
|
El
Periodico Ed. Impresa (0919-24)
...ramas y quedan atrapados . Mientras , la caza con red ,
menos polémica , consiste en atraer a los pájaros con un
pote de agua y capturarlos con una red mientras beben . Las
asociaciones de ecologistas GEPEC y SEO BirdLife , entre otras , explican que esta caza es
cruel con los animales y solo tiene un objetivo lúdico . En el
decreto se precisa que solo es legal cazar tordos y que se consegui...
|
|
|
|
21/09/2007. COMUNICAT DE PREMSA
Joves d'Esquerra
Verda exigeix la retirada del Decret que regula l'autorització
excepcional per
a la captura de tords
El
secretari general d'ICV, Jordi Guillot, dóna suport la
iniciativa de
l'organització juvenil que ahir va presentar al•legacions per
demanar la
retirada del Decret que regula la caça en barraca
|
6
|
dissabte 6 d’octubre, 17h
plaça de l’ajuntament d’Esplugues
TOTES SOM NECESSÀRIES, TU IMPRESCINDIBLE
http://www.moviments.net/noalplacaufec/wordpress/wp-trackback.php?p=294
Al costat de
l’hospital de Sant
Joan de Déu es construirà un complex d’oficines, dos
hotels, 709
habitatges i un centre comercial. Comencen les obres del
Pla Caufec,
que transformaran 40 hectàrees verdes de Collserola
La Plataforma Popular contra el pla Caufec convoca a una manifestació el dissabte 6 d'octubre a les 17h a l'ajuntament d'Esplugues per protestar per l'inici de les obres del projecte urbanístic. totes som necessàries!
El soterrament elèctric i el pla Caufec-Porta BCN
Abans de l'estiu els principals diaris de venda i gratuïts de Barcelona com El Periódico, La Vanguardia o ADN van inserir publicitat de Sacresa promocionant el pla Porta BCN (pla Caufec des de fa més de 16 anys). No es tractava exactament d'una plana especial ja que vèiem amb sorpresa com apareixia un butlletí especial a tot color a les planes centrals explicant les bondats, meravelles i beneficis d'aquest megaprojecte. Molts diners va donar la OPA “fallida” de la família Sanahuja per la immobiliària Metrovacesa i s'havien de
gastar en alguna cosa ben important. Promocionar un projecte tan important per a ells com desprestigiat, criticat, irregular, especulatiu i agressiu amb el medi ambient era necessari perquè les obres s'apropaven. Pel camí, entre altres inversions, van comprar el palauet de Saldaña, immoble propietat d'un dels imputats en el cas Malaya, J.A. Roca.
El que no esperava en Roman Sanahuja era que el juliol un cable de Fecsa caigués
a l'estació de Collblanc i avui dia tothom vulgui relacionar l'apagada de
Barcelona amb la suposada necessitat del soterrament de les línies elèctriques
que passen per Esplugues, pel pla Caufec en concret. Ara ja no qüestionem si el
projecte entra en els límits del Parc de Collserola o si l'ajuntament regala uns
terrenys d'amagat per després rebre'ls il·legalment, si el govern local mai ha
volgut negociar amb les AAVV sobre el planejament, si provocarà un cop mortal
al comerç local o col·lapsarà de trànsit una zona prou col·lapsada. Tampoc
parlem de si el pla Caufec solucionarà alguna de les necessitats a Esplugues o
bé empenyerà cada vegada més gent fora del poble per l'elevat preu dels pisos.
En principi, les Associacions Veïnals oposades no són contràries al soterrament
ni tan sols a una urbanització raonada i consensuada amb el veïnat. Però és
que, com informa el setmanari Directa, també s'hauria de posar en dubte si el
soterrament és realment un benefici mediambiental. Oriol Boix, membre del
Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, afirma que les línies aèries
representen perills de baixa probabilitat (caiguda de cables, risc elèctric si
s’hi acosten objectes metàl·lics) i creen camps electromagnètics. Però al
mateix temps adverteix que “les línies subterrànies presenten riscos en fer-se
obres -especialment en l’entorn rural-, menys qualitat de servei -es triga molt
més en trobar i reparar avaries-, més impacte ambiental -constitueixen una
barrera per a les aigües de drenatge i per al pas d’animals subterranis, ja que
requereixen molt més material i un volum d’excavació important- i un camp
magnètic considerable just a sobre de la línia”.
