Les propostes ecologistes de l'Alnus per a Sant Just Desvern

PROGRAMA ESTRATÈGIC MEDIAMBIENTAL PER AL PERÍODE 2023- 2027 A SANT JUST DESVERN QUE CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya SUGGEREIX ALS PARTITS LOCALS

00.- Introducció (anàlisi de l'estat del món i valoració del compliment del programa anterior)

Ens adonem que els gestors i polítics, continuen cremant el futur de la humanitat. Majoritàriament no volen enfocar les seves polítiques envers un nou model que s’ha d’inventar, davant la crisi de la fi del petroli, i la propera crisi del liti, i esgotament dels recursos, i per tant, del model de transport privat amb el cotxe com a rei. Així doncs, es fan polítiques de fer noves vies, carreteres, autopistes, carrers més amples, es segueixen construint cotxes que consumeixen derivats del petroli, i estan afavorint els mal anomenats cotxes ecològics, per ser elèctrics, i funcionar gràcies a les bateries antiecològiques de liti, que de moment, es carregaran principalment de les centrals nuclears, i de cicle combinat gas-gasoil.

Continuem amb el model de ciutat dispersa, aquest poble n’és un exemple que fa inevitable la utilització del vehicle privat. Irresponsabilitat absoluta dels polítics que semblen ignorar que el món està esgotant els recursos imprescindibles per mantenir el nivell de vida occidental. La demanda de recursos puja de manera exponencial. Xina i la Índia fa temps que han entrat de ple en el consum de masses i demanden petroli, la forma barata de treure’l del fons dels pous s’ha acabat. Per tant, no n’hi ha per a tots, i a més a més serà cada vegada més car (tot això, sense tenir en compte el CO2, la contaminació, l’efecte hivernacle i llurs conseqüències). Per això diem amb tanta rotunditat que la civilització del vehicle privat ha d’acabar. La jove activista Greta Thunberg, va denunciar davant la ONU que els polítics no projecten cap a l'immediat futur (parlem de deu-quinze anys) i coneixen l’alarmant situació en que ens trobem mundialment, podem dir que tenen por a perdre vots, per la reacció populista generalitzada que adora el cotxe, i actuant d’aquesta manera, demostren una irresponsabilitat absoluta, una negació al principi de servei públic, campi qui pugui és la seva pràctica en aquest aspecte del cotxe privat i el seu futur.
A Sant Just, en les darreres legislatures s'ha avançat en l'ordenança per a la implantació de l'energia solar en noves comunitats i habitatge unifamiliar. També en estalvi energètic municipal, però estem estancats en reducció de residus i separació de la matèria orgànica. És necessari millorar la selecció que molts veïns encara no fan i evitar els impropis en la separació. No hi ha voluntat d’implementar la millor solució. La separació en origen, amb el porta a porta.

Competències municipals

Sant Just Desvern, incrustat a l’àrea metropolitana, va avançant poc a poc, en el desenvolupament sostenible, i no hi ha manera d'assolir-lo, tot i que, s'han fet algunes millores aquests anys. Semblaria que no podem queixar-nos gaire, atès altres municipis metropolitans encara gestionen pitjor. Però, volem insistir i incidir en un canvi necessari de polítiques globalment sostenibles.

De les propostes anteriors (2003 - 2019) han quedat inèdites, no tractades, o mal gestionades, les següents:

1.- Policia verda
2.- Consum i recollida eficient de residus domèstics
3.- No urbanitzar més la Vall (Recentment s'ha urbanitzat la primera part del sector de la Bonaigua, a ran de la riera, i està engegant la segona i definitiva. També queden programats can Candeler 2, intenció de construir a la finca de la central elèctrica en el futur ...) Segueix el model de ciutat dispersa.
4.- Mobilitat, construcció del carril bicicleta.

1r.- Energia

El major consum d'energia comporta també una major contaminació del medi que afecta de ple a la salut de les persones i a tot el planeta amb el canvi climàtic...

