El creixement urbanístic invasor d'espais naturals ve donat en part perquè és una de les fonts principals d'ingressos per els ajuntaments mitjançant els impostos corresponents, IVI, llicencia d'obres, etc., en part per que no existeix un planejament urbanístic superior que ho racionalitzi, ja que el PGM (1976) va crear unes expectatives d'urbanització brutals a tot el voltant del massís al deixar-lo qualificat d'urbanitzable no programat. Per això actualment la majoria d'aquestes terres estan en mans d'especuladors o de petits propietaris que han cedit opcions de compra als grans promotors. Un exemple clar són els casos de Núñez i Navarro o Rodés, que volen urbanitzar el magnífic espai agrícola forestal de Torre Negra a Sant Cugat, han interposat diversos contenciosos ja que l'administració local no li ha facilitat les coses. Per sort, i amb voluntat política després de les llargues pressions ciutadanes, és resol l'aprovació recent (abril 2003) del Parc Rural de Torre Negra per part de la Generalitat, al qual segur que tornaran a recorrent judicialment.

Pràcticament a tots els municipis que envolten collserola hi ha contenciosos administratius impulsats pels promotors urbanístics pendents de resolució, a Sant Just n'hi ha tres (reconeguts per l'Ajuntament). Els interessos creats són tant elevats que ara, per una banda les administracions temen haver de donar compensacions a preu d'or als propietaris amb expectatives, i per això no s'atreveixen a protegir aquest sòl mitjançant el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Per altra banda s'està pendent de la primera sentencia judicial, que si cau a favor d'un propietari que basant-se en la Llei del Sòl del PP li donaria la raó (ja que permet urbanitzar a qualsevol espai no protegit específicament) i donaria ales a la resta de voltors, i campi qui pugui, en 15 o 20 anys desapareix la vida salvatge a Collserola, en favor de la "civilització".

Localment, hi ha municipis que estan intentant arribar a acords amb el promotors, ja sigui mitjançant permutes amb altres terrenys o amb expropiacions pactades.

Una de les sentencies que afecta a Sant Just ha sortit ja aquest 2003, la sentència del TSJC dona la raó als propietaris del sector de can Biosca, però segons en Toni Anguera (regidor d'afers de la Vall),  només obliga a l'ajuntament a admetre a tràmit el Pla d'Actuació Urbanística, sense que això vulgui dir que s'hagi d'aprovar, (i això també ho diu la sentència). De totes maneres l'ajuntament ja ha interpossat, recurs de casació en contra d'aquesta sentència. La suspensió de llicencies per un any, també és un punt a favor de l'Ajuntament. Durant aquest temps farà una proposta de modificació de PGM per desclassificar tots els 21's, ja s'està començant a treballar en això, amb l'ajuda de l'Àrea Metropolitana. Ens ho creiem?
S'ha encarregat també un estudi de valoració ambiental dels sectors urbanitzables no programats. A partir de la valoració tècnica, entrariem en un debat participatiu per tal de fer propostes de planificació urbanística dels sectors afectats, que s'hauria de fer-se efectiu al febrer, abans de finalitzar el termini de la moratòria.

EL JOC POLÍTIC

Un fet greu i que va passar bastant desapercebut al 2001 és que hi va haver un intent de fer un pas endavant per buscar una solució mitjançant una Iniciativa Legislativa Comarcal, per dur aquest debat consensuat o treballat prèviament al Parlament. Basant-se en la proposta que havíem redactat els grups ecologistes per donar un nou marc de protecció al Parc, IC-V va presentar una moció als Consells Comarcals corresponents, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallés i on després d'un any d'estar sobre la taula, va ser rebutjada. Al C.C. del Baix només va tenir el recolzament dels tres partits minoritaris d'esquerres (IC-V, ERC i EUiA). Està clar que de moment no hi ha suficient voluntat política de major protecció de Collserola, per part dels que manen.

PARLAMENT

Tot i així, a 24 d'abril de 2002 apareix una resolució del parlament a propòsit d'una proposta no de llei al Parlament de Catalunya que ERC havia presentat en solitari a finals del 2001, per defensar l'espai natural de Collserola (que no ha pogut anar endavant en els termes proposats) i va quedar  en el compromís de la Generalitat de fer un estudi que avaluï estratègicament l’efecte sinèrgic dels diferents projectes que es volen portar a terme a l’espai natural del parc de Collserola i a pronunciar-se d’acord amb el dit estudi, sobre la possible revisió del PEPCO per a augmentar-ne el grau de protecció actual. L'estudi s'hauria de realitzar abans de finalitzar l'any 2002.

Posteriorment han aparegut altres propostes i resolucions al respecte:

Resolució del Parlament de 23-10-2002 instant el Govern a col·laborar amb l’Administració local per estudiar la viabilitat de la creació d’un organisme de gestió intermunicipal anàleg a una mancomunitat paisatgística amb competències de planificació i gestió, per a protegir la Via Verda entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. (a instància d’ICV)

Proposició no de Llei de 28-10-2002: El Parlament de Catalunya insta al Govern a:
1) Declarar la serra de Collserola com a Parc Natural
2) Fer que la delimitació territorial del Parc Natural de la Serra de Collserola coincideixi amb l’àmbit del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola.
3) Incorporar-se al Consorci de Collserola.
(a instància d’ICV)

UNIÓ EUROPEA

Llocs d’interès comunitari (LICs): Sembla que la Generalitat gestiona davant l’Unió Europea la declaració de l’espai natural de Collserola com a LIC. Això permetria a la serra acollir-se a la directiva 92/43/CEE sobre hàbitats, mesura que suposaria el poder demanar fons de la UE per protegir aquest espai i un major control de les activitats. S’hauria també de sotmetre prèviament a avaluació d’impacte ambiental i, probablement la modificació del PEPCO.

ESTUDIS  QUE S’ESTAN FENT SOBRE L’ESPAI NATURAL DE COLLSEROLA

Generalitat
Estudi a instància del Parlament per finals de l’any 2002 abans esmentat (Resolució 24-4-2002)
Estudi d’avaluació del sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya encarregat pel departament de Medi Ambient, entre ells l’espai natural de Collserola. L’avaluació es basa en una sèrie d’indicadors referents tant a la legislació vigent, l’ordenament, la gestió, l’estat del medi, la percepció social.

ç

è