Les
propostes ecologistes de l'alnus per a Sant Just Desvern
PROGRAMA ESTRATÈGIC
MEDIAMBIENTAL PER
AL PERIODE 2015- 2019 A SANT JUST DESVERN QUE CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya SUGGEREIX AL GOVERN MUNICIPAL
00.-
Introducció (anàlisi de l'estat del món i valoració del
compliment del
programa anterior)
Ens
adonem que els gestors, polítics de la
ciutat, no volen enfocar les seves polítiques envers el nou
model que s’ha d’inventar davant la crisi de la fi del petroli, i
per tant del model de transport privat amb el cotxe com a rei,
així doncs es fan polítiques de fer noves vies,
carreteres,
autopistes, carrers més amples, es segueixen construint cotxes
que consumeixen derivats del petroli, es fa una ciutat dispersa,
aquest poble n’és un model, que fa inevitable la
utilització
del vehicle privat. Irresponsabilitat absoluta dels polítics
que saben que hi ha un canvi de civilització davant, el
petroli s’esgota, la demanda puja de manera exponencial. Xina i la
India entren en el consum de masses i demanden petroli,
la forma barata de treure’l del fons dels pous s’acaba, per tant
no hi ha per a tots i a més a més serà cada vegada
més car (tot això sense tenir en compte el CO2, la
contaminació, l’efecte hivernacle i llur
conseqüències).
Per això diem amb tanta rotunditat que la civilització
del vehicle privat acaba. Els polítics segueixen actuant com
si res passés, no projecten cap a l'immediat futur (parlem de
quinze-vint anys) i coneixen la situació, podem dir que tenen
por a la reacció populista generalitzada que adora el cotxe i,
actuant d’aquesta manera, demostren una irresponsabilitat absoluta,
una negació al principi de servei públic, campi qui
pugui és la seva pràctica en aquest aspecte del cotxe
privat i el seu futur.
En
les derreres legislatures s'ha avançat en l'ordenança per a la
implantació de l'energia solar en noves comunitats i habitatge
unifamiliar. També en estalvi energètic municipal, però
estem estancats en reducció de residus i separació de la matèria
orgànica. És necessari millorar la selecció que molts veins
encara no fan.
Competències
municipals
Fer una política
global de
sostenibilitat
correspòn a Europa en primer terme, a Espanya, a Catalunya i
després
als municipis, per tant no demanem que des d'ací es canviï
el model, però sí han de marcar pautes en els temes que
els
correspon.
Sant
Just va avançant poc a poc en el desenvolupament sostenible, i
no hi ha manera d'assolir-lo, tot i que s'han fet algunes millores
aquests anys. Semblaria que no podem queixar-nos gaire atès la majoria de municipis
metropolitans li van al darrere. Però volem insistir i incidir en un canvi necessari de polítiques globalment sostenibles.
De
les propostes anteriors (2003 - 2015) han
quedat inèdites, no tractades, les següents
1.- Policia
verda
2.- Consum i recollida eficient de residus
domèstics
3.-
No urbanitzar més la Vall (Recentment s'ha urbanitzat i construït en
zones
agroforestals o naturals com el Mas
Lluí 2, i queden programats
can Candeler 2, Pla de la Bonaigua, intenció de construir l'actual
finca de la central elèctrica en el futur ...) Segueix el model
de ciutat dispersa.
4.- Mobilitat,
construcció del
carril
bicicleta.
1r.-
Energia
El
major consum d'energia
comporta també una major contaminació del medi que afecta
de ple a la salud de les persones i a tot el planeta amb el canvi
climàtic...
- Continuar amb la campanya d'Estalvi energètic: S'ha avançat força, però és pot fer més
començar a prendre mesures de reducció del consum,
algunes sencilles, com regular els termostats de les calefaccions o
aires condicionats, substituir els enllumenats poc eficients, tancar
les llums quan no són necessaries, i altres més
complexes,
com millorar els aïllaments i dissenyar els nous equipaments
o
les reformes dels actuals de forma bioclimàtica...
