1
|
LA
VALL DE SANT JUST, CONSTRUCCIÓ IMMINENT
Queden dues
setmanes per a que finalitzi el termini per a presentar un recurs
contra l'aprovació definitiva de la modificació de PGM
que afecta la vall. Alnus - Ecologistes de Catalunya, amb l'acord de la
Plataforma Cívica en Defensa de la Vall estem preparant el
recurs per mirar d'evitar el que l'ajuntament ha aprovat i no parem de
denunciar els darrers temps.
Aquí mostrem alguns reculls de premsa al
respecte:
Tot i la
lluita dels
ecologistes
La vall de Sant
Just
s’urbanitzarà parcialment
La
serra de Collserola veurà aviat com s'estreny una mica
més el seu
cinturó de ciment. La Generalitat ha aprovat
l'urbanització d'un sector
de la vall de Sant Just, al Baix Llobregat. La Plataforma
Cívica per a la Defensa de Collserola
critica una operació que permetrà l'urbanització
de Can Candeler i
afectarà l'entorn fluvial del torrent de Can Biosca. A
més, lamenten
que el sobtat fi de legislatura hagi impedit la creació del parc
natural de Collserola.
Després
de molts anys de lluita, la Plataforma Cívica per a la Defensa
de
Collserola està a punt de veure com un altre bocí de la
vall de Sant
Just sucumbeix sota el ciment. Es tracta només d'una petita
part, ja
que bona part de la vall s'ha declarat no urbanitzable gràcies a
unes
permutes de terreny amb les constructores. No obstant, els ecologistes
consideren que la pressió de Collserola ja és massa dura
com per
agreujar-la encara més. 
La
plataforma considera que l'aprovació del pla respon a interessos
especulatius. Tant l'Ajuntament com la Generalitat han permès
que
prosperés la urbanització parcial malgrat el centenar
d'al·legacions
presentades pels grups ecologistes i veïnals. Aquests havien
aportat
nombrosos informes tècnics que defensaven la necessitat de
protegir els
valors d'aquest espai natural i la seva fauna, en especial la
població
de toixons.
El toixó és un
habitant il·lustre de la vall de Sant Just
Malgrat no
aconseguir la salvaguarda total de la vall de Sant Just, la plataforma
considera que la lluita ha valgut la pena i que ha donat alguns fruits.
En especial, consideren que ha servit per "sensibilitzar
col·lectivament la població de la necessitat de preservar
Collserola"
de l'avenç urbà i, en particular, aquesta vall
amenaçada. No obstant,
no s'han pogut evitar operacions com la mateixa urbanització de
Can
Candeler o les ja aprovades anteriorment a la Bonaigua i Mas
Lluí.
Publicat 19/09/2006
- 13:58h http://www.lamalla.net/article.php?id=147973
Els ecologistes
critiquen que s'edifiqui a l'entorn
d'un torrent a Collserola
EL
PUNT. Sant
Just Desvern.20/09/2006 Els
ecologistes critiquen que s'edifiqui a l'entorn d'un torrent a
Collserola
La
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola es va mostrar
ahir en
desacord amb la reserva de 5.000 metres quadrats urbanitzables a Can
Candeler perquè «això afecta el torrent, el bosc i
l'entorn fluvial
natural de Can Biosca». La Generalitat ha modificat el pla
general
metropolità a l'àrea de contacte entre Collserola i el
nucli de Sant
Just Desvern per traslladar-hi, segons expliquen els ecologistes, 5.000
metres quadrats urbanitzables dels 80.000 amb què l'Ajuntament
ha de
compensar els propietaris de la Vall de Sant Just. Per allunyar les
construccions d'aquesta vall s'ha de traslladar els 80.000 metres
quadrats edificables a zones verdes del municipi que s'han de
requalificar i a altres ciutats. La plataforma critica que
«malgrat que
tenen lloc suficient, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona
han
insistit a edificar a les portes de Collserola».
e-notícies
Protesta per la urbanització del Mas
Lluí 2 a Collserola
La Plataforma
Cívica en
Defensa de la Vall i Alnus-EdC han
denunciat
que l'espai agroforestal del Mas Lluí, a
la vall de Sant Just,
dins el
parc de Collserola, "té els dies comptats". És per
això que la
plataforma s'ha acomiadat d'aquest espai, tal com mostra la imatge, amb
un acte de protesta per recordar a les administracions que "no volem
que s'edifiqui ni un pam més de la vall, tal com continuen
proposant".