• Continuar amb la campanya d'Estalvi energètic: S'ha avançat força, però és pot fer més: Continuar prenent mesures de reducció del consum, algunes senzilles, com regular els termòstats de les calefaccions, o aires condicionats, i altres més complexes, com millorar els aïllaments i dissenyar els nous equipaments o les reformes dels actuals de forma bioclimàtica...

• Evitar la contaminació lumínica; Millorar l'eficiència i reduir l'impacte de il·luminació monumental. Substituir els enllumenats poc eficients, i no posar llum freda o blanca a les zones perifèriques a tocar de l’espai natural de Collserola. Cal tancar les llums quan no són necessàries, o disminuir-ne la intensitat en hores de matinada.

• Campanya de difusió al poble (continuada) d'informació sobre energia i consells per al seu estalvi i promoció de les energies renovables.

• Aconseguir estendre la utilització de plaques solars fo tovoltaiques i de les plaques tèrmiques mitjançant l'afavoriment de la creació de minicentrals sobre les teulades i els terrats, tenint en compte que al poble ciutat hi ha més de mil cases unifamiliars, més del 50 per cent de les quals tenen possibilitats de funcionar com a central elèctrica i generar electricitat i escalfar l'aigua. Estimular mitjançant desgravacions o subvencions la instal·lació en blocs i en cases unifamiliars.

• Tasca d'informació dels costos i de les subvencions, millores dels aïllaments, eficiència, greu impacte de les energies no renovables que tots consumim, de les piles dels aparells electrònics (que cal gestionar i reciclar), afavoriment de l'ús de les recarregables.

• Bioconstrucció en els nous habitatges, públics o privats.

• No hem de permetre construir una nova Línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessi Collserola, ni menys una nova subestació a la Vall de Sant Just. L'impacte seria brutal alhora que innecessari. Hi ha alternatives per ser autosuficients energèticament i no haver de transportar la energia d'altres països.

2n.- Urbanisme i habitatge

Sant Just fa temps que està sobrepassant els límits admissibles de desenvolupament territorial, envaint els espais agrícoles i forestals de la Vall i de Collserola, importants per a l'equilibri territorial i socioambiental metropolità. El darrer havia estat el el Mas Lluí 2, però ja està en marxa el desenvolupament de la Bonaigua, i queda pendent Can Candeler 2, sense de moment tirar-lo endavant.

En un futur també està previst requalificar part del sector de la Enher. La necessitat d'habitatge no ha de fer malmetre l'entorn natural, per tant, cal endegar polítiques de màxim aprofitament del territori i impulsar la bioconstrucció.

• Encara s'és a temps a fer marxa enrere als projectes urbanístics no desenvolupats com can candeler 2, part de la Bonaigua, Enher (en previsió de soterrament).

Tal com es va desplegar el Pla territorial metropolità, a esquenes de la ciutadania, amb la planificació de futurs desenvolupaments, caldrà urgentment formular-se un replantejament de l'urbanisme municipal a 30 anys vista.

• Estudis i debat obert per definir el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Just, amb línia estratègica de blindar la Vall en un sentit ampli per evitar desenvolupaments futurs.

La trama urbana heretada de la història està composta per zones diferenciades:

Casc antic. La zona històrica, que prové del món rural, la zona centre, aquesta zona proposem que es conservi, en la seva estructura actual, millorant les malifetes de l’època franquista.

• Incloure blocs de pisos en aquesta zona. El que s'ha fet al C/ del Raval el 2014-15 seria un bon exemple si no fos sobredimensionat en alçada.

• Possibilitat de fer un pis més d'alçada a les cases, respectant l’estructura de casa antiga, com es va fer a la casa de la Vila, i ja s'ha fet en altres del poble, per poder donar resposta a les persones que viuen en aquestes cases i els seus fills no poden comprar pis en un lloc tan car com Sant Just.

Creixement d’origen, segona residència. Tenim els carrers de la Rambla a dreta i esquerra que tenen un origen de principis de segle XX, com a segona residència, cases unifamiliars que consumeixen força espai, la densitat d’habitants és baixa.