- Campanya de difusió al poble
(continuada) d'informació sobre energia i consells per al seu
estalvi i promoció de les energies renovables.
- Aconseguir estendre la
utilització de plaques solars fotovoltàiques
i de les plaques tèrmiques
mitjançant
l'afavoriment de la creació de
minicentrals sobre les
teulades i els terrats, tenint
en compte que al poble
ciutat hi ha més de mil cases unifamiliars, més del 50
per cent de les quals tenen possibilitats de funcionar com a central
elèctrica
i generar llum i escalfar l'aigua. Estimular
mitjançant desgravacions o subvencions
la instal·lació en blocs i en cases unifamiliars.
- Tasca d'informació dels
costos i de les subvencions,
millores dels allaments, eficiència, greu impacte de les
energies no renovables que tots consumim, de les piles dels aparells electrònics (que cal gestionar i reciclar), afavoriment de
l'ús
de les recarregables.
- Instal·lació de plaques
solars als equipaments i als edificis de promoció
pública
municipals.
- Evitar la contaminació
lumínica Millorar l'eficiència i
reduir l'impacte de l'iluminació monumental.
- Creació
de l'oficina municipal o impulsar-ne una de comarcal que
informi sobre
l'estalvi d'energia i doni facilitats per instal·lar energies
renovables
tant a empreses com a domèstics.
-
No hem de permetre
construir una nova Línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessi
Collserola, ni menys una nova subestació a la Vall de Sant Just.
L'impacte seria brutal alhora que innecessari. Hi ha alternatives per
ser autosuficients energèticament i no haver de transportar la
energia d'altres països.
Notícia al diari Ara
Red Eléctrica de
España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la
ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de
Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió
(MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un
dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric
(REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les
accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig
social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc
Natural de la Serra de Collserola.
2n.-
Urbanisme
i habitatge
Sant
Just fa temps que està sobrepassant els límits
admissibles de desenvolupament territorial, envaint els espais
agricoles i forestals de la Vall i de Collserola, importants per a
l'equilibri territorial i socioambiental metropolità. El darrer ha estat el el Mas Lluí
2. Encara
queden pendents els desenvolupaments de la Bonaigua, Can Candeler 2, que tots els partits fins ara han acordat tirar
endavant, segons Alnus - EdC sense suficient justificació ni
necessitat... i en un futur també està previst requalificar part del sector de la Enher. La necessitat d'habitatge no ha de fer malmetre l'entorn
natural, per tant cal endegar polítiques de màxim
aprofitament del territori.
- Encara s'és a temps a fer marxa enrere
als
projectes urbanístics no desenvolupats com can candeler 2, la bonaigua, Enher (en previsió de soterrament).
Tal com es va desplegar el Pla territorial
metropolità, a esquenes de la ciutadania, amb la
planificació de
futurs desenvolupaments, caldrà aviat formular-se un
replantejament de l'urbanisme municipal a 30 anys vista.
- Estudis i
debat obert per definir el Pla
d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM) de Sant Just, amb linia estratègica de blindar la Vall en un sentit ampli per evitar desenvolupaments futurs.
La
trama urbana heretada
de la història està composada per zones diferenciades:
Casc
antic. La zona històrica, que prové
del món rural, la zona centre, aquesta zona proposem que es
conservi, en la seva estructura actual, millorant les malifetes de
l’època franquista.
- Incloure blocs de pisos en aquesta
zona. El que s'ha fet al C/ del Raval el 2014-15 seria un bon exemple si no fos sobredimensionat en alçada.
- Possibilitat
de fer un pis més
d'alçada a
les cases, respectant l’estructura de casa antiga, com es
va fer
a la
casa de la Vila, i ja s'ha fet en altres del poble, per poder donar
resposta a les
persones que viuen en aquestes cases i els seus fills no
poden comprar pis en un lloc tan car com Sant Just.
Creixement
d’origen, segona
residència. Tenim els carrers de la Rambla a dreta i
esquerra que tenen un origen de principis de segle XX, com a segona
residència, cases unifamiliars que consumeixen força
espai, la densitat d’habitants és baixa.