El soterrament i el pla Caufec
Aquest soterrament amaga altres interessos, quina casualitat, lucratius. Amb
motiu del soterrament d’una línia elèctrica d’alta tensió de Collserola a
l’Hospitalet s’ha augmentat de manera desproporcionada l’edificabilitat de dos
terrenys a Esplugues. El 1987, tres directius de Fecsa reben l'encàrrec de
treure l’empresa de la crisi econòmica que patia. Aquests pensen en els
terrenys de Finestrelles a Esplugues com a font d’ingressos. Les negociacions
amb el llavors alcalde Antoni Pérez (inhabilitat per prevaricació en un altre
escàndol urbanístic el 1998) per aconseguir una “compensació econòmica” pel
“benefici” de soterrar les torres són favorables. El 1992, documents interns
de Caufec parlen del compromís de l’ajuntament de cedir 82.000 metres quadrats
pel projecte i també d'agilitzar la requalificació dels terrenys. La promesa de
l'ex alcalde d'ubicar una estació de metro a la zona apareix als projectes
d'ampliació de la L3 del metro. Aquell any, Fecsa valora els seus terrenys en
1.200 milions de pessetes, quan dos anys el fixava en 480 milions. Caufec sosté
que el soterrament té un cost de 6.800 milions de ptes i a documents interns
reconeix que el cost real de 3.500 milions. El desembre de 2004, un peritatge
designat pel Tribunal Superior de Justícia estima el soterrament en 6 milions
d'euros i el benefici immobiliari en uns 885 milions.
AQUÍ ENS PLANTEM!
|
7
|
5. 6. Projecte ATLL Sant Joan
Despí-Trinitat Nova (en especial, el Projecte de
restauració als entorns de Can Baró-Can Biosca).
Extret del CONSELL CONSULTIU DEL CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA
SESSIÓ ORDINÀRIA
ACTA NÚM. 15
Data: 27 de juny de 2007
Hora de començament: 19 hores
Hora de finalització: 21:50 hores
Lloc: Sala de reunions de la seu del Consorci del Parc de
Collserola. Carretera de l'Església, núm. 92.
(Vallvidrera Sant Cugat, Km.4,7) 08017 Barcelona.
El Sr. Martí proposa passar al punt 6 de l'ordre del dia i, per
tant, passa la paraula al Sr. Joaquim Calafí per tal que exposi
el projecte d'Aigües Ter Llobregat "Sant Joan
Despí-Trinitat Nova".
El Sr. Calafí, que acompanya la seva presentació amb
imatges, comenta que representants d'ATLL van exposar el projecte als
membres de la Comissió especial d'urbanisme.
Tot seguit explica que ATLL, empresa que dóna servei d'aigua
potable als municipis
de la regió metropolitana de Barcelona i l'Anoia, té dos
grans punts d'abastament, les
conques del Ter i del Llobregat, que no estan interconnectades. Per
solucionar aquest
problema endèmic i estructural de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona, ATLL ha
projectat connectar les dues conques amb una canonada.
Continua explicant que aquest projecte neix com una proposta arran de
la derogació
del Pla Hidrològic Nacional, en el context d'un seguit de
projectes per solucionar els
problemes d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana,
entre els quals es troba, a
més, la connexió entre Fontsanta i Abrera i la
construcció d'una dessaladora a l'entorn
del port que permetrà convertir 60 hectòmetres
cúbics d'aigua salada en aigua dolça.