• En aquesta zona proposem densificar el centre, mitjançant reestructurar les normes urbanístiques per transformar la zona en blocs ecològics de planta baixa+3 o +4. L’Ajuntament ha d’estimular aquest canvi, evitant el creixement cap a la riera Pahisa i Collserola, i tenint com a fita no passar gaire més enllà de vint mil habitants a Sant Just en els propers trenta anys, a fi i efecte de respectar un sentiment general de les persones que tenen les seves arrels al poble ciutat i alhora dignificar l'espai natural proper al parc natural de Collserola.

• S'ha de fer pisos veritablement socials, principalment de lloguer (a partir d'1/3 del salari mínim), per compensar el desequilibri sociològic de la societat santjustenca, molt decantada pel nombre d’habitants de dalt de la piràmide social, parlant en termes d’ingressos econòmics, també per donar oportunitats al treballadors que ho fan a Sant Just i voldrien viure ací i no poden, i al sector de persones de Sant Just que no poden optar a un pis al pobleiciutat.

• Els carrers del centre històric fer-los completament per a vianants, càrrega i descàrrega al matí de dilluns a dissabte, i carnet de resident pels cotxes dels propietaris de la zona, els altres vehicles, prohibit el trànsit.

• Proposta de pacificació del transit de la Diagonal a la B-23 i avinguda Baix Llobregat ens resulta força atractiva sobretot per aportar una millor mobilitat segura a peu i en Bici per aquest sectors i com a via d'accés directe a Barcelona. http://www.elbaix.cat/2014/12/14/un-projecte-planteja-allargar-la-diagonal-fins-a-sant-joan-despi/ 

• Reordenació de la Vall sense tancament amb vials de ronda.

Reformular si cal les Normes urbanístiques (NNUU) per assolir el màxim aprofitament sostenible del sostre edificatori que ens queda.

• Els nous habitatges en general, no haurien de superar els 140m2 horitzontals.

• Afavorir els habitatges entre 50 i 90m2 i no permetre més vivenda unifamiliar aïllada.

• Habitatge social comunal tipus aparthotel principalment per a joves, amb lloguer assequible. Per exemple adaptant l'antiga escola Núria.

• En habitatges buits, potenciar un programa de masoveria urbana o d'incentivació de lloguer.

Les conques hidrogràfiques s’han de respectar com a medi natural i no transformar-los en canalitzacions, com actualment passa a la riera en la zona industrial.

• Calen accions per rectificar els errors del passat i transformar aquest espai de forma més naturalitzada amb vegetació de ribera. (l'Ajuntament ja te estudis fets i no els posa en pràctica)

• Cal garantir la seguretat de les persones i els habitatges front a grans avingudes d'aigua procedents de la Vall de Sant Just. Al segle passat es va construïr en algunes zones inundables a ran de torrents. Cal analitzar seriosament les zones de perill i ser estricte planificant l'urbanisme. A mig termini desconstruir i facilitar un traslladat o reallotjament la gent afectada.

La sequera pot tornar a fer-se present, calen polítiques fermes d'estalvi i d'aprofitament d'aigua:

• L’ordenança municipal ha d'obligar en noves construccions a recollir les aigües pluvials per a jardins i per a les piscines. Facilitar la construcció dels dipòsits de recollida de les aigües pluvials a les cases unifamiliars i plurifamiliars on tècnicament sigui possible.

3r.- Policia verda

La policia m unicipal del poble ha de tenir diverses tasques assignades, totes importants: la labor d’educació cívica medi ambiental no s'ha considerat fonamental davant altres com la regulació del trànsit, la seguretat ciutadana, etc.
Les ordenances han d'obligar a participar en la recollida selectiva, i fer-ho bé. Atès que si no es fa, contribuïm a agreujar el problema de la contaminació i estem passant els límits del que és acceptable. La policia ha d'assumir la tasca de control de les actituds davant els contenidors diversos de recollida selectiva (ens trobem cartró pel mig dels carrers, o mobiliari voluminós junt els contenidors de rebuig). També llençat a les afores al voltant de Collserola, trobem deixalles i abocaments incontrolats, matalassos, runes, llaunes, bateries de cotxes, etc. Les "caques de gossos" per tot arreu. La policia verda ha de vetllar per controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i proposar solucions i sancionar reincidents.