- En aquesta zona proposem densificar
el centre,
mitjançant reestructurar les normes urbanístiques per
transformar la zona en blocs ecològics de planta baixa+3 o +4.
L’Ajuntament ha d’estimular aquest canvi, evitant el creixement cap a
Collserola, i tenint com a fita no passar gaire més enllà
de vint mil
habitants a
Sant Just en els propers trenta anys, a fi i efecte de respectar un
sentiment general de les persones que tenen les seves arrels al poble
ciutat i alhora dignificar l'espai natural proper al parc natural de Collserola.
- S'ha de fer
pisos veritablement
socials, a poder ser de lloguer (a partir d'1/3 del salari
mínim), per compensar el desequilibri sociològic de la
societat
santjustenca, molt decantada pel nombre d’habitants de dalt de la
piràmide social parlant en termes d’ingressos econòmics,
també per donar oportunitats al treballadors que ho fan a Sant
Just i voldrien viure ací i no
poden, i al sector de persones de
Sant Just que no poden optar a un pis al
pobleiciutat.
- Els carrers del centre històric
fer-los completament per a vianants, càrrega i
descàrrega al
matí de dilluns a dissabte, i carnet de resident pels cotxes
dels propietaris de la zona, els altres vehicles, prohibit el
trànsit.
-
Un
cop la Vall ja forma part de la Xarxa
Natura 2000 europea, i del parc Natural de
Collserola, no es pot admetre desenvolupar més els vials que
traça el PGM a la Vall.
- Retirada
dels Vials projectats al PGM que
uneixen la Plana Pedrosa amb el Mas Lluí 2. Bellsoleig amb Sant Feliu. Continuació i unió del camí de can Biosca.
- Reordenació
de la Vall sense
tancament amb vials de ronda.
Reformular
si
cal les Normes urbanístiques (NNUU) per
assolir el
màxim aprofitament sostenible del sostre edificatori que ens
queda.
- Els nous
habitatges en general, no haurien de
superar els 140m2 horitzontals.
- Afavorir
els habitatges entre 50 i 90m2
i no permetre més vivenda unifamiliar aillada.
Les
conques hidrogràfiques s’han
de respectar com a medi natural i no transformar-los en
canalitzacions, com actualment
passa
a la riera en la zona industrial.
- Calen accions per rectificar els errors del
passat i transformar
aquest
espai de forma més
naturalitzada amb vegetació de
ribera. (l'Ajuntament ja te estudis fets i no els posa en
pràctica)
- Cal garantir la seguretat de les
persones i els habitatges front a grans avingudes d'aigua procedents de
la Vall de Sant Just. Al segle passat es va construïr en algunes zones
inundables a ran de torrents. Cal analitzar seriosament les zones de
perill i ser estricte planificant l'urbanisme. A mig termini
deconstruir i facilitar un traslladat o realotjament la gent afectada.
La
sequera pot tornar a fer-se present, calen politiques fermes d'estalvi i
d'aprofitament d'aigua:
- L’ordenança municipal ha d'obligar en noves construccions a recollir les aigües pluvials
per a jardins i per a les piscines. Facilitar la construcció
dels
dipòsits de recollida de les aigües pluvials a les cases
unifamiliars i plurifamiliars on tècnicament sigui possible.
3r.-
Policia
verda
La
policia
m
unicipal
del poble ha de
tenir diverses tasques assignades, totes importants: la labor
d’educació
cívica medi ambiental no s'ha considerat fonamental davant
altres
com la regulació del trànsit, la seguretat ciutadana, etc.
Les ordenances han d'obligar a
participar en la recollida selectiva, i fer-ho bé. Atès
que si no es fa, contribuim a agreujar el problema de la
contaminació i estem passant els límits del que és
acceptable. La policia ha d'assumir la tasca de control de les
actituds davant els contenidors
diversos de recollida selectiva (ens trobem cartró pel mig dels
carrers, o mobiliari voluminós junt els contenidors de rebuig). També llençat a les afores al voltant de Collserola,
trobem deixalles i abocaments incontrolats, matalassos, runes, llaunes,
bateries de
cotxes, etc. Les "caques de gossos" per
tot arreu. La
policia verda ha de vetllar
per
controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i
proposar solucions.