El Sr. Calafí diu que el projecte afecta Collserola pel que fa a
la connexió entre
Fontsanta i Trinitat: es construirà un túnel amb un
diàmetre de 6 metres, el diàmet re
del tub per on passarà l'aigua serà d'1,80 metres i les
galeries de servei seran de 5
metres. Una part d'aquest túnel, que passarà per sota
terra, afecta el Parc. Per raons
de seguretat i de construcció, el túnel principal es fa
amb tuneladores: una començarà
a Can Mèlich, a Sant Just, i l'altra a Trinitat, fins que es
trobin. Per seguretat, hi haurà
3 galeries de servei: una a Can Fatjó (vall de Sant Just), una
altra prop del tanatori de
Sant Gervasi i una altra al costat de la nova estació
d'autobusos de TMB. També hi ha
una xemeneia d'equilibri que permetrà que l'aigua pugui circular
en les dues direccions
i que afectarà al Parc en el sentit que hi haurà 3 m2 de
formigó, amb un tub de gairebé
20 metres per sota. La canonada està entre 25 i 100 metres (a
l'alçada del Tibidabo)
per sota del terreny natural.
Continua explicant que aquest projecte, que està finançat
en bona part per fons
provinents de la Unió Europea, es va adjudicar el darrer mes
d'abril en dos blocs, amb
uns pressupostos de licitació de 76 i 62 milions, que s'han
adjudicat per 57 i 47
milions.
El Sr. Calafí diu que es va consultar a la Direcció
General de Medi Natural de la
Generalitat de Catalunya si calia l'elaboració d'un estudi
d'impacte ambiental. La
resposta va ser que no perquè el projecte no afectava
àmbits PEIN. Comenta que això
pot sorprendre, però totes les sortides de les galeries es
produeixen fora del PEIN, fins
i tot la de Can Fatjó. Tot i així ATLL s'ha preocupat per
l'entorn: es va estudiar la millor
ubicació dels sondejos perquè no afectessin el medi i
especialment el Servei de Medi
Natural del Consorci ha estat treballant conjuntament amb ATLL en
l'elaboració d'un
plec de condicions específic per a la galeria de Can
Fatjó, tant pel que fa a l'afectació
de fauna com per a l'afectació de l'ús públic, la
qual cosa s'ha recollit en el plec de
condicions que s'ha aprovat en la licitació.
El Sr. Calafí considera que es una obra d'una gran envergadura,
que tindrà els seus
efectes al Parc, especialment en el moment de les obres, perquè
hi haurà molts
moviments de terres. Tot i això creu que a Can Fatjó es
vigilarà amb la màxima cura
perquè hi hagi el mínim impacte possible: no només
hi haurà una restauració dels
serveis afectats, sinó que s'ha signat un conveni per a la
redacció i posterior execució
d'una part del projecte de la vall de Sant Just.
Finalment, el Sr. Calafí explica que tot i que no s'ha elaborat
cap estudi d'impacte
ambiental, sí que s'han volgut tenir en compte mesures
ambientals, una de les quals
és l'afectació dels nivells freàtics i les
aigües subterrànies: ATLL, amb la col.laboració
del Consorci, a partir d'una àrea d'influència
d'aproximadament 1 Km de la traça
definitiva del túnel, ha elaborat un cens i un inventari de les
fons, amb el cabal i una
anàlisi química de les aigües. Això
s'anirà fent periòdicament, cada tres o sis mesos
durant les obres, que duraran aproximadament uns dos anys i mig, per
tal de veure els
efectes que s'hi puguin produir. Teòricament la
construcció amb tuneladora és del més
segur que hi ha perquè tal com va foradant es va tancant i, per
tant, es va
impermeabilitzant el forat i no permet que hi hagin moltes
fugues.
El Sr. Mallafré demana quan està previst que comencin les
obres.
El Sr. Calafí respon que al setembre.
El Sr. Rafa es demana com és que hi ha tanta diferència
entre els pressupostos de
licitació i els d'adjudicació.
