SUMARI

1r.- Introducció

2n.- Energia

3r.- Urbanisme

4rt.- Policia verda

5è.- Gestió de residus

6è.- Collserola

7è.- Mobilitat

8è.- Comerç i consum

9è.- Conclusions
 
 

1r.- Introducció

        "Els éssers humans no reaccionem fins que estem vora del precipici."

2n.- Energia                                       Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

• Ordenança municipal
• Cal elaborar i aprovar en aquest període l’Ordenança municipal que obligui a posar plaques solars tèrmiques a totes les edificacions noves que necessitin aigua calenta. Estimular mitjançant desgravacions o subvencions la instal·lació en blocs i cases unifamiliars de les plaques.
• Instal·lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a les escoles Montseny, Canigó i l’Institut , en el període 2003 al 2007.
• Evitar la contaminació lumínica, instal·lant barrets als fanals o substituir-los per altres més eficients per evitar que la llum vagi cap amunt. Canvi de les bombetes de poca eficiència per altres de poc consum i molta durada.
• Campanya per extendre la utilització de plaques solars fotovoltaiques i tèrmiques, tenint en compte que al poble ciutat hi ha més de mil cases unifamiliars, més del 50 per cent amb possibilitats de funcionar com a central elèctrica i generar llum i escalfar l'aigua.
• 
  * El tinent d'alcalde Sr. Perpinyà informa que el cost d'instal·lació per vivenda de les plaques solars als pisos de Camp Roig és d'uns 1100 € (180000pts). Contant el manteniment pot sortir amortitzat en 3 o 4 anys, una ganga, uns 15 o 20 anys gratis! i un enorme estalvi d'energia!
   

  3r.- Urbanisme                    Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

• Casc antic. La trama urbana heretada de la història està composada per zones diferenciades, en primer lloc podem assenyalar la zona històrica, que prové del món rural, la zona centre, aquesta zona proposem que es conservi, en la seva estructura actual, millorant les malifetes fetes en l’època franquista, incloure blocs de pisos en aquesta zona.
• 
  Demanem que es pugui fer un pis més en les cases respectant l’estructura de casa antiga, com s’ha fet en la casa de la Vila, però millor, per poder donar resposta a les persones senzilles que viuen en aquestes cases i els seus fills no poden comprar pis en un lloc tan car com Sant Just.
  Creixement d’origen, segona residència. Tenim els carrers de la Rambla a dreta i esquerra que tenen un origen de principis de segle XX, com a segona residència, cases unifamiliars que consumeixen força espai, la densitat d’habitants és baixa.
  En aquesta zona proposem densificar el centre, mitjançant reestructurar les normes urbanístiques per transformar la zona en blocs ecològics de planta més dos, l’Ajuntament ha d’estimular aquest canvi, evitant el creixement cap a Collserola, i tenint com a fita no passar mai de vint mil habitants a Sant Just en els propers trenta anys, a fi i efecte de respectar un sentiment general de les persones que tenen les seves arrels al poble ciutat. En aquesta zona creiem que les administracions han de fer pisos socials, per compensar el desequilibri sociològic de la societat Santjustenca, molt decantada pel nombre d’habitants de dalt de la piràmide social parlant en termes d’ingressos econòmics, també per donar oportunitats al treballadors que ho fan a Sant Just i voldrien viure ací i no poden, i al sector de persones de Sant Just que no poden optar a un pis al pobleiciutat.
• La zona alta, ja habitada per la majoria en forma de cases unifamiliars, no s’ha de tocar, respectant la baixa densitat de població, cal tenir en compte que estant lluny de les vies de comunicació i és difícil de donar resposta a la seva necessitat de mobilitat.
• La zona de l’illa Walden, és un lloc ben resolt, ens alegrem, sí que cal fer actuacions urbanístiques per integrar la zona de la Basses de Sant Pere , que hi ha una espècie de tanca, la carretera Reial i les vies que deriven envers l’autopista, que fan que no estigui integrat al poble, com en temps passat succeïa el Walden7, ara ben integrat.
• La zona industrial Forma part del poble ciutat, hi ha una deficiència de sostenibilitat que anotem, en aquesta zona treballen aproximadament nou mil persones, gairebé ni un dos per cent viuen al poble; a efectes d’equilibri medi ambiental és un malbaratament d’energia, ja que s’han de traslladar consumint energia, omplint les vies de comunicació, i perden temps de la seva vida per treballar.
• 
  Un govern municipal humà hauria de tendir a solucionar aquesta malifeta, potenciant la construcció de cases socials on puguin optar per viure les persones que treballin a Sant Just.
• Les conques hidrogràfiques s’han de respectar com a medi natural i no transformar-los en clavegueres canalitzades, com actualment passa a la riera en la zona industrial. Calen accions per rectificar els errors del passat i transformar aquest espai de forma més naturalitzada amb vegetació de ribera.
• Aprovar l’ordenança municipal que obligui a les empreses constructores a recollir les aigües pluvials, per a jardins i les piscines. Facilitar la construcció dels dipòsits de recollida de les aigües pluvials a les cases unifamiliars i plurifamiliars que tècnicament sigui possible.
• Els carrers del centre històric fer-los per vianants, càrrega i descàrrega al matí de dilluns a divendres, i carnet de resident pels cotxes dels propietaris de la zona, els altres vehicles, prohibit el trànsit.