Cal actuar davant
de vehicles sobre les voreres o en passos de vianants, velocitats
excessives,
possibles delictes contra el medi ambient, fer controls per evitar la contaminació acústica i
atmosfèrica, vigilar l'accés motoritzat i de ciclistes
destroyers per camins i corriols de la Vall, per on la normativa ho prohiveix dins el Parc natural de Collserola,
etc.
Les
mesures actives
(policia aturant, informant, multant, retenint) són molt
més efectives que les passives a l'hora d'assolir els
comportaments cívics desitjables, per exemple:
posar semàfors en llocs innecessaris
causa un excès de contaminació per fums i sorolls en una
determinada zona, no garanteix velocitats lentes. Els passos elevats
que desgasten enormement els amortidors tampoc són la
solució, ja que hi ha conductors que tan se'ls en dóna passar a 50, 60 km/h, o fins
hi
tot més.
Dotació de 4
policies
municipals verds, amb moto elèctrica i una
gravadora o vídeo per gravar les faltes i anar fent informes,
captar els infractors i avisar-los en primera instància. Als
reincidents multar-los.
4rt.-
Gestió
dels
residus
La
gestió
dels residus és
de cabdal importància avui dia. La societat de consum genera
diàriament grans quantitats de residus que cal tractar,
gestionar i ubicar. La manera més eficient i neta de fer-ho
és la reutilització i el reciclatge per als quals cal
sens dubte la col·laboració ciutadana i per tant cal
facilitar-la al màxim.
Actualment
la majoria dels residus de
St. Just es duen a l'ECOPARC de BCN per al seu tractament.
L'ecoparc ha demostrat la seva poca eficiència i el perill per a la
salut que comporta, sobretot en el tractament de la matèria
orgànica a
causa del seu gran volum i reacció biològica amb fortes pudors degut a l'acció dels microbis i bacteris. Els nostres residus són un greu problema que comporta un fort
impacte
ambiental. Cal apostar per solucions més efectives separant-los bé.
Des d'Ecologistes de
Catalunya no compartim
les polítiques de grans infraestructures de tractament i
de gestió de residus que se'ns estan imposant els darrers anys,
sobretot aquests ecoparcs. Pensem que és millor optar per fer
més plantes mitjanes i petites
distribuides pel territori i acabar amb la incineració dels
residus.
L'abocador és imprescindible, però s'ha de fer el
possible per generar el mínim residu, per tant és
fonamental fer un consum responsable i participar en tota la recollida
selectiva.
Les
dades de Sant Just no són afalagadores, hi ha un
consum més
alt, i es produeixen més residus, aproximadament 1.55 Kg/dia per
habitant, la recollida és
deficient, 
calen noves vies per assolir polítiques de
reducció de residus en el camí a una nova
civilització
del no residu.
Els
residus tòxics (que a
casa
n'és ple: piles, pots de pintura, laca, fluorescents compactes o llargs, esprais,
etc.)
necessiten tractaments específics i separar-los de la brossa
general, és imperiós
dur-los a la deixalleria.
Potenciar
la minimització i el
reciclatge amb campanyes continues inclòs el porta a
porta.
Implicar de debò el comerç
local. Acord per no regalar
més bosses de plàstic als comerços. Pagar 5 o 10
cèntims segons la mida. Potenciar l'ús el
carretó, la caixa i la bossa reutilitzable.
Renunciar a
l'ineficient contenidor groc
d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu
transport) i potenciar el triatge del rebuig, com fan altres municipis.
(mentre hi sigui cal fer la separació dels envasos
correctament).
Plantejar
el
compostatge
local per barris, als parcs o amb una petita planta als afores o mancomunada amb Sant Feliu (a la
qual s'arprofitaria les restes de l'esporgada dels arbres de parcs i de
carrers).