El Sr. Calafí diu que en desconeix els motius.
El Sr. Josep Ferrandiz manifesta la seva preocupació per
l'afectació de l'obra a les
aigües freàtiques i com pot afectar les fonts de Collserola.
El Sr. Calafí comenta que per això s'està fent
l'estudi que ha explicat, per validar que
qualsevol cosa que pugui passar no sigui a causa de les obres del
túnel.
El S. Ferrándiz també manifesta la seva
preocupació per la vegetació.
El Sr. Calafí diu que l'obra no afecta les aigües
freàtiques perquè va molt per sota.
El Sr. Pere Aceitón explica que les associacions de Sant Just,
que han lluitat per
preservar la vall de Sant Just, es van quedar molt sorpreses quan
l'Ajuntament va
explicar aquest projecte. Entre les moltes preguntes que es plantegen,
en fa les
següents a títol d'excursionista que es mou per Collserola:
En quines hores
estarà ocupada la vall per aquest trànsit de camions i
obres?
Es preservaran els
itineraris?
La pols i les incomoditats
obligaran els excursionistes a anar a un altre lloc?
Pel que fa a la sortida de
la galeria de Can Fatjó, ATLL tindrà cura de la riera i
les mines de Torreblanca? Podria recuperar un tram que ja s'ha enfonsat
com a desgreuge?
D'aquesta galeria de
serveis, cap on van els camions? Cap a baix o cap amunt? I la fauna i
la flora?
Pel que fa a l'horari el Sr. Calafí respon que es va pactar que
no es mouria ni un camió
durant els caps de setmana i entre setmana a partir de les 8 o les 10
de la nit. Els
camions, per indicació de l'Ajuntament, hauran d'anar cap a dalt
i, per tant, hauran de
ser del tonatge adequat per poder passar-hi. Pel que fa als itineraris,
s'ha parlat que
tots tindran un by-pass per passar per algun altre lloc que no afecti
l'àmbit de l'obra
estricta de la galeria, que estarà totalment tancat i protegit i
impermeabilitzat fins i tot
visualment respecte de la riera. No ha d'afectar la riera de Can
Fatjó perquè l'actuació
va de la riera cap al cantó de Can Baró. Pel que fa a les
mines de Sant Just, haurien
d'estar incloses en el document de base per a l'inventari de fonts. Diu
al Sr. Aceitón
que li pot ensenyar i si no hi són, incloure-les-hi. Pel que fa
a la recuperació de la
mina, explica que en el projecte de la part de dalt de la vall de Sant
Just, aprofitant que
s'han de restaurar els serveis afectats, es farà, no com estan
ara, sinó com proposa el
projecte d'ordenació. Per tant no veu inconvenient en què
s'hi inclogui la recuperació
 de
la mina.
El Sr. Alberto López demana per on sortiran els camions a Nou
Barris.
El Sr. Calafí respon que sap que ATLL està en
negociacions amb l'Ajuntament de
Barcelona específicament per aquest tema.
El Sr. López demana que se li trameti el plànol de la
zona afectada.
El Sr. Jaume Taxé diu que es produirà un desequilibri
important en les aigües
subterrànies a la riera de Sant Just.
El Sr. Juli Fontoba pregunta on aniran a parar les tones i tones de
terra que es trauran.
El Sr. Martí explica que aniran a parar al port:
l'ampliació del port s'està reblint amb
material i és el més gran abocador de terres que hi ha
actualment a l'àrea
metropolitana de Barcelona, ho pot absorbir perfectament.
El Sr. Martí explica que el conveni subscrit amb ATLL implica
que el Consorci
redactarà el projecte de restauració, per un import de
60.000 euros. El Consorci ha de
garantir que el que afecta Collserola quedi molt millor del que estava
abans. La
voluntat és que l'afectació paisatgística final
sigui mínima, tot i que reconeix que el pas
de camions serà un terrabastall terrible. Pel que fa a la mina,
creu que és l'Ajuntament
qui hauria de pressionar ATLL com a contraprestacions, perquè
és el moment oportú.
