|
SUMARI | ||
00.- Introducció | ||
1.- Energia | 5.- Collserola | |
2.- Urbanisme i habitatge | 6.- Mobilitat | |
3.- Policia verda | 7.- Comerç i consum | |
4.- Gestió de residus | 8.- Conclusió |
A
Sant Just Desvern s'han fet algunes millores aquests anys per al
desenvolupament sostenible, tot i que encara falta molt per arribar
a uns objectius desitjables d'equilibri. De fet, Sant Just va per davant de la majoria de municipis metropolitans en
qüestions ambientals. Fer una política global de
sostenibilitat correspòn en primer terme a Europa, després a
Espanya, a Catalunya i finalment als municipis. Per tant, no demanem
que des d'ací es canviï el model, però sí s’han de marcar
pautes en els temes que ens correspon.
La
pragmàtica política deixa uns marges molt estrets a l'actuació
municipal, quan el que cal és un canvi de paradigma. Mentrestant,
volem fer algunes propostes que creiem factibles en l'àmbit local.
1.-
Energia
Un major consum d'energia comporta també una major contaminació del medi que afecta de ple a la salut de les persones i, amb el canvi climàtic, a tot el planeta.
Ordenança municipal: Cal actualitzar i reforçar l’Ordenança municipal (superant, si cal, la normativa estatal) per a que obligui a posar plaques solars tèrmiques a totes les edificacions noves que necessitin aigua calenta, independentment del m2 construïts. Estimular mitjançant desgravacions o subvencions la instal·lació de les plaques en blocs i en cases unifamiliars.
Estalvi energètic: Aplicar plans d'eficiència energètica als equipaments municipals i també a l'enllumentat públic. S'ha de prendre més mesures de reducció del consum, algunes senzilles, com regular els termostats de les calefaccions o aires condicionats, substituir els enllumenats poc eficients, tancar els llums quan no són necessaris, i altres més complexes, com millorar els aïllaments i dissenyar els nous equipaments o les reformes dels actuals de forma bioclimàtica...
Campanya continuada de difusió d'informació sobre energia i consells per al seu estalvi i promoció de les energies renovables. Per exemple aprofitar la contraportada del butlletí municipal.
Aconseguir
estendre la utilització de plaques solars fotovoltàiques i
de les plaques tèrmiques mitjançant l'afavoriment de la creació
de minicentrals sobre les teulades i els terrats, tenint en compte
que al poble-ciutat hi ha més de mil cases unifamiliars, més del
50 per cent de les quals tenen possibilitats de funcionar com a
central elèctrica i generar llum i escalfar l'aigua. Tasca
d'informació dels costos i de les subvencions, millores dels
aïllaments, de l’eficiència, del greu impacte de les energies no
renovables i de les piles, afavoriment de l'ús de les
recarregables.
Evitar la contaminació lumínica, amb la instal.lació de barrets als fanals o substituir-los per altres més eficients per evitar que la llum vagi cap al cel. Canvi de les bombetes de poca eficiència per altres de poc consum i molta durada. Millorar l'eficiència i reduir l'impacte de la iluminació monumental.
Preveure la instal·lació per a carregadors de cotxes elèctrics en les reformes urbanes i habilitar llocs nous ja aquest mateix any.
2.- Urbanisme i habitatge
Sant Just fa temps que està sobrepassant els límits admissibles de desenvolupament territorial, envaint els espais agricoles i forestals de la Vall i de Collserola, importants per a l'equilibri territorial i socioambiental metropolità. El darrer ha estat el Mas Lluí 2. Encara queden pendents el desenvolupament de la Bonaigua, Can Candeler 2, que tots els partits fins ara han acordat tirar endavant, segons Alnus - EdC sense suficient justificació ni necessitat... i en un futur també està previst requalificar part del sector de la Enher. La necessitat d'habitatge no ha de malmetre l'entorn natural, per tant cal endegar polítiques de màxim aprofitament del territori.