La deixalleria ha de servir per recuperar i aprofitar el màxim de materials i aparells. La
gent hi du aparells i mobles que es poden aprofitar que ja no
necessiten. Cal habilitar un magatzem de recuperació i reventa a preu
simbòlic dels materials aprofitables, com ja es fa a determinades
deixalleries.
S'ha de
regular la producció i
la recollida de residus per part dels negocis: materia orgànica,
que reciclin cartró de veritat i tots els productes que puguin.
Compromís
definitiu d'evitar l'ús i
l'aplicació de materials i d'elements amb base o amb contingut
de PVC
(Clorur de polivinil, plàstic extremadament
contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva
el.liminació com a residu) per part de l'Ajuntament i de les
seves
contrates.
S'ha de vetllar
per
controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i
proposar solucions.
Reduir
la propaganda
privada
que
embruta el paissaige urbà amb cartells per tot arreu.
I
acabar amb
tanta propaganda municipal i electoral, tant en
cartells com
en els fanals. Serveix de poc més que per malbaratar els
recursos i els diners.
Butlletí municipal i agenda. 8500 exemplars, és una barbaritat ja que se'n llencen molts sense ni mirar-los. Reduïr-ne la publicació a demanda i aprofitar la xarxa per informar a qui s'hi apunti amb més regularitat.
La
neteja dels carrers no es pot fer amb màquines sorolloses (que
sobrepassen els límits admesos de dB) i que aixequen tanta pols.
L'esporga
petita i retallada d'herba cal evitar fer-la amb medis sorollosos
motoritzats.
5è.-
Collserola
La
legislatura 2003 - 2007 Collserola va ser un punt fort del debat
polític. Per una banda es va acordar amb els propietaris un
conveni que cedeix a l'Ajuntament una part de la Vall per a
preservar-la, a canvi se'ls regala altres sols de l'ambit local i
metropolita mitjançant permutes del PGM. Aquesta opció tenia un termini
de 9 anys com a límit per al seu compliment, i el termini ha passat
sense quedar una solució definitiva. Així doncs cal acabar de lligar
caps, atès aquests espais cedits de la Vall no tenen totes les
garanties de protecció malgrat formar part del
parc natural.
- Desprogramar qualsevol sostre
urbanitzable a la Vall, encara queden les reserves
d'equipaments
entre el Mas Lluí 2 i Can Mèlich i Can Solanes.
Cal modificar el seu estatus a agrícola i forestal. No desenvolupar el
pla de la Bonaigua, can Candeler 2, ni l'actual sector de la ENHER atès
causaria greus problemes de mobilitat només solucionables ampliant o
creant noves carreteres per Collserola.
- Cal ampliar
els límits municipals del parc natural de
Collserola un cop es desprogramin els sectors proposats.
- Retirada
dels Vials projectats al PGM que
uneixen la Plana Pedrosa amb el Mas Lluí 2. Bellsoleig amb Sant Feliu. Continuació i unió del camí de can Biosca.
- Habilitar la zona entre el camí de can Roldan i can Mèlich com a
petita àrea de lleure i porta del Parc de
Collserola. El poligon industrial assegura les places d'aparcament i no cal entrar
- Can Candeler ha de ser Museu
etnològic municipal i porta del parc de Collserola.
- Construir diversos itineraris
naturalístics al llarg de la riera i de la vall,
facilitant-ne
l'accés.
- Pas restringit als vehicles motoritzats
per anar als serveis que hi ha per la Vall, evitant que la
pista
cap a Vallvidrera sigui camí de pas.
- Creació d’una brigada de neteja de
la zona periurbana. Les tasques que realitzarà seran la
neteja periòdica de les zones on acaba el poble ciutat i
comença Collserola, zones agredides de forma continua, per tant
necessiten, com els parcs públics, una neteja quotidiana. Aquest
servei treballarà coordinat amb la policia verda.
- Creació de la figura legal de
Refugi de fauna salvatge a la vall de
manera que no es permeti la caça, excepte per a controls
de
població imprescindibles i raonats del senglar o d'altres. La
Vall i Collserola cada dia
estan més
freqüentades
per la gent que vol gaudir de l'espai natural i resulta un perill el
fet
de tenir caçadors al voltant disparant.