La plataforma també critica que "hi ha encara molta gent de la
zona que
desconeix els plans urbanístics, i lamentem profundament aquesta
manca
d'informació i l'opacitat amb què les administracions fan
i desfan al
seu gust, seguint determinats interessos de les immobiliàries,
com en
aquest cas". El 4 d'octubre han fet una xerrada al Casal de Joves
de
Sant Just, amb el títol La vall de Sant Just,
construcció imminent.
Aquí
podeu
observar algunes de les fotos de l'acció / funeral realitzat
per la Plataforma i Alnus-EdC, just en el camí de la salut, que
delimita la zona a urbanitzar.
Teniu molta més
informació a http://www.pangea.org/alnus
|
2
|
|
Consum conscient • consum
responsable
consum ètic • consum crític
|
Quan
ens disposem a
comprar un producte ens podem fer algunes preguntes:
•Per què vull aquest producte?
•Com puc necessitar-ne menys?
•De què està fet? D'on ve?
•Si el compro, a quina empresa dono el meu diners escollint aquesta
marca?
•Com l'he de fer servir perquè em duri força?
Coneixent la resposta a aquestes preguntes podem aconseguir que el que
potenciem amb el nostre consum, amb el nostre suport econòmic,
no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social. |
|
El Centre de Recerca i Informació en Consum
(CRIC) és una associació ciutadana sense ànim de
lucre i independent de qualsevol institució pública o
privada. Té com a objectiu oferir informació per a un
consum responsable a través de la revista
Opcions
Últim número:
maig-juliol 2006
www.opcions.org
......
|
|
La
visió del
CRIC
El terme consum conscient (o
"consum responsable") es va sentint cada
vegada més en diferents àmbits, i per cadascú pot
tenir significats diversos. Pel CRIC vol dir tot això:
- Ètica
també en el consum.
En les nostres activitats quotidianes actuem d'acord amb la nostra
ètica: valorem allò que ens sembla bé o malament
abans de prendre decisions. En canvi, quan consumim és habitual
prendre les opcions que se'ns presenten com a més
"fàcils": barates, accessibles, de moda... El consum responsable
intenta desfer aquest "divorci" entre el comportament com a ciutadans i
com a consumidors: valorem què ens sembla bé també
a l'hora de consumir.
- Prendre les regnes
de les decisions
pròpies. El consum responsable trasllada la presa de
decisions des de la publicitat, el mimetisme social o alguns interessos
particulars cap al criteri de cadascú.
- Acció per al
canvi social.
Hi ha moltes coses al món que no ens agraden:
injustícies, degradació del medi... El nostre consum hi
té a veure, perquè amb cada acte de consum influïm
sobre l'evolució de la societat. El consum responsable intenta
que allò que potenciem amb el nostre consum no sigui
contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.
- Canviar l'actitud
davant del consum.
Fer un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció
entre marques ni només de consumir "verd", sinó d'un
replantejament de tota la manera de consumir. Preguntem-nos primer si
realment tenim necessitat o desig d'allò que anem a consumir,
després de quantes maneres es pot satisfer aquesta necessitat o
desig, i finalment, en cas de fer-ho a través del mercat, quina
de les opcions que ens ofereix ens sembla més encertada.
- Alliberament, no
obligació.
No es tracta de "complir amb l'obligació" de seguir unes normes
que se'ns dicten; això ens fa sentir culpables i buscar excuses
quan no podem fer-ho. Al contrari, es tracta de sentir l'alliberament
de fer allò que des de dintre sentim que és millor i ens
fa estar més satisfets, de no estar lligats a necessitats
falses, a modes o hàbits que no sabem ben bé
perquè seguim, d'entendre millor com funciona el món en
què vivim, de no participar en dinàmiques que no ens
semblen correctes.