Cal actuar davant de vehicles sobre les voreres o en passos de vianants, velocitats excessives, delictes contra el medi ambient, cremes de rostolls en zones properes al medi natural fora de temporada, fer controls per evitar la contaminació acústica i atmosfèrica, abocaments incontrolats, vigilar l'accés motoritzat i de ciclistes incívics per petits camins i corriols de la Vall, per on la normativa ho prohibeix dins el Parc natural de Collserola, i que incomoden tant als senderistes.

Les mesures actives (policia aturant, informant, multant, retenint) són molt més efectives que les passives a l'hora d'assolir els comportaments cívics desitjables, per exemple: posar semàfors en llocs innecessaris causa un excés de contaminació per fums i sorolls en una determinada zona, no garanteix velocitats lentes. Els passos elevats que desgasten enormement els amortidors tampoc són la solució, ja que hi ha conductors que tan se'ls en dóna passar a 50, 60 km/h, o fins hi tot més.

Dotació de 4 policies municipals verds, amb moto elèctrica i una gravadora o vídeo per enregistrar les faltes i anar fent informes, captar els infractors i avisar-los en primera instància. Als reincidents multar-los.

4rt.- Gestió dels residus

La gestió dels residus és de cabdal importància avui dia. La societat de consum genera diàriament grans quantitats de residus que cal tractar, gestionar i ubicar. La manera més eficient i neta de fer-ho és la reutilització i el reciclatge per als quals, cal sens dubte, la col·laboració ciutadana, i per tant, cal facilitar-la al màxim. Actualment la majoria dels residus de St. Just es duen a l'ecoparc de BCN per al seu tractament. L'ecoparc ha demostrat la seva poca eficiència i el perill per a la salut que comporta, sobretot en el tractament de la matèria orgànica a causa del seu gran volum i reacció biològica amb ocasionals fortes pudors degut a l'acció dels microbis i bacteris. Els nostres residus són un greu problema que comporta un fort impacte ambiental. Cal apostar per solucions més efectives separant-los bé.

Des d'Ecologistes de Catalunya no compartim les polítiques de grans infraestructures de tractament i de gestió de residus que se'ns van imposar fa anys, sobretot els ecoparcs. Pensem que és millor optar per fer més plantes mitjanes i petites distribuïdes pel territori i acabar amb la contaminant incineració dels residus domèstics.

L'abocador és imprescindible, però s'ha de fer el possible per generar el mínim residu, per tant, és fonamental fer un consum responsable i participar en tota la recollida selectiva mentre no tornem a la política de l’envàs retornable.

Les dades de Sant Just no són afalagadores, hi ha un consum més alt, i es produeixen més residus, aproximadament 1,36 Kg/dia per habitant, la recollida fins ara, és deficient, calen noves vies per assolir polítiques de reducció de residus en el camí a una nova cultura de l’aprofitament.

Els pobles que han implantat la recollida de residus Porta a Porta, separen correctament molta més quantitat de residus, que com ho fa Sant Just. Fa anys que ha deixat de ser capdavanter en recollida selectiva, atès no canvia el model, només la mida i lloc del contenidor.

• Implicació en l'Estratègia Catalana cap al Residu Zero.

• Els residus tòxics (que a casa n'és ple: piles, bateries, pots de pintura, laca, fluorescents compactes o llargs, esprais, etc.) necessiten tractaments específics i separar-los de la brossa general, és imperiós no barrejar-los, i dur-los a la deixalleria, o punt net proper.