El senyor Rafa demana on és el punt vermell.
El Sr. Calafí respon que a uns 300 m. més amunt de Can
Biosca.
El Sr. Rafa diu que hi passa el circuit 164 de Sant Feliu.
El Sr. Calafí respon que hi podrà continuar passant.
El Sr. Aceitón demana si tècnicament és possible
que el túnel vertical foradés des de
l'horitzontal cap amunt.
El Sr. Calafí respon que, d'entrada, el forat no és
vertical: té un pendent d'un 15%
perquè pugui entrar algun element mecànic per poder
arribar a baix. Afirma que no pot
respondre-li amb propietat perquè no és enginyer
però suposa que això va lligat als
costos i a la complicació de l'obra.
|
8
|
El Triangle, núm.
843. F.R. Molins de Rei
Urbanisme.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola reclama a
l’Ajuntament que aturi el pla
Protestes contra una nova “queixalada” a Collserola. Denúncia
ecologista conta el projecte de construir 400 habitatges en una
urbanització de Molins de Rei inclosa dins del parc natural de
la serralada.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)
reclama a l’Ajuntament de Molins de Rei (Baix Llobregat) que aturi el
projecte de construir 400 habitatges en uns terrenys situats a la zona
de la Rierada,
dins de l’àmbit del parc de Collserola. L’entitat ecologista
acusa el consistori d’actuar de manera contradictòria
perquè, d’una banda “defensa la creació d’un parc natural
i la conservació de la serralada i, de l’altra, tolera
actuacions d’aquesta mena”, diu la seva portaveu, Eva Mas.
L’execució del pla d’acord amb les seves característiques
actuals
suposaria en la pràctica quintuplicar el nombre d’habitatges. En
la
tramitació del pla urbanístic es va tancar recentment el
període
d’informació pública,i, per tant, es troba en fase
d’estudi de les
al.legacions presentades. La plataforma vol que el consistori aprofiti
l’ocasió per desestimar el projecte. Els ecologistes reconeixen
que, des
del punt de vista legal, hi ha poca cosa a dir perquè es tracta
d’uns
terrenys que són urbanitzables, però qüestionen
l’actuació municipal per
aquesta diversitat de criteris en les seves polítiques en
relació a
Collserola.
L’objectiu inicial del pla era solucionar un greu problema
urbanístic que
pateix el nucli de la Rierada, on hi ha actualment uns 75 habitatges. El
barri disposa d’un clavegueram construït de fa tems que no pot
entrar en
funcionament pels greus defectes de disseny i de construcció en
els seus
dos extrems. Tampoc no hi ha subministrament d’aigua corrent. La
plataforma considera que les peticions veïnals que es deriven
d’aquesta
situació “són raonables, però en cap cas no pot
ser l’excusa per
desenvolupar un nou barri allà on la majoria dels vilatans
voldríem que
fos un espai protegit”.
Costos per a tothom
Mas denuncia també que la promoció del pla preveu
carregar els costos de
la urbanització a tots els veïns, tant als nous que vinguin
com als que
actualment ja hi viuen. La portaveu ecologista considera que
això és del
tot injust perquè “es tracta de fer pagar a unes persones que
només volen
aigua i clavegueram uns costos no desitjats per a una
urbanització d’alt
nivell”, ja que el projecte preveu fanals, bancs i altres peces de
mobiliari urbà a instal.lar dins del parc “totalment de luxe”.
Mas
assegura que la il.luminació actual prevista “provocarà
una considerable
contaminació lumínica”.
Finalment , també es queixa que les obres de construcció
provoquen el
desviament d’una riera, “qüestió que contradiu els
principis del projecte
Rius, en el qual l’Ajuntament de Molins de Rei participa”.