Practicar el
consum
responsable
- Fer un consum responsable
comença per una
cosa tan senzilla com observar el nostre consum de cada dia. Moltes
vegades el mateix sentit comú ens suggerirà canvis
positius. No hem de tenir por o vergonya de prendre hàbits
"estranys" en la nostra societat, com anar a comprar amb el
cabàs; el que hauria de ser estrany és que no siguin
"normals".
- Dedicar temps a buscar
informació,
identificar les opcions més vàlides en cada moment, etc.
és una bona inversió: el més segur és que
practicar un consum responsable ens dugui, a fi de comptes, a disposar
de més temps per a nosaltres.
- De vegades el consum
responsable ens durà a
escollir opcions que no són les més accessibles al mercat
o que no són les més barates, però també
arribarem a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes
coses ens aporta molts avantatges; a la llarga gastarem menys diners.
|
|
3
|
LA
PROLIFERACIÓN DE
MEDUSAS EN EL MEDITERRÁNEO SÍNTOMA DEL CALENTAMIENTO Y LA
SEQUÍA
Madrid, 9/8/2006, (Ecoestrategia).- La
proliferación de las medusas en la costa mediterránea es
un síntoma del calentamiento global y de algunos efectos
asociados a éste, como la sequía y la disminución
de los caudales de agua dulce que llegan al mar.
Así lo considera la organización
ecologista
Oceana, que ha realizado un trabajo de divulgación sobre las
características de estos animales y las causas que justifican su
proliferación en las costas españolas.
Según esta organización, la
sobreabundacia de
medusas no es casual y sí un síntoma de que las
características del agua han cambiado debido a las variaciones
de algunos parámetros como la temperatura y la salinidad.
Las medusas, invertebrados compuestos en un 95 por
ciento de
agua y que contienen tentáculos urticantes que provocan molestas
picaduras al entrar en contacto con la piel de las personas, viven
normalmente a una distancia de entre 20 y 40 millas de la costa.
A esa distancia el agua es más salina y
más
cálida que en la costa, donde es más fría y menos
salina, aunque, según esta fuente la aportación a la
costa de aguas de río ha sido muy baja debido a la
sequía, y esa menor aportación de agua dulce ha
propiciado que aumente la salinidad de las aguas costeras y que
éstas se equiparen con el agua más alejada de la costa.
Oceana
ha señalado también la sobrepesca como factor
determinante de la proliferación de esta especie, ya que
determinadas artes de pesca provocan la captura de los depredadores de
las medusas, como la tortuga boba, el atún o el pez espada.
tornar a l'inici
|
| 4 |
Un
estudi sosté que els moviments de defensa del territori
condicionen l'acció
política
EL PUNT 12.09.06
Un
estudi sosté que els moviments de defensa del territori
condicionen l'acció
política
Analitza els conflictes del
túnel de Bracons, el transvasament de l'Ebre, el pla
urbanístic 22@ i el
creixement de l'Empordà
JORDI
CASAS. Olot
Les
mobilitzacions i els conflictes
territorials del país han estat clau per implantar una nova
cultura del
territori i sobretot han ajudat a consolidar la nova política
territorial que
comença a impulsar la Generalitat, segons un estudi encarregat
per la Fundació
Bofill a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques,
adscrit a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Aquest estudi analitza la
incidència en el govern i en
la societat en general que han tingut la coordinadora Salvem les Valls,
la
plataforma Salvem l'Empordà, la de Defensa de l'Ebre i la del
moviment contra
el pla 22@ en els conflictes territorials del túnel de Bracons,
del model
urbanístic i turístic de l'Empordà, de l'intent de
transvasament de l'Ebre i
del districte tecnològic del Poblenou de Barcelona.
L'estudi determina que les
mobilitzacions han tingut un impacte important en les polítiques
territorials i
ho classifica en tres grups.
PROJECTES ATURATS.
El primer és el que anomena substantiu i aplega els casos en
què els projectes
s'han paralitzat, com ara el del transvasament de l'Ebre; els que s'han
modificat, com ara el del tram de Joanetes de l'eix Vic-Olot, i els que
han
tingut propostes alternatives concretes, com ara els plans
territorials.
PROJECTES MODIFICATS.