Encara s'és a temps a fer marxa enrere als projectes urbanístics no desenvolupats com Can Candeler 2, la Bonaigua, Enher (en previsió de soterrament).
Tal com es va desplegar el Pla territorial metropolità, a esquenes de la ciutadania, amb la planificació de futurs desenvolupaments, caldrà aviat formular-se un replantejament de l'urbanisme municipal a 30 anys vista.
Estudis i debat obert per definir el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Just, amb línia estratègica de blindar la Vall en un sentit ampli per evitar desenvolupaments futurs.
S'ha de fer pisos veritablement socials, a poder ser de lloguer (a partir d'1/3 del salari mínim), per compensar el desequilibri sociològic de la societat santjustenca, molt decantada, pel nombre d’habitants, en els d’alts d’ingressos econòmics, i especialment per donar oportunitats al treballadors de Sant Just que voldrien viure ací i no poden, i al sector de persones de Sant Just que no poden optar a un pis.
Els carrers del centre històric dedicar-los completament als vianants, càrrega i descàrrega els matins de dilluns a dissabte, i carnet de resident pels cotxes dels propietaris de la zona. Els altres vehicles, prohibit el trànsit.
Un cop la Vall ja
forma part de la Xarxa Natura
2000 europea i del Parc Natural de Collserola, no es pot admetre
desenvolupar més els vials ni ampliar els existents a la Vall.
Retirada del Vial projectat al PGM que uneix la Plana Pedrosa amb el futur Mas Lluí 2.
Reordenació de la Vall sense tancament amb vials de ronda.
Afavorir els habitatges entre 50 i 90m2 i no permetre més vivenda unifamiliar aillada.
Habitatge social comunal tipus aparthotel principalment per a joves, amb lloguer assequible. Per exemple adaptant l'antiga escola Núria, o can Freixes.
Atès el gran nombre de vivendes buides, endegar un programa de masoveria urbana.
Calen accions per rectificar els errors del passat i transformar aquest espai de forma més naturalitzada amb vegetació de ribera. (l'Ajuntament ja té estudis fets i no els posa en pràctica!)
Cal garantir la seguretat de les persones i els habitatges front a grans avingudes d'aigua procedents de la Vall de Sant Just. Al segle passat es va construir en algunes zones inundables a ran de torrents. Cal analitzar seriosament les zones de perill i ser estricte planificant l'urbanisme. A mig termini desconstruir i facilitar un traslladat o reallotjament de la gent afectada.
La sequera pot tornar a fer-se present, calen politiques fermes d'estalvi i d'aprofitament de l’aigua:
Aprovar l’ordenança municipal que obligui a les empreses constructores a recollir les aigües pluvials per a jardins i per a les piscines. Facilitar la construcció dels dipòsits de recollida de les aigües pluvials a les cases unifamiliars i plurifamiliars on tècnicament sigui possible.
3.-
Policia
verda
La policia
municipal del poble ha de tenir diverses tasques assignades, totes
importants: la labor d’educació cívica mediambiental no
s'ha considerat fonamental davant altres com la regulació del
trànsit, la seguretat ciutadana, etc.
Les mesures actives (policia aturant, informant, multant, retenint) són
molt més efectives que les passives a l'hora d'assolir els
comportaments cívics desitjables, per exemple: posar semàfors en
llocs innecessaris causa un excès de contaminació per fums i
sorolls en una determinada zona, i
no garanteix velocitats lentes. Els passos elevats que desgasten
enormement els amortidors tampoc són la solució, ja que a molts
conductors tan se'ls en dóna passar a 50, 60 km/h o fins i tot
més.
Dotació
de 4
policies municipals verds, amb una
moto elèctrica i una gravadora o vídeo per gravar les faltes i anar
fent informes, captar els infractors i avisar-los en primera
instància. Als reincidents, multar-los.
La policia verda ha de vetllar per controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i proposar solucions.