• Potenciar la minimització i el reciclatge amb campanyes continues inclòs el porta a porta. Implicar de debò el comerç local. Acord per no regalar més bosses als comerços. Pagar 5 o 10 cèntims segons la mida. Potenciar l'ús el carretó, la caixa i la bossa reutilitzable.

• Renunciar a l'ineficient contenidor groc d'envasos (molt volum i poc pes necessita molts camions per al seu transport) i potenciar el triatge del rebuig, com s’ha anat fent en altres municipis, (mentre hi sigui cal fer la separació dels envasos correctament).

• Plantejar el compostatge local per barris, als parcs o amb una petita planta als afores, o mancomunada amb Sant Feliu (a la qual s'aprofitaria les restes de l'esporgada dels arbres de parcs i de carrers).

• La deixalleria ha de servir per recuperar i aprofitar el màxim de materials i aparells. La gent hi du aparells i mobles que es poden aprofitar que ja no necessiten. Cal habilitar un magatzem de recuperació i revenda a preu simbòlic dels materials aprofitables, com ja es fa a determinades deixalleries.

• S'ha de regular la producció i la recollida de residus per part dels negocis: matèria orgànica, que reciclin cartró de veritat i tots els productes que puguin.

• Compromís definitiu d'evitar l'ús i l'aplicació de materials i d'elements amb base o amb contingut de PVC (Clorur de polivinil, plàstic extremadament contaminant des de la seva fabricació i fins a la seva eliminació com a residu) per part de l'Ajuntament i de les seves subcontractes. S'ha de vetllar per controlar les zones on no es fa la recollida selectiva, fer estudis i proposar solucions.

• Reduir la propaganda privada que embruta el paisatge urbà amb cartells per tot arreu. I acabar amb tanta propaganda municipal i electoral, tant en cartells com en els fanals. Serveix de poc més que per malbaratar els recursos i els diners.

• Butlletí municipal i agenda. 8500 exemplars, és una barbaritat ja que se'n llencen molts sense ni mirar-los. Reduir-ne la publicació a demanda i aprofitar la xarxa per informar a qui s'hi apunti amb més regularitat.

• La neteja dels carrers no s’ha de fer amb màquines sorolloses (que sobrepassen els límits admesos de dB) i que aixequen tanta pols.

• L'esporga petita i retallada d'herba, cal evitar fer-la amb medis sorollosos motoritzats.

5è.- Collserola

La legislatura 2003 - 2007 Collserola va ser un punt fort del debat polític. Per una banda es va acordar amb els propietaris un conveni que cedeix a l'Ajuntament una part de la Vall per a preservar-la, a canvi se'ls cedeix altres sols de l'àmbit local i metropolita mitjançant permutes del PGM. Aquesta opció tenia un termini de 9 anys com a límit per al seu compliment, i el termini ha passat sense quedar una solució definitiva. Així doncs, cal acabar de lligar caps, i evitar per exemple, la urbanització de can Candeler 2.

Mas Lluí 2, ja s'ha urbanitzat, tot i que gràcies a la crisi es va aturar parcialment l'edificació, però ja s'ha destruït l'espai agroforestal. Can Candeler, de moment està aturat i proposem la reclassificació a zona verda, ja que es tracta d'un espai annex a la riera de can Biosca. Tot i això, encara queda sòl a Collserola i no es va aprofitar la declaració del Parc Natural per ampliar els límits del Parc, i protegir més espai agroforestal, és necessari fer-ho per garantir un preparc com a sector coixí.

• Desprogramar qualsevol sostre urbanitzable a la Vall. Cal modificar el seu estatus a agrícola i forestal. No desenvolupar el pla de la Bonaigua, can Candeler 2, ni l'actual sector de la ENHER, atès causaria greus problemes de mobilitat, només solucionables ampliant o creant noves carreteres per Collserola.

• Cal ampliar els límits municipals del parc natural de Collserola un cop es desprogramin els sectors proposats.

• Habilitar la zona entre el camí de can Roldan i can Mèlich com a petita àrea de lleure, porta del Parc de Collserola. El polígon industrial assegura les places d'aparcament.