El segon és el nivell operatiu i estableix que aquests moviments
reivindicatius
han comportat l'accés de nous actors polítics en
l'elaboració de les polítiques
territorials, noves aliances científiques i de pensadors que han
enriquit el
discurs, i canvis promoguts en els procediments i tràmits, com
per exemple
l'ampliació dels terminis de consulta.
SENSIBILITZACIÓ.
I, finalment, el tercer és el que anomena simbòlic i
conceptual, de caràcter
molt més filosòfic, que qüestiona conceptes com ara
l'interès general i el
progrés i n'introdueix de nous com és el de cultura de
l'aigua.
El mateix
estudi també destaca la
importància de la formació de tots aquests moviments
reivindicatius com a
«xarxes d'acció col·lectiva crítica»,
cosa que aconsegueix un efecte
amplificador i unitari en la defensa del territori. A part, remarca que
han
sabut aprofitar «estructures d'oportunitat política»
favorables al canvi de les
polítiques, com en el cas dels canvis polítics a
Catalunya dels últims tres
anys.
El
treball Per una nova cultura del
territori? Mobilitzacions i conflictes territorials ha estat elaborat
per
l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, que
està adscrit a la Universitat Autònoma
de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació
Bofill. Els autors són Àlex
Casademunt, que n'és el coordinador, Eva Alfama, Helena Cruz,
Gerard Coll i
Marc Martí. Aquesta recerca s'ha fet a partir d'entrevistes amb
activistes,
tècnics, polítics i periodistes i a través de
l'anàlisi de la informació cedida
per les entitats estudiades i de les poques publicacions que hi ha
sobre el
tema. És a punt de ser publicada, segurament per Icària.
La
Plataforma per a la Defensa
de l'Ebre es va constituir l'any 2000 per oposar-se frontalment a la
proposta
de transvasar aigua del riu Ebre i evitar així un dany
irreparable a la fauna,
a la flora i fins i tot a la formació geogràfica del riu,
sobretot del seu
famós delta. Aquesta plataforma ha aconseguit aturar el projecte.
La
plataforma 22@ es va
constituir el 2000 per defensar el patrimoni industrial del Poblenou de
Barcelona, que consideraven amenaçat pel projecte que du el nom
de 22@ i que
pretenia enderrocar bona part de les indústries. Amb el
símbol de la fàbrica de
Can Ricart, el moviment ha aconseguit que se salvin de la
desaparició 68
elements.
Salvem les Valls
És
una coordinadora que des del 1995 agrupa 20
entitats i un centenar de particulars que s'oposen a la
construcció de l'eix
Vic-Olot pel túnel de Bracons. Ara està en
construcció, però la seva activitat
de defensa del territori ha estat pionera i representativa per als
sectors
ecologistes. Ha estat clau en la modificació del tram més
impactant, el de
Joanetes.
Salvem
l'Empordà
Promoguda arran d'una
assemblea de la Institució
Altempordanesa en Defensa de la Natura, l'any 2002, aquesta plataforma
té per
objectiu fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible de la
comarca. Ara
du a terme accions i treballa perquè el pla director de l'Alt
Empordà que fa la
Generalitat s'adigui a aquests principis.
|
5
|
|
Ecologistes de Catalunya:
Catalunya
incompleix la Directiva europea d'abocadors
|
La
Directiva Europea 99/31/CE del 26 de abril 1999 té per objecte
prevenir
o reduir els efectes ambientals negatius de l'abocament de residus, i
en particular el de les aigües superficials, les aigües
subterrànies,
el sòl, l'aire i la salut humana.
Per
assolir aquests objectius, l’estratègia marca un escenari de
reducció
esglaonada de l'abocament de residus biodegradables —paper,
cartró,
matèria orgànica, restes vegetals... Aquest escenari
preveu abocar a
l’any 2016. només el 35% dels residus
biodegradables que s'abocaven el 1995.