4.-
Gestió
dels
residus
La
gestió dels residus és cabdal avui dia. La societat de consum
genera diàriament grans quantitats de residus que cal tractar,
gestionar i ubicar. La manera més eficient i neta de fer-ho és la
reutilització i el reciclatge per als quals cal sens dubte la
col·laboració ciutadana, i per tant cal facilitar-la al màxim.
Actualment la majoria dels residus de St. Just es duen a l'ECOPARC de
BCN per al seu tractament. L'ecoparc
ha anat demostrant la seva poca eficiència i el perill per a la
salut que comporta, sobretot en el tractament de la matèria orgànica
a causa del seu gran volum i reacció biològica amb fortes pudors
degut a l'acció dels microbis i bacteris. Realment és un greu
problema que necessàriament comporta un fort impacte ambiental.
Des
d'Ecologistes de Catalunya no compartim les polítiques de grans
infraestructures de tractament i de gestió de residus que se'ns
estan imposant els darrers anys, sobretot aquests ecoparcs. Pensem
que és millor optar per fer més plantes mitjanes i petites
distribuides pel territori i acabar amb la incineració dels residus.
L'abocador és imprescindible, però s'ha de fer el possible per
generar el mínim residu, per tant és fonamental fer un consum
responsable i participar en tota la recollida selectiva.
Les dades de Sant Just no són afalagadores, hi ha un consum més alt, i es produeixen més residus, aproximadament 1.5 Kg/dia per habitant. La recollida és deficient, calen noves vies per assolir polítiques de reducció de residus en el camí a una nova civilització del no residu.
Els
residus tòxics (que
a casa n'és ple: piles, pots de pintura, laca, fluorescents
compactes o llargs, esprais, etc.) necessiten tractaments específics
i separar-los de la brossa general, és
imperiós dur-los a la deixalleria.
Potenciar la minimització i el reciclatge amb campanyes continues inclòs el porta a porta. Implicar de debò el comerç local. Acord per no regalar més bosses de plàstic als comerços. Pagar 5 o 10 cèntims segons la mida. Potenciar l'ús el carretó, la caixa i la bossa reutilitzable.
Renunciar a l'ineficient contenidor groc d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu transport) i potenciar el triatge del rebuig, com fan altres municipis. (mentre hi sigui cal fer la separació dels envasos correctament).
Plantejar el compostatge local per barris, als parcs o amb una petita planta als afores (a la qual s'arprofitaria les restes de l'esporgada dels arbres de parcs i de carrers).
Acostar
la deixalleria al poble i
adequar-la per a un triatge de tots els elements que hi arriben de
manera que s'aprofiti al màxim els materials i en quedin pocs de
banals. Mentre això no es faci, tenir una deixalleria ambulant
decent: passar per tots els barris una vegada a la setmana mínim i
que s’hi pugui deixar de tot (sinó, és un despropòsit per la
gent que treballa i no disposa de vehicle privat). L'altre opció és preveure
dins del poble minideixalleries addicionals a les existents.
S'ha de regular la producció i la recollida de residus per part dels negocis: materia orgànica, que reciclin de veritat
el cartró i tots els productes que puguin.
Compromís definitiu d'evitar l'ús i l'aplicació de materials i d'elements amb base o amb contingut de PVC (Clorur de polivinil, plàstic extremadament contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva el.liminació com a residu) per part de l'Ajuntament i de les seves contrates.
Reduir
la propaganda privada que
embruta el paissaige urbà amb cartelleres per tot arreu. I acabar amb
tanta propaganda municipal i electoral, tant en cartells com en
els fanals.
Serveix de poc més que per malbaratar els recursos i els diners.
La neteja dels carrers no es pot fer amb màquines sorolloses (que sobrepassen els límits admesos de dB) i que aixequen tanta pols.
L'esporga petita i retallada d'herba cal evitar fer-la amb medis sorollosos motoritzats.