4rt.- Policia verda                            Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

La policia municipal del poble té diverses tasques assignades, totes importants, la  labor d’educació cívica medi ambiental no la considera fonamental davant d’altres com la regulació del trànsit, la seguretat ciutadana; llavors la tasca de control de les actituds davant del contenidors diversos de recollida selectiva, es trobem cartró pel mig dels carrers, fora dels contenidors de rebuig, les "caques de gossos" per tot arreu, en la zona perifèrica al voltant de Collserola, trobem deixalles grosses, matalassos, runes, llaunes, bateries de cotxes etc.

5è.- Gestió dels residus                  Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

La gestió dels residus és de cabdal importància avui dia, la societat de consum genera diàriament grans quantitats de residus que cal tractar, gestionar i ubicar. La manera més eficient i neta de fer-ho és la reutilització i el reciclatge per als quals cal sens dubte la col·laboració ciutadana i per tant cal facilitar-la al màxim.

• Potenciar la minimització i el reciclatge amb campanyes continues inclòs porta a porta. Implicar al comerç local.
• Renunciar a l'ineficient contenidor groc d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu transport) i potenciar el triatge del rebuig, com fan altres municipis.
• Plantejar-se seriosament el compostatge local per barris, als parcs o amb una petita planta a les afores.
• Acostar la deixalleria al poble i adequar-la per a un triatge de tots els elements que hi arriben de manera que s'aprofiti al màxim els materials en quedin pocs banals. Mentre això no es faci, tenir una deixalleria ambulant decent: passar per tots els barris una vegada a la semana mínim i que es pugui deixar de tot (sinó és undespropòsit per la gent que treballa).
• S'ha de regular la producció i recollida de residus per part dels negocis: materia orgànica, que reciclin cartró de veritat i tots els productes que puguin.
• Compromís definitiu d'evitar l'ús i aplicació de materials i elements amb base o contingut de PVC (Clorur de polivinil, plàstic extremadament contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva eliminació com a residu), per part de l'Ajuntament i les seves contrates.
• 
   

6è.- Collserola                        Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