El primer
termini
d'aquesta
reducció gradual d’abocament de residus biodegradables,
estableix una reducció de l’abocament del 25% dels
residus biodegradables. Aquest termini s’ha exhaurit aquest
passat 16 de juliol sense assolir els objectius
marcats, ja que a Catalunya no només no s'ha reduït la
quantitat de residus biodegradables abocats sinó que ha
augmentat un 13% respecte 1995;
aquest fet està directament relacionat amb els deficients
resultats de
recuperació de la brossa orgànica amb un 11% de
recuperació (dades de
2005) quan l’objectiu del PROGREMIC era arribar a recuperar el 50% el
mateix any. Això doncs, ara estem incomplint en un 50% els
objectius
previstos a la Directiva, segons les estimacions realitzades per EdC; aquest
incompliment és responsable de l'emissió de 300.000 tones
de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, l'equivalent al
20% de les emissions associades al trànsit a la ciutat de
Barcelona.
Des
de la Federació Ecologistes de Catalunya volem denunciar aquest
incompliment, fruit de la vulneració reiterada dels objectius de
recuperació de brossa orgànica marcats per la Llei
Reguladora de
Residus 6/93 i les seves modificacions així com dels objectius
de
recuperació de la brossa orgànica i del paper i
cartró establerts en el
Pla de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC
2001-2006) i el PMGRM 1999-2006.
La
situació
és
encara més preocupant si tenim en compte que la revisió
del PROGREMIC
(2001-2006), posposa l’objectiu de recuperar només el 55% de la
brossa
orgànica produïda el 2012 i recuperar el 75% del paper.
Aquests
objectius són insuficients, especialment per a la brossa
orgànica ja
que no permeten assolir els objectius de la Directiva a través
de la
recollida selectiva en origen i de qualitat.
Algunes
conclusions:
El
no assoliment dels objectius marcats per la Directiva d'Abocadors posa
de relleu el fracàs de la gestió dels residus municipals
durant aquesta
darrera dècada, especialment el model de gestió dels
residus municipals
promogut per l’Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat
Metropolitana de Medi Ambient, basat en els Ecoparcs com a
instal·lacions de transvasament dels residus a abocadors o en
forma de
CDR a les incineradores.
És
encara més preocupant
que aquesta política i model fracassat que es vulgui exportar a
la
resta del país segons es preveu al PROGREMIC (2006-2012) amb la
agressió que comporta al territori i a les poblacions on
s’imposen
aquestes instal·lacions.
Les
administracions ARC i l’EMMA
mantenen una política ineficient i continuista que;
-
no marca objectius ni instruments
eficients de reducció de residus
-
trasllada els objectius de
recuperació de residus previstos pel 2006 al 2012
-
instauren
el model dels Ecoparcs, autèntics forats negres on no hi ha
transparència en el flux dels residus ni amb els resultats de la
seva
gestió.
-
no prioritza la prevenció i
generarà gran quantitat de residus no aprofitats
-
prioritza
el tractament “resta” molt costós i de baix rendiment, davant de
la
prioritat de la bona separació en origen i la qualitat del
compost.
-
no obliga als ajuntaments mandrosos
a complir la Llei reguladora
-
es
continua utilitzant i potenciant àmpliament l’abocament i la
incineració, amagades darrera noves denominacions (eufemismes
com l’ús
de combustibles alternatius (cremar en cimenteres com la de CEMEX a
Sant Feliu de Llobregat, Ciments Molins,..) o restauració
d’espais
degradats amb “bales inerts” la Vallensana (Badalona), La pedrera Elena
de l'empresa Sugranyes (Cerdanyola),..
-
s’imposen les instal·lacions
sense contemplar el consens social i doncs, es generador de conflictes
socials
Demanem un
replanteig dels models de
gestió de residus proposats per l’ARC i l’EMA:
-
La
realització d’Auditories ambientals i econòmiques als dos
Ecoparcs, amb
la participació de les entitats socials en el criteri de
contractació
de l’auditoria i en el seguiment i resultats. Transparència
informativa.
-
Moratòria a la
construcció dels nous Ecoparcs
-
Aturada
de l’ompliment dels residus de les bales dels Ecoparcs a la pedrera
Vallensana i moratòria a l’ompliment de pedreres i extraccions
amb
residus.
-
Moratòria a la crema de
residus
en instal·lacions industrials com a “combustibles alternatius”;
en
Cimenteres (Ciments Molins, CEMEX,..), tèrmiques (Sant Pere de
Torelló,..), ceràmiques, etc.