• Can Candeler pot ser Museu etnològic municipal punt d’informació del parc de Collserola.

• Identificar diversos itineraris naturalístics al llarg de la riera i de la vall, facilitant-ne l'accés.

• Creació d’una brigada de neteja de la zona periurbana. Les tasques que realitzarà seran la neteja periòdica de les zones on acaba el poble ciutat i comença Collserola, zones agredides de forma continua, per tant necessiten, com els parcs públics, una neteja quotidiana. Aquest servei treballarà coordinat amb la policia verda.

• Creació de la figura legal de Refugi de fauna salvatge a la vall de manera que no es permeti la caça, excepte per a controls de població imprescindibles i raonats del senglar o d'altres. La Vall i Collserola cada dia estan més freqüentades per la gent que vol gaudir de l'espai natural i resulta un perill el fet de tenir caçadors al voltant disparant.

  
  

6è.- Mobilitat

Valorem positivament l’avenç que representa el “Trambaix”, així com lamentem la volta que fa per anar al centre d’Esplugues. Cal insistir en que passi per la Ctra Reial i Laureà Miró, així com que s'uneixi amb el Tram Besòs.

La majoria de mobilitat d’aquest poble-ciutat es fa en cotxe ja sigui per a dur l’alumnat a les escoles o per anar a treballar. Cal cercar noves formes que no contaminin i preveure el col·lapse de la civilització del cotxe privat com ho fan a moltes ciutats europees. Cal educar a les persones, per fer compres i per anar a les escoles hi ha una forma ecològica, sana, recomanada pels metges: caminar. Aquesta vila de punta a punta es fa en mitja hora, el recorregut mig és de 15 minuts. Cal senyalitzar camins, a peu, escolars, segurs i segregats al màxim dels vehicles i fer carrils bici. Són dos objectius de futur, els gestors municipals s'ho han de prendre seriosament, no com fins ara, com una bona intenció dels ecologistes. Pensar, dissenyar, inventar propostes, com per exemple posar 30 o 40 bicicletes públiques, 10 al trambaix estació Walden, l’Ajuntament, l’Institut, 10 al mercat.

La resposta dels gestors municipals a la nostra proposta de carril bici, fou un somriure de gent molt entesa en la gestió que li proposen un disbarat, ara veiem que les bicicletes són part estratègica de grans ciutats europees, per evitar la contaminació que mata més que els accidents de tràfic, per pacificar els centres de les ciutats, ah... i veiem com Barcelona es posa al davant. Estaria bé experimentar el Bicing també a Sant Just, ja que el Bicibox no sembla tenir èxit.
Fa anys vam fer la proposta de crear una sèrie d'itineraris i de carrils bici i no s'ha fet gaire en aquest sentit, ni aprofitant les obres del trambaix: PROJECTE DE CARRIL-BICI A SANT JUST DESVERN

• Cal realitzar un estudi de viabilitat per a desenvolupar una sèrie d'itineraris i de carrils bici intermunicipals.

• Limitar la velocitat dintre dels casc urbà a 25, 30 i 40 km/h, per tal de disminuir la contaminació, els sorolls i augmentar la seguretat. Conseqüentment fer complir la normativa.

• Cal donar més importància i prioritat al vianant, al ciclista i patinetista, que al conductor en vies urbanes. Els passos de vianants han de ser als llocs on correspon, és a dir, just a les cantonades (i no uns metres més enllà) per facilitar els pas al vianant i la visibilitat als possibles conductors que vulguin girar (que veuen més fàcilment el vianant i eviten així una situació de perill).

• Insistir a l'AMB i Generalitat per l’arribada del metro a Sant Just.

• Millorar els accessos en transport públic al polígon industrial.

• Millorar l'accés ràpid a Renfe de Sant Feliu que pot donar sortida a molta gent. Potenciar també l'Estació de Sant Joan Despí. A 22 minuts de plaça Catalunya.