• Evitar edificar més a la zona de muntanya, i integrar l'espai urbanitzable opcional (segons el PGM) al Pla d'Espais d'Interès Natural, és a dir ampliar els límits del Parc de Collserola i  potenciar la classificació de Parc Natural. Tenint en compte que proposem densificar el casc urbà ja existent, i que s'han de trobar fórmules per equilibrar legítims interessos.
• Adequar les zones de la font de l'Oscar i torrent de can Biosca com a àrees de lleure del Parc de Collserola, ja que és el principal ús que rep actualment sense estar adequat,
• Construir un itinerari naturalístic al llarg de tota la riera. i que faciliti l'accés a la vall.
• Pas restringit als vehicles motoritzats per anar als serveis que hi ha per la Vall, evitant que la pista cap a Vallvidrera sigui camí de pas.
• Creació d’una brigada de neteja de la zona periurbana, les tasques que realitzarà seran la neteja periòdica de les zones on acaba el poble ciutat i comença Collserola, zones agredides de forma continua, per tant necessiten com els parcs públics una neteja quotidiana. Aquest servei treballarà coordinat amb la policia verda.
• Creació de la figura legal de Refugi de fauna salvatge a la vall de manera que no es permeti la caça, excepte per a controls de població del senglar o similars. La vall i collserola cada dia estan més freqüentades per la gent que vol gaudir de l'espai natural i resulta un perill el fet de tenir caçadors al voltant disparant.
  

7è.- Mobilitat   a) PROJECTE DE CARRIL-BICI A SANT JUST DESVERN

    b).- Limitar la velocitat dintre dels casc urbà, fer complir la normativa.

    c).- Cal donar més importància i prioritat al vianant que al conductor en vies urbanes. Els passos de vianants han de    ser als llocs on correspon, és a dir, just a les cantonades (i no uns metres més enllà), per facilitar els pas al vianant i la visibilitat als possibles conductors que vulguin girar (que veuen més fàcilment al vianant i eviten així una situació de perill). Casos com la rotonda d'av. indústria amb Miquel Reverter estan molt mal resolts obligant al vianant a fer un bon tomb per poder creuar d'un lloc a l'altre ja que la prioritat aquí és evident que és per al conductor.

    d).- El bus llançadora Justmetro, te el lloc de sortida a la rambla, dona la volta per Miquel Reverter i recull la gent  en el Parador. Proposem que el lloc de sortida sigui davant de l'escola Bressol, a la Avinguda Indústria. No perd cap temps i recull una demanda de la  gent de la illa Walden i del Walden7
 
 

8è.-Comerç i consum                             Veure article que hi aprofundeix publicat a La Vall de Verç

Al comprar qualsevol bé de consum, estem subvencionant uns processos de producció determinats per cada marca o productor que hi ha al darrere. En general aquests processos són bastant contaminants  però des de fa alguns anys s'estan introduint al mercat productes alternatius més nets o ecològics, que estan pràcticament marginats o ni tan sols són presents en el comerç local.
El cas dels aliments és paradigmàtic, només els productes amb certificació ecològica asseguren que no s'han usat plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones, etc. que a la llarga poden causar greus problemes a la salut humana i a l'entorn natural.
Conèixer l'origen dels productes ajuda força a l'hora de triar-los. Els productes que venen dels voltants, són preferibles als que ho fan de lluny, ja que el transport de mercaderies és una de les principals fonts de contaminació i d'efecte hivernacle.

• Cal potenciar des del comerç local els productes i bens fets a partir de producció neta, naturals, amb l'embalatge just, a dojo o dosificat.
• Potenciar també els productes de comerç just (que afavoreixen el desenvolupament equitatiu del 3er món). Com a fet concret es poden posar les màquines de cafè dels centres oficials amb producte de comerç just, en altres municipis ja ho han fet. En les festes oficials, nit de la cultura, festa major etc. Consumir els productes de comerç just que estigui a l’abast del mercat, si representa un deu o un vint per cent, per ací s’ha de començar.
• Els consumidors hem de tenir el dret d'escollir els productes que suposen un mínim impacte ambiental i conèixer el seu origen i característiques.

  JUNTA DE L’ALNUS