-
Obertura
d’un debat obert i transparent amb les Plataformes, entitats
ecologistes, socials i de defensa del territori i medi ambient , amb
conflictes al territori català.
|
|
| 6 |
| ECOLOGISTES de
Catalunya denuncia que s'està tirant un 50% més de
residus biodegradables als abocadors del permès per Europa |
Barcelona.- ECOLOGISTES
de Catalunya (EdC) denuncia que s està tirant un 50% més
de matèria
orgànica als abocadors catalans de la que permet la directiva
europea.
Aquest escenari preveu que el 2016 només s aboquin el 35% dels
residus
biodegradables que s abocaven el 1995. El primer termini del pla, que
es va exhaurir el 16 de juliol passat, estableix una reducció de
l
abocament del 25% dels residus biodegradables. EdC ha assegurat que a
Catalunya no només no s ha reduït la quantitat de residus
biodegradables abocats sinó que ha augmentat en un 13% respecte
el 1995.
|
|
7
|
El
Govern donarà 85 € per comprar electrodomèstics
més eficients
El
pla amplia l'import de les ajudes anunciades pel Ministeri
d'Indústria
CAROLINA ABADÍA
BARCELONA
El Departament de Treball i
Indústria va anunciar dimecres passat la posada en marxa del pla
renove
d'electrodomèstics a Catalunya, amb una ajuda mínima de
85 euros per
als compradors que escullin un model de rentadora, frigorífic o
rentavaixella de classe A, que
estalvia un 40% d'energia. Aquest pla,
batejat com a Renova't, complementa el que el mes passat va
anunciar el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç,
José Montilla, que
atorga una ajuda mínima de 50 euros per cada aparell. La
Generalitat
incrementarà aquesta quantitat per frigorífic, rentadora
o
rentavaixella de 50 a 85 euros. Els congeladors rebran a Catalunya 185
euros i per les assecadores se'n donaran 150.
Es beneficiaran
d'aquesta subvenció els que renovin els seus
electrodomèstics a partir
del dia 2 de maig, però fins a l'1 de juny el descompte no
s'aplicarà
directament a la factura del producte. La Generalitat preveu que 90.000
aparells siguin substituïts durant l'any 2006 i té previst
destinar-hi
un pressupost de 10,5 milions d'euros.
Les distribuïdores
d'electrodomèstics hauran de comprovar que el client canvia el
vell
aparell per un altre de nou enèrgicament eficient. Josep
María Rañé va
descartar "totalment" la possibilitat que aquesta mesura elevi el preu
de venda dels electrodomèstics: "Es tracta d'un mercat molt
obert, en
què és molt difícil que hi hagi un acord per
apujar els preus".
140 MESURES
El pla Renova't
és una de les 140 mesures que la Conselleria de Treball inclou
en el
Pla d'Acció 2006-2010, que destina un pressupost de 72,6 milions
d'euros a reduir el consum d'energia, dels quals 38,7 provenen del
Govern central. La major part dels fons (19 milions d'euros) aniran
destinats al sector d'edificis i serveis, per fomentar l'aïllament
de
les vivendes i una utilització més eficient de l'energia.
Se
subvencionarà amb un màxim de 20.000 euros la
rehabilitació de les
façanes d'entre 200 i 400 vivendes. També es concedeixen
ajudes a la
introducció d'equips eficients de climatització.
Als edificis
públics es col.locaran bombetes d'estalvi, es renovaran les
instal.lacions d'il.luminació pública exterior i es
farà un diagnòstic
energètic de gairebé 30 edificis d'ús col.lectiu.
|
8
|
Txernòbil
Mai Més! Tanquem les nuclears!
Fa 20
anys, el
26
d'abril de 1986 tenia lloc l'accident nuclear més greu
succeït
fins al moment, en el reactor numero 4 de la central nuclear de
Txernòbil, a Ucraïna.
Les
conseqüències.
Tan sols es coneix la punta de l'iceberg; algunes dades:
-
Les
víctimes
mortals s'estimen en unes 500.000.
-
S'han
desplaçat
350.000 persones procedents de les zones més afectades.