6è.-
Mobilitat
Valorem
positivament l’avenç que representa el “Trambaix”, així com
lamentem la
volta que fa per anar al centre d’Esplugues. Cal insistir en que passi
per la Ctra Reial i Laureà Miró, així com que s'uneixi amb el Tram
Besós.
La majoria de mobilitat d’aquest poble-ciutat es fa en
cotxe ja sigui per a dur l’alumnat a les escoles o per anar a
treballar. Cal cercar noves formes que no contaminin i
preveure el
col.lapse de la civilització del cotxe privat com ho fan a
moltes
ciutats
europes.
Cal educar a les persones, per fer compres i per anar a les escoles hi
ha
una forma
ecològica, sana, recomenada pels metges: caminar. Aquesta vila
de punta a punta
es fa en mitja hora, el recorregut mig és de 15 minuts. Cal
senyalitzar camins, a peu,
escolars, segurs i segregats al màxim dels vehicles i fer
carrils bici. Són dos
objetius de futur, els gestors municipals s'ho han de prendre
seriosament, no com
fins ara com una bona intenció dels ecologistes. Pensar,
dissenyar, inventar propostes,
com per exemple posar 30 o 40 biciletes públiques, 10 al
trambaix estació
Walden, 10
a
l’Ajuntament, 10
a
l’Institut, 10 al mercat.
La resposta
dels
gestors municipals a la nostra
proposta de carril bici, fou un sonriure de gent molt entesa en la
gestió que li
proposen un disbarat, ara veiem que les bicicletes són part
estratègica de
grans ciutats europees, per evitar la contaminació que mata
més que els
accidents de tràfic, per pacificar els centres de les ciutats,
ah... i veiem
com Barcelona es posa al davant. Estaria bé experimentar el Bicing també a Sant
Just, ja que el Bicibox no sembla tenir èxit.
Fa 7 anys vam fer la proposta
de crear
una sèrie
d'itineraris
i de carrils bici i no s'ha fet res en aquest sentit, ni aprofitant les
obres del trambaix: PROJECTE
DE CARRIL-BICI A SANT JUST DESVERN
- Cal realitzar un estudi de viabilitat per a
desenvolupar
una sèrie d'itineraris i de carrils bici intermunicipals.
- Limitar la
velocitat dintre dels casc urbà a 20, 30 i 40 km/h, per tal de
disminuir la contaminació, els sorolls i aumentar la seguretat.
Conseqüentment fer
complir la normativa.
- Cal donar més importància i
prioritat al
vianant que
al conductor en vies urbanes. Els passos de vianants han
de ser als llocs on correspon, és a dir, just
a les cantonades (i no uns metres més enllà) per
facilitar els
pas al vianant i la visibilitat als possibles conductors que
vulguin girar (que veuen més fàcilment el vianant i
eviten
així una situació de perill). Casos com la rotonda d'Av.
Indústria amb Miquel Reverter estan molt mal resolts, obligant
el
vianant a fer un bon tomb per poder creuar d'un lloc a l'altre ja
que la prioritat aquí és evident que és per al
conductor.
- Insistir a l'AMB i Generalitat per l’arribada del
metro a Sant Just.
- Millorar els
accessos en
transport públic al polígon industrial.
- Millorar
l'accés
ràpid a Renfe de Sant Feliu que pot donar sortida a molta gent.
Potenciar també l'Estació de Sant Joan Despí. A 22 minuts de plaça
Catalunya.
- Posar a
disposició de l'usuari 30 o 40 biciletes públiques, 10 al
trambaix estació
Walden, 10
a
l’Ajuntament, 10
a
l’Institut, 10 al mercat.
7è.-Comerç
i consum
En
comprar
qualsevol bé de consum, estem subvencionant uns processos de
producció determinats per cada marca o productor que hi ha al
darrere. En general aquests processos són bastant
contaminants, però des de fa alguns anys s'estan introduint
al
mercat productes alternatius més nets o ecològics, que
estan
pràcticament marginats o ni tan sols són presents en el
comerç
local.