5.-
Collserola
La
legislatura 2003 - 2007 Collserola va ser un punt fort del debat
polític. Per una banda es va acordar amb alguns propietaris un conveni
que cedeix a l'Ajuntament una part de la Vall per a preservar-la, a
canvi se'ls regalava altres sols de l'àmbit local i metropolità
mitjançant permutes del Pla General Metropolità. Aquesta opció tenia un termini de 9
anys com a límit per al seu compliment, i això es complirà abans
del final de la propera legislatura. Així doncs cal acabar de lligar
caps, atès que aquests espais cedits actualment no reben la
protecció del parc natural tot i ser dins els nous límits.
També
es van aprovar dos projectes urbanístics (uns 1500 habitatges) en
espais agroforestals, Mas Lluí 2 i Can Candeler 2, el primer ja s'ha
començar a dur a terme tot i que gràcies a la crisi s'ha aturat
parcialment. Tot i això, encara queda sòl a Collserola i el govern ni cap partit
no hi ha proposat l'aturador definitiu, ni aprofitant la declaració del
Parc Natural
Desprogramar
qualsevol sostre urbanitzable a la Vall,
encara queden les reserves d'equipaments entre el Mas Lluí 2 i Can
Mèlich i Can Solanes. Cal modificar el seu estatus a agrícola i
forestal. No desenvolupar el pla de la Bonaigua, can Candeler 2, ni
l'actual sector de la ENHER atès causaria greus problemes de
mobilitat només solucionables ampliant o creant noves carreteres
per Collserola.
Cal ampliar els límits del parc natural de Collserola un cop es desprogramin els sectors proposats.
Adequar la zona de can Biosca com a àrea de lleure del Parc de Collserola ja que és el principal ús que rep actualment sense estar adequat.
Can Candeler pot ser Museu etnològic municipal i porta del parc de Collserola.
Construir diversos itineraris naturalístics al llarg de la riera i de la vall, facilitant-ne l'accés.
No pavimentar més el camí de la muntanya. A la llarga naturalitzar-lo.
Creació
d’una brigada de neteja de la zona periurbana.
Les tasques que realitzarà seran la neteja periòdica de les zones
on acaba el poble-ciutat i comença Collserola. Aquestes zones
s’agredeixen de forma continua i, per tant necessiten, com els
parcs públics, una neteja quotidiana. Aquest servei treballarà
coordinat amb la policia verda.
Cuidar la muntanya i no maltractar-la amb esporgades i estassades intensives i poc selectives.
Creació de la figura legal de Refugi de fauna salvatge a la vall de manera que no es permeti la caça, excepte per a controls de població imprescindibles i raonats del senglar o d'altres. La Vall i Collserola cada dia estan més freqüentades per la gent que vol gaudir de l'espai natural i resulta un perill el fet de tenir caçadors al voltant disparant.
6.-
Mobilitat
Cal
educar a les persones, per fer compres i per anar a les escoles hi ha
una forma ecològica, sana, recomenada pels metges: caminar. Aquesta
vila de punta a punta es fa en mitja hora, el
recorregut mig és de 15-20 minuts.
Cal construir camins, a peu, escolars, segurs i segregats al
màxim dels vehicles i fer carrils bici. Són dos objetius de futur,
els gestors municipals ho han de prendre seriosament, no com fins ara
com una bona intenció dels ecologistes.
Les
bicicletes són part estratègica de grans ciutats europees, per
evitar la contaminació que mata més que els accidents de trànsit,
i per pacificar els centres de les ciutats.
Fa
8 anys vam fer la proposta de crear una sèrie d'itineraris i de
carrils bici i no s'ha fet gaire en aquest sentit. La passada
legislatura es va fer un fòrum participatiu sobre mobilitat i no
s'ha traduït en gaires accions de millora.
Limitar la velocitat dintre dels casc urbà a 20, 30 i 40 km/h, per tal de disminuir els sorolls i aumentar la seguretat. Conseqüentment fer complir la normativa.