• Posar a disposició de l'usuari bicicletes públiques, i potenciar-ne l’us.

7è.-Comerç i consum

En comprar qualsevol bé de consum, estem subvencionant uns processos de producció determinats per cada marca o productor que hi ha al darrere. En general, aquests processos són bastant contaminants, però des de fa alguns anys s'estan introduint al mercat productes alternatius més nets o ecològics, que estan pràcticament marginats o ni tan sols són presents en el comerç local.

El cas dels aliments és paradigmàtic, només els productes amb certificació ecològica asseguren que no s'han usat plaguicides, adobs químics, medicaments, hormones, etc. que a la llarga poden causar greus problemes a la salut humana i a l'entorn natural.

Conèixer l'origen dels productes ajuda força a l'hora de triar-los. Els productes que venen de les rodalies són preferibles als que ho fan de lluny, ja que el transport de mercaderies és una de les principals fonts de contaminació i d'efecte hivernacle.

Cada cop és més difícil trobar aliments frescos saborosos i de qualitat, la mercantilització ens assegura uns productes (Pa, fruita, verdura etc.) estètics però sense gaire gust ni nutrients, i farcits o coberts de pesticides. És necessari per al nostre benestar, tenir l'opció de gaudir d'una bona alimentació. Una bona opció ciutadana són les cooperatives de consum ecològic a partir de productors locals o pròxims.

• Cal potenciar des del comerç local els productes i bens fets a partir de producció neta, naturals, amb l'embalatge just, a dojo o dosificat. Els productes han de tenir marcats clarament la procedència a les etiquetes i als rètols. (Això no se sol complir)

• Potenciar també el consum dels productes de comerç just que afavoreixen el desenvolupament equitatiu del 3er món. Com a fet concret, es poden posar les màquines de cafè als centres i equipaments municipals que dispensin productes de comerç just, a d'altres municipis ja ho han fet. En les festes oficials, nit de la cultura, festa major etc., consumir els productes de comerç just que estiguin a l’abast del mercat, si representa un deu o un vint per cent, per ací s’ha de començar.

• Els consumidors tenim el dret d'escollir els productes que suposen un mínim impacte ambiental i conèixer el seu origen i característiques. Destacar-ho a l'etiquetat.

• Cal potenciar i subvencionar l'agricultura local ecològica. A la Vall de Sant Just tenim alguns camps de conreu abandonats i altres on encara es fa producció hortícola. Cal assegurar que sigui de qualitat i ecològica i que tingui sortida al nostre municipi. L'ajuntament pot intervenir en facilitar o ajudar a desenvolupar cooperatives de consum de productes d'horta ecològics procedents de conreus locals o propers.

8è.-Participació

És un tema recurrent que les administracions no compten amb la gent del poble per a consultar i ajudar a prendre decisions municipals. S'escuden en que els hem cedit la sobirania amb el vot. Sant Just no n'és una excepció. Tot i tenir diversos consells municipals oberts a tothom ( en que bàsicament hi participen alguns representants d'entitats), gaire bé mai s'empren com a orgues consultius, decisius. Són bàsicament informatius de la gestió que es va fent. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat n'és un cas paradigmàtic. Cepa /Alnus - Ecologistes de Catalunya vam deixar de participar-hi un temps per denunciar la seva inutilitat.

Cal obrir l'àgora pública i implicar la població en les decisions municipals, per això cal més transparència informativa, ja que ni tan sols la oposició, sovint te l'opció d'informar-se a temps abans d'aprovar les propostes al Ple.
S'ha d'establir processos participatius per a les polítiques municipals rellevants, on la veu dels ciutadans amb criteri, compti. Cal aprofitar les eines virtuals per realitzar enquestes ciutadanes.
Un poble que és conscient de la realitat municipal i que participa aportant criteri i en la presa de decisions, és un poble més unit, fort, i savi, encara que hi hagi disparitat. L'argumentació i les discussions sempre que expressin coneixement de causa, enriqueixen tothom.

JUNTA DE L’ALNUS