El cas dels aliments és
paradigmàtic,
només els productes amb certificació ecològica
asseguren que
no s'han usat plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones,
etc. que a la llarga poden causar greus problemes a la salut
humana i a l'entorn natural.
Conèixer l'origen dels productes ajuda
força a l'hora de triar-los. Els productes que venen de les rodalies són preferibles als que ho fan de lluny, ja que el
transport de mercaderies és una de les principals fonts de
contaminació i d'efecte hivernacle.
Cada cop és més difícil trobar
aliments frescos saborosos i de qualitat, la mercantilització ens
assegura uns productes (Pa, fruita, verdura etc.) estètics però sense
gaire gust ni nutrients, i farcits o coberts de pesticides. És necessari per al nostre benestar tenir
l'opció de gaudir d'una bona alimentació. Una bona opció ciutadana són
les cooperatives de consum ecològic a partir de productors locals.
- Cal potenciar des del comerç local
els productes i els bens fets a partir de producció neta,
naturals, amb l'embalatge just, a dojo o dosificat. Els
productes
han de tenir marcats clarament la procedència a les etiquetes i
als rètols.
- Potenciar també el consum dels productes de
comerç just que afavoreixen el desenvolupament equitatiu
del 3er món. Com a fet concret es poden posar les
màquines de cafè als centres i equipaments municipals que
dispensin productes
de
comerç just, a d'altres municipis ja ho han fet. En les festes
oficials, nit de la cultura, festa major etc., consumir els productes
de
comerç just que estiguin a l’abast del mercat, si representa un
deu o un vint per cent, per ací s’ha de començar.
- Els consumidors tenim el dret
d'escollir els productes que suposen un mínim impacte
ambiental i conèixer el seu origen i
característiques. Destacar-ho a l'etiquetat.
- Cal
potenciar i subvencionar l'agricultura local ecològica. A la Vall de
Sant Just tenim alguns camps de conreu abandonats i altres on encara es
fa producció hortícola. Cal assegurar que sigui de qualitat i ecològica
i que tingui sortida al nostre municipi. L'ajuntament pot intervenir en
facilitar o ajudar a desenvolupar cooperatives de consum de productes
d'horta ecològics procedents de conreus locals o propers.
8è.-Participació
És un tema recurrent que les administracions no compten amb la gent del
poble per a consultar i ajudar a prendre decisions municipals. S'escuden
en que els hem cedit la sobirania amb el vot. Sant Just no n'és una
excepció. Tot i tenir diversos consells municipals oberts a tothom (gens
i que bàsicament hi participen alguns representants d'entitats), gaire
bé mai s'empren com a orgues consultius, són bàsicament informatius de
la gestió que es va fent. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat
n'és un cas paradigmàtic. Cepa /Alnus - Ecologistes de Catalunya hem
optat per deixar de participar a les 2 reunions que es convoquen l'any
atès no tenen cap utilitat més que la informativa, i només i participen 4
gats.
Cal obrir l'àgora pública i implicar la població en les decisions
municipals, per això cal mes transparència informativa, ja que ni tan
sols la oposició, sovint te l'opció d'informar-se a temps abans d'aprovar les propostes al Ple.
S'ha d'establir processos participatius per a les polítiques municipals
rellevants, on la veu dels ciutadans amb criteri, compti. Cal aprofitar
les eines viruals per realitzar enquestes ciutadanes.
Un poble que és conscient de la realitat municipal i que participa
aportant criteri i en la presa de decisions, és un poble més unit, fort,
i sabi, encara que hi hagi disparitat. L'argumentació i les discussions
sempre que expressin coneixement de causa, enriqueixen tothom.
JUNTA DE L’ALNUS
Proposta
de pacificació del transit de la Diagonal a la B-23 i avinguda Baix
Llobregat. ens resulta força atractiva sobretot per aportar una millor
mobilitat segura a peu i en Bici per aquest sectors i com a via d'accés
directe a Barcelona. http://www.elbaix.cat/2014/12/14/un-projecte-planteja-allargar-la-diagonal-fins-a-sant-joan-despi/ 