Cal
donar més importància i prioritat al vianant que
al conductor en vies urbanes. Els passos de vianants han de ser als
llocs on correspon, és a dir, just a les cantonades (i no uns
metres més enllà) per facilitar els pas al vianant i la
visibilitat als possibles conductors que vulguin girar (que veuen
més fàcilment el vianant i eviten així una situació de perill). Cassos com la rotonda d'Av. Indústria amb Miquel Reverter, o la nova de la Miranda estan
molt mal resolts, obligant el vianant a fer un bon tomb per poder
creuar d'un lloc a l'altre ja que la prioritat aquí és evident que
és per al conductor.
Cal que les promeses fetes per l’arribada del metro es compleixin en aquesta legislatura.
Millorar els accessos en transport públic al polígon industrial.
Millorar l'accés ràpid a Renfe de Sant Feliu que pot donar sortida a molta gent.
Extendre una bona xarxa d'aparcaments bicicletes en forma d'U invertida i implantar el bicibox de manera ocasional en fase de prova estudiant la seva ubicació ideal.
En
comprar qualsevol bé de consum, estem subvencionant uns processos de
producció determinats per cada marca o productor que hi ha al
darrere. En general aquests processos són bastant contaminants, però
des de fa alguns anys s'estan introduint al mercat productes
alternatius
més nets o ecològics. No obstant, aquests productes estan
pràcticament marginats o ni tan sols són presents en el comerç
local.
El cas dels aliments és paradigmàtic, només els
productes amb certificació ecològica asseguren que no s'han usat
plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones, etc. que a la
llarga poden causar greus problemes a la salut humana i a l'entorn
natural.
Conèixer l'origen dels productes ajuda força a
l'hora de triar-los. Els productes que vénen de les rodalies són
preferibles als que ho fan de lluny, ja que el transport de
mercaderies és una de les principals fonts de contaminació i
d'efecte hivernacle.
Cada cop és més difícil trobar aliments
frescos saborosos i de qualitat, la mercantilització ens assegura
uns productes (pa, fruita, verdura etc.) estètics però sense gaire
gust ni nutrients. És necessari per al nostre benestar tenir l'opció
de gaudir d'una bona alimentació. Una bona opció ciutadana són les
cooperatives de consum ecològic a partir de productors locals.
Cal
potenciar des del comerç
local els productes i els béns fets a partir de producció neta,
naturals, amb l'embalatge just, a dojo o dosificat. Els
productes han de tenir marcats clarament la procedència a les
etiquetes i als rètols.
Potenciar també el consum dels productes de comerç just que afavoreixen el desenvolupament equitatiu del 3er món. Com a fet concret es poden posar les màquines de cafè als centres i equipaments municipals que dispensin productes de comerç just, a d'altres municipis ja ho han fet. En les festes oficials, nit de la cultura, festa major etc., consumir els productes de comerç just que estiguin a l’abast del mercat, si representa un deu o un vint per cent, per ací s’ha de començar.
Els
consumidors tenim el dret d'escollir els
productes que suposen un mínim impacte ambiental i conèixer el seu
origen i característiques. Destacar-ho a l'etiquetat.
Cal potenciar i subvencionar l'agricultura local ecològica. A la Vall de Sant Just tenim alguns camps de conreu abandonats i altres on encara es fa producció hortícola. Cal assegurar que sigui de qualitat i ecològica i que tingui sortida al nostre municipi. L'ajuntament pot intervenir en facilitar o ajudar a desenvolupar cooperatives de consum de productes d'horta ecològics procedents de conreus locals o propers.
8.-Conclusió
DEMANEM
ALS PARTITS POLÍTICS LOCALS QUE APLIQUIN LA NOSTRA PROPOSTA QUE
CREIEM VIABLE PER A LA SEGÜENT LEGISLATURA LOCAL.
Comissió CEPA- ALNUS
Veure
programa 2003 -
2007
Veure
programa 2007 -
2011