-
Més
de 5 milions
de persones resideixen actualment en les zones contaminades, i desenes
(si no centenars) de milions s'han vist afectades per l'accident de
Txernòbil.
-
La
mortalitad a
Bielorússia ha augmentat un 43% de 1990 a 2004 (segons dades
publicades en la web oficial de govern bielorrús)
-
Uns
estudis recents
afirmen que el càncer de tiroides en nens va augmentar 88,5
vegades, en adolescents 12,9 vegades i en adults 4,6 vegades.
És
el
llegat
tràgic d'una central que va alimentar la xarxa elèctrica
tot just un grapat d'anys.
Pot ser
el
llegat de
qualsevol de les centrals nuclears espanyoles, especialment si el
govern de Zapatero incompleix la seva promesa d'establir un calendari
de tancament de les centrals nuclears espanyoles i, les
elèctriques
aconsegueixen mantenir-les en funcionament uns lustres més.
Ha de
tractar-se
d'un tancament progressiu, però urgent. Les nuclears catalanes
envelleixen ràpidament a mesura que s'esgoten els seus 25 anys
de vida útil; a l'envelliment i la deterioració dels
materials, se suma la pèrdua de la cultura de la seguretat
dels seus gestors, preocupats abans de res per abaratir costos.
És
urgent que
la Generalitat de Catalunya i el Govern de José Luís
Rodríguez Zapatero estableixin un calendari de tancament de
les centrals nuclears catalanes que inclogui el tancament de
l'última
d'elles abans de finals del 2015.
I, per
a
demanar-se'l alt i clar, us convidem a que us uniu a artistes,
organitzacions i intel·lectuals en un homenatge als milions de
perjudicats de Txernòbil.
|
9
|
 |
| La Comissió
Europea mostra el seu compromís amb la compra verda |
22/09/2006
|
|
|
|
|
 Més
informació sobre Ecoprocura:
Ecoprocura
es presenta com una oportunitat.
Experts
internacionals debaten com promoure la compra verda
A finals de 2006, els estats membres de la Comissió Europea
hauran d'aprovar els Plan d'Acció en compra pública
verda. Jill
Michielsen, de la Direcció General de Medi Ambient de la
Comissió
Europea va informar que 18 dels estats membres ja han iniciat aquests
plans i 4 ja disposen de l'esborrany. Així, s'han marcat com a
fita que
de cara al 2010 el nivell mitjà de compra pública verda a
Europa sigui
el nivell dels estats que actualment practiquen la millor compra
pública. Trobareu més informació sobre la compra
verda i Europa, aquí.
Si es fa una anàlisi actual de la qüestió el 40%
dels projectes de
licitació ja són verds, però Michielsen creu que
s'han de desenvolupar
més capacitats i també cal una estandarització
dels procesos de compra
verda. A més cal revisar el cicle de vida dels productes verds
per
calibrar el seu preu i verificar que realment són sostenibles.
La
Comissió tindrà en compte aquests aspectes a més
de la regulació de les
ecoetiquetes i publicarà a la seva nova pàgina web les
noves
estratègies de compra pública verda a nivell estatal i
local i
informació per la determinació de preus i cicles de vida
dels productes
sostenibles.
A escala mundial, l'Agència de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP
en les seves sigles en anglès) també vetlla i considera
com una de les
seves prioritats vetllar pel compliment del procés de
Marràqueix de
2003 per promoure així pautes més sostenibles de
producció i consum.
Aquest procés inclou reunions periòdiques d'abast mundial
i regional,
grups d'experts i taules rodones per promoure els avenços en la
compra
sostenible en el marc de deu anys. Tot això amb una marcada
prioritat
de vetllar per la igualtat internacional en la distribució dels
recursos i les justes condicions de treball.
|
|
|
10
|
Curiositat:
Imatges de
la
realitat turística de Marina d’Or:
Un gran engany
http://notancerca.blogspot.com/2006/09/la-veritable-histria-de-marina-dor.html |
|
|
|
Per
aportar notícies, opinions envieu-les al correu alnus@pangea.org
Si voleu rebre aquest
butlletí i els següents via correu electrònic
indiqueu-ho a alnus@pangea.org
|
|
Info
web/ Infoalnus nº1
36925/