En l’escrit de denúncia elaborat per la Plataforma s’afirma que
“el
projecte ignora del tota la recent inclusió de l’espai natural de
Collserola dins de la xarxa europea Natura 2000 coma
conseqüència de la
directiva comunitària d’hàbitats”.
Tambés’acusa el consistori d’ignorar els treballs fets per altres
administracions en favor del a protecció del conjunt de
l’àmbit de la
serralada. Mas creu que “les adminsitacions veuen Collserola més
com un
espai de recursos que no pas com un espai a protegir.
Aquest és el comunicat de la PCDC:*COLLSEROLA CADA VEGADA MÉS PETITA*
*Abans que Collserola pugui ser declarada Parc Natural, sembla que hi ha
una clara voluntat de reduir-ne l'espai: s’hi estan fent un nombre
creixent d’agressions en aquest espai natural tant proper a l’àrea
metropolitana que prou urbanitzada està.*
*Una de les darreres agressions és el desenvolupament d’una urbanització
al bell mig de Collserola.* L’ajuntament de Molins de Rei, amb una
minoria de veïns, es proposen desenvolupar una gran urbanització a la
Rierada, amb l’excusa que els veïns que hi viuen demanen l’aigua corrent
i el clavegueram. Això és raonable, però en cap cas pot ser l’excusa per
desenvolupar un nou barri allà on voldríem que hi hagués un espai
protegit per la figura de Parc Natural. L’Ajuntament es pronuncia a
favor d’aquesta idea, ... però, en els fets, actua en direcció contrària.
Sobta que s'aprovés el projecte d'urbanització al final del mandat
municipal, amb ignorància expressa dels conceptes de sostenibilitat del
territori i que contradiu l’esperit demostrat per l’Ajuntament de la
vila, en donar suport explícitament a projectes que vetllen per mantenir
la qualitat ecològica de la riera (Projecte Rius – Projecte de gestió
participada de la riera de Vallvidrera).
La zona que s’urbanitzarà completament, resta envoltada per l'espai PEIN
de Collserola i, a més, les actuacions es fan en espais humits al
voltant de la riera de Vallvidrera i al bell mig d'una zona d'especials
valors paisatgístics, prou reconeguts pels veïns i veïnes de Molinsde
Rei i pels estudis de les institucions acadèmiques i científiques.
El projecte ignora completament la recent inclusió de l'espai natural de
Collserola en la Xarxa europea Natura 2000 com a conseqüència de
l'aplicació de la Directiva europea d'hàbitats i el reconeixement dels
valors de biodiversitat que aquest fet suposa. Alhora que s'ignoren els
treballs - com ara el recent estudi del DMAH anomenat "Estudi de les
mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola" - o les
declaracions públiques del conseller i del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya, dels ajuntaments que formen
part del Consorci de Collserola i del mateix Govern de la Generalitat
que preveuen la imminent proposta de declaració del Parc Natural de
Collserola.
El projecte aprovat no considera ni avalua els impactes i les
conseqüències irreversibles de les actuacions previstes sobre el medi,
la biodiversitat i la intervenció directe sobre zones extremadament
sensibles com la pròpia llera de la riera de Vallvidrera. L'execució de
moviments de terres, pols, pas de vehicles, soroll, ... causades per les
obres i activitats molt impactants alteraran fortament els hàbitats
immediats, tant a l'interior del PERI com sobre una àmplia zona limítrof
que l'envolta.
El projecte es limita a "refugiar-se" en la legalitat dels criteris
obsolets del Pla general metropolità que pot i hauria de ser modificat
"parcialment" en el sentit actual d'harmonitzar-lo amb els criteris de
sostenibilitat i no en els de la irracionalitat urbanística.
El projecte preveu una consolidació urbana que considerem incompatible
amb la preservació dels valors naturals reconeguts per la pròpia Unió
Europea més enllà de la legítima adequació dels habitatges existents.
Considerem inadmissible desenvolupar la construcció de nous habitatges i
equipaments.
I per una altra banda, la majoria de veïns que hi viuen es veuen
obligats a pagar uns preus desmesurats per tenir el que no necessitaven:
seients, papereres i fanals de disseny, tots els carrers asfaltats, quan
ells havien decidit viure en un espai no urbanitzat, i només demanaven
poder tenir aigua corrent i utilitzar un clavegueram existent.
Això sí, sort que el projecte preveu plantar pins on ara hi ha alzines! ...
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)
http://www.Collserola.org
pcdcollserola@moviments.net
Octubre 2007
|
9
|
Convenció Catalana
del Canvi Climàtic
El repte global que suposa el canvi climàtic, la
urgència per
complir els nostres compromisos internacionals en relació al
Protocol
de Kioto, així com la necessitat de definir una posició
del país en el
futur, fan imprescindible compartir visions i impulsar sinèrgies
entre
les polítiques públiques, la iniciativa privada i
l'acció personal i
 col·lectiva
de la ciutadania catalana.
Per aquest motiu, el Govern de Catalunya es proposa
elaborar,
a partir d'un procés de participació i concertació
amb la societat
catalana, el Pla d'acció per a la mitigació del canvi
climàtic per
al període 2008-2012, impulsat per l'Oficina Catalana de
Canvi
Climàtic. El Pla ha de permetre assegurar la reducció de
5,33 milions
de tones anuals de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya en aquest
període.
Aquest procés de participació es concreta
en la Convenció
Catalana del Canvi Climàtic, un àmbit de treball
compartit que
culminarà a finals d'any amb la definició del Pla
d'acció per a la
mitigació del canvi climàtic 2008-2012 i que, alhora,
obrirà un procés
continuat que ens durà a la definició d'una
estratègia de mitigació i
d'adaptació. La qual també haurem d'elaborar
concertadament.
Per aquests motius, us convido formalment a la
sessió
inaugural de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic,
que tindrà
lloc a Barcelona el dimecres 17 d'octubre de 2007 a les 9.30 hores, al
World Trade Center, on hi son convidats representats de les
institucions i les entitats catalanes dels àmbits
econòmics, socials i
acadèmics i els ens locals.
A més de convidar-vos a compartir iniciatives i
projectes,
plantejar-vos la metodologia de treball i analitzar els àmbits
de
mitigació més pertinents a Catalunya, m'agradarà
explicar-vos
detingudament els objectius que a curt, mig i llarg termini el Govern
de la Generalitat de Catalunya té fixats per fer front al canvi
climàtic .
Esperant la vostra resposta i participació,
rebeu una
salutació ben cordial.
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
President de la Comissió Interdepartamental del Canvi
Climàtic
Barcelona, setembre 2007
Jordi
Agulló, portaveu d'Alnus - Ecologistes de Catalunya
participarà a la Jornada
Si hi ha
més persones interessades ens ho podeu comunicar a Alnus.
ESQUEMA DE LA JORNADA
MATÍ
_Recepció dels participants
_Inauguració
_El canvi climàtic a Catalunya.
Presentació de la proposta d'estructura del Pla
d'Acció.
Pausa cafè
La política europea de lluita contra el canvi
climàtic
Presentació del procés de participació
Sessions per àmbits de treball
Dinar
TARDA
Sessions per àmbits de treball (continuació)
Conferència. El canvi climàtic i la qualitat de vida
Cloenda
Inscripció a: www.oficinacanviclimatic.cat
Places limitades. Imprescindible inscripció.
Període: del 21 de setembre al 9 d'octubre de 2007
Tel.: 93 488 11 77 (secretaria)
|
|
|
|
Per
aportar notícies, opinions envieu-les al correu alnus@pangea.org
Si voleu rebre aquest
butlletí i els següents via correu electrònic
indiqueu-ho a alnus@pangea.org
Si no voleu rebre
més el butlletí via correu electrònic indiqueu-ho
també
a alnus@pangea.org
|
|
Info web nº4
36925